divendres, 30 d’agost del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 303


                                               OCI I PASTISSERIES

Sínia gegant
Ens falten pocs dies per acabar el viatge, hem vist una de les  icona més representatives de Viena, el Donauturm , on pujarem fins dalt, el segon símbol  és  la Sínia (Nória en castellà, Wiener  Riesennrad en alemany), i cap allí anem. Tenim temps lliure i cada un tria el que més li agrada. Es veu de tot arreu, ubicada a l’entrada del Parc d’atraccions del Prater, dins el parc homònim, en el districte de Viena, Leopoldstadt. Tots recordem i parlem de la pel·lícula “El tercer hombre”, el guía ens recorda que també surt a “Antes del amanecer” . Taral·legem la música de la primera que tothom se sap.
Va ser una de les primeres sínies, construïda el 1897 per celebrar el 50 aniversari del reinat de Francisco José. Dissenyada per l’anglès Walter Bassett, té una alçada de 61 metres. Era la més alta del món fins el 1985, que va prendre el relleu Japó amb una que la superava. Originalment constava de 30 gòndoles, però degut als danys ocasionats durant la segona guerra mundial, al fer la reconstrucció, sols es recol·locaren 15. Hi puja tot un grup, sobretot els més joves, jo trio passejar amb un trenet, que fent tuc tuc, recorre el perímetre de tot el parc i et dóna una visió completa de la seva extensió, amb zones que normalment a peu no es visiten. 

Dinar Ajuntament de Viena
Dinar a l’Ajuntament de Viena, els baixos molt ben ornamentats amb pintures murals  de batalles, serveixen de menjador per grups nombrosos, és gran i ens serveixen molt bé, vichyssoise freda, tira de pollastre a la graella, samfaina, gelat amb nata i cervesa del país.
Tarda lliure que aprofitem per veure les botigues i pastisseries,  totes les guies porten que la més antiga i  famosa és la Damel i cap allí anem a comprar els bombos de record, els més clàssics Mozart bombons. Desprès de veure aquella exuberància de pastels, triem una de més petita en un carrer molt cèntric i, allí fem parada i degustem un pastís.
Damel
Façana pastisseria on berenem  
                                                                                               
Mozart's bonbon



Tot és bo !
Grinzing
L’altra manduca típica i preparada pels turistes , és un sopar amb vi verd, al barri de Grinzing amenitzat amb música folklòrica. No sé si és el vi o que ja casi marxem a casa, que qui més o menys es deixa anar amb bon humor i canta i balla, cançons tiroleses, de la Tuna i valsos de Strauss.

dimecres, 28 d’agost del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 302

                                                           ESPIRITUALITAT

Monestir de Heiligenkreuz
Entrada
En tot viatge es troben moments de pau i espiritualitat. A vegades venen sols, altres s’han de buscar. Hem tingut moments de pregària  a cada una de les catedrals visitades i a esglésies  com Sant Felip Neri , Sant Peter o Sant Carles Barromeo.
Crec que la majoria, el més intens el visquérem  al monestir cistercenc de Heiligenkreuz, en català, monestir de la Santa Creu, Pels que no heu vingut al viatge i em llegiu, imagineu-vos Poblet , però Poblet és molt català i Heilingen és molt alemany.
Hem sortit de Viena aviat per visitar el Monestir,  situat a la zona sud dels Boscos de Viena, a 13 quilòmetres al nord est de Baden. Ha existit sense interrupció des de la seva fundació el 1133, per Leopol III d’Àustria , qui va portar de Jerusalem un trosset de la Vera Creu, d’aquí el nom, pel tant es considera el monestir cistercenc contínuament habitat més antic del món.

Altar major i Crisr de Heiligenkreuz


És dilluns, són les deu del matí, quan just en aquell moment comença la Missa Conventual, és festa grossa, segons la seva litúrgia, aquell dia celebren la Festa de la Santa Creu, fet que ignoràvem. Ens hi quedem, missa resada en llatí i cantada en gregorià. Venen a la memòria anys passats, quan a Barcelona ho fèiem igual. Val a dir que el cant gregorià escoltat en una església m’agrada molt. És una comunitat  nombrosa, de 80 monjos, amb moltes vocacions joves, austríaques sobretot, en segon lloc alemanyes i de fa uns anys tenen vocacions de xicots  del Vietnam, actualment són deu. Litúrgia i ritual molt diferent del nostre, no en l’essencial que es immutable, sinó en la litúrgia, actituds, reverències, cants corals al mig del cor i altres variants. Té una important biblioteca, Sala capitular i, guarda tombes de membres de la casa de Babenberg.

