dimarts, 29 de juny del 2010

PANEM ET CIRCENSES XXI

PACTA SUNT SERVANDA és a dir: ELS PACTES S'HAN DE COMPLIR.

Un altre cop ens han aixecat la camisa. Avui, quan he sentit el resultat de la sentència del Consti, he recordat la cançó de La Trinca Com el Far West no hi ha res. La recordeu? DONCS ÉS NI MÉS NI MENYS QUE DE L'ANY 1981!!!

Aquesta és la primera estrofa:

Diu que hi ha una tribu d'indis, a l'oest americà
que té alguna retirada amb el poble català.
No hi ha tribu més ufana sota la capa del sol.
Som i serem gent apatxe tan si es vol com si no es vol.

I aquestes són les dues últimes:

I per asserenar els ànims d'aquest poble tan tossut
es firmà un tractat de pau que le diuen L'ESTATUT.
Però com sempre passa al cine, a l'hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat.

I ara es volen tirar enrera perquè diu que som un cas
i quan se'ns dona un ditet ens agafem tot el braç.
I de tant que recomanen prudència i moderació
ja no estem desencantats. Ara estem cagats de por!

Doncs no volen que fem "l'indio" i amenacen cada dia
que vindrà si no estem quiets el Set de Cavalleria.



dilluns, 28 de juny del 2010

Literatura 1 – Cinema 0

En términos deportivos, se podría definir así la situación por la que atraviesa el cine y la literatura actualmente.
Este domingo por la mañana, cual Pepito Grillo en busca de su álbum de cromos, decidí ir a pasear por los encantes del Mercado de San Antonio. Una actividad que años atrás hacía prácticamente cada domingo. Allí compraba programas de mano, de cine. Press-boock de las películas, los fotogramas (lo que en inglés se llama Lobby Cards) que se exponían en los vestíbulos de los cines, carteles y fotos. Pues bien, este domingo comprobé, muy a mi pesar, que uno de mis proveedores ha dejado de tener los Lobby Cards, porque como ya no se exhiben en las multisalas, pues no se producen. Tampoco tiene Press-books. Se dedica exclusivamente a la venta de carteles, y entre estos los más vendidos son los de Bruce Lee (artes marciales) y los de Michael Jackson o de alguna serie de TV de éxito. ¡Lamentable! Los programas de mano, han pasado a ser una mercancía de las paradas de sellos, billetes y monedas (han dejado de ser un material cinematográfico). Sobreviven como pueden, dos pequeñas paradas que siguen queriendo vender sólo fotos de artistas y que según dicen están abocados a la ruina, ya que no interesa a nadie, comprar fotos de artistas de cine. Y por último, visité a Joan Vall, el que sigue manteniendo la tienda “Cinemascope”, en la calle Torrijos, entre los dos Verdi. En su parada de la esquina con Borrell y Tamarit ahora sólo tiene libros, novelas. Ha dejado el material de cine sólo para su tienda y ésta no sabe hasta cuando la tendrá abierta. Lo dicho: Literatura 1- Cine 0. Desde mi infancia es este mercado predominaban: los cromos (hoy siguen, pero salvo alguna película de la Disney, el resto es todo fútbol), material de cine, revistas y libros. Hoy el cine prácticamente ha desaparecido. Las revistas son pocas por no decir nulas. Se mantienen los tebeos (superhéroes y los antiguos de los años 40 y 50 a precios desorbitados). El libro se mantiene.
De regreso a casa he comprado El País como de costumbre y en la revista dominical leo un artículo sobre la bancarrota de la Metro Goldwyn Mayer. La famosa major del león está a punto de desaparecer, si alguien no paga los 3.500 millones de dólares que deben a sus acreedores. Lo dicho: Cinema 0 – Literatura 1. Tanto en el Mercado de San Antonio como en cualquier mercado. Parece ser que el cine no ha sabido adaptarse bien a las nuevas tecnologías y leyes de mercado. Esperemos que no siga por los mismos derroteros la literatura, con la entrada del libro electrónico.
Pepito Grillo regresó a casa sin su álbum de cromos.

diumenge, 27 de juny del 2010

TRESCA I VERDESCA 124




Hello, hello! Tan sols sóc a Barcelona unes hores però aprofito per entrar al bloc perquè he passat uns dies amb un mono vostre terrible. Espero que quan sigui a Saifo definitivament i sense ser 19 com aquests dies, podré trobar la manera de conectar-me més regularment.
He llegit les vostres aportacions amb gran voracitat. La peli de Tolstoi ja la vaig veure abans de marxar. Estic d'acord amb els vostres comentaris i us dic que em va fer molta ràbia veure com li van amargar, tot plegats, els últims temps i com feien anar l'aigua al molí que els convenia, cosa que ja sabia i està molt ben rflectida en la pel·lícula. Demà marxo. Ja tinc una cabeça d'all a la maleta i he rellegit el Dràcula. Ara estic ja amb l'Ulises frec a frec amb la Malole. Espero trobar-vos a la tornada. Potser ens podriem veure. Torno el 8 a migdia. Fins aviat, petons que després no en faré per si de cas m'agafen ganbes de clavar-vos els ullals. BY

dissabte, 26 de juny del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 28



L'ÙLTIMA ESTACIÓ


Hola a tots/totes, els que sou a Barcelona i els que esteu de vacances a fora. Recomanar-vos la pel·lícula que el Rafel ens va indicar, (veieu el seu reportatge al bloc del divendres 11 de juny). No us puc dir res més que ell no ens hagi dit. Narra el conflicte entre l’amor de Tolstoi per la seva dona Sofia, i la seva dedicació política, que el porta a triar d’una manera molt dolorosa entre les dues opcions al final de la seva vida.

Meravellosos els dos protagonistes, Christopher Llummer i Helen Mirren, i tots els altres actors. Ben recreada la vida de Rússia de l’època. Producció anglesa, alemanya i russa. Estrenada l’11 de juny, tan sols fa uns dies.

dilluns, 21 de juny del 2010

PANEM ET CIRCENSES XX

FACTA, NON VERBA, o sigui fets i no paraules.
  • Adéu als ocellaires de Les Rambles. El primer tinent d'alcalde Jordi William Carnes diu que s'intentarà treballar perquè les futures parades siguin espais dignes (paraules). Els ex-ocellaires vendran productes amb denominació d'origen, entrades d'atraccions culturals, llibres, gelats, dolços i objectes de record. Per exemple -dic jo-: barrets mexicans (fets).
  • La nova síndica de Greuges ve "perill" en repercutir l'augment de l'IVA en el bitllet del transport públic de l'àrea metropolitana (paraules). Vaticina un augment important dels casos socials greus per la crisi (fets).
  • Montilla va defensar ahir (paraules) l'actuació "correcta" del Govern i de l'Ajuntament de Barcelona en la tramitació urbanística de l'hotel del Palau (fets). En castellà diuen: "Cuando las barbas de tu vecino veas pelar...."
  • El nombre d'efectius previst per a la verbena i el pont de Sant Joan serà molt gran (paraules). Es pretén controlar l'excés d'alcohol i drogues (fets).
  • Les estadístiques no ho consideraran un cas de violència de gènere (paraules) però una dona de 78 anys ha mort en mans de l'ex gendre (fets) que la feia culpable del seu divorci.
  • Les formacions polítiques EA i Batasuna han celebrat un acte conjunt per aconseguir un "Estat Basc" (paraules) però no diuen res de la seva desvinculació d'ETA (fets).
  • La Casa Blanca ha criticat (paraules) al conseller delegat de BP per anar a una regata, mentre continua el vesament de petroli (fets).
  • I la perla: Els anuncis a tota plana (paraules) de famosos i famosillos dient: Sóc fan de....Catalunya (fets). Ah! I si voleu la samarreta entra a: fansdecatalunya.cat.
PAROLE, PAROLE, PAROLE (poseu-li música)

PANEM ET CIRCENSE XIX

Compartit l'empipament de Pepito Grillo i Fernandito.

LATRANT ET SCITIS ESTATINT PRAETESQUITANTES ESTIS (toma ya!) que traducido a román paladino significa:
Ladran y sabéis al momento que cabalgáis por delante de los demás.

Vindria a ser la frase que s'atribueix a El Quijote però que sembla ser que no surt en la novela:
LADRAN, LUEGO CABALGAMOS.

Mai, res ni ningú podrà embrutar la memòria de José Saramago, que sempre anirà pel davant.

