diumenge, 12 de setembre de 2010

Més o menys des del balancí



Colors


He estat fent punta a dotzenes de llapis de colors dels nens. Una amalgama de formes, fustes i materials que ha produït una bona pila d’encenalls olorosos i recargolats com faldilles de ballarina. El més maco, les restes de mines, virolades, al fons de tot.
Ha estat un exercici de paciència-atac ecologista en bé d’ensenyar-los a utilitzar correctament els materials que tan alegrement malbaraten. Què lluny de les puntes perfectes del meu pare, fetes amb amor i una navalleta! I els llapis, sis? dotze?... tots iguals i esglaonats de gamma del blanc al negre.
Uns pobres llapis que servien per acolorir somnis i que en somnis es multiplicaven fins a formar una caixa de Faber o Stabilo de 24, vista amb el nas i les mans obertes contra el vidre, en un aparador. Un desig inconcret, conscient de l’impossible i que tan sols els més afortunats varem aconseguir, ja de grans i per raons professionals. Amb quin respecte en fèiem punta acabant-la amb un petó de llengua.

2 comentaris:

marisa ha dit...

Jo recordo les de 12 colors ALPINO amb un llapis vermell dibuixat a la tapa. Ja era el summum.
Jo també paso força estona fent punta als llapis que tots barrejats (horreur!) tenen els meus néts en un cistellet.
Estic d'acord amb la Mª.Teresa en que aquest estiu has aconseguit un to poètic deliciós. Guarda els escrits.

Maria Teresa ha dit...

Jo també jugava a fer punta als llapisos