divendres, 26 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA- 68



  • A Raphael li va caure una dent mentre cantava a Viña del Mar. Hi haurà ratolí Perez allí? Pobret.
  • L'expedició d'ahir a la muntanya es va saldar amb la visió de l'expo sobre Fellini. Molt i molt bé. Noem va quedar temps per l'altra perquè va ser impossible trobar aparcament. Hi vaig avui amb el Metro i Funi. Cada cop és més difícil conjugar la cultura amb la vida ciutadana.
  • Un record per Orlando Zapata el Polinices modern, sene cap Antígona que l'enterri. Realment no hi ha res de nou sobre la terra.
  • Faula moderna, ara que s'estudia la concesió de l'habeas corpus per a un ximpancé que viu sol en un zoo. Això va passar un altre cop i el mico en qüestió va ser enverinat quan ja s'havia decretat la seva llibertat. podriem dir que cuando veas las barbas de tu vecino, pelar... O una altra versió seria la de la orca assassina, la que en la gestió de la seva vida, va guanyar ella.
  • Finalment, el mitjó de Tàpies onejarà en la seu de la seva Fundació. Això si que és posar els drapets al sol. I sense por.
  • Me'n vaig a veure els Murs de la Miró. Per cert, la Fundació Miró obrirà tots els dijous a la tarda, gratis. De moment fins el 25 de març. Quelcom és quelcom, que diria un llebrer lletraferit.
  • Bon cap de setmana, que descanseu i que escriviu força.

dijous, 25 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA 67



  • Avui a les 19'30 , a l'Institut d'estudis Nordamericans presentació d'un DVD d'una cantata-jazz sobre texts de Salvador Espriu i música de La Locomotora Negra i la Coral Sant Jordi. Gratuït.
  • De prop, un cicle de concerts en el que s'uneix la música i el cinema. Amb el grup Balago i les imatges de Laboratorium. La Pedrera. 3€. reserves al 902 10 12 12
  • Dissabte 27 Una sessió de contes per adults. Al Harlem Jazz Club- Contessa de Sobradiel 8 , a les 20,30h
  • Cinema i Novel·la . Al Club de lectura temàtica a la buiblioteca Vila de Gràcia(Torrent de l'Olla 104 a les 19h.
  • Demà a les 19 Projecció de El deminio de las armas (Gun Crazy) de Josep H. Lewis, amb Peggy Cummins, John Dall ... Un malson de passions i siyuacions perilloses amb una dona fatal pel mig que acaba de tornat boig a un veterà de la Segona Guerra Mundial. Entrada lliure.
  • Avui no tinc temps de buscar més. Me'n vaig "a la munyanya", o sigui a la Fundació Miró i a Caixaforum.

dimecres, 24 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA- 67

Per a la cole de frases célebres el Vete al carajo! d'Hugo Chavez a Uribe. Una discussió entre presidents que, de moment almenys, marquen diferències amb els europeus. Imagineu a Zapatero dient (pensant és una altra cosa) a qualsevol altre president Vàyase Usted a la porra? No es pot descartar perquè hoy les ciències "adelantan que és una barbaidad, una bestialidad". Véase com a mostra el rifirafe entre les nostres ministres Chacón i De Cospedal que tampoc està gens malament amb el: la pròxima pregunta se la prepara un poco más, de la Carmeta. I això sense saber res del llenguatge no verbal que devien utilitzar. Que d'això si que en sabem i sinó que li preguntin al dit mig de la mà esquerra de l'Aznar. Com deia Groucho Marx, disculpen si les llamo caballeros, pero es que no les conozco bién.