Claustre
Em compro un llibret traduït  al castellà amb tota la historia i moltes fotografies. Llegeixo que el 1802 és va crear l’Institut d’estudis de Teologia i Filosofia, convertit en Universitat el 1975. Hi assisteixen molts alumnes d’arreu per la seva reputació. Els monjos treballen com a professors, en Parròquies veïnes, o en diverses tasques dins el monestir, que és també  conegut per enregistraments en Gregorià, el més venut  arreu d’Europa és “Musica for Paradis”
Gregor Henckel – Donnersmachh, va escriure el guió de la seva pel·lícula “Las vidas de otros” des d’una cel·la del monestir. Quant va obtenir el 2007 l’Oscar per la millor pel·lícula  estrangera, va tornar al monestir a portar l’estatueta. Rafel coneixes la peli?

Plaça davant l'entrada i monument
A la sortida foto de tot el grup per deixar-ne constància.

DES DEL BALANCÍ



Allò de "la primavera ha llegado, nadie sabe como ha sido" té també la seva vessant a l'estiu que marxa sense un sospir. Només cal un plugim d'un dia i tot es trastoca. L'endemà , a primera hora t'has de posar un xal, no et ve de gust o no et cal banyar-te a la piscina, i l'aire té un toc de transparència i de finor. Et sembla veure com una boira que marxa enduent-se aquella espessor de l'estiu. Els arbres i la llum s'han fet més clars i nets. Tot plegat, encara que no sigui de tardor hi fa pensar. Inclús en els diaris es nota perquè han passat moments que semblaven de tebeo. Això però em va pensar que no estic segura de sí canviar el Mortadelo per l'Assad, el Carpanta pel sirians o els egipcis i tot sota la ploma del Reporter Tribulete que en todas partes se mete, francament valgui la pena. Però en una frase molt d'ara : és el que hi ha. I de l'estiu  què se n'ha fet? (ou sont les nièges d'antan?) o com diu l'Olga 

                                           És la urgència del temps que em dicta les paraules
                                           La vida, corre-cuita, es plega als dits
                                           lleu para-sol abans de la tempesta.
. . . . . 

dimarts, 27 d’agost del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 301


EL DANUBI
El riu Salzach vista des del castell
Afluent del Danubi, el riu Salzach passa plàcid per Salzburg
Porto 10 apunts sobre el viatge i, encara no he parlat del Danubi, ànima fluvial de Viena. El Donau, en alemany, és el riu més llarg de d’Unió Europea. Neix a la Selva Negre a Alemanya i,  flueix via sud est , per acabar a Romania on desemboca al Mar Negre formant  un ampli delta. Longitud 2.888 quilòmetres, amb amplada variable segons l’orografia que es troba. Fins aquí geografia pura. Dins les terres austríaques passa per Linz i Viena.
El segon dia del viatge  visitem  Salzburg , per on corre el riu Salzach, anomenat així , sal, ja que en l’antigor servia com a vehicle per transportar la sal, servei que es va acabar amb l’arribada del ferrocarril. El Salzach és un afluent de l’Eno, i aquest ho és del Danubi. Així que a Salzburg plens de curiositat, màquines a la mà per retratar el Salzach, que cursa plàcid i on hi neden molts ànecs. La visita a dalt del promontori on està situat el Castell de Hohensalzburg (segle XI), ens permet veure el curs de la divisió del riu en dos braços.

Salzburg
Ja a Viena, cal fer de turista i no pot faltar pujar a la torre més alta per contemplar el Danubi en tota la seva majestat. El  nostre guia ens té preparats els tikets i cap a  la Donauturm,o Danube Tower. Té una altura de 252 metres, 2 ascensors que en 35 segons et porten al mirador que s’aixeca a 165 m. de terra. Construït el 1964 amb motiu del Garden Show Internacional de Viena, és dins el parc del Danubi. Un cop dalt es veuen vistes espectaculars de la part antiga de Viena i el Danubi  amb tota la seva amplada.
El Donauturm  junt amb la Sínia són els dos monuments emblemàtics de Viena.
Donauturm
Els mediterranis gaudim del mar, les ciutats centreeuropees que tenen la sort de tenir un riu cabalós , també el gaudeixen i exploten , és un medi de transport de persones i , de tota classe de mercaderies, a més de disfrutar de petites platges per banyar-se, i embarcadors  per les barques . No hi falten la pràctica d’ esports aquàtics.

