dimecres, 29 de juny del 2011

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 114

Lali Ribera i Rodergas

Lali Ribera i Rodergas ,ha guanyat el XIV premi de poesia “Alella a Maria Oleart”. El petit llibre es titula Enyors i tornes . Teresa d’Arenys en el pròleg diu: dades personals en plica, Enyors i tornes era un recull de més de setanta composicions, la majoria , breus. D’algun que sabia el que volia dir i havia reeixit a dir-ho. Els versos evidenciaven que l’autor era una dona, i que posseïa una saludable llengua espontània, plena de frescor i simplicitat.

(el que més m'ha agradat)

Trencadissa

Se m’ha esvorellat l’ampolla

On guardava els teus petons,

Ben endreçats, l’un aquí,

L’altre més enllà, per dates.

Potser és l’hora d’acceptar

La fragilitat del vidre.

He gaudit llegint-lo, us el recomano per una tarda d’estiu tranquil·la, els seus versos traspuen sinceritat amb un lleuger sabor amarg.

La Laia és professora de l’Ateneu, i filla de la meva amiga Núria Rodergas. Enhorabona Laia!

dimarts, 28 de juny del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA i Enigma



Amb la maleta traient fum m'adono que no he donat la solució a l'últim enigma. Es tracta del remat del Liceu, amb el seu rellotge.
Molt bé Maria Teresa, buscant, buscant s'acaba trobant. No és un refrany però ho sembla.
Avui al matí he acabat Maletes perdudes. Ho sento Marisa però m'ha agradat força més del que esperava. Fora dels primers capítols, que són avorrits perquè expliquen el que ja es diu a la contraportada, la resta està ben portada i la segona part l'he trobat interessant i tot plegat escrit correctament i ben travat.
Després he anat a dinar amb la Teresa, filla i a continuació sessió doble de cinema :Confucio que és preciosa però un rollo i Perqueñas mentiras sin importancia que és molt de problemes de "quarentons" però té la seva gràcia. Tenia mono de cinema i més que en tindré.
Demà marxo cap a Galícia a fer lobster days per un tub. Fins la tornada (a veure amb quants quilos més).
Us deixo un ernigma a veure si...

dilluns, 27 de juny del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA


Les flors d'arbres que he anat enviant, ja s'han convertit en fruits. Alguns encara són petits i d'altres ja els hem menjat (les cireres, els nespres... ). Ara és el temps de les prunes i les serbes. Més endavant el de les olives, les avellanes, els caquis i les nous. Després vindran les ametlles, les figues, les llimones, els gínjols... La vida és així, tot va succeint al seu degut moment i no cal que ens impacientem. En verd, tot pot ser bonic, però no és bo i fa mal de panxa. Cada cosa al seu temps que mare natura és molt sàvia.

dissabte, 25 de juny del 2011

PANEM ET CIRCENSES LIV

  • El Govern adverteix ara Bildu que pot ser desallotjada del poder. Rubalcaba recorda que la coalició perdrà Sant Sebastià i Guipúscoa si ho volen el PSE i el PNB. Els penabistes anuncien que no tenen cap intenció de participar en mocions de censura. L'alcalde donostiarra ordena retirar un retrat de Joan Carles ja que considera que no representa la ciutat. Jo, que considerava tan lògic que poguessin entrar als ajuntaments i altres institucions, no se, no se.
  • La Unió Europea reobre la porta al control a les fronteres internes europees. Si en fa de temps que això es veia venir. Em recorda l'acudit del japonés de'n Pere Calders: "Si venen d'un en un, rai però si venen tots junts ens donaràn molta feina"
  • Tímida condemna a Síria després d'un altre divendres sagnant. Els Vint-i-set de l'Unió Europea diuen que "el règim de Baixar al-Assad està posant en qüestió la seva legitimitat" però no van més lluny. Quins interessos té Europa a la zona? Recordo quan aquest tipus va succeïr el seu pare; com que havia estudiat a Europa semblava qui sap què.
  • Després que els Estats Units diuen que marxaran de l'Afganistan, Zapatero diu que "nosaltres" també. "I aquí pau i després glòria" I ja us ho fareu, afganesos.
  • El president valencià, el gran Camps, declara 4.000 euros en comptes bancaris, més del doble que el febrer del 2010. I el cap de l'oposició el socialista Jorge Alarte, té 600 euros estalviats. Que es pensen que ens mamem el dit? Jo, si fos d'ells, em buscaria una altra feina, que aquesta dóna pocs beneficis.
  • Els de ICV es senten maltractats pel moviment 15-M i editen una guia sobre les seves accions de "democràcia real". Que no tots som iguals, escolteu!
  • Santornemi amb el límit de velocitat. Si diuen que en 4 mesos s'ha reduït la sinistralitat i s'han estalviat 450 milions d'euros perquè canviar? Oh! i aquí encara que varem posar enganxines però i a les comunitats que les van substituïr?
  • El Cardenal ROUCO veu "comuns a tot el món" els interessos dels indignats i diu que el 15-M i els joves catòlics comparteixen preguntes. Tinc una idea genial: Els que surten cap a Madrid per a fer una gran concentració, que s'esperin a la Jornada Mundial de la Joventut que, com que vindrà el Papa, els hi donarà molt de ressò i anomenada.
  • Nom propi: Richard James Verona va atracar un banc a Carolina del Nord portant una nota en que demanava 1 dòlar. Així el durien a la presó i podria rebre assistència mèdica. Aquesta ès la desesperada situació de 52 milions de nord-americans que, com ell, viuen sense assegurança mèdica.
Entre tanta "m" una nota positiva: ELS CINEMES VERDI HAN INICIAT EL CICLE TITULAT: UN ESTIU DE CINE AMB ELS GRANS MESTRES. preu de l'entrada 5€ els dimarts, dimecres i dijous no festius. Per tal que aneu fent salivera: El cartell d'una de les que es projectaran.



divendres, 24 de juny del 2011

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 113

LA PATUM

En l’últim minut s’ha m’ha frustrat la sortida de tres dies a Berga per participar en les festes de la Patum. Els dos amics de l’any passat encara amb contracte laboral no han tingut temps lliure. La família d'un d'ells ens deixava unes golfes molt ben acondicionades. M’he quedat amb l’enyorança que diuen deixa a dins a tothom que hi va per primer cop.