dimarts, 23 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA - 66



Avui fa vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol

Càntic XXX de La pell de brau

dilluns, 22 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA- 65

Feta ja la digestió de les exquisideses de l'altra dia comencem setmana:
  • En el Museu de Ceràmica (el "meu"), a partir de demà una mostra :Confluèncie en el fang aparella obres d'artistes actuals amb altres d'artistes anònims africans de tot els temps. M'agradarà veure qui surt mé ben parat.
  • Al Museu d'Història de la Ciutat, una altra exposició sobre Cerdà que acaba de completar la nostra visió del projecte que, sens dubte, va configurar la nostra ciutat.
  • En un article d'avui a La Vanguàrdia, veig, impressionada, les dones pioneres de diverses carreres o treballs de Barcelona en els últims cent anys. A l'any 1917, a La Gran Via, les dones encara rentaven al carrer que era una mena de riera. I sense anar tan lluny recordo que una companya meva d'escola era l'única alumna en l'Escola d'Enginyers Industrials. Déiu n'hi do del camí recorregut entre totes tot i que encara, encara...
  • Ara que es reconeix que en la política empresarial s'apliquen moltes tecniques tretes del Disseny i de la Publlicitat, donem les gràcies al nostre particular Gurú que tan bé ens va il·lustrar i mostrar com també en altres camps es poden aplicar aquest criteris. Jo reconec que a partir d'aquell moment molts cops he recordat coses dites quell dia, tant a l'escriure com a l'analitzar l'escriptura d'altres. Gràcies GuruMarçal.

divendres, 19 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA-64









Ha mort Krahn. Una visió del nostre món ens ha tancat les portes a la realitat crítica que tant necessitavem. El trobarem a faltar.
  • A la Fundació Miró, a més a més de les últimes obres de Joan Miró acabades d'adquirir es pot veure des d'ahir una mostra de les pintures murals d'onze grups de muralistes d'arreu del món. Res de sofisticació sinó la creativitat en estat pur.
  • A les Drassanes una exposició sobre Monturiol, un geni extraordinari i polifacetic al que podem redescobrir en la seva faceta d'inventor de mil ginys diversos, tan diversos com la seva imaginació desbordant.
  • Nova novel·la d'Emili Teixidor sobre la posguerra. Es tracta de la continuació d'un clima ja presentat a Pa negre.
Per avui rés més que ja tenim un pla concret. Tot això és pel cap de setmana.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Fellini

Ayer asistí a la conferencia inaugural, impartida por el comisario de la exposición Sam Stourdzé, de la exhibición “Fellini, el circo de las ilusiones” en CaixaForum. Un parlamento sencillo pero demostrativo de la personalidad del maestro que como se dijo, documentaba, exploraba, conocía y cuestionaba su mundo, nuestro mundo. Vivió un mundo que para él fue un circo. Un circo repleto de seres extraños, caricaturescos, grotescos, que de tanto serlo nos son familiares. Un mundo, un circo que con razón se le llama “felliniano”. Para él el mundo era espectáculo. Y se inaugura ahora, justo en época de carnaval, quizá para hacerle justicia, porque Fellini daba la impresión de que para él siempre era Carnaval. Él llevaba el espectáculo en las venas y nos lo brindó a través de su cámara. Ofreciéndonos su mundo. Sus exuberantes mujeres, de generosos culos y grandiosos pechos. De payasos tristes. De viejos seniles ilusionados con sus visiones eróticas. Y sobre todo nos ofreció el mejor Mastroianni y la hermosa Anita Ekberg, después de habernos entregado a una deliciosas Gelsomina y Cabiria. Ese Fellini, el de la crítica social, el director perdido en su falta de creatividad, el mecenas de la estanquera, el de la Gradisca, el que te recomienda “Bebete piu latte, il latte fa bene”, el Fellini de los burdeles, y del Jeque Bianco, éste y todos los demás Fellinis los encantaréis en la magnífica exposición de CaixaForum, repleta de fragmentos de películas, carteles, fotos, periódicos, revistas, libros, dibujos, bocetos, entrevistas, comics, como los de Milo Manara. Es una cita obligada, la que tenéis, con este personaje poliédrico, fantasioso, humano y exuberante ¡ÚNICO! RRB.

dimarts, 16 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA- 63



  • Encara no estic per gaires tresques i a més a més tinc la Teresa a l'hospital, però vull recordar-vos que avui s'inaugura l'exposició sobre F.Fellini a Caixaforum.
  • Ah i que l'altra dia vaig veure una expo, molt divertida, que es diu El mal d'escriptura. Si aneu per allí no deixeu de veure-la. Està a la biblioteca del MACBA (l'edifici frontal de la plaça).
  • No torno a insistir sobre la Baldassari, al MACBA però... un artista que en un determinat moment va decidir que no faria més art avorrit, no faria més art avorrit, no faria més art avorrit... Cal però que us documenteu bé abans de veure-la per veure-hi millor el sentit de tot plegat.
  • Avui a l'Ateneu es presenta un llibre de l'Esmeralda.
Seu be, relaxa't i no fa falta que tanquis els ulls
per traslladar-te als records de la teva infantesa,
perquè els tens per aquí davant, en una col·lecció excepcional
de la ràdio d'aleshores, de l'escola, de tebeos i cromos,
de retallables, dels circs, tabacs, primeres lectures, pel·lícules, i músiques
i molt més. Tot plegat reunit per Rafael Castillejo, aleshores un home
animador de Zaragoza que fa a més a més un catàleg dels actes que ha
promogut o presentat, i continua empenyent com el que anuncia per al
pròxim dia 24.
Quines persones corren pel món!
http://www.rafaelcastillejo.com/index.htm

