dimarts, 17 d’octubre de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 466

Imagen relacionada

15 d’octubre, Santa Teresa, és diumenge. S’escau que és el meu sant i al Liceu, representen una òpera de Verdi que no conec, Un Ballo in maschera. Em fa goig i m’autoregalo la entrada.

Decisió encertada.

Melodrama en tres actes, música de Guiseppe Verdi i llibret de Antonio Somma. Es va estrenar per primera vegada el 17 de febrer de 1859 al Teatre Apollo de Roma. Durada 3 hores i 15 minuts, amb dos entreactes.

Com la majoria d’òperes, la trama es mou entre enveges i conspiracions. Passions amoroses, gelosia, venjances i el perdó final, en una obra mestre, que va despertar les ires i prohibicions de la censura del moment obligant al compositor i llibretista a fer canvis; en principi, l’acció passava a la Suècia de Gustau III. Es va haver de traslladar al Boston del governador Riccardo. ( El temps no  canvia, la censura, és encara vigent,segueix a casa nostra). La nit, la lluna i el mar, són els elements principals d’aquest drama que esdevé l’òpera més atípica d’un Verdi ja consolidat.
Resultado de imagen de un ballo in maschera liceu
Ultrica, fetillera, Dolora Zajick
Excel·lent muntatge sota la direcció escènica de Vincent Boussard que, si en els dos primers actes es minimalista, intimista, d’estètica fosca i misteriosa, quasi  tètrica, en el tercer acte és tot color, en l’escena del ball de màscares. El vestuari de Christian Lacroix, que fuig del concepte moda, per passar al vestuari de teatre.

Direcció musical  a càrrec d’un veritable especialista com és Renato Palumbo, que va comptar amb un repertori de veus de luxe. Dolora Zajich, mezzosoprano nord-americana, especialitzada en personatges de Verdi, i el gran tenor líric, Piotr Beczala, polonès. Poder sentir els dos en un mateix repertori és un regal que es dóna molt poques vegades.
Resultado de imagen de un ballo maschera liceu
Dolora Zajich i Piotr Beczala 

La resta de cantants com Marco Caria, baríton, en el paper d'espòs d'Amelia; Elena Sancho, en el paper de patge de Ricardo que ens va captivar amb la seva veu de soprano lirico-lleugera i ambla interpretació de patge entremaliat; la resta, cada u en la seva tessitura, excel·lents.

Coprodució del Théâtre du Capitole de Toulouse i el Staatstheater Nürnberg.

El cor del Liceu va ser acompanyat per VEUS-Cor infantil Amics de la Unió.

En resum, una tarda màgica de música i teatre, que per unes hores ens va fer oblidar tota conjectura política que deixem a La Rambla.










dissabte, 30 de setembre de 2017

L'Arpa i les seves vibracions, 465

 KUMARI, deessa de Kamandu
Nepal cambia a su niña diosa por una de tres años
 Trisnha Shayava ( foto La Vanguardia)
Si avui en parlo, és perquè l’edició de la Vanguardia digital d’ahir, ens assabentava que la comunitat del Nepal, ha elegit una nena de tres anys com la nova Kumari. La nena, deessa vivent, que veneren hindús i budistes en el país de l’Himàlaia des de fa 500 anys, succeint a la seva predecessora jubilada als 12, per haver arribat a la seva edat núbil. 

La nena Trisnha Shayava va ser presentada, entre un núvol de fotògrafs i als braços del seu pare, al palau Kumari Ghar de Katmandu on passarà reclosa els pròxims nou anys amb esporàdiques sortides sempre, en festivitats religioses i portada en processó.

La noticia, em fa recordar el viatge a l’Índia, amb la colla; el 4 de març del 2001. Sortida de l’aeroport de Madrid, fent parada tècnica a Ginebra,  a Mustat per una emergència d’un passatger (infart), a Amman i arribada finalment a  l’aeroport de Delhi.