Avui per TV3 he vist un breu reportatge que m’ha fet recordar els personatges que surten cada dia, i que es distingeixen amb un ball diferent, ballat a la plaça primer i desprès pels carrers : els turcs, les maces,les guites i l’àliga majestuosa ballant al so d’una música que se’t fica a dins, composada en el segle XVI.

Si no teniu mandra de tirar enrere el bloc, en els números de l’arpa del 19 al 23 que corresponen al juny passat, podreu rellegir els comentaris que vaig escriure i veure les fotografies. Sols repeteixo per espectacular la de l’ultima nit, on actuen els Plens , personatges que sols surten quan es fa focs, i que com el seu nom indica, estan plens de foc.

Em caldrà esperar el 2012 per tornar-hi.

dijous, 23 de juny del 2011

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 112


CORPUS

L'OU COM BALLA

La Marisa ens ha recordat el comentari de Joan Amades de la festa del Corpus. La data del 1588 és la primera en que consta inscrita dita festa. Avui vint-i-tres de juny, dijous, ho celebra l’Església universal en la seva litúrgia, festa molt celebrada a Espanya i sobretot a Toledo, a Barcelona per motius de treball es celebrarà el diumenge, una part de culte dins la Catedral i una segona part amb un petit recorregut per fora la plaça i carrers del voltant . Però ja des d’avui es pot veure el ritual lúdic i ancestral de “l’ou com balla” a diversos brolladors ricament engalanats amb garlandes de flors i fullatge verd trenat. (Diuen que recorda el pas del temps i el cercle de la vida).Esmeno per originals i bonics, el brollador del claustre de la catedral amb Sant Jordi, el de la casa de l’Ardiaca, el del pati de la Corona d’Aragó, el del museu Frederic Marés,el del claustre de la Concepció i altres. Tot un espectacle per turistes i badocs; jo no m’ho perdo mai, màquina en mà vaig fent fotos.

dimecres, 22 de juny del 2011

PANEM ET CIRCENSES LIII

Com que demà no tindré temps, copio avui una pàgina (de les més de 30) de DIADA DE CORPUS, del Costumari Català de'n Joan Amades. Acabo de rebre un munt de fotos de la processó de Corpus de la ciutat de Granada, amb els altars aixecats davant de les cases i els terres coberts d'herba. Quina enveja!
Diumenge, en Lluís i jo anirem a la processó de Barcelona. Les dones encara duen mantellina negra i un ciri a la mà. Treuen els gegants i el bestiàri i al final tots s'inclinen davant la Custòdia -el tron de Martí l'Humà-.

"El dia d'avui és considerat c0m una de les tres festes solemnes de l'any, junt amb Nadal i la Pasqua de l'Anyell, i com un dels tres dijous resplendents, amb Dijous Sant i l'Ascensió, com ens diu la parèmia.
En les antigues crides del Consell hom privava de treballar el dia d'avui i de lliurar-se a feines bastardes i servils. Des de sempre, la gent ha fet festa i hom ha tingut per pecat treballar. Àdhuc de feines casolanes indispensables, hom en feia les menys possibles. Hom creia que qui treballava el dia d'avui, restava condemnat. La llegenda de la bugadera d'Horta, que el riu se la va emportar perquè va anar-se a rentar el vestit per anar bonica, hom la referia també el dia de Corpus.
Mentre, per recomanació del Consell, el veïnat enramava i embellia les obertures i les parets dels edificis, la ciutat al seu torn encatifava el sòl per tal d'allisar-lo i de fer-lo més transitable. Des de temps vells que els carrers eren coberts amb joncs i boga. En nomenar un nou hortolà de la Ciutat, l'any 1609, es fa constar que va obligat a procurar el necessari per a les enramades del dia de Corpus. L'any 1715 encara s'emprava boga i aquell any forer portats sis pins de Montcada.
Des de la institució de la festa, que el cos municipal publicava una crida per la qual manava a tots els ciutadans que escombressin i tinguessin ben neta la part del carrer que donava davant de llurs cases, per tal de retre més reverència al Santíssim. També era manat que fossin empal·liades i adornades les cases. Aquest costum s'ha observat fins a temps recents.
Hom havia guarnit l'altar de la Seu amb gran profusió de flors i amb garlandes que travessaven de banda a banda i que penjaven graciosament de les llànties i dels salamons. Les garlandes eren fetes amb cireres i d'altres fruites i amb hòsties grosses, de colors, enfilades pel mig, molt espesses i alternades amb fulles d'heura. Les cireres i la verdor que embelleixen el sortidor de l'ou com balla, als claustres de la Seu, poden ésser un bell record d'aquest costum avui perdut.
Al matí solien sortir noies, i les dones en general, a collir ginesta i sobretot roselles, per adornar les capelletes i altars, i per tirar-les a la Custòdia quan passés. També era corrent tirar fulles de rosa.
Un cop havia passat la processó, la gent recollia les restes vegetals, mig trepitjades i maleses, i les cremava al foc de la llar, per tal que el fum allunyès de la casa el diable, els mals esperits ila desventura en general".

La Processó de Corpus

PANEM ET CIRCENSES LII

Porto tota la tarda escoltant la ràdio. Des de Girona, la Cadena Ser (la Gemma Nierga en el seu programa LA VENTANA) està retransmetent la Jornada del II FORUM IMPULSA de la Fundació Príncep de Girona. El primer que ha passat pels micros ha estat en Borja Bagunyà. He tingut la sensación de que era un nebot l'entrevistat i m'he sentit tota cofoia. Han parlat amb molta gent, tots joves emprenedors. Realment, sempre hi ha esperança.

