dijous, 30 de novembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



Parlava l'altre dia de les històries dins d'una història. Això mateix he vist en la pel·lícula d'Isabel Coixet en que la història de la llibreria s'ofega en l'altra, la de la dona emprenedora en una societat retrògrada. Potser el que està equivocat és el títol que ens provoca unes expectatives, per a mi, no acomplertes. Però vaja, cada autor té la prerrogativa de poder crear el que més li plagui i fer-ho de forma personal i intransferible. Si connecta amb els espectadors o no, es un altre tema. La peli està ben feta i segurament agradarà molt a molta gent. Tot s'ha de dir.

LA TRESCA I LA VERDESCA




Hi ha llibres breus i llibres infinits. 
Quina frase més bona i engrescadora. Els breus, si bons (no és excloent), bé sinó fora! I els infinits són aquells que mai s'acaben, els que sempre t'agrada tornar a llegir o almenys fullejar i en treus un entusiasme pel llenguatge, un record emocionat, un gir, una idea. 

Llegir, gaudir, recordar, inspirar-te, evocar, trobar, sentir-te acompanyat, trobar, comprendre, , desxifrar, emocionar, animar, endevinar, penetrar mons, copsar sensacions, sentiments, vides... llegir al sol, a l'ombra fresca, fins que ja no t'hi veus, adonant-te que han passat les hores  sense sentir, fent passar al davant la devoció que la obligació. llegir, llegir convertint-te en  estàtua d'ombra en un balancí que es converteix en camp gravitatori  respectuós pels que t'envolten, llegir sense més ,  exemple de passió,  respecte, educant immutable...llegir. Llibres breus o infinits.

dimecres, 29 de novembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA




Qui no ha vist Casablanca? Ara fa 75 anys dels fets que són el seu teló de fons i ahir me la vaig posar i tornar a disfrutar de nou. Quina meravella!!! No és la meva intenció fer-ne la crònica cinematogràfica perquè tot i haver vist molt cinema mai no em veig amb cor. Per a mi el cinema són emocions i sí, és clar, millor que s'expressin en tècnica impecable i per uns actors que ens transmetin aquesta emoció com si realment fossin qui la pateix. I a Casablanca no hi ha dubte que tot això s'acompleix: una trama impecable, uns actors meravellosos, unes situacions, unes emocions que van molt més enllà  de les expectatives.i també uns fets sinó reals al peu de la lletra, basats en la realitat.
Per tant és interessantíssima per molts motius. I la barreja de tots ells és el que la fa meravellosa pels segles dels segles. Si no la teniu, busqueu-la i gaudiu-la. I si no la trobeu... jo sempre estic a punt per tornar-la a tocar. Ai aquella llàgrima, ai aquells ulls, ai aquell lleugerísim tremolor... fantàstca!

dimarts, 28 de novembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



Efectivament, és el Museu de l'Emigració. Com tu deixes entreveure, M. Teresa, amb una mena d'humor negre, potser avui no seria la mateixa esperança la que guiaria als que vinguessin, però no es pot negar que, temps era temps, Catalunya va ser no només esperança sinó realitat. Tant de bo s'aconsegueixi de nou, no pels "altres catalans" sinó per tots els hi som ara i també pels que han marxat i són lluny nostre.

dilluns, 27 de novembre del 2017

L'ENIGMA DE LA TRESCA


No sé què vaig fer divendres que no vaig acabar de publicar l'enigma i ho faig avui



Un tren ens hi espera. ple de l'esperança que l'omplia i que tantes vides va solucionar. Un lloc per l'emoció. A Sant Adrià. I és un Museu.

dijous, 23 de novembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



DESIG
ansietat, anhel,... sentiment que produeix la voluntat de posseir o gaudir el que es desitja i que si no es produeix provoca frustració i insatisfacció.
Va des del neguit de cobrir les nostres necessitats materials fins als més sofisticats i complexos i és un potentíssim motor de les nostres vides que en realitat es mouen en la seva esfera, amb la conseqüent frustració o plaer.
Però, sempre però, em pregunto si no és més potent l'expectativa, si no és millor l'espera , temps en que tot és possible encara, que no pas un problemàtic acompliment. Sinó com entendre la força d'un desig expressada en la contemplació d'un estel fugaç ?
O tal vegada és allò que la guineu quan no les pot haver, diu que són verdes.