Desprès d’una setmana visitant el país, fem cap a Benares; allí, tenim la oportunitat de passar al Nepal. Només una hora de vol i aterrem en un aeroport militar.
El Nepal té 145.391 km i 25.000.000 habitants. El país ens fascina i ens hi quedem uns dies visitant els temples i els palaus, els monestirs on estudien els nens budistes i les bellíssimes pagodes. La més impressionant és la Pagoda de Swayambut de 2.500 anys d’antiguitat.
Resultado de imagen de kathmandu  palacio de Kumari ghar
Palau Kumari Ghar a Katmandu
A Kathmandu, resideix la Kumari.  Ens hi encaminem. És tracta d'un palau de clara arquitectura nepalí, de maons vermells i fusta, amb moltes finestres amb gelosies i timpans el·líptics. 
Nosaltres i un un grup de turistes, també, europeus, demanem per veure la Kumari, al seu protector, un monjo budista que després de fer-se pregar una bona estona i d'haver acceptat un donatiu que ens diu que servirà pel manteniment de la deessa nena, accedeix que, aquesta, surti uns minuts a una finestra del palau, on la tenen estretament custodiada; només surt quatre dies a l’any en processó. El monjo que l'aten tan curosament ens permet fotografiar-la.

Resultado de imagen de kumari diosa viviente nepal
Foto del nostre viatge
La tria de la deessa és molt meticulosa. La seva pell al venir al món, ha de ser immaculada, mai no es pot fer cap cop, ni tampoc res que la faci sagnar; tall, rascada, pelada, ni punxada. Viu entre sedes i coixins  per evitar que res  la pugui lesionar. El seu regnat dura fins la menarquia. Amb la primera menstruació perd el seu regnat.

Malgrat la pompa i fastuositat en que es veurà envoltada,la seva vida serà trista, mancada de llibertat, d’anar a escola i jugar al carrer com els altres nens,. Viura embolcallada amb cotó fluix. Quan arribi l'hora de casar-se, si ho desitja, el guia ens comentava, que cap home voldrà aparellar-se amb ella, ja que la recordarà, sempre, com la deessa a qui venerava. 

Imagen relacionada
Pagoda de Swayambut. Els ulls de Buda miren sempre amb compasió









divendres, 29 de setembre de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 463


desoncerto-original-150617.jpg
Si tocar un instrument de corda amb virtuosisme és difícil, ho és més quan els músics ho fan fora del context habitual, drets i movent-se contínuament per l’escenari. Desconcerto arriba després de representant-se durant un mes a l’Edinburgh Festival Fringe.
És l’espectacle que vam veure diumenge al Teatre Condal. pensat i crear per Jordi Puntí i Carles Coll, per acostar-se i endinsar-se al gran públic en la música clàssica mitjançant una experiència única, hibrida, fruit de l’encreuament impossible del ritme i de l’expressivitat del teatre del gest, de la delicadesa dels autors clàssics i de la dificultat de la seva interpretació, i tot amb virtuosisme, imaginació i rialles. Una proposta dels grans temes de la musica clàssica, des-sacralitzada amb moviment, acció, gest i humor.
Això va ser el que ens va presentar Jordi Punti i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, dirigida per Carles Coll Costa.
Resultado de imagen de teatre condal bcn
Tretze músics actors ens van seduir amb un repertori que ens va deixar, a tots astorats. Molta acció i moviment. Les cadires, imprescindibles en el format de concert, desapareixen de l’espai escènic en una clara acció i mostra d’intencions, un nou repte, que aconsegueix un resultat virtuós i lúdic de l’espectacle.
Quan s’aixeca el teló els musics són sorpresos mentre esperen l’arribada del Director. Van fent la seva presentació, amb un tros de partitura d’un clàssic de Mozart, amb característiques musicals de  diferents països i continents.
Resultado de imagen de teatre condal bcn
De sobte entra el Director i s’inicia una lluita entre el seu repertori i el de l’orquestra que, d’una manera festiva i desenfadada, es van alternant les dues propostes una, la de la partitura original que marca el Director i l’altra les variacions i improvisacions dels eixelebrats músics, tot entrellaçat en uns moviments entre ells i els seus instrument, violins, violes, violoncels i contrabaixos.
Durada de l’obra una hora i quinze minuts, que es va fer curta de tan engrescats que ens tenia.
Resultado de imagen de desconcerto teatre condal

dissabte, 23 de setembre de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 462

