L'arpa i les seves vibracions, 265

Tal com us he explicat en els altres apunts, la setmana ha donat per veure amics i trepitjar terra eivissenca vermella, fèrtil, mullada, tot un goig. L'apartat museus enguany ha sigut quasi nul, ja que durant 3 dies estaven tancats per festes, a més la pluja de dos dies feia perillós trepitjar els carrers costeruts de Dalt Vila amb perill de relliscades i conseqüències nefastes. Un taxi es va negar a pujar-me un tros, el taxista tenia el cotxe nou i no volia ensurts. Així que sols en vaig veure un, ja conegut però sempre interessant, us en he parlat en un altre viatge, és el

                           

Centre d'Interpretació Madina Yasiba.

Un centre petit i proper en el temps, bé proper fins a cert punt, ja que explica tot el que fa referència a l'època islàmica i a la fortificació àrab. Està ubicat just davant de la catedral d'Eivissa i compta també amb una oficina d'informació turística.

Es tracta d'un model de centre d'interpretació de nova generació, que aposta fonamentalment per la tecnologia audiovisual per transmetre coneixements de la Història d'Eivissa, que fou una important ciutat musulmana de l'edat mitjana.

La restauració que es va dur a terme en aquest espai recupera la memòria de l'antiga medina. En un entorn de llums i imatges, el seu màxim atractiu és una gran maqueta audiovisual, dibuixada a terra, on amb gran rigor i espectacularitat es mostra una evolució històrica de la ciutat.

Avui tanco la visita a l'illa, Eivissa dóna per més, però m'aturo ja , us deixo entre els fenicis d'ahir, els musulmans medievals i la gent d'avui. Tots plegats fan la Història.

L'arpa i les seves vibracions, 345

MUSEU DE MENORCA

La passejada per Maó ens porta davant de l'església de Sant Francesc, desprès de visita-la, passem al claustre per veure el Museu de Menorca, que és actualment la institució museística més important de l'illa. Anteriorment ha tingut altres ubicacions més modestes, però l'any 1980 s'accepta la donació a l'Estat d'un immoble de l'Ajuntament de Maó, l'antic convent dels franciscans, com a seu definitiva. L'any 1986 una part de l'edifici rehabilitat comença a funcionar: serveis administratius, taller, biblioteca. És un edifici d'estil barroc que es va construir entre finals del segle XVII i principis del XIX. Amb la desamortització de Mendizabal, els frares van deixar l'edifici.

El fons del Museu està format per Materials de Menorca procedents d'antigues col·leccions, tant de particulars com de diverses entitats. Per les fotos podeu veure que és un recinte gran, molt lluminós i còmode de visitar. Un audiovisual ens mostra un breu recorregut per la història de l'illa. A la planta baixa, al voltant del claustre , s'hi troben les sales d'exposicions temporals i la sala d'actes. L'exposició permanent ocupa els pisos primer i segon, oberts al públic des de l'any 1998.

Fent un resum, hem vist informació i objectes de la etapa pretalaiòtica, cultura talaiòtica, influencies de grecs,cartaginesos,ibers i romans. Èpoques romana i bizantina, vestigis paleocristians,rajola catalana policromada religiosa del segle XVIII, procedent del convent, (Mª Dolors penso amb tu al veure-les), dominació islàmica, cartografies i pintura i literatura en una època de floriment cultural sota la sobirania britànica i la breu ocupació francesa.

La sala 6 i última mostra la pintura del segle XX que es manté dins la figuració, amb l'excepció del Grup de Menorca, lligat a l' informalisme i a l'expressionisme abstracte.

Sortim del Museu molt satisfetes del seu contingut i també molt cansades, ens ha calgut tot el matí per veure-ho amb detall, donat però que es va inaugurar  l'any 1998, molta gent del mateix Maó amb qui ho comentem, i d'altres pobles d' illa, encara no hi han entrat mai.

 

Bust pùnic

L'arpa i les seves vibracions, 271

Centre Madina Yabisa

L’altre museu que us recomanava ahir, és molt més petit i proper en el temps, bé proper fins a cert punt, ja que explica tot el que fa referència a l’època islàmica i a la fortificació àrab. És el centre d’Interpretació Madina Yabisa que està ubicat just davant de la catedral d’Eivissa i compta també amb una oficina d’informació turística.

Es tracta d’un model de centre d’interpretació de nova generació, que aposta fundamentalment per la tecnologia audiovisual per transmetre coneixements de la Història d’Eivissa, que fou una important ciutat musulmana de l’edat mitjana.

La restauració que es va dur a terme en aquest espai recupera la memòria de l’antiga medina. En un entorn de llums i imatges , el seu màxim atractiu és una gran maqueta audiovisual, dibuixada a terra, on amb gran rigor i espectacularitat és mostra una evolució històrica de la ciutat.

Eivissa dóna per molt més, però m’aturo ja, us deixo entre els fenicis d’ahir i els musulmans d’avui. Jo marxo novament una setmana amb la mateixa maleta , però aquesta vegada amb un grup de Mundo Sènior cap a Almeria. A la tornada, com sempre, serè fidel a explicar-vos el que he viscut.