dilluns, 15 de febrer del 2010

No TRESCA no VERDESCA -62




Estic com una sopa i avui penso celebrar "el dia de la calipàndria", al llit. De petita sempre m'havia imaginat que la calipàndria era un ocell. O sigui que muts i a la gàbia (no us durarà gaire, la tranquil"litat).

divendres, 12 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA 61



  • Avui és Santa Eulàlia, patrona de la ciutat. Recordeu, amics fotògrafs que és dia de portes obertes a l'Ajuntament i que hi ha molts actes diversos que podreu veure si cliqueu a la paraula subratllada.
  • Sense voler ficar-me en política, estic perplexa del ressò d'unes paraules que crec que reflecteixen perfectament el sentir de la majoria. És veritat que els personatges públics han de mesurar el que diuen però francament, dir que estem cansats no crec que sigui per tant. A més a més, no hem dit mols cops que el pitjor que pot passar és que les coses s'amaguin o no es diguin?
  • Aquesta nit al Jamboree, Melissa Aldana, una saxofonista xilena de vint anys , tocarà amb els seus companys Pablo Eluchans i Michael de Palma. Els crítics els consideren el trio més fresc de Boston.
  • Finalment s'han decidit a mostrar la seva veritable cara, a El hombre lobo, uns quants dels que ja sospitavem que ho eren (Benicio del Toro, A. Hopkins...). Segons la crítica, en aquesta versió es perd precisament l'espectador més fidel: l'amant del cinema fantàstic. Si que anem bé.
  • Tardes a les golfes. Espectacle de jazz amb Clara Luna, A. Boquera i Xavi Maureta. A la casa Golferichs a les 21 h. Cal reservar al 93 323 77 90. Gratuït.
  • Molt interessant al Què fem d'avui, a La Vanguardia, l'article dedicat a les tavernes de tota la vida :Quimet i Quimet(Poeta Cabañes 25), Bodega Sepúlveda (Sepúlveda 173), La bodegueta (R. catalunya 100) El xampanyet (Montcada 22), La bombeta (PL. de la Maquinista 3), El roure (Luís Antúnez 7), Jai-ca (Ginebra 13) i el nostre Tomàs. Potser podriem organitzar un seguit de visites. Són coses d'aquelles que s'han de fer abans de morir, encara que no hi ha pressa.
Normalització lingüistica

dijous, 11 de febrer del 2010

Postre gelat de iogur

Barreja un iogur natural amb gelat de vainilla fins que quedi ben homogeni. Posa en una copa i decora amb fruites del bosc , maduixes o qualsevol fruita natural o confitada. Si vols pot també regar-ho amb caramel líquid (fet per tu o comprat).
De especial interés para los Drácula

Disney, en 1933, hizo este corto de terror de Mickey. http://www.youtube.com/watch?v=ywukfQqKX-g&feature=player_embedded
Que no te digo nada como las gastaba el Wald en cuestión...