LA TRESCA I LA VERDESCA


Després de trenta anys de dilacions i tirar pilotes fora, sembla que els diversos partits al poder han començat a pensar que s'hauria de canviar la llei electoral. Encara que només fos per això ja val la pena el 15M. Però la cosa no quedarà aquí i esperem que altres "petits detalls" es vagin destapant.
No sé si l'estiu que ja és aquí serà bo o dolent. D'una banda el bon temps fa que el ser al carrer sigui més fàcil però la sorra i el mar sempre han estat aliats de la disbauxa.
Com nosaltres, almenys jo, el 15M es belluga entre el convenciment i la prudència que vindria a ser una variant de la rauxa i el seny. La rauxa de l'evidència i la raó, i el seny del possibilisme i l'ordre. Entre tant, llegir el diari (o escoltar la ràdio o veure la tele...) és una pujada d'adrenalina (suposo que, com el colesterol en deu haver de bona i de dolenta, que és de la qual parlo); cada dia nous casos de corrupció, d'incompetència, d'incongruència i altres.
I els mestres ? més val no meneallo. Recordo quan, entre nosaltres, mestres arravatats i utòpics déiem, convençuts, que més d'un 10% de suspensos en una classe volien dir suspens pel mestre. Ai Senyor! Criaturetes de Déu!
Fa uns dies, no sé perquè -és un dir- se'm fa difícil aquesta lectura i altres coses que normalment capten el meu interès també se'n ressenten. I al cinema tampoc no fan res especial... sic trànsit gloria mundi? o és que em faig gran? Deu ser també perquè són els últims dies que passo a la ciutat abans de retirar-me al meu castell ple de serps (aviat sortiran dels ous els productes dels fets de l'altre dia) i tinc molta feina. Allí plantaré arbres i flors i faré compost;almenys tindré la sensació de contribuir al millorament del planeta.
Espero que el viatge a Galícia també serveixi per centrar-me amb l'aportació de fòsfor i altres estimulants que du el marisc.

dimarts, 21 de juny del 2011

PANEM ET CIRCENSES LI


IMPERDONABLE OBLIT EL MEU:

DESTACO EN MAJÚSCULES EL VIDEO QUE ENS VA ENVIAR AHIR EL FERNANDO DEL REPORTATGE DE FRANCE2 SOBRE EL MOVIMENT 15-M.

LES CARICATURES DE SOTA SÓN D'ELL, OI? DONCS TAMBÉ SURT AL PERIÓDICO.

Del reportatge m'ha agradat tot: LES IMATGES, ELS COMENTARIS I EL RESPECTE QUE TRASPÚA.

PANEM ET CIRCENSES L

Avui, obro El Periòdico i què em trobo?: A la 1ª pàgina, a tota plana i en primera fila un somrient RAFAEL RODRÍGUEZ BELLA a la Mani de diumenge. Bien! Gràcies a ell i persones com ell....
  • Els polítics de "todo pelaje y condición" prenen nota.
I de tot això, també en prenen?
  • 1 de cada 4 nens fracasa a l'escola primària.
  • Al món hi ha 43 milions de refugiats.
  • Els traficants d'esclaus dels segle XXI són els que fitxen els futbolistes.
  • Felip Puig es posa a disposició dels alcaldes per "buidar" les places.
  • Els diaris La Razón, El Mundo i l'ABC manipulen les fotos de les manifestacions.
  • Per molt que ara s'esquincin les vestimentes, el PP gobernarà a Extremadura.
  • L'Alicia Sánchez Camacho diu que vol que el segu fill sigui escolaritzat en les dues llengües. El que con niños se acuesta...
  • El líder de JNC ha estat localitzat anant a 165 km./h. i sense punts del carnet. I el deixen lliure!
  • Àngel Colom encara no ha tornat els 75.000 € que li va deixar en Félix Millet.
  • Tampoc el gendre dels Tous afluixarà ni un euro per indemnitzar la dona i el fill de l'home que va assassinar. I espera't que no reclami els 150.000 que va haver de deixar com a fiança.
  • La nostra imprescindible presència a Líbia ens costa 14 milions d'euros diaris. Com s'us queda el cos?
ARA, AIXÒ SI, AQUEST ESTIU FARÀ MÉS CALOR.





dilluns, 20 de juny del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA


Aqui teniu una selecció de l'album de Torres Garcia, de Nova York.
L'altre dia varem parlar del nostre viatge. Així podreu tornar-lo a recordar en unes imatges grandioses de simplicitat, en uns tocs genials de vida captada en un detall, en un color... Com m'agradaria saber pintar així!

L'Enigma de la Tresca



Si, Marísa, s, l'has encertat. La Malole i la M. Teresa continuen llençant pilotes fora . Com és possible que diguin que és la casa Macaya, per favor! la M. hi viu a dues cantonades!
I ara en va un altra.

divendres, 17 de juny del 2011

L'Enigma de la Tresca


On, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, és?

