dimarts, 14 de setembre del 2010

LA TARDOR

Com que sóc nena de postguerra, vaig haver d'estudiar "Formación del Espíritu Nazi-onal" y cançons de Coros y Danzas. Aquest to melangiós que fa servir la Ma. Dolors aquests darrers dies, m'ha fet pensar en una, popular vasca, que potser coneixeu.

En busca del helecho
los campesinos van,
ya va vistiendo de oro
su fronda el castañar.
Madre mía, dí
¿porqué tus ojos, madre,
porqué quieren llorar?

Se fue la golondrina
a su africano hogar,
La luz del sol se apaga,
ya sopla el vendaval.
Madre mía, dí
¿porqué tus ojos, madre,
porqué quieren llorar?

Dimecres vinent comença la tardor però jo us desitjo un estiu permanent dins el vostre cor.

4 comentaris:

  1. Recordo que la cantavem a l'Institut Maragall, en un simulacre de classe de música.

    ResponElimina
  2. No l'havia sentida mai (els avantatges d'una escola poc convencional).
    No sé quina mania us ha agafat amb això del meu to nostàlgic. 1-És tan sols la constatació del pas del temps que, al camp, és palesa. 2- Crec que això, hi és sempre en els meus escrits, potser en el fons.

    ResponElimina
  3. palesa al camp....i als ossos, estimada.

    ah! i el proper día que ens veiem et cantaré la cançoneta, je,je.

    ResponElimina
  4. No sé catalán. Tengo 71 año y la cantábamos en el coro de mi colegio de los Maristas en Madrid. Creo que no dirigía entonces el Hermano Tomás, que sí era catalán.

    ResponElimina