TRESCA I VERDESCA- 60

  • Fa uns quants dies que es parla molt del calendari escolar. No és una qüestió que a mi m'afecti gaire però és increïble que costi tant fer les coses de manera racional. Però, és clar, duem set anys, set, amb una Comissió per a la racionalització dels horaris espanyols i encara res. Si no comencem per aquí no es estrany que perdem el temps en fer volar coloms.
  • Em va ensenyar a qüestionar sempre la veritat establerta quan la informació assenyala en aquesta direcció i a posar els dogmes en entredit. Paraules de John Elliot sobre Jaume Vicens Vives , ahir en la inauguració de l'any Vicens Vives. Potser que les llegim tots, i sobretot els informadors i els polítics i ens les aprenguem bé. Ara també caldria allò de "facta, non verba"( o sigui fets i no paraules).Avui s'inaugura al Museu d'Història de Catalunya una expo sobre Vicens Vives i la nova història 1910-1960.
  • Ara posen en entredit que Els tres mosqueters i d'altres titols fossin escrits per A.Dumas. El propi Dumas va reconèixer la coautoria amb Marquet en 45 obres. Potser hem fet tard al recordar-ho ara gràcies a "L'autre Dumas" una peli qie protagonitza G.Depardieu i que es presenta en el Festival de Berlin. Com sempre, l'embolic major es resum en un problema econòmic de drets d'autor que ja es va solventar en el seu moment. Però vaja, apliquem, un cop més la frase sobre Vicens Vives.
  • La Font de la granota ja torna a lluir sense bastides. M'alegra que es parli de Campeny, l'escultor, perquè es bo i perquè jo tinc una prova, maqueta o com se digui d'una altra font: els nens que juguen a saltar i parar. La recordeu?
  • Va de iogurs. Resulta que tots els que es venen són en realitat llets fermentades més algun microorganisme. Són bons per la salut però no son iogurs estrictu senso. Ja deia jo que els grecs de Grècia no eren ben bé iguals.
  • Concert del Casares Jazz machine. A L'Insitut d'estudis Nord Americans. gratuit. A le 19'30. LLàstima que tenim classe.
  • El silencio del agua. Peli de Sabiha Summar, pakistàn, dins del cicle De mare , no n'hi ha una. Can Basté (P. de Fabra i Puig 274) a les 21'30h Gratuit.
  • Nits de Jazza Sarrià. Concert a les 22h al Centre Cívic (Eduardo Conde 22) 2'8 €
  • Fins el 18 d'abril Diari d'un boig de N. Gogol, per Fermí Reixac i la Companyia O'Teatre, al Versus Teatre (Castillejos 179).

dimecres, 10 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA- 59



  • La Taula interdepartamental de La Rambla i l'Ajuntament, s'han proposat una sèrie d'actes i accions en pro de reconquistar l'esperit de La Rambla. Durant el mes de març es faran activitats diverses a una carpa gegant davant de Les Drassanes amb espectacles, actuacions, debats etc. Hi ha molts personatges interessats en aquests actes. Quan sapiguem el programa veurem en què queda el projecte. Però si a més a més, l'Ajuntament o la Generalitat només s'ho miren, encara que hi col·laborin, poc serà per aconseguir la recuperació desitjada.
  • Enhorabona als fotògrafs de la casa. A Barcelona hi ha 13 grafitis per kilòmetre de carrer. Agafeu les càmeres i el carrer és vostre que això s'acaba!
  • Quan sento aquestes notícies com la dels 2.000 currículums deixats en un dia per treballar en el futur Corte Inglés de Tarragona, se'm fa aquell nus una mica més avall de la gola. Serà per solidaritat o per la pròpia angoixa de mare i sogra d'aturats? (6'5 entre 13, no és per estar de broma).
  • Si us agrada el flamenc, comença el 5è festival de Barcelona. Diu que hi haurà para todos los gustos. Jo, per aquest any ja he complert amb tot el que vaig empassar els dies a Matalascañas. Digo.
  • S'acosta San Valentin. Impossible no sentir-se enfarfegat per la cursileria ambiental. Ai Sant Jordi, que sobri ets i com m'agrades!
  • Es veu que a la tele fan un programa (és un dir) en el que dues mares s'intercanvien la família durant quinze dies. Una és superorganitzada i l'altre caòtica. Crec que amb un de sol n'hi ha prou per allò del virgencita que me quede como estoy.
  • Miquel Barceló, una retrospectiva a Caixaforum de Madrid. Ja m'havia fet il·lusions d'una escapadeta però veig que al juliol vindrà a Barcelona.
  • Carmina Riuipullensia, un conjunt poètic del s. XII, escrit en llatí i ara traduit al català, s'acaba de publicar per l'Editorial Adesiara. Una vintena de poesies amoroses , algunes "d'alt voltatge" que caldrà buscar i llegir. Això si que és una bona manera de celebrar els dies de l'amor. I quants més caiguin , millor.
  • Avui, una conferència d'un psicòleg : Donar vida als anys . No ens cal anar-hi.
  • Projecció de Senda tenebrosa, de Delmer Davis, protagonitzada per H.Bogart i L. Bacall. A la biblioteca Xavier Benguerel, Av Bogatell 17 a les 19h. Entrada lliure.
  • Al Poliorama, una de ciència ficció: La listas, en la qual figura que al món només hi ha artistes i que tots els que resolien les necesitats de la vida han desaparegut. El director és Julio Wallovits. És un avís de que l'excés d'artistes pot matar l'art.
  • Al Cercle del Liceu s'ha programat un cercle de projeccions en DVD, comentades per R. Aliè que es diu Operes que no veuràs mai al Liceu. Avui , a les 19'30 El turco in Itàlia de Rossini, gravada al Festival de Pésaro. Tel 93 318 79 25

Un recuerdo a modo de homenaje.