La solució de l'enigma de la setmana passada era al balcó del primer pis d'una casa de la Plaça de Santa Maria del Mar, mirant a l'entrada, a mà dreta. Aquestes ensenyes que feien referència a l'ofici o establiment havien estat molt populars. Era la forma de publicitat més evident. Ara, el vandalisme arquitectònic n'ha eliminat la majoria. Aquest és dels pocs antics que resten a lloc.
Devia ser d'un armador o potser d'un establiment de subministraments navals. Ara penja del balcó de casa de l'Emili Gasch (el fill de Sebastià Gasch). Ja li preguntaré exactament què anunciava.
Les imatges d'identitat provenen del món romà. Ells, penjaven d'un clau els productes que es veneien, despré es va buscar un objecte representatiuique es penjava d'un pal perquè es veiés de lluny i finalment van sorgir les ensenyes en llauna, fusta, pedra llaurada, ferro etc. Eren la imatge icònica que tothom podia entendre i que els distingia dels competidors. Ara, en general se sap llegir i potser no son necessàries però eren tan maques! Si penseu en termes d'infància segurament en recordareu algunes : la Gran camisa, la mà enguantada del c. Gran de Gràcia, , les bacines de les barberies, un matalasset, unes olleres, una clau... On han quedat els materials dels nostres somnis ?
Posted by Picasa

PANEM ET CIRCENSES XLIX

  • El Govern anuncia un "càstig exemplar" als esvalotadors. Com que ja s'ha parlat a tort i a dret de tot el que ha passat, només donar la meva opinió (que no se si te cap interés per als altres però si que la té per a mi): Rebuig total a l'agressió als parlamentaris però l'entrada de'n Felip Puig somrient i amb el polze aixecat era provocació pura i dura. El grupet de "segurates" disfressats, tots "cachas", ben pentinadets i amb els tapaboques iguals, era provocació pura i dura. A les fotos penjades a Internet se'ls veu perfectament la cara. Estàn fitxats?
  • Posen expenedors de crema solar a escoles per prevenir el càncer. Es recomana un tub a la setmana, una mida que pocs pares compleixen. Els nens han de dur samarretes tupides "no de cotó dolent perquè els rajos traspassen" i que no s'exposin al sol entre les 11'- i les 16'- de forma continua. És a dir, l'hora del pati. Tots els que hem tingut fills i tenim néts a l'escola sabem que els patis tenen uns magnífics tendals, quan no uns tupits arbres per tal de protegir-los del sol. Però que l'escola que no en tingui, contractarà un mestre de reforç que extendrà la crema per la cara, els braços i les cames de tots els infants menors de 9 anys. I impartirà uns cursets entre els més grandets per tal d'evitar riscos. L'empresa Skeyndor es frega les mans.
  • A Sant Esteve d'en Bas, l'amo de la fageda més antiga de Girona, amb arbres d'entre 150 i 200 anys d'antiguitat, té permís per talar-ne 12 hactàrees. Per a quan una "acampada" al mig de la fageda d'aquest terratinent?
  • Els restaurants i bars de Viladecans oferiràn una "tapa solidària" que costarà 3 euros. Els fons es destinaran a la reconstrucció de Lorca, afectada pel terratrèmol. Mira que "som" cutres!
  • El tabac baixa preus pel contraband i la caiguda del consum. Situació delicada per les arques públiques, ja que Hisenda ha ingressat 150 milions menys en impostos el primer trimestre de l'any en relació al mateix periode de 2010. I si deixen que es torni a poder fumar als bars? És una idea que ofereixo gratis.
  • Espanya ha decidit expulsar l'ambaixador libi i tres funcionaris de l'oficina diplomàtica per mantenir-se fidels al règim de Gadafi. I què es pensaven? Un acte de contricció a la plaça pública?
I per acabar: un somriure





dijous, 16 de juny del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA


Avui, per fi, he pogut anar a veure l'exposició del realisme que m'ha interessat molt però que en part m'ha enrabiat. Anava mirant les obres i és clar, feia càbales, i llavors moltes de les coses que jo percebia i apuntava, les trobava als escrits que acompanyen l'exposició. Potser en comptes de ràbia hauria d'estar contenta, potser sí. Bé, el que m'agrada molt, sempre, de qualsevol exposició, és la visió diferent que es té d'obres ben conegudes, només pel fet d'estar agrupades amb un sentit determinat.
I també com en obres d'un determinat moment, les bones, és clar, s'hi veuen esclats del que després vindrà. Són com premonicions. Per exemple, alguna obra m'ha fet pensar en Cezanne i d'alli a coses molt més modernes (també Cezanne està als escrits, grrr, brrr ). I us diré que el autors nostres- Martí Alsina, Pere Borrell, Antoni Caba, Simó Gomez... -sobretot M. Alsina i Fortuny tenen poc a envejar a Courbet. El quadre de la migdiada, sempre m'ha encantat - me l'enduria a casa; com que hi ha dues versions potser no s'adonarien. I no cal treure al Mc. Luhan per entendre els medis i els missatges d'aquesta exposició, que prou ens va costar llegir-lo en el seu moment. I consti que no és una valoració pejorativa, però vull dir que al davant d'una obra d'art, a mi em pot més l'efecte directe que no pas les explicacions filosòfiques.
Ah, després he vist també la exposició de Joaquim Torres Garcia que m'ha interessat molt. Ja us en parlaré un altre dia, que avui vaig de bòlid.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 111

ALBERT MANENT, II

Segueixo i complemento l’ acurat escrit de la Mª Dolors. Vaig tenir la sort de ser uns dels convidats en la zona privilegiada dels membres d’Òmnium Cultural, al costat de la llotja on Albert Manen i la seva família seguien l’homenatge.

Els tres parlaments van donar fe de la tasca del guardonat amb el 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ( sols dos els han guanyat dones,Teresa Pàmies,2001 i Montserrat Abelló,2008). Sols introduir la figura de Max Cahner, que junt amb Manent i Jordi Pujol, formaren un trio en la seva època política per impulsar part de la cultura catalana, i que al llarg de la nit va ser recordat en els parlaments.

La presentació - coreografia amb els lector i el que representaven en l’obra de Manent correcte i gens feixuga.

Remarcar-vos que des del meu seient veia l’escenari , i al mateix tems l’Albert en la seva llotja emocionat i serè a la vegada, on oïa tot el que es deia d’ell. Una malaltia maligna i una posterior intervenció quirúrgica ens el va mostrar molt dèbil de satut, sembla que la vigília va sortir de la clínica per assistir a l’acte d’homenatge. Donat que això no es vellesa sinó convalescència espero que en unes setmanes es pugui recuperar. Com diu la Mª Dolors, el seu fill Jordi va llegir amb veu potent i clara el que el seu pare havia escrit per l’acte.