Vista des de la torre
.
                 El Danubi no és blau, tot hi que Strauss va batejar la partitura del vals amb el títol 
                 del “Danubi blau”, però tothom li hi veu.





dilluns, 26 d’agost del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 300



Dedicat a la Mª Dolors, avui que arribo al nº 300 de les meves aportacions. Gràcies per crear el Blocg dels Lletraferits, i a la Meri per les seves classes. Què millor que escriure sobre Beethoven i Mozart.

BADEN  DE VIENA

Ajuntament i columna votiva pesta
                           
A uns 26 quilòmetres al sur de Viena, es troba BADEN de Viena, ( no confondre-la  amb  Baden d’Alemanya, molt més coneguda).  És una ciutat petita, plena de balnearis i hotels de luxe,que acullen  gent de tot arreu, que va a curar-se de malalties o bé a prendre les aigües per plaer. Té places i  carrers cuidats amb fonts i parterres de flors. Al mig d’una placa la columna votiva amb acció de gràcies per l’acabament de la pesta, se’n troben a moltes ciutats austríaques. Recent restaurada, han trobat la manera de que els coloms no la tornin a embrutar, el sistema triat i que veiem per tot Viena, és embolicar-les amb una funda molt fina de tarlatana blanca.

Beethoven i la novena
Baden es visita en poca estona. Nosaltres busquem  dos fets importants, referents a la música i anem directes.. La primera fotografiar la casa on Beethoven va composar la Novena Simfonia; unes companyes de la Coral entonen una estrofa del Himne de l’alegria davant la porta. Si jo sàpigues posar un link a l’escrit podríeu sentir-la, però no en sé. 
Rètol sobre la porta









L'altra cal trobar-la dins la església de Sant Esteve, i allí anem, és l’església on Mozart va estrenar l’Ave Verum. És un petit motet sobre l'himne eucarístic homònim que data del segle XIV, compost per la festivitat del Corpus.   A la paret lateral una plaça en dóna constància i un quadre guarda la partitura original, faig la foto però  no trec el flash i fallo.

Església de Sant Esteve

Constanza, la dona de Mozart, passava temporades a Baden, per millorar la seva salut amb les aigües termals.




Portem la lletra i la música, amb veu emocionada la cantem.
Cantar-la en l'església de Baden, on Mozart la va estrenar és un goig i un privilegi. 



placa paret lateral
Partitura original,








                Adagio

Ave ave verum corpus
De Maria Virgine
Vere passum immolatum.
In cruce pro homine.
Cuyus latus perforatum
Unda fluxit et sanguine,
Esto nobis  praegustatum
In mortis examine,
In mortis examine.

Mª Dolors i Montse
.










A la sortida ens queda temps per prendre un refresc i comprar fruita al mercat, abans d’anar a dinar, que el fem en una bodega  típica, on ens atenen molt bé. A la tarda refem els 26 quilòmetres que ens retornen a Viena.

dissabte, 24 d’agost del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 299

 ÀUSTRIA IMPERIAL, SHÖNBRUNN

Com la llei del pèndol, de l’asprò del nazisme del Blog d’ahir, a la dolçor casi empalogosa de la Sisi en el d’avui.