Aunque sea con algo de retraso permitidme que dedique estas líneas a recordar a una mujer excepcional: María Lluisa Borrás, crítica de arte (murió el pasado 20 de enero de este año 2010). La conocí personalmente a mediados de los años sententa. Fue en el Instituto Italiano, al que yo venía asistiendo con cierta regularidad, a sus sesiones de cine club. Así me enteré de que María Lluisa Borrás iba a impartir un curso sobre arte moderno, a partir de los impresionistas, hasta nuestros días. Me apunté inmediatamente, era la oportunidad para conocer en persona, a aquella mujer, de la cual acostumbraba a leer sus críticas, siempre interesantes, combativas y amenas a la vez. La verdad era, que resultaba muy estimulante su lectura. Empecé a leerla en la revista Destino y después en La Vanguardia. Ella fue una de las fuentes principales de que yo empezara a comprender lo que una obra dice. A descubrir, cuando se establece un diálogo entre una obra de arte y su espectador. Sus escritos no eran, las acostumbradas diatribas, que no venían a decir nada. Lo que escribía estaba siempre muy bien argumentado y con una visión histórica que permitía acercarse a la obra y entender lo que realmente representaba dentro del contexto del momento y de la historia del arte. Estuvo casada con el escritor y político Francesc Vicens, el que fue primer presidente de la Fundación Miró, de cuyo patronato ella formó parte. Durante aquel curso, al que tuve la suerte de asistir, fue donde acabé de comprender, por ejemplo, y gracias a ella, de la importancia de un movimiento como Die Blue Raiter. Según me enteré después, una de sus especialidades. Así como de la obra de Francis Picabia y de Calder. Ahora, con su muerte, he sabido que también que había ejercido como comisaria, de diversas exposiciones, como la retrospectiva de René Magritte y Jean Arp. Así como del pabellón de España en la Vienal de Venecia de 1990, donde presentó a Miralda. Justo era pues que le dedicase unas líneas a quién significó mucho para mi, en un momento determinado.
Rafael Rodríguez-Bella

dimarts, 9 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA 57



  • A la Fundació Suñol. P. de Gràcia 98 (us recordo que és visita obligada), des d'avui fins el 29 de maig hi haurà una exposició de cinquanta obres de Joan Hernandez Pijoan. Es diu La mesura del temps, el transcurs de la pintura i és un tast de la seva trajectòria des dels anys 70 fins que va morir, l'any passat. No ho deixeu pel mes de maig que després passa el que passa.
  • A la llibreria Altaïr (Gran Via, al davant del Coliseum), exposició sobre els viatges de l'escriptor Gabi Martinez. També hi serà el cineasta Agustí Villaronga (do you remember him?) amb el qual va compartir viatge pel Nil, riu sagrat d'inoblidable record, dicho sea de paso.
  • Blues i Boggie-woogie al Bel luna (Rbla Catalunya 5) pel David Giorcelli Trio. Aquest local dedica aquest mes al blues. Ja ho sabeu.
  • Ja repasseu la cartellera de la Filmo?

