dilluns, 11 de febrer de 2019

L'arpa i les seves vibracions, 503

El enigma de lea opera
EL ENIGMA DE LEA

Estrena mundial al Liceu de l' òpera " El enigma de Lea ". La partitura i el text són de dos catalans molt coneguts dins i fora del país, Benet Casablancas, compositor i Rafael Argullol, autor del text.


Resultado de imagen de el enigma de lea opera
Benet Casablancas

Casablancas ha buscat sempre l’equilibri entre la modernitat i el record de la música entesa des del rigor i la força de l’expressió. Format a Barcelona i Viena amb estudis musicals i doctorat, també, en filosofia per l’Autònoma de Barcelona sobre l’humor en la música, aquesta és la seva primera òpera, que ve precedida d’altres  importants. 

Resultado de imagen de el enigma de lea opera
Rafael Argullol.

Argullol, escriptor i catedràtic d’Estètica i Teoria de les arts a la Universitat Pompeu Fabra, va escriure el text en castellà. Traduït, després, a l’italià, llengua que l’hem sentit aquesta tarda. No així els cors que cantaven en català. El text de l’òpera és una de les constants en la seva obra literària, centrada, sempre, a la recerca de la bellesa com a absolut, a partir de l’estètica inherent al Romanticisme europeu.

Casablancas i Argullol, han treballat plegats per unir les dues matèries. El resultat final ha la creació de " l’Enigma de Lea". Una òpera que ens presenta el mite i la  realitat; l’opressió i la llibertat.



Resultado de imagen de el enigma de lea opera
Lea, cor d'homes


Els aplaudiments del públic, al final de l’òpera, i les crítiques als diaris i TV3, 
confirmen l'èxit.

Resultado de imagen de el enigma de lea opera
Lea i Ram, escena d'amor

L’escenografia és de Paco Azorin, que situa tota l’acció dins d’un gran cub amb petits cubs que es mouen, per on entren i surten els personatges, en un context minimalista i inquietant.
Direcció musical sota la batuta de Josep Pons, amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.
Direcció d’escena de Carme Portacelli, coneguda pels seus treballs anteriors al Teatre Lliure, amb Fabià Puigserver i lluís Pasqual.


Resultado de imagen de el enigma de lea opera
Allison Cook
Repartiment: Lea, la mezzosoprano Allison Cook, que inicià la seva trajectòria a Estrasburg i París, especialitzada en òpera del segle XX.
Ram, José Antonio López, baríton, especialitzat en repertoris barrocs però,també contemporanis.
Durada: Part I, 40 min. Part II, 35 min. i part III, 30 min.

dilluns, 28 de gener de 2019

L'arpa i les seves vibracions, 502

SOROLLLA

EMOCIÓN DEL NATURAL


Resultado de imagen de sorollaResultado de imagen de sorolla

José Luis López-Linares, dirigeix aquesta pel·lícula amb coproducció amb el Museu del Prado amb motiu de l'exposició antològica celebrada el maig del 2009. 

De tots els “Dimarts Cultural” que he vist fins ara al Cinema Verdi, aquest, és el més curt, només 60 minuts de durada  que passen volant.

La pel·lícula, ens introdueix a l’obra de Joaquim Sorolla i Batista, mitjançant fotografies antigues a les que, l’artista, era molt aficionat, junt amb diverses pintures que retraten escenes  de la seva vida. La seva pintura s’emmarca dins el marc de l'impressionisme i luminisme.

Resultado de imagen de sorolla pintor

Sorolla, feia servir, quasi sempre de models persones de la seva família. Aquesta faceta desconeguda per mi és molt ben explicada en el documental. La seva esposa, Clotilde Garcia del Castillo, és la seva model en tots els retrats, en un d’aquests nua. La seva filla gran, Elena, malalta de tuberculosi, la segona, Maria i el seu fill petit Joaquim, un noi, que, a cada retrat anava canviant seguint el pas del temps.

Resultado de imagen de sorolla pintor

La harmonia visual  no es trenca en cap moment de la pel·lícula. L’únic que no em va agradar, va ser la veu del narrador Antonio Valero, que em va semblar massa aspra, com també la de la Comissionaria, Blanca Pons Sorolla.

Sorolla, solia dir, “ jo pinto, sempre amb els ulls”. Aquest, era el seu leif motif, expressant amb les seves pintures la llum i  el moviment de les figures. Tant en les marines, com en els quadres costumistes de la seva València natal.

Resultado de imagen de sorolla pintor


Fa uns dotze anys en el MACBA es van exposar obres de gran format, representant diverses regions d’Espanya, que van causar molta expectació; recordo les llargues cues que hi havia a les portes del Museu, jo també la vaig fer.

Conec, pràcticament, totes les obres presentades en el documental. Les he admirades en el Museu del Prado, a la seva casa de Madrid, avui museu i també a València.

