dilluns, 13 de setembre de 2010

Més o menys des del balancí


Somni


Vaig per un passadís pintat de blanc. No és gaire ample, amb portes a banda i banda i una al fons. Amb il·lusió l’obro i al darrera hi ha un passadís amb portes a banda i banda, tot pintat de blanc i amb una porta al final, que jo obro, descobrint un passadís amb una porta al fons i altres portes a banda i banda. Tot pintat de blanc. Agafo el pom de la porta creient que sé el què hi ha al darrera. Hi entro, decidida, i molts raigs de llum, de tots colors, m’enlluernen. Sé que un curs comença i que aquest somni en pot ser una metàfora.

2 comentaris:

Mª Teresa ha dit...

Que no ens falti la il·lusió de cada nou curs, una incognita a descobrir.

marisa ha dit...

glups! mama, pooor!