dimecres, 22 de novembre del 2017

LA TRESCA LA VERDESCA



Ahir a classe parlàvem dels mil aspectes del relat i concretament del que hi ha en ell o bé el fa. Si el que s'explica és només una història lineal, per molt ben explicada que estigui això sol no la converteix ni en conte, ni en novel·la. Cal que en ella s'hi amagui una altra de secreta. I és en la resolució del conflicte (positiu o negatiu) que sorgeixi entre les dues on pot convertir-se en literatura. Bé, la cosa és molt més complicada i tampoc no pretenc fer una classe. El que vull dir és (ja està, ja ha sorgit la segona història d'aquesta història d'avui ) és que intentem, al llegir, a l'escriure o en la nostra pròpia vida, veure la història amagada que la valoritza. En la crònica d'una excursió, per exemple hi ha no tan sols l'itinerari sinó l'entesa d'un amics que l'han duta a terme, l'amor al propi país... , en un escrit sobre la situació política s'hi amaga un criteri format per l'educació, un criteri resultant d'un sentiment familiar ... Curt o llarg, segons de què tractem, aquest leit motiv hi ha de ser, com en una partitura, amagant-se i sortint de tant en tant. Llegim entre línies. Potser aquí hi hagi la verdadera historia.

dimarts, 21 de novembre del 2017

L'ENIGMA DE LA LA TRESCA



lA SOLUCIÓ  era: LA CASA VICENS que ja està restaurada i llueix en tot el seu esplendor. Es fan visites acompanyades i cal trucar abans per reservar. Si us interessa, entreu a Internet i poseu casa Vicens; allí posa els dies amb places lliures i les condicions.
El poeta pastisser era, naturalment, Josep-Vicens Foix que com podeu deduir la única concomitància que presenta amb la casa és una coincidència de nom.
Vinga, vinga, a trescar i fer cultureta. que bé s'ho val, malgrat que és una mica careta la visita.

dilluns, 20 de novembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA




Llegeixo esfereïda l'entrenament que està fent la policia de Girona (per algun lloc s'ha de començar ) de pistoles elèctriques - Tasser pels amics i coneguts- que immobilitzen a l'acte a qui és disparat i rep l'impacte de dos arpons, per paràlisi muscular, suposo que temporal.. Us ho imagineu? Vivim ja en una pel·lícula. Americana, per suposat. Quan jo era petita i ens assabentàvem d'alguna cosa estranya o violenta, recordo que el meu pare i molts altres pares, deien...bah! això només passa a Amèrica. I tots ens quedàvem tan amples perquè, malgrat tot, sabíem de què ens parlaven. Ja ni això. (1)  Ara vivim a la selva de sigles i paraules en anglès que ningú no es molesta a traduir. Som culpables de no saber més que l'anglès "de viatjar" o d'estar per casa i, en general, importa un rave fer faltes d'ortografia en català o castellà.  Estic amoïnada perquè em perdo la meitat del que diuen els diaris : fashion breack, black friday, halloween, Merry Cristmas i totes les sigles que seria prolix enumerar. Però al passar pàgina em tranquil·litzo una mica al llegir que els Serveis Funeraris de Barcelona (SFB) ha iniciat un procés de reestructuració en la gestió de...etc entre els quals destaca la rebaixa dels funerals. No sé perquè : total qui es mor és perquè vol. O no coneix el meu cosí.

1-Tinc un cosí que de petit, era grassonet i bonàs;quan jugava a guerres ell tenia una pistola de ressuscitar. .

divendres, 17 de novembre del 2017

L'arpa i les seves vibracions, 469

Resultado de imagen de els colors de la tardor
ELS COLORS DE LA TARDOR
Resultado de imagen de les fonts del cardener
Les Fons del Cardener
Sortida obligada de cada tardor, escapada per veure i fotografiar els canvis cromàtics de les nostres contrades muntanyenques.
Dissabte sortim amb cotxe amb la idea d’anar cap a la comarca de les Fonts del Cardener, en terres solsonines.