Resultado de imagen de il viaggio a reims liceu

Amb IL VIAGGIO A REIMS,el Liceu,ha inaugurat la temporada d’òpera 2017/2018.
Diumenge a la tarda, ens vam retrobar amb els amics i coneguts que assisteixen, regularment, a les representacions. La temporada ha començat amb un Dramma giocoso de tres actes (actualment englobat en un de sol)  amb música de Gioachino Rossini i llibret de Luigi Balocchi.
L’obre és coneguda, també, com L´albergo del Giglio d’Oro. L’acció passa en un balneari proper a Reims on, uns d’hostes procedents de diversos països europeus es dirigeixen  a la coronació de Carles X,  rei de França. Un accident fortuït, la manca de cavalls, fa que hagin de quedar-se a l’establiment regentat per Madame Cortese.
Rossini, que va estrenar l´ òpera al Teatre dels Italians de París el 1825, ens ofereix una mostra més de la seva inspiració, amb moments magistrals com el gran concert per a catorze veus. L’ argument, és el menys interessant;  Rossini l’utilitza per crear bellíssimes àries per a cada un dels personatges.
Resultado de imagen de il viaggio a reims liceu
Corinna, popular poetessa improvisadora romana, és interpretada per Inna Lungu, Marquesa Melibea, dama polonesa i vídua d’un general italià per Maite Beaumont; Comtessa de Folleville, jove vídua per Sabina Puértolas; Madame Cortese propietària del balneari per Ruth Iniesta; Cavaller Belfiore, oficial francés per Taylor Stayton; Comte de Libenskof, general rus per Lawrence Brownlee, Lord Sidney, coronel anglès per Roberto Anderzhanov, Baró de Trombonok, militar alemany per Carlos Chausson, a més de Don Profundo, Don Prudenzio metge del balneari  i un seguit de personatges que tenen cura dels hostes i del balneari.
Divertit muntatge d’ Emilio Sagi qui converteix l’òpera en un joc escènic com podeu veure en la fotografies.
Resultado de imagen de il viaggio a reims liceu
El director musical és Giacomo Sagripanti, especialista en l’obra de Rossini i guanyador dels Internacional Opera Awards de Londres com a millor director jove el 2016. Finalment el vestuari de Pepa Ojanguren molt acurat tant en les escenes del balneari com en les de la  festa de tots els protagonistes. 

dilluns, 18 de setembre de 2017

l'Arpa i les seves vibracions, 461

EL TRIO ARRIAGA


Després del parèntesi de l’estiu, l’Institut d’Estudis Catalans ens ofereix la darrera part de “Música al Claustre”. Els concerts  va començar la temporada amb el lema “Cent anys del llegat científic i musical de Felip Pedrell”


Piano Erard finals del XIX

Dijous passat, tenint en compte la incertesa del temps, el concert va tenir lloc a la sala Prat de la Riba al primer pis de l’edifici. La dimensió mes petita de la sala respecte al claustre, la seva sonoritat i el confort de l’ambient  el van fer més agradable encara si cal, respecte als anteriors a l’aire lliure.
En els números 456 i 457 ja vaig escriure la ressenya de Felip Pedrell i els dos concerts escoltats.
L'acte tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba
                                                                                  Sala Prat de la Riba


Aquest dijous sota el lema “La Puresa de la Música Instrumental”, el Trio Arriaga, ens va oferir  quatre peces; de Pedrell Elegia a Fortuny, de Granados, Trio amb piano, de Gerhadr  Trio amb piano i finalment de Gaspar Cassadó Trio amb piano.
El trio format per David Apellániz, violoncel, Felipe Rodríguez, violí i Daniel Ligorio, piano, reuneix tres músics de reconegut prestigi. La seva participació en els millors festivals europeus és molt extensa.  El seu últim treball està dedicat als compositors espanyols del segle XX: Mompou, Garcia Abril, Chapi, Albéniz i Arbós.
Daniel Ligorio toca un piano Érard de final del segle XIX, cedit pel Museu de la Música de Barcelona.
Només queda un darrer concert, el 22 de novembre. Si us animeu a assistir-hi, segur que passareu una bona vetllada.
Felip Fedrell aquest científic de la música, ens ha deixat un valuós llegat i se’l considera el pare de la musicologia catalana.




diumenge, 10 de setembre de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 460

Resultado de imagen de senyera catalana


Us desitjo a tots una bona Diada Nacional de Catalunya.
Demà amb companyia dels amics, farem el recorregut de cada any, l'ofrena de flors al monument d'en Rafel de Casanova, visita al Fossar de les Moreres, entrada a Santa Maria del Mar i dinar amb el grup. Si voleu afegir-vos-hi sou convidats; hi haurà pastís i cava.
A la tarda al Passeig de Gracia, tram 110, concentració de la gent de Gràcia, amb la Samarreta groga d'enguany.
Veurem si serà el pas definitiu.
Ah! el temps no té cap importància, si plou paraigües, si fa sol millor que millor.

dilluns, 14 d’agost de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 459

                                     BICENTANARI DE LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA

Resultado de imagen de envelat festa major
Envelat dels Jardinets

Avui comença, un any més, la Festa Major de Gràcia amb l’anunci del pregó, enguany a càrrec de dos coneguts actors Roger de Gràcia i Agnès Busquets, a les 7 de la tarda a la Plaça de la Vila.