Salut, companys!!
PEPITO GRILLO RECTIFICA

Rectifico la última frase, que debía decir: "Con la Iglesia hemos topado amigo Sancho". No soy sabio, pero sí se rectificar cuando es necesario.
PEPITO GRILLO INDIGNADO

Nuestro amigo Fernando ha puesto el dedo en la llaga. Y quiero, desde aquí, corroborar sus palabras.
Efectivamente, cuando murió Saramago os puse una escueta frase que decía: “estoy desolado”. Pues bien, hoy os digo: “¡estoy indignado!”.
Una vez más, la Santa (?) Iglesia, ha hecho alarde de su odio y rencor hacia todo aquel que no piense como ella, atacando al Premio Novel de Literatura José Saramago, desde “El Observatore Romano”. Y no ha esperado a que el cuerpo del ilustre escritor se enfriase. El día siguiente de su muerte, arremetía contra él. No tuvo compostura ante la muerte. (¿Cómo era aquello de la caridad cristiana y el perdón de los pecados?) La Iglesia perdió los papeles, una vez más, acusándole de “antirreligioso” y diciendo de él que fue “un hombre y un intelectual de ninguna capacidad metafísica (y que vivió) agarrado hasta el final a su pertinaz fe en el materialismo histórico alias marxismo” porque se declaraba “insomne por las cruzadas y por la inquisición”. ¿Y quién no, con tales disparates? Pero quiero exponer aquí que estas declaraciones del órgano del Vaticano, no hacen más que dar la razón a Saramago que dijo: “Las religiones nunca han servido para acercar al ser humano”. Demuestran además, como dijo también él, que lo de la Iglesia es una comedia de engaños que dura, dura y dura… o crees o mueres” No sigo, ¿para qué? Cuanto más escribo más me enciendo. Y es que ya lo dijo Sancho, a su caballero andante: “Con la Iglesia hemos topado”. Pepito Grillo, indignado. 21-6-2010.

diumenge, 20 de juny del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 26


De València ciutat no us explico res, tots en sabem moltes coses. Com a novetat ofereix la nova edició de La Llum de les Imatges, amb el títol general de “La Gloria del Barroc”. Aquesta exposició té com a objectiu aprofundir en el barroc com a moviment artístic que va sorgir a principis del segle XVIII a Itàlia i que es va irradiar cap a la major part d’Europa, amb gran influencia sobre els artistes valencians. De les 307 peces que componen l’exposició, se n’han restaurades 144. Té una durada d'un anys i desprès serà portada a altres ciutats dels Països valencians. Val la pena veure-la, està molt ben posada i explicada. La majoria d’obres són de temàtica religiosa i altres en menys quantitat laiques. Un gran esforç per promocionar la cultura a peu de carrer i una quantitat immensa de diners abocats en el projecte, una part de fundacions privades, altres de l’ajuntament i del ministeri de Cultura.

Una sanefa blanca marcada al terra dels carreres ens porta sense pèrdua pels diversos edificis de l’exposició. Comença l’itinerari en l’Almodí, un edifici construït sobre l’alcàsser musulmà el s. XIV, cedir aquests dies per l’Ajuntament . En ell s’ubiquen un audiovisual , les aules didàctiques on grups d’adults aprenen tècniques de restauració, i activitats plàstiques de la tecnologia multimèdia. (Penso amb la Mª Dolors, ens en diria moltes coses). Ens calen més de dues hores per veure’l. A la sortida la sanefa ens guia pels carreres fins a l’Església de Sant Esteve Protomàrtir, molt deteriorada segons ens expliquen, i on s’han restaurat seguin els canons de l’estil barroc, estucs i esgrafiats de jocs policroms, formes blanques que representen florons, targes i fulles d’acant sobre fondos grisos en les pilastra, i vermells en la cornisa i blaus en l’embocadura de les capelles i la volta. Tot d’una gran bellesa dins el feixuc que és el barroc, cal recordar que és l’època de la contrareforma ,període del 1560 fins el 1648 més o menys.

L’itinerari segueix, nosaltres férem una pausa per dinar una paella i a la tarda hi tornarem… ho deixo per explicar-vos-ho demà.


PANEM ET CIRCENSES XVIII

A la pàgina d'Opinió de El Periódico, en Francesc Sanuy escriu un article titulat: Ni "panem" ni "circenses" i el subtítul és Sembla que la política de distreure els ciutadans amb qüestions com el futbol no està funcionant. No sé si demanar el copyright pels meus articles. Què en penseu? I a més a més discrepo de la seva opinió. Vegeu el que he trobat avui.
  • 85.000 assistents han desafiat les ombres de la crisi durant els 3 dies que ha durant el Sónar, certamen dedicat a les músiques avançades.
  • 16 ciutats espanyoles pugnen per a ser Capital Europea de la Cultura 2016. No escatimaràn mitjans per a conseguir-ho.
  • 7 anuncis (algún d'ells a tota pàgina) promocionant creuers i hotels de luxe.
  • 2.288 € és el benefici que han obtingut els que van invertir 50.000 euros en pagarés de Nueva Rumasa.
  • 200 restaurants de tot Catalunya sortiràn en una Guia que oferirà el diari. L'anunci diu: Catalunya sap menjar.
  • 100 o més marques de moda en The Brandery Revolution. Trade Show for Urban Brands. Barcelona Summer Edition. 28-30 june 2010. Ho sento, així està escrit.
  • 10.000 "motards" pels carrers de Barcelona. Les Harley Davidson ens envaeixen.
  • 1 vestit de color fúcsia acompanyat d'un gipó (no sabia que es deia així) de clara inspiració torera i el cabell recollit amb una "redecilla goyesca" és el que va lluïr la infanta Elena en el casament de la Victòria de Suècia.
  • 5 euros és el que havien de pagar els assistents al sopar organitzat per la Fundació Esclerosi Múltiple si volien ballar amb els famosos.
Recordeu la canço TOUT VA TRÉS BIEN, MADAME LA MARQUISE?
Doncs això. Tots a una, anem al "estribillo":
Por lo demàs, esto es un paraíso. No hay novedad, no hay novedad.

dissabte, 19 de juny del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 25

Dins d’aquesta bellesa d’edifici, el Palau de les Arts Reina Sofia, de València, la nit del dimecres, vaig gaudir de l’òpera Salomé. Música de Richard Strauss, estrenada el 1905 a Dresden, en alemany,drama musical d’ un acte, inspirat en el homònim d’Oscar Wilde.

Tot va ser perfecte. Direcció musical a càrrec de Zubin Mehta (Bombai), actualment uns dels directors més valorats del món musical. Ha dirigit orquestres per tots els països i des de la seva inauguració està vinculat al Palau Reina Sofia , on dirigeix l’Orquestra de la Comunitat Valenciana en cada temporada. Acústica perfecte, cap interferència.

Direcció d’escena de Francisco Negrín, va estudiar cinematografia abans d’endinsar-se en el terreny de l’òpera. (Rafel el coneixes?) Ha treballat en escenaris d’Europa i Amèrica, així com a l’Òpera d’Austràlia. Ha optat per recrea una part de la Galilea , cap a l’any 30 dC. La presencia màgica de la lluna domina la nit, i és dins d’aquesta bola lluminosa on passa part de l’escena, ja que roda per un escenari que és mou i per efecte de la luminotècnia es converteix en la cova on Herodes té presoner a Jochanaan. Paral·lelament un escenari modern mostra una societat materialista, que abusa del poder que té per fiançar més poder. Fastiguejats pels abusos , no poden omplir el buit, i la falta de consciencia va en augment, tots lluiten per sobreviure sense amor, ni veritat, sols hipocresia, defensa i agressions. En tot això Salomè juga la seva seducció de dona jove, el seu amor per Jochanaan i al no aconseguir-lo passa a l’odi fins a demanar el seu cap.

Salomé és Camilla Nylund, finlandesa, soprano, una de les veus més reconegudes actualment. Herodes, és Siegfried Jerusalem , tenor , de veu preciosa i gran intèrpret wagnerià i Albert Dohmen, baríton, Jochanaan,per mi la veu més bonica de la nit.

L’edifici per fora ja és conegut, per dins tot és d’una arquitectura ondulada, el teatre té les parets recobertes de trencadís, tipus Gaudí de color blau marí, la resta tot blanc. Es una pasada.

Ara mateix no se enviar-vos les fotografies dels cantants i la decoració de la posta en escena, ho faré un altre dia.

PANEM ET CIRCENSES XVII

Avui, les fonts de les notícies les he tret de El Periódico però veureu que grosso modo també són peccata minuta. O NO.
  • Artur Mas acaricia el cim. Ciu es quedaria a un pas de la majoria absoluta. El 48% dels catalans estan per la independència peró no volen el referèndum ara. Ja en varem quedar ben tips amb el fiasco de la Diagonal.
  • Josep Antoni Duran i Lleida no s'acaba de definir si votaran que si, que no o s'abstindran a l'hora del "decretazo". En castellà es diu: deshojando la margarita.
  • Carla Bruni desplega tot el seu glamour a Londres en l'homenatge a De Gaulle. Heu vist la foto de la Bruni fent posturetes i en David Cameron repassant-la de dalt a baix?
  • Jesús Vázquez el presentador anuncia que es despullarà per a "Interviú" i que destinarà íntegrament els diners que cobri per a una iniciativa benèfica per a ACNUR, l'agència de les Nacions Unides per als refugiats. Per l'ocasió diu que fa un mes que menja enciam i pollastre a la planxa. Ja els hi agradaria als refugiats aquest menú, ja.
  • Jaume Matas i Antonio Basagoiti -tots dos del PP-s'han dit de tot menys maco.
  • Patxi López i Jesús Eguinguren . El primer ha desautoritzat el segon -tots dos del PSE-. Ja ho diuen: la política hace extraños compañeros de cama.
  • Piero Gelmini, sacerdot italià i amic personal de Silvio Berlusconi, ha estat imputat per abusos sexuals de 12 menors. Com que resulta que és l'impulsor de molts centres per a la recuperació de drogoaddictes, deuen pensar que el fin justifica los medios.
  • Jordi Hereu ha participat en el programa "El gato al agua" de Intereconomia, juntament amb l'alcalde de Madrid. I van rebre un "tracte versallesc". És el programa que va insultar greument Marina Geli. Deuen pensar: El que se mueve, no sale en la foto.
  • Victòria de Suècia es casa avui. Hi assistirà tothom, o gairebé. Molt de pa i molt de circ.

divendres, 18 de juny del 2010

OTRA MUERTE

No sólo Pepito Grillo está de luto, debe estarlo todo el mundo, por la muerte de José Saramago. Por ser un gran escritor y por ser un hombre comprometido co su tiempo.
Rafel 18-6-10
PEPITO GRILLO Y LA MONA DE PASCUA