Parem per esmorzar a Súria, en un bar del Passeig.

Pel camí constatem que, per ser tan avançada, la tardor, respecte a les sortides dels darrers  anys, ja no són tan espectaculars els colors de les fulles dels arbres i que a molts, les fulles, ja els hi han caigut.

La primera parada la fem a Les fons del Cardener a un kilòmetre de La Coma, on neix el riu. L’aigua brolla per dos petits canons, és freda i molt bona, diuen que cal beure-la in situ. Fem les fotos dels salts que anem trobant i, cap avall

Seguim cap a Sant Llorenç dels Morunys, al nord de Solsona, a la vall del Lord, al peu de la Serra de Port del Comte.

Antigament Sant Llorenç dels Morunys, era conegut per Sant Llorenç dels Piteus, degut a la immigració, que a l’època medieval, va rebre de teixidors procedents de la regió francesa de Poitou. Ens expliquen algunes llegendes molt jocoses.
Imagen relacionada

Visitem el poble, prou conegut per altres sortides, sempre a la recerca de quelcom nou. Queden restes de l’antic recinte emmurallat i en forma de pentàgon irregular. Passegem per la plaça Major, carrers del voltant i fem compres de pa i embotits.
Visitem, també, l’església romànica del segle XI, conserva fragments de pintura mural, un retaule gòtic, l’altar major barroc  i al lateral la capella xorigueresca de la Mare de Déu del Colls, obra de Josep Pujol iniciada el 1773. També un bonic claustre del s.XVI.
Resultado de imagen de sant llorenç de morunys

Després de la caminada, tenim gana i anem al restaurant Molí del Pont, on ens serveixen un dinar de muntanya,
Resultado de imagen de olius

Fem una breu parada a Olius. Visitem l’església de Sant Esteve del segle XII amb la seva  cripta romànica de tres baixes naus, de tanta anomenada, que invita al recolliment. No ens oblidem de visitar el cementiri modernista, obra de Bernadí Martorell, prou interessant,i tot seguit retorn a casa.  
Resultado de imagen de els colors de la tardor

L'ENIGMA DE LA TRESCA



Ja sabeu quina és la  destinació preferent de visita interessant? El nom fet cognom és com el d'un poeta català molt dolç, però en més senzill.

dimecres, 15 de novembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



Després dels dies d'informacions convulses, en que mai aconseguiem estar informats del tot per la  voràgine d'esdeveniments sense aturador, ara ens trobem en un període de calma. Aquests moviments pendulars són una constant de la vida No us heu fixat que fins  tot en un viatge en avió hi ha un moment en que el soroll dels motors decau i sembla com si l'avió estigués suspès a l'aire i seguirà i seguirà així per sempre més? A continuació ve l'acceleració dels preparatius de l'aterratge, es trenca aquesta màgia., tot es precipita i l'únic que sabem del cert és el temps que fa al lloc on preveiem acostar-nos. En qualsevol aspecte que repasseu és el mateix. I ara és en la política. Inclús els diaris aquests dies són més prims i proliferen les notícies intranscendents perquè bé han de publicar alguna cosa... És la calma després de la tempesta o bé la d'abans? Cordem-nos els cinturons i estiguem atents a les maniobres d'aterrament! La temperatura és fresca i es preveuen ventades.