Durant la pel·lícula, el narrador destaca els quadres de dos personatges coneguts de l’època, el pintor Raimundo Madrazo i de l’escriptor Juan Ramon Jimenez. De les pintures, quadres com: Cosint la vela, Passeig a la vora del mar, Barca blanca, Tres veles i “El balandrito”. Sobresurten dos per damunt dels altres, “Aun dicen que el pescado es caro” i “La carreta dels bous”.

Sorolla, ja molt gran mor a Madrid i es traslladat a València, on, amb honors de Capità 
General és enterrat.                                                                 

Resultado de imagen de sorolla

Resultado de imagen de sorolla pintor

dilluns, 21 de gener de 2019

L'arpa i les seves vibracions, 501

LOS NENÚFARES DE MONET


Produïda per Mario Paloschi & Claudio Montefusco
Director fotografia Jean Delille
Duració 80 minuts

Visita Audioguiada del Museo de Orsay y de los Jardines de Giverny

Només bellíssimes pintures d' aquesta planta aquàtica, veureu durant tota la projecció. No hi busqueu cap més quadre de MONET, que no siguin els nenúfars, com els coneguts  impressió, del sol naixent, El Parlament de Londres, La terrassa de Sainte Adesse, o  la catedral de Ruan.

Resultado de imagen de MONET
Pont japonès sobre l'estany

Els nenúfars, amb la seva màgia de llum i d’aigua, expliquen la historia i l’origen d’una obra d’art feta en sèrie, que va trencar amb el convencionalisme establert fins llavors; gràcies a la pintura de Monet. 
El seu esforç va desafiar l’espai i les convencions, en les seves obres intemporals. Aquestes sèries pintades repetides vegades i en diferents èpoques de l’any; en matins clars i vesprades fosques, amb sol o pluja; sempre buscant la llum i l’efecte de l’aigua, és la trama de la pel·lícula.

Resultado de imagen de monet cuadros
Etapa vermella

El color de les pintures, també ens reflexa el seu estat d’ànim durant episodis dolorosos de la seva vida. Al final de la guerra franco - prussiana, el juliol del 1870, en la que va viure tots els horrors del front, on va morir un dels seus fills. Llavors els seus pinzells es van tornar vermells, com la sang  i les seves pintures van esdevenir vermelles. He de dir que no coneixia aquesta època i que em va sobtar molt per l'angoixa que plasma en les seves teles 
En aquesta època la seva gran amistat amb George Clemenceau, periodista, metge i polític, primer ministre i Cap de Govern durant el regim de la Tercera República Francesa, es veu reflexada en la pel·lícula, amb diversos diàlegs entre ells; aquestes seqüències són en blanc i negre.


Resultado de imagen de monet


El documental ens aproxima als Nenúfars, com mai abans s’havia vist, ajuntant quadres exposats en diversos museus parisencs, com el Museu Orangerie ,El Museu Marmottan, el Museu Orsay, en la casa de Monet i els jardins de Giverny, plens de flors,  l’estany i el pont japonès.


Resultado de imagen de MONET
Museu de la Orangerie

Les formes emprades van ser  teles rectangulars, suports quadrats i finalment circulars de gran format.

En les meves escapades a Paris, sempre he fet cap a la Place de la Concorde, al Musée de l'Orangerie, per veure els grans formats dels nenúfars que ens deixen astorats. 

OSCAR-CLAUDE MONET,  va néixer  a París el 1840, mor a la seva casa de Giverny el 1926. Està enterrat al cementiri de Giverny.

Resultado de imagen de monet
Monet passejant pel seu jardi

divendres, 4 de gener de 2019

L'arpa i les seves vibracions, 500

                                                                           
   500

Esmeralda i grup


Amb aquesta son ja 500 les aportacions al Bloc de les meves vivències i ho voldria compartir amb vosaltres.

El meu record es remunta al mes de març del 2010, quan uns dies abans la Mª Dolors, ens va proposar l’idea de crear un bloc, entre tot el grup d’escriptura, per plasmar-hi les nostres opinions. El grup, llavors, el formavem 6 alumnes i teníem de professora l’Esmeralda Berbel. La idea ens va engrescar i començarem a escriure-hi tots, la Mª Dolors, la Malole, la Marisa, la Celeste, el Rafel i jo.

Amb els anys hem escrits pàgines molt interessants i, com passa sempre,  poc a poc ha anat decaient  l’interès per a participar-hi. Actualment, ha decaigut quasi del tot.

La primera en desertar fou la Celeste, ens deixà sense més ni més, després la Malole va buscar altres canals d’escriptura amb el Borja. La Marisa que va canviar per classes de lectura. En quedarem tres, el Rafel, el nostre especialista en cinema, ara ens escriu per correu hotmail excel·lents fitxes de la història del cinema, la Mª Dolors també optà per volar més alt i escriu novel·les sota el guiatge del Borja. Ves per on m’he quedat sola, esperant el retorn, algun dia, dels companys.