 L'agost de 1977, vaig fer el meu primer viatge a Àustria, aquest és el tercer. La meva colla, tots molt jovenets llavors, amb màquines de fotos molt senzilles competíem en fer reportatges i àlbums. He escanejar aquesta plana per deixar-ne constància. A dalt  l’emperador Francisco José, nascut el 1830, la seva esposa l’Emperadriu Isabel Amàlia, nascuda el 1837, i assassinada a Ginebra el 1898, anomenada Sisi. A sota el Palau de Schonbrunn i diversos racons del parc, a banda i banda els escuts d’Osterreich i de Wien.
Tinc apuntat: Viena és la ciutat de Sant Esteve, bells contrastos de color, extensa i acollidora. Records de passades grandeses.Palaus i monuments, jardins, boscos, fe escrita sobre pedra. Somriure i goig, malgrat el sofriment d'altres hores. Ja veieu 36 anys desprès, em passo al Blog i a Internet, però m'agrada recordar, comparar i actualitzar en el temps.
Avui és diumenge, 11 d'agost, ens acompanya Romana, la guia de parla castellana, és de Viena, amb ella repassem un xic la història de Schönbrunn. Ens diu que visitarem 19 sales del palau i desprès els boscos. En un inici era un pavelló de caça al costat d'un manantial, desprès Leopol I el va ampliar per fer-lo servir com a residencia d'estiu, i l'actual es remunta a Maria Theresa que el va fer ampliar i renovar totalment, segons el gust rococó de l'època. també el parc que que s' extent des de Palau a la Gloriette, així com  els boscos del voltant.
La dinastia dels Habsburg va reinar a Àustria durant 700 anys, però sens dubte el període de Maria Theresa (1717-1780) i de Franz Joseph i (1830-1916), constituïren l’època més pròspera. Totes les construccions que manaren fer al país, però sobretot a Viena la feren a la vegada austera i bonica, centre d'un potent imperi i una de les capitals més prestigioses d'Europa.
Es troben infinitat de llibres de Història de tots els períodes, pels qui els vulguin estudiar. També recordar les pel·lícules sobre Sisi, que durant uns anys ens feren somniar amb princeses, amor i prínceps, pel·lícules dolçones, i vistes ara un xic cursis. A Palau hem descobert que aquella cintureta que la feia la dona més formosa de Viena, comportava un regim ferotge, i portar una cotilla de cuir mullada que de tant apretada li llagava la pell i no la deixava respirar bé. Per cuidar la  llarga cabellera que no es va tallar mai, calien dos donzelles durant dos hores cada matí per pentinar-la  (que ella aprofitava per fer classes), i un cop a la setmana per rentar-se-la, tot el dia. És veu una reproducció d'un cabell negre preciós i abundant que li arriba mes avall de la cintura, posada sobre un maniquí amb un dels vestits més coneguts. És allò que per presumir s'ha de patir, i  ella  devia patir molt. 

Crec que encara avui el país viu d’aquells temps, almenys en el que fa al  turisme. Seguin la pista dels Habsburg  per ordre d’impotància, trobem el palau de Schönbrunn, el palau imperial i el museu del moble, el que s’anomena trio imperial.
Exterior Palau
















Nosaltres visitem el Palau de Schönbrunn i els jardins en un matí asoleiat de gran xafogor. Som valents i escales amunt i avall, veien les diverses sales i salons imperials, els terres tots de marbre, sostres de fusta, làmpades, mobles i quadres. Desprès del Palau, tenim temps lliure pel jardins, cada u segons les seves forces fa el que pot. Arribo fins a dalt de tot, darrera el llac.

Sala de ball

Llac i escultures
Desprès de tres hores, cal un descans



Gloriette
                    Demà serà més seriós, avui m'he permès una mica de romanticisme.















divendres, 23 d’agost del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 298


MAUTHAUSEN
Entrada al camp
Passem del idíl·lic paisatge d’ahir a Obersalzberg a un de més àrid. En Joan ,el nostre Guía ens ha programat una visita a  MATHAUSEN, ens explica que és història de la humanitat, tot i l’angoixa que ens pugui produir. Què en tot viatge es veuen coses positives i negatives que cal conèixer per poder  judicar-les. El nostre grup és nombrós, sols dues persones és queden fora. Dins el grup tres xicots de onze anys, que viatgen amb els seus pares, no paren de preguntar.
El camp de Mathausen, s’inicia l’estiu del 1940 com a camp de concentració nazi, situat a 20 km. de Linz a Baviera , era una àrea escassament poblada. De l’originari, a mida que entravem més deportats se’n construïren quatre més radials. Els primers en arribar, uns 7.500 eren soldats republicans catalans,procedents de camps de concentració francesos, entregats als alemanys.


Dormitori
He triat les fotos que poso amb molta cura, tots hem llegit llibres, vist documentals i pel·lícules, i l’horror no s’acaba mai de païr, així que no poso cap fotografia de les moltes que cobreixen les parets, ni poso les de les càmeres de gas amb les seves tuberies obsoletes, ni els forns crematoris.


