diumenge, 22 d’octubre del 2017

L' arpa i les seves vibracions, 467


Resultado de imagen de teatre victoria

Ni Auditori, ni Liceu. Ni una gran simfonia, ni una òpera de Rossini ni de Verdi, com les dues últimes que hem vist; aquesta nit, optem per una música més desimbolta.
El Teatre Victòria, ens ofereix, Cabaret, una versió musical de la pel·lícula del mateix nom que la majoria coneixem.
En el context històric del Berlin nazi dels anys 30, ric però ple de contradiccions, al mateix temps, la historia tendre i trista és  representada per uns personatges coloristes i plens de detalls. Personatges forts amb grans debilitats. La vella propietària d’una pensió supervivent de l’holocaust, que s’enamora com si fos la primera vegada. Un ric que trafica amb divises a favor dels nazis, una prostituta que busca l’amor en els mariners, un fruiter jueu que sap perfectament que la tempesta passarà i una actriu decadent que canvia de parella segons l’humor que té...
L’acció passa  prop del Cabaret Kit Kat Klub. Bona excusa per presentar uns números de varietats del més pur estil berlinès. Tot el que passa dins del cabaret, és una metàfora de que i com  viuen els personatges.
Excel·lent partitura, la lletra conté frases enginyoses i càustiques, que el Mestre de Cerimònia, impecable, no té cap pudor a l’hora de presentar, ridiculitzant, els personatges.
Aquesta nova versió es va presentar al Teatre Rialto de Madrid amb una producció de SOM Produce i es va consagrar com el gran èxit de la temporada 2015-2016. A Barcelona ve de la mà de 3xtr3s (Tricicle, Dagoll Dagom, Anexa y Artistic Events) amb l’acord de SOM Produce, amb un talents de repartiment i dos nous protagonistes catalans: una brillant Elena Gadel en el paper de Sally Bowles i el popular Ivan Labanda com el Mestre de Cerimònia,
Tenen un ganxo especial les conegudes cançons que el públic coregem, com Willkommen, Cabaret, Money Money i May be this time,
A l’entreacte s’ofereix al públic l’opció, que no acceptem, de  passar  a les bambolines, a saludar als actors i degustar una copa de cava i unes ostres, amb el preu afegit de 15 euros, sobre el preu de localitat.
Pel fet de que els papers principals siguin interpretats per dos   actors barcelonins, coneguts per la seva trajectòria dins del teatre.  A TV3, per la seva intervenció en els programes de Polònia i Crakovia. També en diversos musicals, entre aquests el conegut  “El Petit Princep” que han interpretat junts, dóna d’entrada un plus de fama.
La durada és de dues hores, trenta minuts, amb l’entreacte. 
Resultado de imagen de cabaret teatre victoria critica

Resultado de imagen de teatre victoria

dimarts, 17 d’octubre del 2017

L'arpa i les seves vibracions, 466

Imagen relacionada

15 d’octubre, Santa Teresa, és diumenge. S’escau que és el meu sant i al Liceu, representen una òpera de Verdi que no conec, Un Ballo in maschera. Em fa goig i m’autoregalo la entrada.

Decisió encertada.

Melodrama en tres actes, música de Guiseppe Verdi i llibret de Antonio Somma. Es va estrenar per primera vegada el 17 de febrer de 1859 al Teatre Apollo de Roma. Durada 3 hores i 15 minuts, amb dos entreactes.

Com la majoria d’òperes, la trama es mou entre enveges i conspiracions. Passions amoroses, gelosia, venjances i el perdó final, en una obra mestre, que va despertar les ires i prohibicions de la censura del moment obligant al compositor i llibretista a fer canvis; en principi, l’acció passava a la Suècia de Gustau III. Es va haver de traslladar al Boston del governador Riccardo. ( El temps no  canvia, la censura, és encara vigent,segueix a casa nostra). La nit, la lluna i el mar, són els elements principals d’aquest drama que esdevé l’òpera més atípica d’un Verdi ja consolidat.
Resultado de imagen de un ballo in maschera liceu
Ultrica, fetillera, Dolora Zajick
Excel·lent muntatge sota la direcció escènica de Vincent Boussard que, si en els dos primers actes es minimalista, intimista, d’estètica fosca i misteriosa, quasi  tètrica, en el tercer acte és tot color, en l’escena del ball de màscares. El vestuari de Christian Lacroix, que fuig del concepte moda, per passar al vestuari de teatre.

Direcció musical  a càrrec d’un veritable especialista com és Renato Palumbo, que va comptar amb un repertori de veus de luxe. Dolora Zajich, mezzosoprano nord-americana, especialitzada en personatges de Verdi, i el gran tenor líric, Piotr Beczala, polonès. Poder sentir els dos en un mateix repertori és un regal que es dóna molt poques vegades.
Resultado de imagen de un ballo maschera liceu
Dolora Zajich i Piotr Beczala 

La resta de cantants com Marco Caria, baríton, en el paper d'espòs d'Amelia; Elena Sancho, en el paper de patge de Ricardo que ens va captivar amb la seva veu de soprano lirico-lleugera i ambla interpretació de patge entremaliat; la resta, cada u en la seva tessitura, excel·lents.

Coprodució del Théâtre du Capitole de Toulouse i el Staatstheater Nürnberg.

El cor del Liceu va ser acompanyat per VEUS-Cor infantil Amics de la Unió.

En resum, una tarda màgica de música i teatre, que per unes hores ens va fer oblidar tota conjectura política que deixem a La Rambla.