A la celebració habitual, aquest any si afegeix la  commemoració dels 200 anys de l’inici de la Festa Major a Gràcia. Aquest bicentenari ve precedit, ja fa tres  mesos i mig d’activitats intramurs, com l’Envelat dels Jardinets on han entrat cada dia un miler de persones, sobretot per visitar les tres grans exposicions que s’hi han succeït.

Amb cinc places guarnides,  22 carrers, dos mes que l’any passat, 32 balcons i portals i 13 espais per concerts, tallers, activitats esportives i exposicions, la festa està assegurada. Es vol que la Festa Major 2017 sigui intergeneracional, multitudinària, reivindicativa, solidaria, popular, amb un sol guanyador del concurs de carrers guarnits, després del debat on es demanava que guanyessin tots, però sobretot serà musical i no s’aturarà el 21 d’agost, perquè el Bicentenari durarà fins el maig del 2018 amb diversos actes que ens ho recordaran.
Foto antiga 2014/2015, foto antiga-envelat festa major (edicio 1689)
Interior d'un envalat clàssic.

divendres, 28 de juliol de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA




Després d'uns dies de convits i celebracions, neteges exhaustives i organitzacions diverses, avui em sento com els gats. Sort que estic amb els llibres del Karl Ove i el blancí a punt... que avui és divendres i a la tarda començarà l'arribada tumultuosa i variada dels estadants de cap de setmana. De moment no puc ni fer els menús; no sé quants serem ni quan arribaran, demà és l'aniversari de la Meri, almenys tenim el pastís assegurat i si segueixo com els gats espero que algú prengui el relleu. Bon cap de setmana!

dimecres, 26 de juliol de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA


Sempre havia cregut que un nen pEtit, un nadó, era el que més estones del teu temps podia omplir, però aquests dies en que als matins tinc la Mina sola, estic esfereïda de com s'envola el meu temps organitzant cosetes per evitar que se les apanyi i, naturalment, acabi a la televisió on sempre, sempre, sigui l'hora que sigui, fan alguna cosa "per nens" que jo trobo absolutament inconvenient o estúpida i em resisteixo a deixar-la. Sort en tinc dels gats que l'entretenen molt. Crec que arribaran a parlar.
Tot això ve a tomb per la meva frustració: no arribo a escriure al bloc (mai és el moment), per haver-me de dedicar a les tascques de la llar sense  cap ganes i tenir mig oblidat el meu estimat balancí que penja, abandonat amb un llibre a mig llegir.
El verset, però, sí que l'he anat fent ni que sigui al vespre, ja al llit.
Per cert avui és el dia dels avis (Santa Anna). Per molts anys per la part que ens toca.

dimarts, 25 de juliol de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 458

VALL DE NÚRIA

Peregrinaje al Santuario de Núria

Com cada any, demà, espero l'arribada de la meva germana per passar les vacances juntes. Tenim per costum des de fa molts anys, anar uns dies de descans a la Vall de Núria, vall rodejada de muntanyes, on les vaques i cavalls pasturen sense immutar-se dels visitants que les contemplem.
També tenim previst fer algunes caminades, cada any més curtes, per impediment de l'edat, però igual de boniques.
A prop queda Queralt, Ribes de Fresser i altres racons per escapar-nos.
Així que, tanco aquest bloc i fins la tornada

Resultado de imagen de cremallera de nuria precios




dimecres, 19 de juliol de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 457


Resultado de imagen de josep cabre

Novament gaudim d’una tarda-nit de musical al Pati de la Casa de Convalescència, amb una temperatura agradable.
Segueix el programa en record  del “Cent anys del llegat científic i musical de Felip Pedrell”

El títol del concert; "L’estudi i la transcripció dels Repertoris històrics”. Totes les peces són interpretades per la “Companyia Músical “ que dirigeix Josep Cabré, baríton barceloní,  que abans d’iniciar l’audició , ens explica que va fundar la Companyia Musical,  per a donar a conèixer, repertoris menys habituals del renaixement i barroc del cant pla a la polifonia. Ara, desprès d’una vida dedicada a la música antiga d’arreu d’Europa, la Companyia Musical és el projecte artístic i professional que afronto amb mes il·lusió, car m’ofereix la possibilitat de treballar amb la nova generació d’intèrprets catalans per a la recuperació de la vella i bellíssima música del meu país.