El AVE es nuestra única esperanza. Espero que se equivoquen los técnicos y la tuneladora derrumbe todo lo hecho en esta desgraciada iglesia de Gaudí, que si levantara la cabeza, moriría esta vez de un síncope. ¿Cómo les han permitido seguir construyendo semejante Mona de Pascua? Hace años asistí a una manifestación nocturna, con velas, alrededor del monumento, organizada por, entre otros, Oriol Bohigas, donde se pedía que se parasen las obras y que se hiciera un proyecto moderno, procurando que quedase integrado, lo auténtico, lo construido por Gaudí. Nada de imitaciones que es lo que se ha hecho. El Santo AVE, a quién pongo mis oraciones y cirios, solicitándole de logre lo que los humanos no hemos logrado, respetar lo auténtico. Después, pido que se le haga un juicio sumarísimo a Sibirachs, por la mierda que le ha añadido. Y por último que, si logra el AVE que se derrumbe, que lo haga el día en que el Papa esté profanando esa obra de arte, dándole su bendición a esa Mona de Pascua. Así matamos dos pájaros de un tiro. Que por lo visto aún no se han enterado de que somos un país laico y aconfesional y que por tanto, no necesitamos de su presencia, que por otro lado, nos va a costar un pastón y al menos yo no estoy dispuesto, que conste, a pagar ni un solo euro. ¿Queda claro?
Rafael 18-6-10

PANEM ET CIRCENSES XVI

D'entrada: FELICITAR ALS HUMORISTES D'AQUEST PAÍS QUE HAN TRET EL DIBUIX DE LA VACA SUISSA I EL TORO D'OSBORNE que en Rafael ens ha enviat .
  • Contrasta bastant amb el comentari que sortia ahir al diari i que deia: "España acabó desangrada. Ahora deberá aplicar una cura de urgencia para evitar una temprana defunción". Sort que ahir EUROPA ens va felicitar que si no podriem pensar que parlàven d'economia.
  • I en Botín -amb la seva cara de botiguer- treien pit perqué el Banco Santander és el més solvent d'Europa?
  • Pau Molins i Jordi Pina han assegurat que els seus clients van a la presó per a calmar a l'opinió pública, ja que els dos acusats no poden influïr sobre els testimonis perquè són "uns marginats socials i uns empestats" i que ningú no els hi agafa el telèfon. Han provat de trucar al Botín?
  • Israel suavitza el bloqueig de Gaza i autoritza que entrin galetes i sucs de fruita. És que es queixen de vici!
  • La fiscalia anticorrupció ha demanat 30 anys de presó per a l'empresari Juan Antonio Roca. A on era fins ara?
  • 11 Ajuntaments aragonesos presentaràn avui un recurs d'inconstitucionalitat contra la Ley de Lenguas perquè no volen la cooficialitat del català en els seus municipis. Doncs ara no us tornem l'Art Sacre que tenim a Lleida, apa!
  • Un pres de la presó de Utah serà fusilat a mitjanit, mitjançant la col·locació d'una diana sobre el seu cor per tal que al menys un dels cinc voluntaris l'encerti. Quin títul li posem a aquesta pel·lícula de terror?
  • I després diuen que un 11% de la gent gran està polimedicada, és a dir que consumeix més de 6 medecines a l'hora i que la xifra arriba al 40% entre els residents en institucions. HI HA ALGúN FÀRMAC QUE PERMETI SELECCIONAR LES NOTÍCIES?

TRESCA I VERDESCA 124




Lloat sigui sant Firefox, ja torno a tenir internet (ara que me'n vaig demà a Saifo, la setmana pròxima a Rumania fins el 8 de juliol). O sigui que no sé fins quan tornaré a escriure.

  • Crec que serà un bon dia. Almenys comencem amb l'anunci del Millet, amb aspecte patibulari, que finalment entrarà a la presó. Avui, si escolteu bé podreu sentir les trompetes dels cavallers del Palau i els corcers piafant. No hi aneu, però, perquè podria desplomar-se el llum-sostre.
  • Vau veure, ahir el llum del sónar? Era espectacular tot i que podem preguntar-nos si estem per tals louminàries.
  • Torno a insistir, i serà la última, perquè aneu a veure l'exposició Fortuny a la Pedrera. Us en faria el raport però està tan ben explicada que no cal més que anar-hi. A mi m'encanta i tinc molt bons records del Museu Fortuny a Venècia. Ah un plus: us podeu emprovar virtualment els preciosissims vestits. Jo amb el que més m'agrado és amb una casaca brodada, sumptuosa. Aquest sí que era un home del renaixement, agafant la paraula en tots els seus sentits. S'acaba el 27 de juny.
  • Del TC no us en parlo. Prou que en sentirem a parlar.
  • Ni de l'altra terrarpemol, el de la Sagrada Família (estic veient que no caurà).
  • Joan-Pere Viladecans, el pintor, ens parla avui en un artícle de la tristesa actual generalitzada, La societat trista,que es converteix en colectivitat sense ganes, arísca, sense alegria ni desig. Té tota la raó. Així estem tots qui més qui menys. però jo, amb el meu acostumat optimisme em solidaritzo quan diu que potser la solució estigui en la creativitat, en la imaginació, en l'aprofundiment del que cadascú de nosaltre du a dins i al retorn a uns orígens més humans i essencials. Si, però tampoc puc deixar de preguntar-me fins a quin fons del fons del fons hem d'arribar els que això ja intentàvem practicar-ho abans d'aquesta tristesa.
  • I no vull posar-me ni posar-vos tristos. A viur que són tres dies.Inclineu-vos per les fulles i l'ocell, no pel peix negre que boqueja volent sortir de l'aigua.

dijous, 17 de juny del 2010

PANEM ET CIRCENSES XV

La Ma. Teresa és fora, la Malole no entra, en Pepito Grillo no sabem què farà, la Ma. Dolors té nosequin problema amb l'ordinador....i jo tinc la "pota ranca". Però, tot i això, aquí estan els meus comentaris. Si fos tan cinèfila com en Rafael, a cadasqún li aplicaria un títul de pel·lícula. Com per exemple:
  • EL HOTEL DE LOS LÍOS. L'edifici del Palau era de La Salle Comtal que l'any 2007 va fer una permuta amb Olivia Hotels a canvi d'uns obres a l'escola. El Palau va ser l'impulsor de la requalificació que havia d'autoritzar el seu ús hoteler. Tot i que diu no saber res, el conseller d'Urbanisme, Ramón García Bragado, va recolzar l'hotel quan era gerent, secretari i conseller. Qui en dona més?
  • ATERRIZA COMO PUEDAS. Xavier Trias supera Hereu en 15 punts segons un sondeig de CiU. Vol ser alcalde de totes totes (com en Durán que vol ser ministre). A tots dos se'ls està passant l'arroç. En Trias diu que només governaría un màxim de 8 anys i que si perd, no tornaria a ser candidat encara que sí es quedarà els 4 anys de conseller. Que li portin la vara de manar al geriàtric.
  • EL COLOSO EN LLAMAS. La Unesco ha recomanat la creació d'un comité de control amb diferents experts que proposin mesures per a reduir les vibracions dels trens i estudiar els efectes futurs del túnel sobre el terreny. Parlo de la Sagrada Família, com ja suposareu. I a l'octubre ve Benet XVI a inaugurar-ho. Han pensat en algún expert del Vaticà?
  • BLACKBOOK MOUNTAIN. Un grapat de vaques pastarà aquest estiu prop de Montserrat per a eliminar el sotabosc i evitar els incendis forestals. Per iniciativa de l'obra social de Caixa de Catalunya. Qui ho pagarà? I als propietaris dels boscos no se'ls pot obligar a que ho netegin?
  • TIBURÓN. O balena, que pel cas...Alguns ossos nasals de l'esquelet de Rorqual Comú del Museu de la Ciència es van trencar ahir mentre els desmuntàven per trasalladar-lo a l'Espai Blau del Fòrum. Però no deien que no hi havia diners per a fer el Zoo Marí.?
  • RAMBO (el número que volgueu). Gary Brooks Faulkner, treballador de la construcció de Colorado ha estat detingut, altre cop, per intentar entrar a l'Afganistan des del Pakistan per a capturar a Bin Laden. Mira que si ho aconseguís!
  • Quan acabo de llegir el diari, em sento com CUANDO RUGE LA MARABUNTA.

dimecres, 16 de juny del 2010

PANEM ET CIRCENDES XIV

  • Restringeixen les imatges dels famosos. Ara resulta que el nou manual d'estil de Radio y Televisión Española es reafirma en el compromís amb el servei públic i es garanteix el màxim rigor informatiu. Per exemple es deixaràn d'emetre imatges dels famosos a la porta de casa seva sense el seu consentiment. Per a quan la defensa de l'espectador? Per a quan emetre segons quins programes fora de l'horari infantil?
  • La Mercedes Milà ha criticat davant un micròfon del programa Sálvame la "forma dura y atroz de hablar de otra gente". "Arrastrar a los personajes no es periodismo", ha dit. "Mens corrupta in facem duram", dic jo.
  • Han creat una ploma Montblanc inspirada en l'obra de Gaudí. La clàssica estrella de Montblanc ha estat modificada, per primer cop, per a donar-li aspecte de "trencadís" i només n'han fet 128 ja que són els anys que fa que es va col·locar la primera pedra de la Sagrada Família. A veure quan la veiem en els "mercadillos" i botigues de souvenirs de la Rambla.
  • El "vampiro" de Crepúsculo, Robert Pattinson diu que enveja la musculatura de l'home llop Taylor Lautner. I a mi m'agradaria mossegar alguna yugular.
  • Berlusconi vol comprar "La conversió de Saulo" de Caravaggio per 100 milions d'euros. En aquest quadre Sant Pau cau del cavall. No li passarà a ell, no.
  • Mentre la llei que prohibeixi el burka i el niqab no faci que les dones quedin tancades a casa...
  • Guillem López Casasnovas catedràtic de la UPF ha dit que "el sector financer era una poma sana que estaba al costat d'una altra que s'estava podrint, el totxo". I ho dius ara?
  • L'alcalde de El Egido en llibertat sota fiança de 300.000 €. I el de Santa Coloma, i en Millet i en Montull, i en Prenafeta i l'Alavedra....Aviat s'haurà de construir una presó per a ex-presos.
  • I el 29 de setembre VAGA GENERAL. Com deia el clàssic: Qué largo me lo fiáis.

dilluns, 14 de juny del 2010

PANEM ET CIRCENSES XIII

ÚNICA NOTÍCIA D'AVUI.