LA TRESCA I LA VERDESCA




Avui fa vint anys que va morir en Juli.
Un dia de comprensió de la relativitat: que a prop- que lluny.
Ahir vaig llegir que Maria Casares va escriure vint anys després de la mort de Camús: perquè si una vegada, gràcies a l'amor, has deixat d'estar sola, ja no estaràs sola mai més.

dilluns, 13 de novembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA





La Unió Europea ens vetlla. Potser no ho abasta tot però sí alguns aspectes (i no serà, espero, per allò de qui no té feina el gat pentina). Ara han destinat 4.000.000 d'€ a un projecte de creació d'un "coach" personal perquè ens ajudi als ancians (sense eufemismes) a viure millor. Per la tablet, el telèfon o altres, ens dirà què hem de menjar, ens aconsellarà que fem exercici, que no estiguem gaire davant de la tele etc. i suposo que inclús el que hem de votar o com ens hem de vestir.Tot això segons uns paràmetres a la nostra mida o sigui amb control, sempre control. Això estaria bé per qui ho vulgui i ho necessiti (algun gat despentinat), però a mi, de moment, que em deixin fer una mica el gandul, dormir o vetllar si el llibre que llegeixo m'addueix o tinc ganes de veure una peli vista mil cops, fer la migdiada o no i dinar carn amb bolets si em ve de gust i m'ho puc permetre. Diria que amb els anys ens hem guanyat aquesta llibertat; total pel que ens queda!

divendres, 10 de novembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



Des de la nit dels temps (ja em perdonareu l'exageració literària), els bolets han estat no solament un signe del pas del temps sinó una mena de símbol patri, quan inclús la natura, ens era propícia. Ara, almenys aquest any, n'hi ha pocs i per tant.... Des que han proliferat les fruiteries clòniques que en realitat són petits supers de barriada, quan arriba la tardor i amb afany de fer justícia, fan aparició una mena d'engendres que ells anomenen bolets. Tenen la forma més o menys de rovellons o de rossinyols però els primers són bruts, rasposos, dificilíssims de netejar si no és amb aigua (horror!) i els segons durs, enravenats, d'un groc suspecte i sense olor ni gust. No sé què pensar, si mare Natura ens aplica un 155 o és una invasió de forces estrangeres que ens volen mal. Quina pena que aquells fricandós amb moixernons que havien penjat del rebost des de l'estiu, els canelons amb ceps, la sopa de gírgoles, la pasta amb múrgoles i anxoves i, i, i milers d'altres siguin només una forma de nostàlgia pàtria. Potser aquesta entrada d'avui em costarà penes de presó. Si fos així i acabés a la picota, demanaria com a últim desig un rostit de conill amb trompetes de la mort.

dijous, 9 de novembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA


El punt de vista és el que defineix la mirada i per tant afavoreix la interpretació. Hi ha tantes realitats com mirades. Aquesta no és una frase ben trobada, penseu-la bé i sentireu la seva veritat. No hi ha fets totalment objectius, o encara que n'hi haguessin, el que veuríem dependrà de si la nostra és una mirada atenta, propera, de prop o de lluny, vista de cara, bonista o enverinada. Sabem quina és la nostra? la de veritat, la que surt de dins, madurada i que ens du a l'acció i també a la comprensió? Fixeu-vos que quan tenim la mirada tèrbola, el remei és rentar-nos els ulls amb llàgrimes (medicinals). Serà aquesta la solució?

dimecres, 8 de novembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA

Sí, efectivament, la vida segueix. Encara que els esdeveniments i el panorama no acompanyi ni puguem deslligar-nos d'altres reflexions que no siguin EL TEMA que omple la nostra estupefacció, les nostres esperances i moltes altres coses, la vida ha de seguir. Podeu perdonar-me l'abandó de tant de temps? Ara soc com un convalescent que reprèn la vida a poc a poc.
I avui, dia d'aturada de país, jo, si en soc de rebel, em poso en marxa.encara que només sigui al Bloc.
Les aturades de transports no em deixen sortir de casa per por de no poder fer marxa enrere si estic massa cansada i llavors, ves què he de fer si no vull caure de nou en la consulta compulsiva de les notícies de la TV? Dons aquí teniu el que he fet:

Després de dinar, en plena lluita per no quedar-me adormida, agafo l’iPad i començo un llibre nou, comprat per impuls, sense saber res del relat ni de l’escriptora, d’aquella manera que solc fer i que potser dóna bon resultat o no.
Al cap d’un temps em trec les olleres perquè em fan mal entortolligades amb una part dels audiòfons. És fosc, no del tot però ni rastre de sol, només una mica de llum. Fa poc es va canviar l'hora i potser per això em sento desconcertada. Sona una campanada del rellotge del menjador. Un quart, de què? Miro el de polsera i és de set. Un vas gran amb un dit d’aigua que tremola, lleuger i els llavis frescos. El comandament de la TV en un racó i el mòbil apagat. El llum de peu encès; quan ho he fet? i un lligam del pensament o del sentiment unit a l’iPad que acabo de deixar al costat de les olleres. Em sorprenen els meus mobles, els llibres, l’escala , la cuina al fons. M’aclaparen els petits sorolls dels veïns que no he sentit fins ara. Un estranyament de quietud, de tot el que és fora de mi i que no parla però sento que em contempla. Tot el que ha provocat aquest panorama, aquella escalfor i el remolí d’unes persones (que no personatges), d’uns fets que m’han dut des de Nova York al Canadà, a Alemanya, a Palestina... on he patit, conegut, entès... són a la pantalla ara negra i quieta. I no he acabat. Em faré un te i seguiré pel temps i llocs desconeguts, per les vides que estic coneixent, buscant, volent saber-ne més. El poder immens de l’escriptura que transmet i arravata. Seguiré llegint, en un temps sempre massa curt. I em trobaré ja de nit fosca, asseguda al meu sillonet, sense poder pitjar el botó d’apagar, presa, molt fondament, del que acabo de llegir : Marcas de nacimiento de Nancy  Huston.

dimarts, 7 de novembre del 2017

L'arpa i les seves vibracions, 468



                                               ROMEU I JULIETA
                     LE BALLET DU GRAND THÉÂTRE DE GENÈVE

Resultado de imagen de sara shigenari ballet

Música russa del segle XX. Prokófiev el 1938 va presentar a Brno la versió musical  de Romeu i Julieta un ballet considerat, en aquell temps, impossible de ballar per la seva complexitat rítmica.

Amb el temps, Romeu i Julieta s’ha convertit amb el ballet més representat del compositor rus i en la versió musicalment més famosa sobre la tragèdia shakespeariana.

Avui, tenim la sort de veure al Liceu, la versió a mig camí entre tradició i modernitat de la coreògrafa suissa Joëlle Bouvier,  per a la companyia del Grand Théâtre de Ginebra. L’obra que Bouvier va estrenar amb gran èxit el 2009,  ens situa en un marc intemporal en el qual l’anunci de la mort dels amants a l’inici de  l’espectacle dóna motiu a un relat d’una gran bellesa i sensibilitat. Companyia formada per 20 ballarins.

Resultado de imagen de sara shigenari ballet

La posada en escena com el vestuari es mostra atemporal, perquè aquesta historia té lloc, ha tingut lloc i encara haurà de tenir lloc a tot arreu. La finíssima escenografia de Rémi Nicolas consisteix en una pendent de color coure que podria convertir-se amb una dalla.
No segueix l’argument de l’obra de Shakespeare, sinó que es concreta en l’essencial de la història dels amants de Verona i en les situacions fonamentals. Amb quatre personatges diferents n’hi hi ha prou per muntar l’escena, Romeo, Julieta, Teobaldo i Mercutio, mentre la resta de la companyia ofereix la seva dimensió col·lectiva a aquesta tràgica història familiar. Director del ballet Philippe Cohen
Resultado de imagen de sara shigenari ballet

Els ballarins es fonen amb la música intensament bella de Prokófiev interpretada per  l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Manuel Coves. Els moviments dels seus cossos expressen la dolçor o la fúria segons les escenes i troben el ritme en moviments corporals, elevacions, mobilitat i ruptura. Tots descriuen l’apassionada aventura dels dos amants.

Julieta és interpretada per Sara Shigenari, jove ballarina japonesa.

Durada de l’obra una hora i vint minuts.

Dues marques patrocinaren la vetllada, Loewe i el BMW i que des d’una llotja del prosceni dret, ben il·luminada mostrava el seu anagrama, fet ben poc freqüent en el Liceu.