dimecres, 1 de setembre de 2010

Més o menys des del balancí

Capvespre
M'agradaria adonar-me del moment en que l'ombra guanya la partida. És precisament quan ja no n'hi ha que ho invadeix tot de mica en mica. Al capvespre arriba un moment que l'ombra és global, no adscrita a cap objecte. És una claredat foscana o una fosca grisa i uniforme. El cel encara és clar i al terra tot es fa pla, sense relleu. No és fins que surt la lluna o encenem el llum que les coses prenen relleu de nou. Les mosques van a jóc i als mosquits els criden a formar. Un, dos, un, dos, a l'atac! Mànigues i pantalons llargs a veure qui guanya la partida. El sopar es converteix en un banquet a diversos nivells. Després, els nens tenen permís per jugar una estona amb l'ADS. Jo engego el rec i llegeixo. És finalment, la pau sota un cercle de llum voltat de fosca amb incrustacions de diamants.

Cauen gotes i jo me'n vaig a Barcelona perquè aquesta nit han operat al Martí d'apendicitis.

1 comentari:

marisa ha dit...

La nostra poetessa de capçalera fa també d'àvia. Un petó molt gran al Martí i que es recuperi ben aviat.