FRANCESC VAYREDA
He
passat 3 dies a Olot, al cor de la Garrotxa. Una amiga em va obrir casa seva i
m'ha ensenyat el més interessant d'aquesta terra tan peculiar. Avui comento la
exposició de Francesc Vayreda i Casabó, inagurada el 7 de setembre titulada: De
l'impressionisme al noucentisme. La comissària és Mariona Seguranyes, doctora
en Humanitats. Les pintures s'exposen a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa
d'Olot. Facilitats per fer fotografies de les obres exposades, en podeu veure
tres de les més conegudes.
A
través de Francesc Vayreda (1888-1929), ens endinsem en les inquietuds de tota
una generació d'artistes catalans que van rebre de l'impressionisme i de
Cézanne i que es va sentir atreta per Itàlia i la cultura clàssica.
L'obra de Vayreda comparteix amb la d'altres
pintors d'aquest moment la recuperació de les arrels clàssiques i el paisatge
entès com a recer de les arrels catalanes, cosa que el portà de ple a una
estètica noucentista. Però és amb les figures femenines que Vayreda és partícip
de l'estètica del realisme màgic, present a l'Europa d'entre guerres, que
proposava observar la realitat des d'una optica nova per fer sorgir allò
estrany i diferent.
A
més, Francesc Vayreda ha estat un activista cultural imporrtant a Catalunya. Va
arrossegar molts artistes amics a Olot i va aconseguir, tal com afirmà Pla, que
aquesta fos "la ciutat de Catalunya més acollidora i hospitalària",
alimentant així el mite de l'"Arcàdia olotina".
La
seva activitat en defensa de la cultura i la llengua catalanes, ben presents en
l'esperit noucentista, també es va exterioritzar fermament en la seva faceta
política.
Un
fragment del quadre Banyistes, il·lustra la portada del programa.