Donada la manifesta humilitat del nostre benvolgut amic Marçal Moliné, em plau comunicar-vos que avui rep el PREMI NACIONAL DE COMUNICACIÓ de la GENERALITAT DE CATALUNYA en la seva modalitat de PUBLICITAT.
També reben el premi, en diferents apartats, en Josep Cuní, en Jordi Basté, el 9 Nou, Ràdio Marina de Blanes, etc.
La seva parella, la nostra estimada Malole, l'acompanyarà.
Tots n'estem molt satisfets i orgullosos.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 24

Ja tinc la maleta feta, cada viatge és més petita. Amb els anys precindeixo de més coses. Ja fa cinc anys del meu últim viatge a València amb un grup de l’escola d’Art. Ara hi vaig amb dues amigues. El programa que portem és atapeït, farem pel que donguin les forces… que ja som grandetes... amb prioritat l’Oceanogràfic i el Palau de Música Reina Sofia. Hem fet coincidir la data amb la representació de Salomé. Avantatges d’estar jubilades… per Internet hem trobat entrades. Música de Richard Strauss, el compositor favorit d’una de les meves amigues.

Estrenada el 1905 a Dresden, en alemany. Conegut per tots és un drama musical d’ un acte, inspirat en el homònim d’Oscar Wilde sobre un passatge bíblic. A la tornada us faré una petita crònica
PEPITO GRILLO OS DA LAS GRACIAS


Pepito Grillo te da las gracias Marisa, por tu artículo, os da las gracias a todas vosotras, por vuestros comentarios. Y sobre todo doy las gracias por esta instantánea mía que habéis colocado en el blog. Seguramente debió ser tomada algún día en el que Pinocho hizo los deberes, y yo, contento y alocado, me lancé al vacío confiando en mi paraguitas. Pero vista ahora, me intranquiliza ese gesto, porque no veo a dónde me lanzo. Esa es una decisión tomada muchas veces, la de lanzarme al vacío, incluso sin saber a dónde. Con esa alegría insensata que parece ignorar en el lío en el que me he metido. Esperemos que cuando toque de pies a tierra (algo difícil en mi) no me de un batacazo. Pero aún y así gracias mil.

Rafael 14 de junio de 2010.

PER A "PEPITO GRILLO", ESCRIPTOR

Fa uns dies, a El Dominical núm. 399 del 9/5/10 de El Periódico, la Isabel Coixet - que no se si t'agrada - firmava un article titulat Els escriptors mai riuen a les pel·lícules. Parla de molts escriptors, la vida dels qual s'ha portat al cinema.
Ho he recordat al llegir les teves reflexions sobre l'art d'escriure i el d'explicar la teva vida. Com que és força llarg, en copio només uns paràgrafs.

"L'extrema dificultat que té la càmera per retratar aquesta increïble felicitat íntima de l'acte d'escriure és potser una de les raons per les quals innombrables i absurdes el·lipsis pobles les pel·lícules que parlen de les vides d'escriptors: en un pla veiem com l'escriptor s'asseu davant una taula mentre la càmera s'acosta fins a enquadrar la seva ploma, llapis o bolígraf i llisca fins a la seva mirada concentrada, es produeix un tall i en el pla següent ja tenim el llibre a les llibreries. Els cineastes no hem sabut com captar aquest procés intern que porta un ésser humà a encadenar-se a una taula durant dies i nits fins a aconseguir acabar una obra que destil·la el trajecte vital d'altres éssers humans. Els prolegòmens sí, les conseqüencies també. És molt més fàcil mostrar com un escriptor, pla rera pla, trenca amb inicis equivocats (un clàssic de les pel·lícules d'escriptors) i tira la màquina d'escriure per la finestra (un altre clàssic) o filmar el somriure autosatisfet de qui acaba una obra i aixeca els braços entumits (clàssic també).
És fàcil mostrar la infància normalment desgraciada de l'autor, la seva adolescència turbulenta, els traumes que van marcar la seva vida i que per alguna estranya raó el van portar a escriure i no al manicomi (encara que una cosa no descarta l'altra.
El que és terriblement difícil es filmmar l'incostant, relliscós i meravellós miracle de posar una paraula rere l'altra i que d'aquestes paraules en surti A la recerca del temps perdut".

Si escrius la teva vida i es porta al cinema recorda't de somriure de tant en tant. Un petó. Marisa

TRESCA I VERDESCA 123

Que noche la de aquel dia! Els Beatles en acció

Quina nit la d'aquell dia o quina setmana la d'aquell mes! I pel que veig a la meva agenda , aquesta no serà pas millor. No sé si podré escriure gaire. demà, segur que no, però no m'oblideu! Recordeu quan era jo la que aguantava el pes del bloc com si res.
Aquests dies són feixucs, plens de coses que no m'agraden però he de fer. Per moments em sento empesa per un excés de càrega que he de gestionar, com en diuen ara, com puc. Espero que aquesta sensació es dissipi com la boira del matí a la muntanya i retrobi la meva disposició mental acostumada i que tan em cal, tan ens cal als que volem escriure. Ara ja no puc prescindir d'aquesta droga i se'm fa dur quan me n'he d'estar.
Espero que sigui com la Patum: foc, disbauxa , i un cop acabada, pau.

diumenge, 13 de juny del 2010

LA SOLEDAD DE PEPITO GRILLO

Mi ordenador está asistiendo a la formación de un posible escritor que quiere serlo. Esta es la conclusión a la que he llegado, al convertirme en inseparable compañero de su teclado. Los dos solos, el ordenador y yo, ayudado, en ocasiones, por mi pluma estilográfica, otra solitaria y apreciable cómplice, estamos empeñados en un arduo trayecto que empezó hace pocos años, entre deseos, esperanzas, errores, aciertos y mucha cabezonería.
Todo comenzó en la soledad de las noches y ha terminado ocupando el día entero. En silencio. A solas con mis invenciones. A solas con mis trayectos, como dice Vila-Matas en uno de sus textos. Provocando, en ocasiones, el agotamiento, el desasosiego, bendito desasosiego, y el estado febril por conseguir atrapar lo que pretendo, aunque no sepa aún de que se trata.
Siempre he leído sobre la soledad del escritor, pero nunca lo he tenido tan claro como ahora. Aunque tengas compañía, a la hora de escribir, estás solo. Solo en tu habitación, solo ante el ordenador, solo ante tus pensamientos y solo ante tu escritura. Sólo así, puedes acabar viendo la luz, como decía Paul Auster en su “Invención de la soledad”.
Eso os ha querido contar desde la soledad de la redacción de este blog, Pepito Grillo, hoy.

Rafael 13 de junio de 2010

dissabte, 12 de juny del 2010

PEPITO GRILLO Y LA BIOGRAFÍA

Ahora que parece que el género biográfico y memoralístico está imponiéndose en nuestras librerías, como nunca antes lo hizo, según los expertos, podría ser un buen momento para aprender las claves que configuran los buenos escritos de esta índole. (Y después de haber visto “La última estación”). Han aparecido recientemente, “Una mujer en fuga”, una extensa biografía para entender la realidad atormentada de Carmen Laforet, la autora de “Nada”. Una misteriosa escritora que casi desapareció del panorama literario de nuestro país, todo y habiendo ganado el Premio Nadal.
Según leo en Babelia, también ha salido a la venta estos días, la biografía de Simone de Beauvoir y la época en la que los intelectuales representaban la conciencia de la sociedad, según dice Jesús Ferrero, en la citada revista. Siruela, Galaxia Gutemberg, RBA, Acantilado, la interesante y prestigiosa editorial dirigida por Jaume Vallcorba o Mondadori, están anunciando las recientes obras de J.M. Coetzee, Félix de Azúa (quién por cierto salió hace un par de semanas en el programa “La hora del lector” de Manzano, hablando de su “Autobiografía sin vida” y parecía que pintaba bien) o Jürg Amann con su “Robert Walser. Una biografía literaria” (hablando de Robert Walser ¿recordáis que su mayor admirador era Enrique Vila-Matas?).
Calladamente, a ratos sueltos, sólo cuando me siento capaz de escribir aquello que, un pudor estúpido, me impide mostrar públicamente, escribo retazos de lo que podría ser mi biografía, aunque sólo sea para mis descendientes, para que sepan en que tiempo me tocó vivir, aunque también podría ser que no les interesase, lo que se dice un pimiento. Evidentemente, han de mostrarse virtudes y defectos en una biografía, de lo contrario sería imposible entrever el alma humana del personaje. Algo endemoniadamente difícil de lograr. Quizá algún día me decida y acometa el estudio de las reglas de este endiablado género, del que según parece, los ingleses son unos maestros. ¿Alguien se animaría?
Por cierto, por más que he buscado en mis orígenes, no aparece vinculación alguna con Walt Disney, a pesar de firmar como Pepito Grillo (Jiminy Cricket), tan sólo una foto, la que recibió mi padre, por medio de la R.K.O. Radio, en la que se veía a Walt y a su hermano Roy, sujetando entre ambos, a Mickey y Minnie, unos muñecos de considerable tamaño. De aquel encargo, que según me contó, tenía que reproducirla, y hacer como mínimo, ciento cincuenta copias, para enviar a las revistas y periódicos del país, y que nunca se llevó a cabo, sólo quedó esa foto tamaño 30 x 40, virada en sepia y que aún conservo.
Rafael. 12 de junio de 2010

