dissabte, 28 de juliol del 2018

L'arpa i les seves vibracions, 487


                                         LA VALL DE NÚRIA

Un any més pugem a Núria, a l’escapada tradicional de cada estiu quan ve la meva germana a Barcelona. Acompanyades de dues amigues agafem el cotxe amb el desig de deixar la calor endarrere i anar cap a la Vall tan estimada.

Deixem enrere Vic, Ripoll, Campdevànol i Queralbs on aparquem el cotxe en una gran àrea. Sortosament, només es pot pujar a Núria amb cremallera.

El temps ens acompanya; sense pluja de dia, i si a la nit que cau una pluja fina que ho deixa tot ben mullat. Encara, queden moltes congestes que ens apressem a fotografiar.

Just a l’arribar ens trobem els parterres plens de la flor emblemàtica de la Vall de Núria, el marcòlic groc, que floreix entre juny i juliol. Donat que els altres anys al anar-hi a l’agost no podíem veure-la, enguany ens fa molta il·lusió trobar-la tan abundantment.

A la secció de llibres de la botiga, en comprem un que parla de la flora i fauna de les muntanyes de Núria i d’aquest entorn. Ens assabentem de curiositats, algunes desconegudes. El marcòlic groc , anomenat també lliri del Pirineu, (lilium pyrenaicus), es troba entre 1500 i 2000 metres, en zones subalpines del Pirineu. Pot arribar al metre d’alçada. Les seves flors que neixen de cap per vall, tenen sis pètals de color groc amb taques brunes i les seves fulles són ovals en grups de cinc al llarg de la tija. Us penjo la foto que no per coneguda, perd bellesa.
Resultado de imagen de marcolic groc nuria

Resultado de imagen de nuria

En quan a les muntanyes, s’anomena l’Olla de Núria l’espai entre set pics: Fontalva, Embut, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus i Fontnegre. El nostre poeta Maragall en diu “la plana més bella” i realment ho és.

Kilian Jornet, ens diuen que fa el recorregut de l’Olla per entrenar-se abans de participar, en altres països, en curses més importants.

Les nostres caminades de cada matí fan riure al costat dels grups d’excursionistes i escaladors que des de l’hotel o del càmping programen cada nit pel dia següent, la seva ruta. Això, a nosaltres, no ens treu el gaudi de mirar amunt i veure l’alçada i bellesa de les muntanyes. Des del pla veiem, al fons, el Pic d’Eina de 2786 m. Noufonts de 2861, Coll d’Eina de 2682 i el Puigmal més amagat de 2910 m.

Al pla, els cavalls i vaques ens fan companyia, pasturen en llibertat tant uns, com les altres. Fa poc que han parit i les vaques, porten al costat els vedells que aprenen a trepar i les eugues els pollins que els segueixen amb les potes, encara maldestres.

Com experiència bonica m’emporto la impressió que em va fer un capvespre, sentir el silenci total. Em trobava sola passejant al voltant del llac, cap persona, cap gos, cap soroll, l’aire quiet i el cel sense núvols, només el silenci total i absolut.
Resultado de imagen de vall de nuria

Retorno al poeta Joan Maragall
Verge de la Vall de Núria
Voltada de soletats
Que inmòvil en la foscúria
I en vostres vestits daurats,
Ohiu la eterna cantúria
Del vent i les tempestats:
Verge de la Vall de Núria,
A Vos venen les ciutats















dissabte, 21 de juliol del 2018

L'arpa i les seves vibracions, 486

Resultado de imagen de La favorite liceu barcelona

Assistim a l’última funció del Liceu d´aquesta temporada; Òpera ,La Favorite de Donizetti, obra escrita per encàrrec i amb llibret d’Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe. Estrenada a París en el 1840, narra una historia d’amor ambientada a l’any 1340 en un dels darrers dies de la Reconquesta i que acaba amb la mort de Leonor de Guzmán, la favorita del rei de Castella, Alfons XI, als braços del seu enamorat Fernand. El resultat és una obra equilibrada, a mig camí entre el gust francès, que inclou ballets i del belcanto tardà del mateix Donizetti

Derek Gimpel, el director escènic, situa en una època intemporal aquesta impossible història d’amor.