La seva obra literària és llarguíssima, sols recordar que és uns dels fundador de Serra d’Or, cofundador de les Edicions Catalanes de París, col·laborador de La Vanguardia, l’Avui i la Revista de Catalunya, i un llarg etc. de poesia,biografies , dietaris, memòries i retrats… Podeu buscar la seva obra completa.

En fi un acte emotiu, patriòtic, que no em perdo mai, on trobés gent de totes les tendències dins la cultura catalana i fent país. Al final com no, el cant dempeus “ Els segadors” i alguna llagrimeta de la gent del voltant enardida amb l’acte d’afirmació patriòtica.

PANEM ET CIRCENSES XLVIII



(La imatge no és meva però des de casa es veia exactament així)


Vareu veure bé l'eclipsi de lluna d'ahir nit? Des de la terrassa de casa es veia perfecte. Semblava talment una finestra oberta al cel amb la lluna vermellosa al centre de la imatge, amagant-se i tornant a sortir.
En un dia com el d'ahir amb tants esdeveniments desagradables, el poder passar un parell d'hores ben bones entrant i sortint per a fer el seguiment va ser un contrapunt poètic interessant.
La Malole recordarà, com jo, quan el nostre germà Jose va fer els cinquanta anys i entre tots li vam regalar un telescopi perquè observés el cel des de Tejadillos, un lloc sense contaminació ni lumínica ni de l'altre. El cel d'allà és d'aquells dels que no es veuen habitualment. Un petit turó dit "las crucetas" (i que la nostra neboda anomenava "las croquetas" quan era petita) era el lloc d'observació perfecte. Aquest any, ell ho haurà vist des d'un lloc privilegiat.

dimecres, 15 de juny del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA

Premi d'Honor de les lletres catalanes 2011

Crònica d'una diferència

Amb una mena de fervor patriòtic i el sentiment de pertinença a un grup indefinit però real, assistim a la cita anual del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Omnium Cultural. És el reconeixement públic a l’obra d’algú que per la seva trajectòria hagi estat un referent de la cultura catalana. Enguany és l’Albert Manen, poeta, assagista, cercador de paraules escriptor, traductor...

Muriel Casals, directora d’Omnium, fa el discurs institucional, ponderat però abrandat i mostra com Omnium segueix fidel a l’esperit fundacional de llengua, cultura, país, representat també per Manent.

L’escenari és fa la festa de la memòria. Quatre figures llegeixen textos del guardonat. Poesia, crònica... la paraula dansa entre diverses veus que li fan la música que obre, en la glosa del guardonat, la Pilar Garcia Sedas, dibuixant el perfil de l’escriptor. Ombres de les ombres dels records: una maleta, signe de clandestinitat en el pas del temps. Tot es fa ombra per manifestar la claredat de la proposta. Trencadissa, desconcert i lluna plena en un barret; els llibres puntuen l’espai i el temps. Pluja de papers de mil escrits, testimonis, fets de la revolta, mentre esclata un ideal, mig explicat per l’emoció del company, de l’amic Xavier Polo. I... baixa l’Esperit Sant en forma de Jordi Pujol, que volent escurçar el temps es passa el temps explicant com (ell i ) Manen ha estat omnipresent en tot allò que contribuïa a fer pàtria. Els cavalls cavalquen sense aturador, les muses vetllen aquesta gent tan singular que creu que els ideals son defensables i que, malgrat tot, conserven l’esperança.

Finalment apareix Albert Manen, convalescent i fràgil. La Múriel i el seu fill es fan valedors del seu testimoni.

I, com sempre, s’acaba l’acte amb aquell cant que ens recorda com som de diferents els d’aquest poble, que es creixen amb les derrotes i conserva l’esperança i el desig i dels seus escriptors i poetes en fa bandera. No sé si mai veurem aquesta Catalunya triomfant però l’ardor patri, això sí, està assegurat.

dilluns, 13 de juny del 2011

TÀPIES I EL REALISME

Marçal me ha incitado a reflexionar sobre Tàpies y el Realisme. He visto la exposición y me gustó aunque como suele sucederme últimamente la encontré corta. Pasemos al tema que preguntaba Marçal. Trataré de explicarme y para empezar creo que nada mejor que una frase que leí. Balzac dijo, frente a la obra titulada Obra maestra desconocida: “Estáis delante de una mujer, y en cambio buscáis un cuadro”. Pues yo lo invertiría estando frente a un Tàpies: “Estáis delante de un cuadro, y en cambio buscáis una mujer”. Quizá a partir de ahí podríamos empeza a hablar de Tàpies y el Realismo. Courbet rompió con el cliché académico, en el cual, una mujer solo podía aparecer desnuda siempre y cuando representara a una diosa o a la primavera, pero jamás como una mujer de carne y hueso. Tàpies recorre el camino a la inversa y parte de ese realismo para transformarlo en arte abstracto. Pero en buena medida, sigue siendo realista, aún a su pesar. Su obra el calcetín ¿Es o no es realista? Desde los años sesentas en que me atrajo el arte abstracto, me costó llamarle abstracto, para mi era más bien arte de concepto. Cada artista tenía o tiene su concepto propio a la hora de realizar una obra de arte. Y en cuanto a Tàpies, empecé a comprenderlo a partir de una explicación que nos dio Arnau Puig: “Imaginad que vais por la calle y en el suelo veis una papelina o un trozo de papel, arrugado y chafado, quizá le pasó un automóvil por encima. Está en mitad del asfalto o en un parterre de tierra, quizá junto a una cajetilla de tabaco pisoteada. Pues bien, si cogéis ese trozo de suelo, con esos desechos, y lo fotografiáis, tendréis un cuadro como un Tàpies”. Es una explicación muy simple si queréis, pero efectiva. Me ayudó a comprender. Tàpies, en sus inicios como pintor abstracto tuvo muchos problemas de adherencia con los productos que utilizaba (polvo de mármol, tierras, arena, papel) para representar escenas como la que acabo de relatar. Y eso también es realismo. Debemos verlo así, el arte evoluciona, el realismo ya no es Courbet o Alsina. Está por descontado, alejado del realismo que nos propone el MNAC. Ahí está su gran apuesta, abrir mentes. No penséis que es descabellado lo que estoy diciendo. El cuadro “Cames”, tiene materia, pero además todo y si lo llamamos abstracto es realista, nadie lo puede negar, ahí está representada una mujer con las piernas abiertas, tal como hizo Courbet ¿Es abstracto o realista? Yo diría que ambas cosas. Y su ambigüedad demuestra que es moderno. Diría más, muestra concepto. Es la visión, el concepto del artista. De Tàpies.
Por cierto, si habéis cogido el folleto que dan a la entrada veréis que anuncian comentarios a la exposición a las 19,00 horas en las salas, y el 16 de junio está dedicado a: “Tàpies: la realitat soterrada”. Si alguien se anima…
RAFAEL