divendres, 11 de juny del 2010

LA ÚLTIMA ESTACIÓN


Hace una semana propuse desde aquí mismo, un fin de semana literario-cinematográfico, pero como si fuesen cantos de sirena (Ulises tapó los oídos de sus marineros) y siguió navegando. Hoy vuelvo a insistir en el mismo terreno (malvado que es Pepito Grillo), pero con la diferencia de que no se trata de James Joyce, sino de León Tolstoi. No se trata de ir a la Filmoteca. Lo encontraréis en las salas de estreno. Y no son tres films, sino uno sólo, lleva por nombre: “La última estación”, con dos inmensos actores (que fueron nominados al Oscar por su espléndida interpretación), Helen Mirren y Christopher Plumier. No se trata de una novela del autor ruso llevada al cine. Se trata de su biografía, más concretamente, de la última etapa de su vida, muerte incluida. ¡Impresionante el momento de su último suspiro! Es un film de aquellos que el espectador se da cuenta, desde las primeras escenas, que se halla ante una obra importante.
Tolstoi, escritor fundamental, precursor de la no violencia, es mostrado en el último año de su vida. El film se concentra, principalmente, en el amor y la tensión que vivió él y su mujer. El reto del amor.
Film cuidadísimo, hasta el último detalle, basado en la novela del mismo título escrita por Jai Parini, que cuenta el momento de la renuncia a todas sus propiedades y a los derechos de la obra literaria por parte del autor ruso, lo que provocó una lucha sin cuartel con su esposa, dispuesta a preservar la herencia de sus numerosos hijos. Esa es la cuestión: Tolstoi, enamorado como estaba de su mujer, se sintió prisionero de la situación. Ese es el conflicto que le llevará a huir de su casa.
Un film tan apasionado como el escritor que lo inspira.
¡Imprescindible para escritores, público culto, lectores empedernidos y cinéfilos!
Rafael 11 de junio 2010

PANEM ET CIRCENSES XI

Amics i amigues: La nova versió de la dita llatina: POQUET PA I MOLT FUTBOL. Encara que no en sigueu afeccionats, us suposo assabentats que avui comença el mundial de futbol a Sudàfrica.
Del Diari he triat aquestes perles negres.
  • A la portada: ÀFRICA DE CUIRO. La imatge: el peu d'un nen descalç sobre una pilota vella. I el títul: Avui arrenca el primer Mundial de futbol que es celebra en el continent oblidat. Com que ja no es celebra el Rally Paris-Dakar ...
  • La truita de la selecció. Ingredients: escuma de patata, patates, nata lìquida, oli d'oliva, aigua, sal fina, "sabayón de yema", rovell pasteuritzat, farina, més aigua, ceba caramelitzada, més ceba i més oli. També hi trobareu: "Las bravas de la roja", Piperrada con ventresca de Villa; Coca pizza de Xavi....
  • Durant el mundial del 62, el president del Brasil va dir que la "victòria valia més que l'arroç" I diu el diari: Circenses ante panem. El disc més famós del Brasil va dur aquest títol poc temps després. Menjaran gaire pa els sudafricans?
  • 1.000 milions d'euros és la xifra que s'ha gastat Sudàfrica per a construir i adequar els 10 estadis del Mundial, en nou seus diferents. Cinc camps són nous i cinc, remodelats. D'on els han tret aquests 1.000 milions? Els tenien amagats? S'han venut els diamants? !!!
  • Els fabricants de televisors, de samarretes, de revistes esportives, etc. es fregen les mans. I jo els ulls.

No pensava posar res més però no m'hi puc estar:
L'inefable Berlusconi ha dit adéu a Zapatero, com s'acomiada a un sant perquè acaba de rebre la benedicció del Papa i està, per tant, en estat de gràcia.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 23

IV LA PATUM – Un jurat internacional reunit a París acordà que la UNESCO declares la Patum de Berga, obra mestre del Patrimoni Oral i immaterial de la Humanitat, el 2005.

Desprès de cinc dies de festes, el diumenge s’acaba amb els Plens, personatges que sols actuen de nit, el seu nom vol dir que estan plens de foc . Van vestits amb roba de cotó, alguns ja amb roba ignífuga, amb mascara protectora a la cara. Tant la cara com el cap van coberts d’herba fresca, la vidalba, que es troba arreu dels voltants de Berga. L’herba dóna frescor, està humida, i protegeix del foc, solen ser un centenar i porten les bengales, coets o el que vulgueu dir-li encesos. Sempre giren en rodó i tenen militricament estudiats els moviments.. Quan els Plens entren amb els coets encesos, els llums s’apaguen i els músics comencen a tocar una melodia enervant. És el moment de major espectacle de La Patum, el moment culminant de la festa, l’apoteosi. Escassament dura cinc minuts, intensos com pocs, durant els quals la plaça es converteix en un infern de foc.

La foto no es una galàxia , és la gent de dins la plaça girant i saltant, entre mig dels Plens. S’ha de girar en sentit invers a les agulles del rellotge, no et pots aturar, tampoc la massa ho permet, t’empenyen a girar dins d’un remolí humà sens parar. Per descomptat que no saps on et trobes, pel foc i el fum que tens a sobre. Quan s’obren els llums pots trobar-te en el lloc més oposat del que et penses. La desorientació es total a dins, però no perillosa. L’ olor és de vidalba trepitjada i de pólvora.

Les mesures de protecció no es noten, però hi son i molt eficaces.

Espero haver-vos encomanat una mica de les vibracions de la La Patum que he viscut per primera vegada amb uns amics extraordinaris. Dins meu en queden moltes més. Hem decidit tornar-hi l’any que ve...a més ara ja tinc la roba de Patumaire adequada.

dijous, 10 de juny del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 22

No he sabut ajuntar aquesta foto amb la resenya anterior, per això ho faig a part, podeu veure les dues guites traien foc. Una passada.

PANEM ET CIRCENSES XI

Amicus certus in re incerta cernitur (Quinto Ennio. Ciceró. De Amicitia 64) i que Déu ens ampari!

  • La Policía Portuària ha destruït 3.000 kgs. de productes falsificats, la majoria boses, ulleres i llaunes de cervesa! procedents de la venda ambulant. Quan veieu polis amb ulleres, fixeu-vos en la marca!
  • Els mossos d'Esquadra han detingut a tres germans de Santa Coloma i nacionalitat espanyola per robatori. Com deia l'altra dia la Ma. Dolors, les mares ja no són el que eren!
  • L'alcalde Hereu alimenta els dubtes al no definir el seu futur. Diu que ignora si serà candidat en les properes eleccions!
  • La selectivitat inclou lleis, notícies i anuncis. Concretament el de Lengua Castellana era sobre els recursos linguïstics que utilitzen els anuncis. No diu res sobre les faltes d'ortografia!
  • Jordi Pina -advocat de Jordi Montull- creu que "finalment, el problema de Gaza serà culpa de Millet". Espera que s'investigui!
  • Heu vist el video del noi que s'adorm mentre parla Obama? Sembla ser que ahir va ser el més vist. Como está el mundo, Facundo!
  • En les pàgines centrals de l'ADN parlen sobre les dones de Burkina Faso. Surt una foto de Azetou Sawuadogo, agricultora, ataviada amb un turbant de coloraines made in Thailand!
  • El 74% dels menors beu alcohol destilat, un 10% més que els joves universitaris. També predomina el consum de begudes de graduació mitja, en un 74% d'adolescents enfront del 45% d'universitaris. Deuen pensar allò de: In vino veritas.
  • I la perla: La consellera Marina Geli es querellarà contra Eduardo García Serrano, tertulià del programa El gato al agua de Intereconomia TV per haver dit d'ella que era una "zorra repugnante", una "guarra" i una "puerca" ja que la web d'educació sexual que vol, tan sols serveix per a "fabricar degenerados". I si els hi passen als alumnes de Sele?



L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 21


III LA PATUM – Les Guites son sens dubte una de les representacions més antigues i destacades de La Patum. Són dues, la gran i la xica. Al igual que Les Maces, les Guites també són comparses de foc, i es dediquen a perseguir insistentment a la gent que omple la plaça.

Aquí teniu la Guita gran amb el coll ben estirat i sense foc, uns minuts abans l’havia tirat tot sobre la gent. La que no és mou del mig quan ella passa, els obsequia amb un veritable bateig de foc, es a dir els ruixa d’espurnes des del cap fins els peus, la gent jove agosarada frisa per ser batejada amb foc, és un acte de valentia. Si us hi fitxeu veureu que amb la boca apropa la bota plena de “La Barreja” al Tabaler, perquè agafi noves forces per tocar, tota una atenció, mentre la gent aplaudeix, desprès fa mitja volta i a l’altre extrem de la plaça, l’ofereix als músics i expliquen que al passar per davant el balcó del Ajuntament, mira a l’alcalde i si les gestions que ha fert duran l’any són bones li dóna de beure, sinó passa de llarg.