dilluns, 8 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA 56



  • La nostra ciutat continua donant sorpreses. A que no sabíeu que hi ha un Museu del Mamut? Doncs sí, al carrer Montcada nº1 en un d'aquestes antigues cases-palau, restaurada, un col·leccionista rus ha muntat part de la seva col·lecciço de mamuts i altres bèsties coetànies trobades a Sibèria. Hi ha mamuts sencers naturalitzats, queixals, esquelets totals d'aquestes bèsties, ullals, etc. I els deixen tocar. És una mica patatera, parlant en termes museístics i també científics, però la col·lecció és espectacular i als nens els encanta, us en dono fe.
  • A Haití hi ha un grup d'artistes "d'art pobre" que treballen ben bé per amor a l'idem i que, com ja podeu imaginar, ningú no els fa cas. Ara amb el terratrémol se'ls ha girat una feinada (als que han quedat amb vida). Alguns ja havien dut les seves obres a l'estranger i, en cas de ser de gran envergadura, muntaven un taller allà on fos i ho feien directament allí, cosa que em sembla molt més interessant. Diuen que els rics d'aquest món, mai no els han comprat res perquè es veurien a si mateixos. Bona "moraleja"
  • Al Runrun d'avui, en Marius Serra parla de Salinger i les repercusions que tindrà en la publicació de la seva obra desconeguda i de la seva vida preservada (que no pas amagada). I fa un exercici de xafarderia ficció sobre un Salvat-Papasseit refugiat a Horta i vivint-hi cinquanta anys fent la seva i podent dir allò de "quina grua el meu estel, quin estel la meva grua", en la impunitat i sense cap risc. I jo que sóc en el fons una ingènua, em pregunto, els escriptors no tenen dret a tenir la vida que volen?
  • Torno a veure Sa història des senyor Sommer i em sento com dins d'un quadre de Marc Chagal o de René Magritte. Al sortir, també jo crec que podria volar per sobre les teulades del carrer de Petritxol.
  • Crec que s'hauria d'anar a veure una mostra de l'art que han fet unes parelles d'artista professional i un malalt mental. Està al Palau de Mar. Crec que hi aniré, primer perquè pot estar molt bé i segon perquè crec sinceramanet en les propietats terapèutiques de la creació i que cal afavorir-la. I si no que ens ho diguin a nosaltres que sense la bogeria de l'escriptura no sé pas on seriem.
  • Al Macba, exposició (a partir de demà a les 19'30h) de 130 obres de John Baldessari. El 1966, en un gran happening, va cremar tot el que havia fet fins llavors, simbolitzant que començava de nou sense cap càrrega. A partir d'aquell moment es va dedicar a l'exploració del llenguatge i la imatge. No vull fer-ne la crítica perquè encara no l'he vist però segur, segur que és molt interessant.
  • Expo de dibuixos de l'il·lustrador internacional Eugeni Sierra. A l'Institut botànic, Psg. del Migdia (Montjuïc).
  • Aneu preparant una sortideta a Girona per veure l'expo de Chillida que s'inaugurarà divendres dia 12. Al Centre Cultural Caixa Girona, Ciutadans 19.

divendres, 5 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA 55







He anat a veure l'exposició de Tardi, retrat en negre. Pels que no ho sapigueu, JacquesTardi és un dibuixant de còmics fantàstic. Ha il·lustrat guions de molts novel·listes del gènere. Podriem dir que és el dibuixant dels quatre genets de l'Apocalipsi. Els seus dibuixos són clars, lluminosos encara que mostrin cruament la violència i es converteixin en una denúncia social i política. També, però , a vegades es deixa arrossegar per les fades, gnoms i fullets o sigui per la part amable de les fantasies imaginatives humanes. Amb un dibuix aparentment fàcil capta l'esperit del que vol mostrar. Us la recomano vivament. És a la Biblioteca Jaume Fuster.

dijous, 4 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA 54


COLLITA CATALANA
Es van presentar els nous autors de novel·la negra en català: Sebastià Bennassar i el seu últim llibre Mata el Presudent (del Barça), Sebastià Jovani que a més a més és filòsof i poeta, Carles Quilez amb una amplia experiència periodistico-policiaca i el seu llibre La soledad de Patrícia, Albert Salvador que va fer una bona reflexió sobre l'escriptura en general i Agustí Vehí, mestre, que va dir que la novel·la negra és un bon mitjà per ensenyar la por, la desesperança... en blanc i negre. Seria molt llarg comentar tot el que varen dir i les diferents personalitats però els tres, en aquell moment, em van semblar dignes d'esbrinar què escriuen.

I després la bomba, en JOHN CONOLLY personatge increïble, amb una vitalitat, un sentit de l'humor (negre, és clar) i un interès, bàrbar. Heu llegit res d'ell? És terrible, el més bèstia que us pogueu imaginar però bo, bo de veres. És l'escriptor dels morts , de l'obscuritat, del dolor . El seu interès és paralitzar les bones maneres. Malgrat ser l'emissari de les forces del mal i del món del més enllà ens va fer riure molt. La seva energia i la seva truculència lírica és espectacular. Cal provar-lo, almenys un cop.