LA TRESCA I LA VERDESCA

Cap de setmana variat

Després d'aquella estupenda visita, tot el cap de setmana ha estat un record plaent dels bons moments, de la magnificència del conjunt i de l'encant, el talent i l'amabilitat de la castellana del castell. No cal que digui res més perquè hi vau ser. Us envio un parell de fotos que suposo sabeu d'on són.
I una altra cosa, uns documents gràfics que no dubto a qualificar d'excepcionals perquè és molt rar poder-ho veure en directe: la unió de dues serps (mascle i femella), al jardí de casa. Ja un altre cop ho vam veure i un amic del David que és herpetòleg es va entusiasmar amb les fotos. Direu que no us interessa molt el tema, però és la Natura en acció directa i això fa reflexionar sobre la complexitat i la meravella de la vida en tots els seus aspectes.
Tinc a la Mina amb varicela a casa, i aprofito per escriure al vespre. Demà no crec que pugui fer-ho.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 110

Amb el bon temps les audicions d’hivern de l’Auditori s’han acabat, caldrà esperar la nova programació del setembre. Ja he renovat l’abonament, enguany per la crisi han fet una retallada, dos concerts menys, (han passat de dotze a deu) i un petit augment de preu. Tot i això estan convidats prestigiosos músics i directors estrangers. El programa és atractiu.

Avui és la tercera vegada que al Bloc us parlo de Mahler, donat que ha sigut l’any dedicat a la seva obra. La Simfonia núm. 3 va ser la triada per l’acomiadament de la temporada i, va deixar-nos un bon record. Sota la direcció del director actual Pablo González, actuaren l’orquestra al total, a més de la mezzosoprano Christiane Stotijin, el Cor Madrigal femení i el cor Vivaldi – Petits Cantors de Catalunya. Dalt de l’escenari no hi cabia ni un bri d’herba, ple de gom a gom de músics i cantants. Noranta dos minuts de música sense pauses per no tallar la força de la partitura.

El resum no musical ens diu que es un veritable himne a la natura, que a estones pot ser líric, poètic i expressar recolliment, i en altres hi domina la grandiositat i una gran solemnitat. En aquesta obra mestra, a més, l’autor expressa incerteses i neguits, com en ell era habitual, però, malgrat tot, acaba triomfant l’esperança amb referències religioses, tot i que hi domini un esperit profundament humà. De la natura que es desvetlla a l’elevació vers les altures, del món terrenal al cel, hi ha tota una experiència espiritual i musical inoblidable.

Us recomano la seva audició en disc o CD si us agrada Mahler, sinó podeu fer l’experiència de sentir-ne uns compassos. Comença amb “El despertar de Pan”, vuit trompes a l’uníson inicien una crida per despertar-lo...segueix amb “El que m’expliquen les flors”, on els instruments de vent de metall són protagonistes i un brillant final de percussió.... “El que m’explica l’home” on entra la solista amb un text d’un poema d’Així parlà Zarathustra... “El que m’expliquen els àngels” per a cor de nens, cor femení, i que incorpora quatre campanes... i acaba amb “Allò que m’explica l’amor” amb tota la força de l’orquestra sencera.

a emptentes i rodolons



REALISME(s) l'EMPREMTA DE COURBET

Suposem que molts ja l'heu vista però, pels que no, recomanem aquesta exposició al MNAC. Interessant en el seu plantejament, sempre és d'admirar la tasca dels comissaris de les exposicions, que sabem a on trobar la materia que necessiten i agrupar-la de manera convincent. Pels més entesos en art que nosaltres, una pregunta: Que tè a veure Tàpìes amb el realisme? Ens agradaria una responsa convicent. Llevat aquesta anècdota, Courbet i Martí Alsina, molt ben representats en les seves moltes obres. Interessant també la seva relació amb Murillo, Velázquez, Ribera, etc.

dissabte, 11 de juny del 2011

L'Enigma de la Tresca

Creieu que us lliurarieu del neguit, oi? Doncs aquí teniu un nou enigma que encara que sigui molt fàcil potser tampoc no el sabeu. O sí, que ja seria hora.
Ah però cal dir el carrer i el lloc concret, no s'hi val dir està per allí on...no!
Posted by Picasa