La foto ampliada és preciosa, però avui el meu ordinador es resisteix a l’ampliació, és una pena.

Demà acabaré la ressenya amb la nit del foc, una bogeria, centenars d’espelmes girant sobre els caps dels Plens.


dimecres, 9 de juny del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 20

II LA PATUM - L’Àliga és la quarta representació que surt, desprès dels Turcs, les Maces i les Guites. És una figura de cartró pedra que balla al so d’una música distingida i monumental. Aquesta extraordinària partitura, que podria tenir el seu origen en el s. XVI ve d’un antic himne Gregorià, i segons expliquen ha sigut definida com “una de les tres peces més genials de la música tradicional catalana”

A l’iniciar els primers compassos a la plaça, és passa del gran soroll al silenci totat, casi està mal vist respirar. A mi em va recordar velles melodies gregorianes que havia cantat a la Coral, és una música que cala dins i et posa la pell de gallina escoltada in situ. L’Àliga és l’al·legoria de Sant Joan, així és representat en la litúrgia cristiana i el dia de Corpus, en la les lectures de la Missa es recorden uns relats escrits per ell. Aquesta Àliga que veieu en la foto va guarnida amb moltes flors i verd i coronada com il fou. És d’una gran bellesa. També val a dir que és la més seriosa, les altres representacions tenen un sentit més lúdic i guerrer, són més provocatives per la seva expressivitat i sobretot pel foc que llança a tots els que tenen al voltant

Vam comprar el CD amb les músiques de la Patum per recordar-la des de Barcelona. Durant el viatge de tornada la van gaudir i comentar entre tots quatre.

Fins demà que us parlaré de les Guites, la gran o la xica.

PANEM ET CIRCENSES X

Avui, després de que la selecció espanyola de futbol guanyés a Polonia (6-0) en un partit amistós, llegeixo:
  • Subhasten el primer vestit oficial de Lady Di per 192.000 lliures, és a dir 231.700 euros! Per a justificar-ho, la premsa diu que va arribar amb l'aspecte de profe de guarderia i es va convertir en estrella del cinema. Tot un detall.
  • Anulen la sentència que va condemnar a Rubianes però no perque estigui mort sinò perquè l'alcalde de Salamanca havia renunciat a continuar quan va saber que s'havia mort. Tot un detall.
  • A la Xina ho tindriem magre: no es poden conectar a Facebook, ni a Twiter, ni a YouTube i tenen una llarga llista de pàgines web vetades. Tot i això, és el país que compte amb més internaures, prop de 400 milions. Quins masoques! El Govern diu que mantindrà la supervisió de la xarxa per a prevenir atacs i delictes. Tot un detall.
  • La OMS diu que no va inflar la gravetat del virus A/H1N1, és a dir la grip A, tot i que les farmacèutiques va aconseguir grans beneficis amb la vacuna. Tot un detall.
  • Algú s'enrecorda com va començar el tema de la crisi mundial? Potser creuen que Lehman Brothers és un conjunt que actual al Rock in Rio - Madrid. Si ho possesin al cartell seria Tot un detall.
  • El ministeri d'Industria vol apujar la factura de la llum un 4% a les llars i a les Pymes. Per als grans consumidors (cimenteres, químiques o siderúrgiques) opta per a mantenir-les estables. Tot un detall.
  • Israel ha creat un equip d'experts per a investigar l'asalt a la "flotilla", els resultats de la qual es donaran a conèixer el 4 de juliol. Tot un detall.
  • El primer tinent d'alcalde, Jordi William Carnes, va assegurar ahir que Barcelona no és insegura, tot i què reconeix que el seu èxit és malauradament un reclam per als carteristes. Tot un detall.
  • I la perla: La vaga d'ahir va ser seguida pel 11,4% segons la Generalitat i pel 75% segons els sindicats. L'Ajuntament diu que el 21% dels seus 7.247 funcionaris i personal laboral va fer vaga i els sindicats diu que va ser el 50%. Com sempre, "ball de xifres". Tot un detall.

dimarts, 8 de juny del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 19


- LA PATUM, he pasat tres dies seguits de festa a Berga a casa d’uns amics. Hem pujat en cotxe quatre del grup. Barcelona – Berga per autopista, una hora sense corre. Increïble. Com que tenien altres convidats , a l’Isabel i a mi , ens han instal·lat per dormir a l’Hotel Estel, petit i còmode, en una habitació que donava a la muntanya amb vistes de Queralt. Al capçal del llit una reproducció d’un quadre de George Braque “L’oiseau bleu et gris” datat del 1962, ens dóna la benvinguda, és d’un cubisme agradable a la vista. A la tarda veig per primera vegada la Passada des de les escales de l’Hospital de Sant Bernabé, un lloc elevat dalt d’un carrer costerut, per situar-me sense risc. L’anagrama de l’hospital és una creu blava creuada per una oreneta blanca, em quedo parada davant del cartell i faig fotos,el trobo senzillament preciós; comento la coincidència i m’expliquen que a la comarca a la Marededéu de Queralt, li diuen carinyosament la oreneta. Tot té una simbologia.

La Patum és una escenificació sacra –històrica- popular , nascuda de les antigues representacions teatrals religioses, en aquest cas la festa del Corpus , de l’època medieval, amb barreja de elements religiosos i pagans, àngels, dimonis, espases,lluites, foc, pirotècnia . El nom li ve del Tabal , un gran tambor que presideix la festa i que recorre tota la ciutat amb el seu repicament, pa-tam, pa-tam, que per denominació popular va quedat com La Patum, que al llarg de sis sents anys s’ha trames de generació en generació.

Durant tres dies he sigut una Patumaire que no s’ha perdut cap festa. Això si justs a l’ arribar els meus amics em van comprar un barret negre amb l’ala ampla per tapar-me el cap i casi els ulls, un mocador vermell amb l’anagrama de La Patum (una màscara negre) i una jaqueta de cotó verd fosc, tipus soldat del Vietnam, per prevenir cremades, cal evitar teixits sintètics Amb aquesta indumentària pots fer de badoc al voltant de la plaça o de participant a dins, que vol dir saltar i ballar, amb el ritual patumaire, que vaig trobar complicat. La beguda típica de les festes per aguantar tot els salts, és “la Barreja” composta de moscatell i anís, dolceta, i que fresca entra molt bé, el porten en botelles de plàstic i que s’utilitza principalment per agafar forces entre salt i salt. L’alternativa es el mau-mau, una beguda una mica més suau i de sabor amarg; porta una certa quantitat de vermut negre , gasosa i un toc secret de Gin Xoriguer de Menorca. S’ha de veure ben fred i amb porró, i com que son de vidre, no poden sortir del bar,per això no es porta a la plaça. Però molts es desplacen entre salt i salt al bar més proper. Nosaltres hem tirat de cervesa i algun xarrup de Barreja.

Els personatges que desfilen i ballen, segons un ritual perfecte, són: els Turcs i Cavallets, les Maces, L’Àliga, els gegants, els Nans vells, els nans nous,la Guita grossa, la Guita xica, i el més espectacular Els plens. La fotografia correspon al ball inicial Les Maces.

Intentaré amb les moltes fotos que he fet, explicar-vos en diversos dies, les meves vibracions.

TRESCA I VERDESCA 123



Veieu com el món és tal com el veuen els artistes? Són uns precursors.

  • Algú podria explicar-me com és que Espanya, que prou feina té per trobar un trosset de roba per retallar , donarà 10 milions d'€ a l'Afganistà pel procés de reconciliació? És que ho fan perquè els facin de bo amb Al Qaeda? Perplexa, estic, perplexa.Si, si ja sé que quan ets al camp has de jugar però...
  • Això del petroli al golf de Mèxic, en quin percentatge augmentarà el desastre ecològic de la terra en general i el dels Estats Units, sords al problema (el de l'ecologia, no el del petroli, of course). Podran ara, continuar fent l'orni?
  • De la boca de Tsipi Livni (cap de l'oposició d' Israel), comencen a sortir paraules de condemna a l'Estat. Ai, Tsipi, Tsipi, dolenta, així no duraràs gaire.
  • Els no fonamentalistes tenen (tenim) mala peça al teler. Que si un ritual islàmic en l'assassinat del bisbe de Turquia, que si burques i yihabs per allí i tot el que no sabem. Els pobres no s'entenen de feina però ningú no els fa cas. És molt més divertit el mal. I el dimoni, comparat amb l'àngel Gabriel, o Rafel, per fer-lo més nostre, no té color! Com deia un profe meu d'art, parlant del Bosco: si el infiernofuera así valdria la pena morir en pecado mortal para verlo.
  • Racionalitzar els recursos de la Sanitat passa per pagar el menú de l'hospital quan estàs ingressat? I els turistes que "aprofiten" per anar a urgències i així fer-se una revisió? I el tiket per visites mèdiques...no són els metges els que determinen si cal que tornis? Suposo que no és tan fàcil aclarir les coses. El que és segur és que no cal ara córrer, com sempre. Primer que s'ho pensin bé i ponderin les mesures que cal prendre. I després decideixin què cal fer. Que no facin com estic fent jo ara que sense saber de què va parlo del tema. La diferència està en que jo no tinc poder de decisió.
  • Juan Gris a la galeria Manuel Barbié. S'inaugura el 20 de maig. Sempre val la pena encara que no es tracti d'una gran exposició. Se m'acut que s'hauria de fundar l'associació desassociada de Gourmets de l'art seria una figura a tenir en compte. I no caldria cap més carnet sinó tan sols la voluntat de ser-ho.