Armes musulmanes de defensa

A empentes i rodolons

PARIS, OH PARIS!

Mireu qué cofois estem esmorzant al tren camí de Paris. Dia 23 de Març a les 8,30h. arribavem. Mirà que n'es de lletja l'estació d'Austerlitz, vella, deixada, però... si el destí es Paris tot es perdona. I això que, tot just arribar, uns militars amb les armes a punt, ens donen la benvinguda (?) Deu ser pel desgraciat tema de Tolosa.

La primavera ha arribat a Paris abans que aquí. El sol no ens ha deixat ni un moment, caloreta, luminositat (la ciutat llum, sens dubte) i els arbres començant a florir... fantastique!

Primera exposició: Musée Rodin, les escultures del jardí i una exposició temporal: 300 dibuixos de noies nues "capturant el model". (pot ferir la sensibilitat, deia el cartell de l'entrada, exagerat) Una certa descoberta de Rodin com a dibuixant. Interessant.

Segona: Musée d'Orsay (la foto s'ha posat al començament quan la volia posar ara): DEGAS ET LE NU. Estupenda exposició. Molt bona selecció. M'admira sempre la tasca dels comisaris de les exposicions. Saber a on està cada quadre, encara, però recordar-ho i fer una selecció apropiada havent tantes opcions, i tenir contactes amb tots els museus per a aconseguir els prèstecs! Una altra descoberta, Degas molt més enllà que les seves ballarines. Us agradarà.

El sopar del primer dia, típicament francés: Soupe a l'oignon, terrine de campagne, mousse.

Aquesta vegada estavem al Hotel des Arènes, al carrer Monge. Com deia en Marçal "no li podem donar la culpa a ningú perque l'hem escollit nosaltres". Tot petit, l'entrada, l'habitació, el bany, la inteligència del recepcionista, però la finestra dona a les Arènes i encara que només 1/3 part de les pedres és original, resulta un oasi en mig del brogit de la ciutat.

Escapada a REIMS.

Reims, capital del champagne, ja sabeu, la nostra beguda favorita bé valia una visita a la ciutat. Amb un tren TGV en 45 minuts hi erem allà. El sol continuava lluint d'allò més. Anar en avió és traslladar-se, anar en tren és viatjar, molt més interessant.

Ciutat molt maca i cuidada, que vam recòrrer de banda a banda. La Catedral (una foto està davant de tot perquè no se posar-la aquí) i la Basilique de Saint Remy són patrimoni de l'Unesco. Tenim moltes fotos que ja ensenyarem. La Catedral es a on, durant molts i molts anys, els reis prenien possessió del càrrec. A Saint Remy està enterrat Carlemany. Es fa cultureta viatjant, oi que sí?

Una copa de champany La Veuve Clicqot (s'escriu així) a s'hora baixa, que diuen els de ses illes, va ser el colofó perfecte d'una bona descoberta.

Els nostres barris preferits: Le quartier latin (La Sorbonne, llibreries especialitzades, animació constant, restaurants a cada porta, joia) i Montmartre (la place del Tertre (massa masificada, pobres pintors) i els seus carrerons, casetes blanques, places petites i amagades. Vam fer una llarga passejada per tot Montmartre i, enredats per algú que no recordem, pel cementiri, que no ha aportat res de nou a les nostres vides, molt brut i abandonat.

A la Sainte Chapelle (quina meravella de gòtic, amb les vidrieres del segle XII la major part encara originals!) un concert de peces populars, Les Quatre Estacions, el Canon de Pachelbel i l'Adaggio d'Albinoni, molt ben interpretades per la petita orquestra Els solistes de França, amb un violinista de categoria. Emocionant!

Diumenge, les últimes exposicions. Aquesta vegada no hem anat al Louvre perque no anunciaven exposicions temporals.

Al Grand Palais, dues: Beauté Animal. Quadres, gravats, dibuixos i escultures de totes les èpoques amb temes d'animals; també llibres de zoologia. Durero, Goya, Giacometti, Bonnard, Van Gogh, Rembrandt, etc.etc. Aquí encara es fa més evident la perícia del comisari de l'exposició.

I per acabar: Helmut Newton , fotògraf de moda i de publicitat, mort fa uns pocs anys i que va ser una revolució als anys 60 i 70. En Marçal el coneixia molt. Nois i noies! quanta gent despullada!

No se si mai he vist tantes dones nues (de Rodin, de Degas i ara, ben reals, les de Newton). Moltes fotografies són espectaculars.

I aquí acaba l'escapada, ben aprofitada com veieu. Un dia vam dinar davant del Moulin Rouge, un altre dia a les Champs Elysées, van passejar pel Bois de Bologne, vam entrar a Nôtre Dame, etc. etc.

Ja sabem que hi ha altres llocs interessants però a en Marçal i a mí, sempre ens quedarà Paris!