Menjadors
Desprès de parlar ahir d’un Hitler amable amb Eva Braun,ara sols deixo constància del que varem veure  in situ. Sembla que en un començament volien arrasar tot el complexa, però desprès decidiren deixar-ho com a museu per mostrar-lo a la humanitat. La visió no angoixa perquè tot està buit, no queda res a dins de cap pavelló, buidor total, però sabent el que hi va viure de dolor, desesperació  mort .
Les lliteres son dos caixons de fusta sobreposats, en cada caixó hi dormien tres presoners, capiculats, donat que el pes mitjà era de 42 quilos, hi cabien més o menys bé.
He triat les fotos que poso amb molta cura, tots hem llegit llibres, vist documentals i pel·lícules, i l’horror no s’acaba mai de pair, així que no poso cap fotografia de les moltes que cobreixen les parets, ni poso les de les càmeres de gas amb les seves tuberies obsoletes, ni els forns crematoris.
Desprès de parlar ahir d’un Hitler amable amb Eva Braun,ara sols deixo constància del que varem veure  in situ. Sembla que en un començament volien arrasar tot el complexa, però desprès decidiren deixar-ho com a museu per mostrar-lo a la humanitat. La visió no angoixa perquè tot està buit, no queda res a dins de cap pavelló, buidor total, però sabent el que hi va viure de dolor, desesperació  mort .
Les lliteres son dos caixons de fusta sobreposats, en cada caixó hi dormien tres presoners, capiculats, donat que el pes mitjà era de 42 quilos, hi cabien més o menys bé.
El pavelló que veiem sols era d’homes, que treballaven a una cantera de pedra que es troba a sota,una gran cantera de granit ,amb els blocs dels quals pavimentaven els carrers de les principals carrers d’Alemanya. Posteriorment obriren un altre pavelló per dones i nens.

Complemento amb un record, encara viu desprès de 17 anys. El dia 8 d’agost de 1996, durant un viatge a Polònia, visitava el camp d’ Oswiecim en alemany AUSCHWITZ ,comandat pel general Rudolf Höss, de trista memòria. i tinc escrit en el meu diari: “avui serà un dia per no oblidar mai. Hem vist in situ el que sabíem per la història, no es pot explicar; el que més m’ha colpejat ha estat sentir el gran dolor, sofriment i humiliació que s’ha viscut en aquest lloc. Ara és museu i es guarda tot el que s’ha trobat. Veiem vitrines de tot, cabells, ulleres, sabates, roba, el que més m’ha colpit, l’exposició de xumets i les tetines dels biberons dels nadons… innocència desvalguda, en mans de l’odi satànic”.
17 anys desprès, quan hi penso, segueixo veien el xumets i els biberons, quan veig nèixer un infant.  

Mathausen, dins l’horror és més suau, és un museu buit.
Parenostre
Desprès dels barracons, es baixen moltes escales fins arribar al sòl de la pedrera on treballaven els deportats, sense força ni musculatura , moltíssims hi moriren. De la pedrera se surt per una porta a l’esplanada que veieu a l’última foto, impressionats encara pel que em vist, decidim fer un minut de silenci seguit d’una pregària per la Pau, encetem un Parenostre.

Fa dos dies la Canciller d’Alemanya, Àngela Merkel, va visitar el camp de Dachau, amb fins polítics o no ?, el primer construït el 1933 a prop de Munich, Baviera. A la seva manera va retre record als que hi van patir i morir allí.

MAUTHAUSEN, AUSCHWITZ, DACHAU...mai més.

                                                     




                     
                                                                                                                                    



                                                   



jj












dijous, 22 d’agost del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 297

OBERSALZBERG
Amunt, amunt, ja falta poc
Dos dies abans de la nostra sortida cap a Àustria, TV no recordo el nom de la cadena, va emetre dos reportatges sobre la vida de Eva Braun a Obersalzber, segurament molts de vosaltres també ho vareu seguir, no per conegut deixava de ser interessant. En el meu cas, ja que teníem inclosa una visita a l‘anomenat “Niu de l’àguila” el fet de ser  tant imminent en el temps, sols dos dies d’espera, em va fer estar més amatent als detalls.
A Eva Braun la descriuen com una dona de personalitat afable, bromista, esportiva,capritxosa i fantasiosa, 17 anys més jove que ell, despreocupada de la política  del Führer, però no ignorant del que passava amb les deportacions, vivia còmodament organitzant festes per les seves amistats i família, pares, i dues germanes IIse i Gresi. Hitler hi anava ocasionalment surtin del despatx del III Raich per a reposar i també rebre personatges polítics.
Canvi de bus