Em vaig perdre la peli de la nit. No vaig poguer.

dimecres, 3 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA 53



SET CASOS DE SANG I FETGE I UNA HISTÒRIA D'AMOR
Sessió, dedicada a Teresa Solana i en la qual van participar Mattew Tree (de tots ben conegut) i Josep Maria Castellanos (metge forense).
Es van comentar diversos aspectes tant de l'obra de Teresa com de la novel·la negra en general, però aquí es va suscitar un debat interessant sobre el llenguatge. Escrivint en català es troba amb que les correccions, sovin,t desvirtuen la manera de parlar dels personatges que, naturalment, no parlen de forma "escaient o catalanofabresca".
A mi em sembla claríssim i gens preocupant. Una novel·la ha d'estar ben confegida, travada, i ha de ser versemblant. Cada personatge (i el narrador n'és un també) ha de parlar segons el registre que li escau. No pot parlar igual un estranger pobre i inmigrant que un notari "de tota la vida", un quinqui d'un pijo etc. Em sembla anguniósa aquesta mania de la correcció de la llengua a ultrança. La llengua és una cosa viva i ningú no en pot marcar les normes d'us. És veritat que hi ha un català normatiu (i ja sabeu que jo, en aquest aspecte, no sóc pas suspecta), però també n'hi ha d'altres que potser no son correctes però son reals. Al Cesar el que és del Cesar i... Hem de revindicar, sempre, la suprema llibertat de l'escriptor. Igual que pot crear món pot crear o aplicar llenguatges, no us sembla?

A la segona sessió es van presentar Dominique Manotti i Anna Zouraudi. La primera és francesa i molt compromesa políticament, cosa que es reflecteix en les seves novel·les en las que no hi ha justícia (no moraleja, com en la vida). Em va semblar una dona molt interessant. L'altra, anglesa encara que tingui cognom grec. Curiosament ambienta les seves novel·les en poblets i illes gregues de les que se'n va enamorar en un viatge (i d'escreix d'un pescador).

Caldrà tenir-les en compte en les noves lectures. Aquesta setmana negra m'està costant un Congo!
No vaig poder anar al cinema , tenia Liceu. Què tal A tiro limpio?

Cliqueu aquí.

dimarts, 2 de febrer del 2010

TRESCA I VERDESCA 52


Ahir dilluns, van començar les trobades de BCNegra i allí em tenieu com una alumna aplicada a la segona fila a les quatre de la tarda. I oh sorpresa, justament al meu costat, un inquiet vampir-paleta disfressat de normalet i amb la seva dona, també s'havien posat les orelles d'escoltar. I així varem seguir i seguir fins les tantes i amb un fred que pelava però nosaltres res, que pitjor ho tenen a casa, les dames del crim d'enguany que per si no ho sabeu són les sueques Asa Larsson i Camil·la Läckberg.
Primer, quatre escriptors que han ambientat les seves novel·les en temps històrics i personatges diversos varen fer una taula rodona parlant precisament d'això, de la novel·la històrica negra. A tall de resum us diré que tots estigueren d'acord en que sigui com sigui i independentment de l'època, la història és el més important. Aquesta història et du a l'època (documentació, ambientació etc) i sobretot ha de ser versemblant i interessant. Per històrica ha de fer comprensible l'època (el lector no en té l'experiència) i per negra ser transgressora.
La segona sessió va ser dedicada a la Màfia. Interessant però no tan aprofitable com a escriptors (fora de si ens hi volguessim especialitzar).
A la tercera sessió, la de les dames del crim va ser molt divertida. Perquè elles varen estar genials. Trempades, amenes, gracioses, humanes. Molt bé. Contestaven coses normals, llògiques. Escriuen com a dones, que viuen en pobles petits, en un país de molt fred, sobre temes actuals i del seu interès, coses normals. I ho fan amb la mateixa desimboltura amb la que en parlen. I a sobre varen donar una lliçó d'amistat i d'entesa, a mil llegues de les competències i enveges habituals. Molt bé les dues.
La nit es va acabar amb una anada a la Filmo, en companyia de cinc lletraferits més, a veure Ap. de Correus 1001, film que qualificaria d'inefable, ben construit i que, a més a més és un documental de Barcelona als anys 50.
Seguirem informant sobre les activitats de BCN.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Crimen en la Filmoteca.

