dijous, 23 de setembre de 2010

No sé pas on sóc



Tres dies a Barcelona i em sento centrifugada. Les meves vides són tan contrastades que passar d'una a l'altra em provoca distorsió mental.
Entrar, sortir, anar, venir, comprar, tanta gent, tant soroll, tanta sofisticació... m'agafen ganes de fugir. La màgia s'entrena a la televisió i els plans ocupen el lloc de la reflexió. Potser començar les classes em posarà a to amb mi mateixa. Aquí sempre em sento obligada a moltes coses i falta de temps per fer-les. Està clar que el millor és deixar-se viure i prendre distàncies. Res no és indispensable i voldria creure'm-ho.

2 comentaris:

marisa ha dit...

Quan surtis d'aquesta máquina centrifugadora i si realment t'has rejuvenit, m'avises que hi entraré.

Maria Teresa ha dit...

No crec que la màquina rejuveneixi, però sí que el cervell se't conservarà jove, que ja és molt. Espero veure't aquesta nit. Tornes a marxar a Saifores?