Nosaltres el 7 de juliol al matí, seguint el viatge, ens traslladem al sud de Salzburg, una regió exuberant de gran bellesa, pel camí ja veiem de lluny la casa  d’estiueig on Hitler va instal·lar el seu lloc de repòs. El nostre bus ens porta fins a una plana on  cal canviar de vehicle, ja que  el camí que segueix és més estret i sobretot empinat  amb moltes corbes, en un tram sols hi  ha una única direcció, cal utilitzat uns cotxes especials, pintats de vermell i amb una bona tracció, que van pujant els passatgers cap a dalt del cim. Un cop allí per accedir a dalt de la casa dues opcions, travessar a peu un túnel bastant llarg excavat en la roca i al final d’ell agafar un ascensor que en pocs segons et puja fins a dalt.
Entrada al túnel
                                                                     Casa Niu de l'àliga

El que sota estrictes mides de seguretat i gran desplegament de vigilància fou la casa de la parella, ara nosaltres tenim el privilegi de trepitjar-la, la mateixa sala de reunions, veure i tocar la xemeneia que sur a totes les fotos i gaudir de la vista magnifica dels voltants, talment com va dir Eisenhower quan la va visitar recent conquerida: “heus ací el niu de l’Àguila”. ( Tot va ser reconstruït i restaurat desprès del bombardeig en el que els aliats van fer caure tones de bombes).
Sala d'estar, ara cafeteria


Xemeneia



Sí, sí, és el mateix lloc.

Hitler i Ana










        Què se sent? Una barreja de sentiments, en primer lloc, la historia se’t fa tant propera que la palpes, el contra sentit de Eva i Hitler de viure dos mons, el de pau, jugant amb els nens i el gossos, que feien servir de propaganda d’una cara amable del Führer, i l’altra de pensar en la terrible guerra que des de Baviera i Berlin dirigia per “netejar” Europa.

I nosaltres ara, tots allí fent fotos, prenen un refresc i admirant el paisatge. Dono gràcies a Déu per la vida,  la salut que em permet viatjar i per tot el que tinc i em sobra, i demano que mai més es pugui repetir el genocidi.  Demà ens espera la visita a Mathausen.



dimecres, 21 d’agost del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 296

GUSTAV   KLIMT

Estic preparant un apunt sobre  el que hem vist de la vida de Hitler, és tant trist que no em surt, potser demà...
Ahir  escrivia que  havia conegut  l’obra de l’arquitecte Hundertwasser,  avui  un petit apunt de pintura.  Viatjar dóna per molt.
Tot just arribats a Innsbruck, anem a l’Hotel Sailer del carrer Adamgasse, que ens resulta confortable i on passarem dues nits. Comparteixo habitació,  la número 203,  amb la Mª Àngels, una companya  molt divertida. No és fins a la 2º nit que ja més descansada, me’n adono del quadre que teníem penjat  a la paret de davant  del llit i, en el no havia reparar fins llavors. Era una reproducció de Klimt, i sota la figura dels dos enamorats, “Der Kuss”. La Mª Àngels tampoc l'havia vist, a ella li interessa la música.
Era lògic i ben trobat, sàpiguen que és molt estimat i valorat a Àustria, la seva terra i El Petó un dels seus quadres més emblemàtic. Faig la fotògrafa abans de marxar per tenir-ne el record. No crec que a Viena tingui temps de veure’l al museu. 
Recullo les coses i agafo la maleta, sortim de l’hotel camí de Salzburg,  abans de tancar la porta m’acomiado  del quadre. M'agrada.
Ara a casa repasso uns apunts d’un curs  de pintura i, refresco  coneixements oblidats. És un oli sobre tela de 180 x 180 centímetres, realitzat per Gustav Klim entre 1907 -  08. Aquesta obra segueix els cànons del Simbolisme, és una tela amb decoracions i mosaics de fons daurat. Es troba actualment a la Österreichische Galerie Belvedere, de Viena. Partint de la mitologia s’ha interpretat com el peto d’Apol·lo a la nimfa Dafne,  però això caldria preguntar-l’hi a Klimt.
Inspirant-se en el quadre també es va composar una cançó, obra de la polifacètica artista madrilenya Virjinia Glück.


Innsbruck, carrer a prop de l'hotel