divendres, 10 de juny del 2011

PANEM ET CIRCENSES XLVII

D'això us en parlava ahir. Tal vegada no em vaig saber explicar.
  • Els Homes (i Dones) forts del Govern Municipal de Xavier Trias. Les 5 tinences d'alcaldía.
Joaquin Forn de PRESIDÈNCIA es cuidarà de les Àrees de Governació, Seguretat, Mobilitat, Territori i Participació Ciutadana. I portaveu del Govern.
Sonia Recasens d'ECONOMIA. Hisenda, Pressupostos, Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme, Mercats, Comerç, Consum i portaveu del Grup Municipal.
Antoni Vives URBANISME. Infrastrucutres, Habitatge, Medi Ambient (!), l'Estic (? no sé que és però sona així), Els Serveis Urbans i l'Àrea Metropolitana.
Maite Fandos QUALITAT DE VIDA. Serveis Socials, Inclusió Social, Acció Comunitaria, Família, Infància, Discapacitats, Salut, Igualtat, Dona, Drets Civils, Esports (!), Joventut, Immigració i Tercera Edat o Gent Gran.
Jaume Cirana CULTURA. Coneixement, Creativitat, Innovació, Educació i Universitats.
A més a més, en falta un que serà el Gerent i que es diu Constantí Serrallonga que ve de l'empresa privada.
SI AMB AIXÒ NO ES REDUEIXEN DESPESES JA NO SE QUE PODEM FER. Ja veureu quan cada un d'aquests i aquestes triin secretaris/secretàries. Ara que, tot@s tranquils perquè en Jordi Hereu deixa tan sols un deute de 1.090 milions d'euros.
  • Jo els hi proposo que facin com els de INTERECONOMIA TV que fan una col·lecta per recollir fons, ja que es senten maltracts pels anunciants que no volen que se'ls pugui confondre amb ells.
  • Nom propi: JUAN COTINO a les Corts Valencianes que posa damunt la taula una creu, la Biblia, la Constitució i l'Estatut (aquell que van copiar article per article del nostre i que van aprovar immediatament). I els expedients dels casos de corrupció, perquè no els hi posa també?
  • A les escoles, res d'un ordinador per cada nano. Ara, l'escola que vulgui en podrà tenir.l'escola que vulgui podrà fer un horari diferent. l'escola que vulgui...."AQUESTS SÓN ELS MEUS PRINCIPIS PERÒ SI NO LI AGRADEN, EN TINC D'ALTRES"Groucho Marx.
  • L'Anglada diu que l'Albiol és un tou i que els "de casa" en sortiràn perjudicats.
  • L'Ajuntament de l'Hospitalet ha posat pedals als bancs dels parcs i passejos i manillars per tal que els vells facin exercici. Menys mal! algú pensa en nosaltres, je,je.
Deixo una frase dedicada molt especialment a en Rafael.
NO TENGO NADA EN CONTRA DE DIOS. LO QUE NO SOPORTO ES SU CLUB DE FANS.

Corts Valencianes. Eren altres temps!

dijous, 9 de juny del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA



No sé... aquests dies m'adono que he menjat més cogombres que mai.
Si sou d'aquells llepafils (o no) a qui el repeteix el gust ja sabeu quina és la solució : pelar-los, salar-los i deixar-los que suïn una mica.(Ves per on, jo que volia fer una nota de cuina, ara resulta que estic fent un article porno).
  • Bé doncs al que anàvem. Un cop enllestida la feina (aquesta feina), podeu fer-los a rodanxetes i amanir-los amb iogur natural barrejat amb una mica de ceba ben picada. Refrescants i deliciosos.
  • Tallats a llesques i a sobre iogur, formatge blau, julivert i porradell.
  • Podeu fer-ne bastonets i embolicar-los amb saló fumat. I per més festa tallar un tomàquet com si fos un tovalloner i ficar-ho a dins
  • Tallats a daus i amb tonyina i olives.
  • Amb pebrot tallat a daus, pastanaga ratllada i formatge a làmines.
  • Una de les amanides més bones que he menjat mai va ser una en que hi havia tota mena de verdures :tomàquets, pebrots, ceba, cogombre, raves, espàrrecs, xampinyons, blat de moro etc, tot ben picat i amanit amb oli amb un puntet d'all.
Ves quina forma tan fàcil de fer pàtria i solidaritzar-nos amb la Unió de Pagesos, sense haver de sortir a la plaça de Catalunya. Ben pensat, els diumenges es podria organitzar allí una cogombrada popular i per més festa afegir-hi unes anxoves de l'Escala que també hi van bé, segur. I ceba de Figueres.

PANEM ET CIRCENSES XLVI

  • En Felip Puig al Parlament: "sostenella i no enmendalla". I aquelles proves que deia que tenia? Aqui no dimiteix ni .........No us fa molt de fàstic?
  • La mort de Jorge Semprún. Heu vist com "ara" tothom l'admira, el respecta i el venera? No us fa molta ràbia?
  • Seguint amb els PEPINOS (sé que es diu cogombre, eh?) tres notes a quina més "chusca": En un laboratori de microbiologia d'Alemanya, la responsable principal és espanyola i a més a més dues col·laboradores, també ho son. Els nostres joves emigren però a diferència dels que ho van fer els anys 60, la majoria estàn preparats. No us fa molta pena? Una altra: Ahir, mentre repartien fruites i hortalisses entre el poble, es va sentir una dona dir: "Dame más, que a mi solo m'han tocao dos" No us fa vergonya aliena? La tercera: El Govern espanyol no denunciarà Alemanya, ans al contrari. Col·laborarà amb ells per ajudar-los a trobar el focus. No us imagineu que hagués passat a la inversa?
  • A Girona, un home ha mort electrocutat mentre robava coure d'una torre elèctrica. No us intriga que no puguin impedir que passin les fronteres?
  • El programa Involución de la cadena Neox a on fan jocs amb chimpancés no es podria fer a Catalunya perquè hi ha una Llei de protecció dels animals. No recordeu que no poden haver "corridas de toros"?
  • Com que el Barça ho ha guanyat tot, els jugadors reberan 47 milions d'euros en "primas". No teniu la sensació de fer el "primo"?