Per tant,  “Companyia Musical”, és el nom que rep la trobada de músics i cantants, d’orígens i experiències diverses sota la direcció artística de Cabré, per compartir la pràctica musical al voltant dels repertoris  del Renaixement i del Barroc.

Resultado de imagen de institut d'estudis catalans carrer del carme 47
Capvespre post concert, una meravella
A l’audició d’ aquesta nit hi ha intervingut cinc cantants,
M. Elena Medina i Cecilia Mazzufero, sopranos,
Ernesto Ruiz, contratenor,
Martí Buil, tenor  i
Tomàs Maxé, baix.
Josep Cabré complementa la tasca de director acompanyant, amb la seva veu totes les cançons.
Cabré acompanya a Ruiz, Buil i Maxé, assaig al pati

Programa amb músiques del Llibre Vermell de Montserrat, Joan Brudieu, Tomás Luis de Victoria, Francisco Guerrero, Mateu Fletxa i d’altres d’Anònims
Un plaer per l’oïda, ja que totes les interpretacions han estat extraordinàries, sobretot les veus masculines que sonen perfectes.
Propera audició dijous 14 de setembre.


LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA


A vegades tinc altres coses a fer i no trobo el moment per fer una entrada de bloc. Per això m'he proposat fer un petit poema cada dia com a "deures d'estiu", així , al final us els enviaré tots alhora, però sapigueu que encara que no publiqui al bloc és per la complicació tècnica d'haver-me de connectar a través del telèfon i els problemes de connexió, però penso sempre en vosaltres, els que sé que em llegiu.

dimarts, 18 de juliol de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA



Aquella cica a la que van sortir unes estranyes protuberàncies ara les ha convertit en una magnificència de diverses capes de fullam. Està preciosa. La Mina, aquest any també ha fet una transformació semblant i és apassionant veure com una nena, lentament i sense pausa es va transformant en la que serà, més o menys, ja per sempre. És tan interessant el buit com el ple, el que té i el que tindrà. La Natura mirall de la vida. 


dimecres, 12 de juliol de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA


Us envio un verset que il·lustra el meu dia, avui.

Matí
A l’hora fresca
quan tot despunta,
moments de pau.
Dormen encara
menys els ocells.
Sona una flauta,
passa un avió
i el gat reclama.
Tot és cançó.
Portes tancades
 a la calor.

dimarts, 11 de juliol de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA

    
Uf,uf, uf...encara soc als primers quinze dies de vacances efectives en les que prima la posada en escena i les novetats d'infraestructura i intendència degudes als canvis de personal que es van presentant. Sembla que ja comencem a estabilitzar la situació i avui, la Meri (com no) m'ha dedicat el temps a repassar i ensenyar-me com ho he de fer per escriure al bloc. Ara que estic acostumada a la fibra òptica i l'Internet sempre connectat, és una llauna haver de començar de nou un nou sistema. Espero que en quant ho hàgim fet uns quants cops ja en sabré).
Els dies passats, a les hores de lleure m'he dedicat en cos i ànima a la lectura de la novel·la autbiogràfica de Karl Ove Knausgard que ens va recomanar el Borja. El vàrem anar a escoltar al CCCB i ens va interessar molt. Són sis volums dels quals n'han sortit cinc, cada un d'unes 700 pàg; una passada. Es poden llegir sense ordre i jo ja he donat compte de la primera i estic a mig de la quarta (les altres les tinc encarregades i aniran caient al llarg de l'estiu). Són apassionants i particularment aquesta quarta en que parla molt dels seus problemes com a escriptor. És un prodigi observant els detalls de tot el que l'envolta, el que pensa, el que fa, el que li passa...Jo, si fos ara, tornaria a escriure la novel·la d'enguany i estic segura que seria molt millor. 
   Us envio una foto del panorama que tinc des de la meva gandula al lluny de "l'ària d'activitats diverses familiars". Aquesta gespa no tallada és una performance del David que fa veure el contrast entre fet i no fet. Un bon símbol per nosaltres que no deixem de "fer coses "constantment.

diumenge, 9 de juliol de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 456


Resultado de imagen de concerts al claustre IECResultado de imagen de felip Pedrell