Òpera cantada en francès per intèrprets de gran vàlua. La mezzo Clémentine Margaine, en el paper de la favorita, Michael Spyres, en el del novici enamorat Fernand, el baríton austríac  Markus Werba en el rol del rei, Miren Urbieta en Inés confident de Leonor, impecable en l’ària que té assignada i, finalment el baix Ante Jerkunica en Balthazar prior del monestir, que va ser el més aplaudit després de la parella protagonista.
Resultado de imagen de La favorite liceu barcelona


La direcció musical de Patrickk Summers, semblava més un concert que una òpera, amb menció especial als instruments de vent i metall, i també els solos de flautes, corn anglès, l´oboè i el clarinet. La música corresponent al ballet és interpretada amb el taló abaixat enmig de les escenes de l’òpera.
Resultado de imagen de La favorite liceu barcelona


El cor dirigit per Conxita Garcia va demostrar gran professionalitat.

Coproducció del  Gran Teatre del Liceu i el Teatro Real de Madrid.

Resultado de imagen de la favorita liceu de barcelona

A la sortida els comentaris habituals i el desig de seguir escoltant bona música operística la propera temporada.




















diumenge, 1 de juliol del 2018

L'arpa i les seves vibracions, 485

MÚSICA DEL RENAIXEMENT A CATALUNYA

Resultado de imagen de de canendi elegantia

Assisteixo, amb els amics al concert a l’aire lliure en el marc incomparable de l’espai barroc i acústicament privilegiat  de la antiga Casa de Convalescència, seu des de fa molts anys de l’Institut d’Estudis Catalans.Gaudim d’una nit en que la temperatura és molt agradable.
El secretari general de l’IEC, Romà Escalas, fa la introducció de l’acte i ens presenta el programa, que durant els mesos de juny, juliol i novembre,  serà un cicle de concerts titulat ”Música al claustre: cobles i capelles”.
Avui és un conjunt vocal, especialitzat en música del Renaixement, que interpreta un programa centrat en compositors de l’escola catalana. Així, hem pogut sentir peces de Joan Cererols, i  obres poc conegudes de Vila, Alberch o Cabanilles, entre altres.
De Canendi Elegantia, el grup d’avui, està compost de vuit cantants masculins; dos contratenors, tres tenors, dos baixos i Francesc Garrigosa, tenor i director del grup. En la segona part Jordi Ribell al clavicèmbal .
                      
A destacar per la seva bellesa el Magnificat a 4  de Pere Vila, que prové d’un manuscrit de la catedral de Tarassona (1465/1538), i que De Camendi Elegantia ’ha reestrenat enguany després de 500 anys I que ens ofeix en primícia, ja que feia cent anys que no es cantava.
La resta del programa, obres en la seva majoria religioses, Pueri hebraeorum, Ave maria, O vos omnes, que es cantaven en les esglésies i algunes de profanes, tan en llatí com en castellà i la d’El bon jorn , (ensalada renaixentista).La seva temàtica s’inscriu en el cicle de Nadal. A traves d’un fil narratiu, diversos pastors relliguen un seguit de cançons i villancets en català, castellà i occità, rubricats per una salmòdia llatina. Mitjançant la recreació musical d’un estil costumista i pseudo popular , l’autor cercava d’apropar l’evocació del misteri del Naixement als fidels que omplien el temple desprès de la Missa del Gall. A Mateu Fletxa de València li devem aquesta deliciosa peça composta durant el segon terç del segle XVI
Per acabar tres peces de Joan Cererols: Al amor que viene, !Alarma! Toca el amor,  i !Ay, que dolor!.

La musica que hem escoltat aquesta nit, ens confirma que la permanència dels repertoris han garantit que els termes de cobla i capella mantinguin, encara avui, el significat original com a testimoni de la seva identitat.

Resultado de imagen de de canendi elegantia
De Canendi Elegantia


Resultado de imagen de clavicembal
Clavicèmbal