dimecres, 8 de juny del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA

Aquest és un magnoli en flor que hi ha a la gracienca Plaça del sol. Ara és el moment de màxim esplendor d'aquests arbres, i les seves flors són un compendi de bellesa visual i olfactiva (i també, potser, de records). Com cap altra, les magnòlies són especials i particulars: totes s'assembles però no tenen res de convencional. Cada una guarda la seva personalitat. Què vull dir? Doncs la margarida, la campaneta, els conillets i mils i mils d'altres són sempre iguals de forma. Podries fer-les-hi una foto i no sabries de quina es tracta, són clòniques. Les magnòlies, senyorials i contundents mostren la seva bellesa única. En realitat són una mica excessives, tan exòtiques, i carnals com una dona d'una illa verge del Pacífic. És difícil aguantar l'olor i la meravella d'una d'elles a dins de casa però són precioses vistes a l'arbre. Aprofiteu, ara que de tan noves i tendres, encara, semblen innocents i pures.
Posted by Picasa

dimarts, 7 de juny del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA

Els ferros de corriola, també es poden dir grues de corriola, "palomilles" o pescants (Gremi de serrallers dixit).
Abans no hi havia casa que no els tingués perquè sempre que es feia un trasllat era la única forma de poder pujar els mobles i andròmines grosses. Bé, a vegades, si era una cosa delicada, com ara un piano, es feia a lloms dels transportistes.
Sempre son de ferro i com totes les coses d'ús popular, la majoria són guarnits; molt lluny del disseny indispensable. És aquell desig ancestral del valor afegit i la satisfacció estètica, suposo. Com que eren obra dels manyans propers, a cada barri acostuma a haver unes quantes formes que es repeteixen. Algunes són comunes als diferents barris, però, en general, cada un d'ells presenta les seves caraterístiques. Sempre són formes de cargol, anella i tiges, combinades. Són les formes que es poden fer fàcilment en ferro. És clar que podrien ser més complexes (com ara la de l'enigma de la setmana passada) però pensem que és tan sols un petit detall utlitari i que havia d'anar a dalt de tot de la casa, o sigui que no es considerava part de la decoració. És ara, que una ment efervescent en cerca de "coll...." els ha agafat gust i va com una bleda amb la boca oberta i càmera en rest (toma ya!) a la seva recerca i captura.
Aquí en teniu una mostra. No trobeu que són precioses ?

dilluns, 6 de juny del 2011

PANEM ET CIRCENSES XLV

Avui dedico aquesta secció a la Ma. Teresa.
Tal com us vaig dir, dins la celebració de la Festa Major del Putxet, avui he assistit a CAPVESPRE AMB CANÇONS DE SEMPRE, un recorregut per diferents estils de música antiga i catalana tradicional.
Perquè us en feu una idea us poso la imatge del jardí romàntic de la torre modernista del carrer de Portolà núm. 6 a on la soprano Olga Miracle, acompanyada al llaüt i la tiorba per Noemí M. Agell, ens han delectat amb la seva actuació.

Per si algú no ho sap (jo mateixa) el llaüt és un instrument de l'època medieval, aquest concretament dit de 7 ordres. I la tiorba, germana gran del llaüt es va crear quan es va creure convenient afegir notes més greus, té 14 cordes. Han començat amb unes cantigas d'Alfons X, concretament Santa Maria reina do dia, en galaico-portugués; han seguit amb altres peces de l'edat mitjana per passar posteriorment a l'època barroca, vuit peces d'autors italians dels primers anys del segle XVII, d'estil dit recitatiu, destacant el seu màxim exponent Claudio Monteverdi i el seu "si dolce é mio tormento". També han tocat una peça de Girolamo Frescobaldi. Seguidament "Si canto" considerat l'himne de la cançó tradicional occitana. A continuació "El testament d'Amèlia" canço tradicional catalana, "El cant dels ocells" i "la ploma de la perdiu".
Des de 1999, Noemí M. Agell i Olga Miracle, sota el nom de grup i projecte Arie Musicali, treballen conjuntament la interpretació musical amb criteris històrics i la recerca musicològica del repertori que interpreten, de l'Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc.
Prop d'un centenar de persones hem omplert el jardí mentre el sol es ponia. He passat tota l'estona prenen nota per tal de no quedar malament davant la nostra erudita amiga. Espero que us agradi. Jo he gaudit MOLTÍSSIM!

LA TRESCA I LA VERDESCA

A Sant Cugat

Tampoc aquest es va publicar no sé perquè. A veure si ara...

LA TRESCA I LA VERDESCA


LA GRÀCIA DE GRÀCIA

Ahir va tocar, de nou, Gràcia. L’excusa va ser veure les obres als balcons de què ens parlava la Maria Teresa.

A mi, Gràcia em fa gràcia perquè és un compendi de tota l’arquitectura nostra. Encara allí s’hi poden trobar casetes directament sorgides de l’època rural i també grans masies; d’altres, menestrals d’ínfima estructura que actualment van molt buscades per rehabilitar-les, cases sense pretensions i cases amb ínfules, una mica de tot “como en botica” que diuen els castellans i que podríem traduir com a la vinya del senyor. Però les que més nombroses són les cases d’últims del segle XIX i a la ratlla del XX, quan Gràcia es va annexionar a Barcelona i els negocis florien com mai. Cases ben fetes, de l’època en que els oficis eren cosa molt sèria i en les que els petits detalls són potser el més interessant: petits finestrals de servei fets amb maons, ferros de corriola (d’aquests un dia us en parlaré en detall perquè és un tema que m’interessa molt), portes massisses, poms i panys, acabaments, ràfecs, aplicacions en ceràmica etc. I després la bogeria del Modernisme, amb les seves corbes desbordades, floritures, ferros forjats, jardineres, volutes etc. També hi ha una bona mostra dels anys vint i trenta molt més simples, amb decoracions geomètriques i poca ornamentació o, si n’hi ha és molt geomètrica o sòbria. Tots els estils apareixen com en cercles concèntric d’un llac quan hi tires una pedra: el nucli més central és el més interessant, i a mida que els carrers es dispersen tot es va dil·luint fins a arribar a la desangelada modernitat. De tot això vaig anar trobant i rumiant, ahir a la meva passejada. Ara us en faig un petit tast clicant a la foto de portada.