PANEM ET CIRCENSES IX

Bon día! (o al menys això us desitjo a vosaltres, a la resta de catalans, als espanyols, als alemanys, als anglesos, als hogaresos, etc.etc.)
  • Mal de muchos, consuelo de tontos. Apa que els alemanys que han hagut d'ajudar als grecs i ara es troben amb que la Merkel vol estalviar 80.000 milions d'euros fins el 2014, "el més dràstic de la història del país des del final de la Segona Guerra Mundial". I el Regne Unit prepara un pla d'estalvi similar. Lo dicho: mal de muchos...
  • Moratinos diu que els dos cooperants segrestats per Al Qaeda el 29 de novembre, es troben bé i que el Govern treballa "sense pausa" per a conseguir el seu alliberament. Sense pausa, però sense pressa, dic jo.
  • El president de la Junta de Extramadura, Guillermo Fernández Vara, vol ministres "més creïbles". Toma, i jo!
  • Agents federals dels EE.UU. han detingut a un analista dels serveis d'Inteligència per enviar a la web, sense ànim de lucre, Wikileaks, especialitzada en filtracions, el video del polèmic atac de dos helicòpters dels Estats Units, el juliol de 2007, en que varen morir 11 iraquies. Xivato, antipatriota és el que és!
  • Les caixes d'estalvi necessiten 34.000 milions a través del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria. Amb menys faig!
  • Els casos de càncer de pell creixen un 237%. Amb tanta gent sense feina, no m'estranya. Recordeu la pel·lícula Los lunes al sol.
  • Combinar la cafeïna i la glucosa és bo per estudiar, segons un estudi presentat per la Universitat de Barcelona. Un altre estudi novedós, sí senyor! No en teniem ni idea, oi?
  • Polònia posa a prova a Espany en l'últim test, llegeixes. I et preguntes: Polònia també. I resulta que és un partit amistós de futbol!
  • John Irving diu: "sempre començo les meves novel·les sabent com serà la darrera frase". Au, companys i companyes, a escriure.
TEMPUS FUGIT: PEPITO GRILLO

Efectivamente, suena el teléfono y me dicen que dispongo sólo de tres cuartos de hora para llegar, me lo dicen precipitadamente, pero ¿a dónde respondo? Es lo que dispones para llegar a tiempo para escuchar la lectura de “Dublinescas” por Eduard Fernández en el Salambó. Además estará presente tu idolatrado Vila-Matas. Era la voz de Mireia. Ella no sabe si podrá llegar, dijo después, y colgó. Lo he dejado todo y he salido corriendo, con el libro por descontado, y la máquina de fotos. ¿Hablarían de la celebración del extraño funeral por la era de la imprenta? ¿Se rezaría un responso por el alma de Gutenberg? ¿Se lanzarían gritos contra los e-books? Todo yo ardía en deseos por encontrarme allí y escuchar las palabras del maestro, leídas por un intérprete como la copa de un pino. ¿Leería Eduard su propio responso? ¿De cuánto tiempo dispondría para seguir leyendo un libro hecho de papel? ¿Podrá seguir pasando página por mucho tiempo? Y no sólo él o ellos dos, escritor y actor, sino nosotros también, ¿cuánto tiempo nos queda para seguir acariciando las hojas de papel, oliéndolas, imprimiéndolas, guardándolas, archivándolas en las estanterías? ¿Existirán las bibliotecas en las salas de las casas? Todo esto y más, cavilaba camino del Salambó. Un Salambó ¡lleno hasta la bandera! De un público lector, ávido de escuchar al editor jubilado que desea ir a New York y a Dublín. N.Y. es el centro del mundo, dice ¿y Dublín? Lugar de niebla, misterio y literatura, lugar de encuentro de los componentes de la Orden de Caballeros del Finnegans, en cuyo escudo reza el lema extraído de la frase del sexto capítulo del “Ulises” de Joyce: “Gracias, ¡Qué grandes estamos esta mañana!” Y grandes estuvieron los dos Eduard Fernández y Enrique Vila-Matas. El primero leyó lo escrito por el segundo: “Voy a Dublín a un funeral por la era de la imprenta, por la era dorada de Gutemberg, no sabe como ha sido, pero le ha salido del alma”, pero ambos se han quedado allí haciendo las delicias de todos nosotros: Gracias, ¡Qué grandes nos habéis hecho sentir esta tarde! Pero el tiempo pasa rápido y ha llegado el momento que han tenido que dar por finalizado el acto, muy a pesar nuestro. Yo me he llevado un trozo de este tiempo dentro de mi máquina de fotos y la dedicatoria del escritor. Otro libro más, en mi pequeña colección de libros queridos y dedicados. Aquellos que tienen algo de especial para mi. La dicha y la suerte de poder ser dedicados de puño y letra de sus autores, sobre el papel, en la primera página, al comienzo de la obra, algo irrepetible dentro de poco.
Rafael 8 de junio de 2010.

dilluns, 7 de juny del 2010

PANEM ET CIRCENSES VIII

Avui els comentaris m'han vingut en safata. Avui no tinc més feina que llegir la columna The end de Lucía Etxebarria del diari ADN. Diu tot el que jo diría.
  • Nou cooperants morts, decenes de ferits i un despreci flagrant al dret internacional.
  • Hungria fa fallida.
  • Acomiadar treballadors serà encara més fàcil i econòmic.
  • Caja Sur es suicida. Rebutja la fusió i opta per la intervenció del Banco de España: 596 milions d'euros que pagarem entre tots (però, evidentment, cap del seus consellers, anirà a la presó).
  • També ens tocarà pagar els 600.000 € que ha costat el dispositiu de seguretat de la reunió del Club Bildergerg.
  • Es posen de moda a la tele els següents programas: Mujeres ricas; Casadas con Hollywood; Callejeros especial Casas de más de un millón de euros. Diu la Lucía: A ver, ¿qué quiere usted? ¿que algún listo haga un visionado exhaustivo de todos los programas para ver dónde están emplazadas las alarmas de las casuchas que con tanta alegría exhibe usted y se la limpie a conciencia? ¡Que ahora mismo hay cuatro millones y medio de parados! Que a María Antonieta la guillotinaron por un collarcito de diamantes, mema, y aquí estás tú hablando de Mirós y restregándonos con la obscenidad de tu lujo en estos tiempos miserables en los que se impone la peor de las pobrezas, la de espíritu.
  • I jo afegeixo: Però avui aquestes notícies queden equilpsades . Avui tothom parla del triomf de Nadal al Roland Garrós i dels 6 podis de entre 9 dels pilots espanyols (catalans la majoria) de motos.

divendres, 4 de juny del 2010

TRESCA I VERDESCA 122

  • Ahir, al davant de l'ou com balla, els guiris tenien més cara de guiris que mai.
  • En l'expedició d'ajuda a Gaza, el nostre amic Mankel també hi era, i diu que tot va anar al revés de com ho expliquen ara. No serà que no era ell sinó en Lars Lundgren?
  • Feu testament però compte que no se us en vagi l'olla, com al taxista que va apiolar el germà i l'advocat de la família i ja, posats a fer, a uns quants vianants. El que no m'explico és com no es va carregar la mare que era la propietària, als noranta anys, dels diners familiars. Diuen que la mare no enten res. Angelet!
  • Grans parabens a un veterà professor d'espanyol a Rhinberg (EE.UU). El seu mètode deriva d'un consell de la seva mare:que lloren ellos, no tu. (O quien bien te quiere te harà llorar en castellà de Valladolid). Aquestes mares estan que se salen, ja no són el que eren, està vist.
  • A vegades el diari sembla El Caso. Només que aquí tot te un aire de cataclisme universal.
  • Novetats en el panorama artístic: Exposició Courbet al M. Diocesà i Gil J Wolman al Macba . Crec que no cal explicar qui va ser Courbet . Wolman, artista poc convencional , original i especial, es va convertir en un dels més coneguts membres del"lletrisme" que propugnava que en art, s'havia arribat al cim més alt calia retornar al començament: a les lletres. Només per això ja hauriem d'anar-lo a veure. Deia que per ell l'art és un plaer que t'ajuda a trobar el plaer de viure. Un altre motiu. Aquesta mostra es diu Soy inmortal y estoy vivo. Si en voleu saber més cliqueu a vivo.
  • A la Pedrera, no us perdeu Fortuny, el mag de Venècia. S'acaba aquest mes.
  • En Constanti de Grècia ha fet 70 anys. Sempre em pregunto què els deuen regalar en casos així? Uns gossos de Lladró? Un val d'Ikea?
  • Dimecres a les 21h a la B. F. Bonemaison, John Irving presentarà un nou llibre: La última noche en Twisted River. Segons Sergi Pàmies és una historia violenta, hermosa.perdurable... Llegir sense xarxa, segueix dient, és una activitat de risc.i que per a llegir Irving hauries de fer-te previament una assegurança de vida. Estic dubtant entre llegir-lo o tirar-me en paracaigudes.
  • Un altre llibre: Snuff, de Chuck Palahniuk en el que es descriu l'avantsala d'un rodatge porno on sis-cents candidats (amb número com a la carnisseria) s'esperen per a fer una prova en viu. Segurament deu arribar un moment en que les proves siguin en mort perquè...Aquest no em fa dubtar.
  • Recordeu les pelis de cap de setmana de la Filmo. I ...
BON CAP DE SETMANA