Se presentó aquella tarde sólo para demostrar que todo era ridículo, que nada de cuanto se había dicho de lo que sucedía dentro de la sala de la Avenida Sarriá era cierto. Siempre había sostenido que todo era una sarta de mentiras esparcidas por los aficionados a los thrillers y films de terror.
No obstante fue advertido por la taquillera al momento de comprar la entrada. Tenga en cuenta que se expone usted mucho. Es irracional señor lo que usted hace, viniendo a la sesión de las cinco de la tarde, máxime teniendo usted más de sesenta y cinco años. Piense que cada tarde encontramos a un viejecito muerto. Al menos no se siente en las primeras filas, es allí donde suelen suceder las desgraciadas muertes.
El hombre escuchó todos los consejos, advertencias, sugerencias, recomendaciones y avisos, pero nada le hizo cambiar de idea. Estaba dispuesto a demostrar que ni celebrando la temible Semana Negra de Barcelona, le harían cambiar. El portero que le tomó la entrada le preguntó que llevaba en la bolsa que traía. Sabe usted que no se puede entrar comida, le dijo. No es comida muchacho lo que llevo. Y se lo mostró: agua bendita por si me ataca un vampiro, una pistola por si quieren atracarme, un cuchillo para defenderme, un spray par los ojos para los que quieran violarme, un frasco de vitriolo por si pretenden asesinarme. ¡Qué horror! ¡Se ha vuelto usted loco! No puede entrar con todo ese arsenal. Tendrá que dejarlo aquí, se lo guardaremos en el despacho. Él trató de negarse. Pero finalmente fue obligado a dejarlo.
Pensó que todo había cambiado, que sin la bolsa mejor sería no entrar. Miró al resto de la cola que lo observaba expectante y pensó que si no entraba lo tacharían de cobarde. Así que entró.
Se apagaron las luces y empezó la proyección, “El asesino anda suelto” de Budd Boetticher. Ese era precisamente el film de aquella tarde. Todo el mundo siguió la acción con interés. Nada pareció distraer la atención de los espectadores.
Cuando encendieron las luces, vieron al bravucón hombre que se jactaba de que era completamente imposible que hubieran muertes, que yacía con la boca abierta y un cuchillo clavado en el pecho. ¿Qué había ocurrido? Se escuchó a alguien comentar: “Todo esto es pura escenografía por lo de la BCNegra”. Pero el director de la sala no paraba de sudar, sabía que de un momento a otro le cerrarían el local. Otra muerte más. ¿Qué o quién provocaba esas muertes? Mientras, la taquillera muy nerviosa, llamaba a la policía.

Bien aquí tenéis un enigma por resolver, espero que os afanéis, de lo contrario seguirán habiendo más muertes. Espero recibir cuanto antes el resultado de vuestras investigaciones. Nolan.

TRESCA I VERDESCA- 51




Estic negra, i a molta honra. Avui, els negres lletraferits començarem una setmana en la qual ens reunirem sense complexos i parlarem i parlarem de les maldats del món. Setmana en la qual en comptes del Ferran Adrià comentarem autòpsies, i pistes subtils en lloc dels trànsfugues d'un o altre partit. I com que sóm a l'hivern, enguany és el fred el que ens visita: autors i autores suecs, finlandesos, islandesos, danesos... que amb la seva fredor acostumada han sabut crear uns personatges i fets que res tenen a veure amb els nostres clàssics crims passionals. Però avui, la primera sessió es dedicarà, precisament, a crims antics comesos a Salamanca al segle XV, a Zamora el XVII, Castella al XIV i, el més antic, a Tarragona el segle I abans de J.C.
Tot això podem resumir-ho en un banquet llibresc de tipus temàtic el qual, la majoria de vegades es converteix en una crítica ferotge dea la nostra societat i ens desvetlla molts intríngulis de les forces que ens governen, a nosaltres per dins i per fora. Encara que només fos per això ja valdria la pena , però és molt més, creieu-me i com a escriptors ens espera una intensa setmana de contactes, coneixements i bulli bulli, interessantíssim.
Una novetat d'aquest anys és una novel·la que s'anirà escrivint dia a dia : serial Chicken; novel·la de capítols molt curts en els que cada crim tindrà el denominador comú de que una gallina apareix a l'escena. Es publica a Twitter i com que només s'hi poden publicar missatges de 150 paraules, aquests capítols han de tenir obligatoriament aquest format. Veurem què.
També cal saber que a la biblioteca Joan Fuster es fa una exposició (retrat en negre) del dibuixant Tardi.
I, al meu entendre, agafant-ho molt pels cabells, tot plegat es lliga amb la commemoració dels cent anys de la CNT, d'altra banda molt respectable.