Tres dies a Barcelona i em sento centrifugada. Les meves vides són tan contrastades que passar d'una a l'altra em provoca distorsió mental.
Entrar, sortir, anar, venir, comprar, tanta gent, tant soroll, tanta sofisticació... m'agafen ganes de fugir. La màgia s'entrena a la televisió i els plans ocupen el lloc de la reflexió. Potser començar les classes em posarà a to amb mi mateixa. Aquí sempre em sento obligada a moltes coses i falta de temps per fer-les. Està clar que el millor és deixar-se viure i prendre distàncies. Res no és indispensable i voldria creure'm-ho.
Quan surtis d'aquesta máquina centrifugadora i si realment t'has rejuvenit, m'avises que hi entraré.
ResponEliminaNo crec que la màquina rejuveneixi, però sí que el cervell se't conservarà jove, que ja és molt. Espero veure't aquesta nit. Tornes a marxar a Saifores?
ResponElimina