PANEM ET CIRCENSES VII

  • Ja se perquè es diu El Club Bilderberg. La primera conferència es va organitzar en l'Hôtel Bilderberg, prop d'Arnhem (Països Baixos) el 1954. Se'ls coneix com el "Govern a l'ombra". La reina Sofia és assistent habitual en aquestes cites, tot i que La Zarzuela encara no ha confirmat la seva presència. Mama, poooorrrr!!!
  • Els bancs i les Caixes augmenten el cost de les seves targes. "A río revuelto, ganancia de pescadores"
  • El T.M.B. recupera cada any una mitjana de 10.000 carteres, targes de crèdit i DNI! I què fan amb elles? Jo tinc un conegut que treballa a la Renfe que les reparteix (les carteres) entre amics i coneguts.
  • L'estada del Rei a Barnaclínic li ha costat 25.000 € (ell i el seu seguici, extres com la seguretat de l'hospital, entrada i sortida de material, reforç del personal sanitari, hores extres d'infermeria i un metge de guàrdia les 24 hores). La intervenció quirùrgica la paga la sanitat pública. Ara m'agradaria veure la factura amb el segell de PAGAT.
  • Multen a Carod Rovira per circular a 175 km/h. a l'autopista AP-68 a Figuerueles (Aragón). Igual que el president extremeny. A ón van amb tantes preses?
  • Es troben dos ciutadans de la U.E., tres de Rusia i un xinés (oi que sembla un acudit?) i es tanquen durant 520 dies en un mòdul per a simular un viatge a Mart. Només es podran comunicar per correu electrònic i NO TINDRAN INTERNET, ni BLOG, ni res de res.
  • Guardiola i el Banc de Sabadell han arribat a un acord pel qual aquell cedeix la seva imatge per dos anys per les accions publicitàries en premsa, ràdio, televisió, internet i altres suports. Gratis?
  • Sort tenim que en contra de les "corridas" s'ha manifestat Brigitte Bardot. Ara si que ho tenim gunyat, je,je.
  • Arturo Pérez-Reverte ha decidit tornar a la Fira del Llibre de Madrid per ajudar als llibreters. Els he conegut de més humils.
  • I la perla: El "decretazo" de la reforma laboral es comunicarà el dia 16 (dimecres). I vosaltres em preguntareu: Però el Consell de Ministres no es fa en dijous? I jo us respondré: Ai, ànima càndida! Què no sabeu que aquell mateix dia Espanya juga el seu primer partit en el Mundial de Futbol de Sudàfrica? El que jo dic: PANEM ET CIRCENSES.

P

dijous, 3 de juny del 2010

PANEM ET CIRCENSES VI

Directament per a plorar:

  • QUÈ SE N'HA FET DELS VAIXELLS I DE LES TONES DE MATERIAL QUE PORTÀVEN A GAZA?
  • QUÈ FAN (per no dir foten) ELS MEMBRES DEL BILDERBER REUNITS A SITGES? La reina Beadriu d'Holanda, en Henry Kissinger, en Bill Clinton, el president de nosequè, etc.etc. Qui paga la policia i els segurates? Què s'emporta l'Ajuntament de Sitges que tan els hi fa tenir milers de joves anglesos bevent tot un cap de setmana com els clubs de Gays més importants del món?
EL CORPUS DE PEPITO GRILLO

Siguiendo la costumbre de la particular forma de celebrar el Corpus en nuestra ciudad, y dado que “l‘ou com balla” está situado en diversos lugares y entre ellos la Academia de les Bones Lletres, l’Ateneu y la Casa de l’Ardica propongo un Corpus literario-cinematográfico en la Filmoteca con un experimento que como mínimo, será interesante de comprobar lo atrevido de la propuesta que nos hace el cineasta (desconocido para la gran mayoría de nosotros, lo que representa un mayor aliciente para conocerlo) Joseph Strick, y su atrevimiento en trasladar al cine, tres obras muy importantes de la literatura universal, y de muy diversa factura.
La primera: “Tópico de Cáncer” (1970) sobre la novela de Henry Miller (último pase viernes 4 a las 22,00). “Retrato de un artista adolescente” (1977), con John Gielgoud (último pase sábado 5 a las 22,00), sobre la novela de James Joyce, una brillante puesta en escena según los entendidos. Y del mismo escritor, ese monumento de la literatura universal que es “Ulysses”, en lo que se ha calificado como un intento honorable de transferir a la pantalla ese enorme experimento literario (último pase domingo 6 a las 19,30).
Es una oportunidad única que difícilmente volverá a darse.

PANEM ET CIRCENSES V

Fa dies que no trobava coses "de riure per no plorar" que no haguessiu citat ja vosaltres però avui no em puc resistir.
  • No es podrà fumar als bars però si tenir màquines expendedores.
  • Mollet del Vallès exhibeix en un parc un menhir trobat en un pàrking. Quan durarà sense pintades?
  • 12 milions menys de viatges al metro i 15 milions menys al Bus durant 2009. A on és la gent?
  • La ministra de defensa ha hagut de claudicar i permetre que els soldats-cadets acompanyin obligatòriament la Custòdia a la processó de Corpus de Toledo. La llei que deia el contrari es va aprovar fa 15 dies. Tot sigui per la tradició. ¡Egpaña! ¡Egpaña!
  • Si un terrorista com De Juana Chaos se'ns hagués esfumat aquí, ens dirien maldestres. Com que ha passat a Irlanda...
  • I el tema del vessament de fuel al Golf de Mèxic? El president Obama va apuntar la possibilitat de que fos per un "error humà" o per les "potineries perilloses" d'algunes empreses, que van posar en risc "la seguretat". Què sonso! A casa nostra es va parlar de los "hilillos de plastelina"
  • Avui s'estrena a Canal + la sèrie Spartacus subtitulada Sangre y arena. Qui ho ha subtitulat? Jo crec que es un missatge subliminal ara que volem prohibir els toros.
  • Heu vist la cara de juerga dels Mossos acampats a la Plaça de Sant Jaume?
  • Y la perla: El Tribunal Suprem va confirmar ahir la condemna imposada a Pepe Rubianes, per vulnerar el dret de l'honor de l'Alcalde de Salamanca pel tema dels papers de Salamanca. Je,je,je.

TRESCA I VERDESCA 121


Entre tots ho farem tot. Segueixo la llista dela M. Teresa, del punts on hi ha ou ballant:
Palau Centelles (Pl. de Sant Just), Palau de Capitania, Museu d'Història de la ciutat,Arxiu de la Corona d'Aragó al Palau del lloctinent, pati del Museu Marés, Catedral, Monestir de Pedralbes i algun més. A l'Ajuntament poden veure's avui els gegants, nans i besties del seguici popular. A més a més és dia de portes obertes, dia de passejades i tafaneries . Com que la crònica d'avui ja està feta, i molt bén feta, per la nostra arpista, me'n vaig a fer un tomb. Fins demà.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 18

La Mª Dolors, la nostra estimada reportera, ahir ja ens va avançar que avui és Corpus i ens recomanava veure l’ou com balla... jo segueixo avui, agafant el seu fil.

Tres jueves hay en el año… A Barcelona, tenim una tradició coneguda des de 1588, “L’ou com balla” (desconec si en altres llocs de Catalunya també), tots sabem que consisteix en buidar un ou i posar-lo sobre el brollador, on gira i gira sense caure. Es col·loca en els brolladors de claustres, jardins i patis. Les fonts es decoren amb flors i fruites, el resultat és de gran bellesa. Diuen que recorda el pas del temps i el cercle de la vida...

Si teniu temps, des d’avui i fins el diumenge, el podeu veure: al claustre de la catedral, Museu Frederic Marès, Casa de l’Ardiaca, Ateneu, claustre de Santa Anna, claustre de la Concepció i Acadèmia de Bones Lletres. Segurament en altres patis que ara mateix no recordo.

El culte litúrgic a Barcelona, per motius de treball, s’ha traslladat al diumenge següent. L’església catòlica celebra la festa de l’Eucaristia, el pa i el vi que Jesús ens deixà com el millor de la seva Persona, la vida.

Els documents escrits de l’any 1320, ens deixen constància del Corpus a Barcelona, és una de les festes més antigues i lluïdes de la història de la ciutat, amb dos actes ben populars, l’esmentat de l’ou com balla i la processó, en la qual els clergues i fidels desfilen solemnement pels carrers acompanyant l’Eucaristia.

Ramon Casas té un oli, de grans dimensions pintat al 1907, de la processó de Corpus surtin de Santa Mª del Mar, exposada actualment al MNAC; també és de tots coneguda la fotografia de Gaudí del 11/06/1924, que amb un totxa a la mà acompanya el seguici religiós.

Obren la processó, els gegants, els cap grossos i el bestiari històric de Barcelona, fruit de la imaginació popular . Tots tenen història llunyana o recent, actualment surten: l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac, la Tarasca o Cuca Fera i els Cavallets Cotoners, per a gaudi de petits i grans.

Caldria recordar també les catifes florals als carrers de molts pobles veïns, com Sitges i altres.

Demà a la tarda marxo cap a Berga a casa d’uns amics, (Malole, estic amb tu, que bonic és tenir amics) per veure la Patum, a la tornada si no vinc socarrimada i amb els ulls emmascarats , ja us escriure les meves vibracions.





dimecres, 2 de juny del 2010

PEPITO GRILLO RECOMANA

Avui a la Filmoteca a les 22,oo : "Quan una dona puja l'escala" de Mikio Naruse (recordeu les projeccions de tres obres d'art) Allí m'hi torvareu. Rafel 2 de juny 2010.