Com cada any des de 2012, l’IEC organitza el cicle de concerts Música al claustre, amb que es vol recuperar la tradició musical entre altres activitats de les antigues acadèmies de Barcelona. Enguany, el cicle té com a eix central l’obra del compositor, musicòleg, pedagog i crític Felip Pedrell
Assisteixo amb els amics, al primer concert del cicle, en el marc incomparable de l’ espai barroc de la antiga Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, gaudint d’una  tarda en que  la temperatura és  molt agradable.
El secretari general de l’IEC, Romà Escalas, fa la introducció de l’acte i ens presenta el compositor Felip Pedrell. La seva personalitat polifacètica. El llegat que fa als  seus deixebles i seguidors. L’estudi i la transcripció dels repertoris històrics. La puresa de la música instrumental, remarcant  la dimensió internacional de la seva tasca.
El Títol del concert és:
L’ESTIL I EL LLEGAT ALS SEUS DEIXEBLES; L’ÒPERA, EL LIED I LA CANÇÓ.
El programa consta d’obres de Felip Pedrell, Isaac Albéniz, Matilde Escalas, Enric Granados i Lluïsa Casagemas.
Resultado de imagen de Maria Teresa Garrigosa-Massana
Maria Teresa Garrigosa-Massana ,soprano barcelonina, que el 2013 va rebre el 8è Guardó Felip Pedrell, per la seva dedicació a la recerca, posa avui la  veu al poemari,
De Pedrell sentim: Sospirs, Si pogués un sol instant. Non,non,non noneta i Cançó de l’estrella
Resultado de imagen de musica al claustre IEC

L’acompanya al piano un altre barceloní guardonat amb el primer premi de la 8ª Mostra de Música de Cambra de la Generalitat de Catalunya el 1992. D’acord amb l’època del compositor, el piano és   un Érard de final del segle XIX, cedit pel Museu de la Música de Barcelona.
Desprès de les cançons de Pedrell, segueixen els altres compositors, ben diverses cada un,  Albèniz i Granados passant pel més actuals  Escala i Casagemas.
Al final  la propina, Teresa Garrigosa ha cantar una vegada més la deliciosa cançò Non,non,non nometa, i ens diu que Pedrell, la va compondre recordant la seva mare quan, aquesta, la cantava als seus germans més petits.
Si voleu gaudir d’aquest cicle, queden dos concerts més, els dijous 13 de juliol i14 de setembre.

(Maria Dolors si em llegeixen, dir-te que he pensat molt amb tu. Sé com t’estimes aquest lloc)  


                                           











dijous, 6 de juliol de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 455


                                                           E.V.A

Resultado de imagen de eva teatre romea
T de Teatre presenta al Romea una producció dirigida per Julio Manrique.
S’emmarca dins el Festival del GREC 2017
Interpretada per les actrius Àgata Roca, Rosa Gàmiz, Marta Pérez i Carme Pla, i la jove Carolina Morro; amb els acompanyants masculins  Albert Ribalta i Jordi Rico, ambdós intercalen dos personatges
Esporàdicament es projecten trossos de vídeos d’imatges fosques que complementen l’escena, a càrrec de Francesc Isern.
Amb aquesta aventura molt especial, T de Teatre celebra els 25 anys sobre els escenaris
E.V.A, són les sigles que corresponen a l’Escala Visual Analògica del Dolor. Una comèdia dramàtica on quatre històries creuades de quatre companyes d’escola ens fan reflexions sobre el dolor, la seva poesia i les seves formes. El dolor físic, el crònic, el somàtic, el neuropàtic, el dolor vital, el moral, el quotidià, i el de l’ànima.
Resultado de imagen de teatre romea EVA
Entra en joc un armari tancat, que ens fa molta mandra obrir encara que a dins hi faci un fred insuportable, un japonès ajudarà a la actriu a treura tot el que faci nosa ( actualment un llibre, líder en vendes d’una japonesa tracta aquest tema).
Àgata  Roca canta una cançó que fins llavors no s’havia atrevit a cantar.
Resultado de imagen de teatre romea eva
També hi trobem en els textos molt humor i amor i dolor i teatre. En fi hi trobem vida.
Una obra concebuda amb elles i per a elles. Per a quatre magnífiques dones de teatre, quatre amigues que bufaran les vint-i-cinc espelmes d’un pastís per celebrar que segueixen juntes, en ple segle XXI. I que segueixen endavant.