De les meves vivències, vistes ara amb la distancia, en trec conclusions positives. El bloc m’ha permès seguir escrivint que era aquest l’objectiu al seu origen.

Al principi,  amb una certa por i després, més atrevida exposant el que veia, sentia i gaudia. Així he fet resums, potser agosarats de personatges, de música, tant dels concerts a l’Auditori, com en altres sales. De teatre; d’òpera al Liceu, de cinema i de diversos espectacles més, d’efemèrides de Barcelona i de Catalunya. Comentaris de viatges per Espanya i Europa i altres esdeveniments d'un cert relleu.

D’alguns escrits ara repassant-los no n’estic massa contenta. Actualment ho escriuria d'una altre manera, de tot se’n aprèn amb el temps. Altres que m’han costat temps i investigació; correccions amb l’ajuda del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, n’estic més contenta; m’han durt a aprendre cada dia una mica més. Finalment, agrair  la fidelitat dels amics que em llegeixen i que desprès em fan la seva crítica.

Gràcies Mª Dolors per crear el grup. Enyoro la frescor de La tresca i la Verdesca de cada dia i l'enigma dels divendres que em feien buscar i re-buscar llibres de Barcelona.

Ara marxo uns dies a Galícia; a la tornada, seguiré com fins ara; comentant la pel·lícula del cinema Verdi, dins el cicle dels Dimarts Cultural, sobre L’ART AL CINEMA. Portarà el número 501.


dissabte, 22 de desembre de 2018

L' arpa i les seves vibracions, 499

BERNINI EL HOMBRE QUE INVENTÓ EL BARROCO

Resultado de imagen de Bernini el hombre que invento el barroco
Apolo i Dafne
BELLESA
       BELLESA
             BELLESA
No puc expressar res més davant dels quatre grups escultòrics de Gian Lorenzo Bernini que s'exposen a la Galeria Borghese de Roma, la Villa, ara un museu construït pel cardenal Scipione Borghese.
El marbre treballat per les seves mans, sembla una punta de coixí.

Imagen relacionada
Hermaphoditus
                                                         
Documental de uns 90 minuts, rodada pel director Francesco Invernizzi, entre les ciutats d'Itàlia, Regne Unit, França, Espanya i el Vaticà, en la que va emprar l'última tecnologia cinematogràfica.
Al cinema Verdi on la van projectar dins el programa del dimarts cultural, cua al carrer per comprar l'entrada; la sala gran plena de gom a gom.
No us la perdeu si teniu l'ocasió de veure-la.

 
Imagen relacionada
David conta Goliat
                                                                                                                                                                             

dilluns, 10 de desembre de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 498

      
HASH MARIHUANA; HEMP MUSEUM

Resultado de imagen de museu marihuana

Sorpresa. Al bell mig del barri gòtic de Ciutat vella, és troba el museu Palau Mornau dedicat a la Marihuana, una exposició permanent, única, que mostra el passat, el present i el futur de la planta del cànnabis i el seu potencial inigualable com a recurs versàtil per a aplicacions industrials, nutricionals, medicinals, fins sacramentals i recreatius.
Un petit grup tenim una visita concertada. Ens atent l’Alex que, amb gran professionalitat ens endinsa en aquest món tan desconegut i a voltes misteriós i desconcertant. Ens resulta tan interessant el continent com el contingut.

Resultado de imagen de museu marihuana


El continent el Palau Mornau, del carrer Ample, 35; un edifici construït al segle XV i remodelat a començament del XX per l’arquitecte modernista Manuel Raspall va obrir les portes el 2012  convertit en la seu del Museu de l’Hahís, la marihuana i el cànem de Barcelona.

Resultado de imagen de museu marihuana
                                                                   
Des del carrer es pot veure la gran tribuna decorada amb una  cristallera i el treball de forja dels balcons. L’accés és per una  escalinata de pedra i per sostre una claraboia decorada amb vidres modernistes.

Resultado de imagen de museu marihuana


En el contingut hi ha exposades més de 6500 peces històriques relacionades amb la planta del cànnabis, que ha recollit durant 40 anys, el seu fundador, Ben Dronker.


Resultado de imagen de hash marihuana museum

En dues sales expliquen el cultiu, l’ús i el consum d’aquesta planta, cultivada extensament per obtenir-ne les fibres i les llavors, des dels antics rituals, fins la medecina moderna.

Resultado de imagen de museu marihuana


Les parets estan decorades amb pintures i dibuixos de vaixells transportant cànem en totes direccions, material que servia per fer cordes, teixits i tota mena d’estris. Fins i tot espardenyes!
                                                                  
Resultado de imagen de hash marihuana museum

Com a curiositat, en una vitrina, un ninot del Popeye amb un pot retolat amb spinach. És un símbol de la lluita entre Popeye i el seu rival Brutus o Bluto. Aquest últim representava en la seva l’època, el vi, la borratxera, la brutalitat i la grolleria. Spinach, és la traducció de marihuana. Popeye menjant-los, representava la relaxació, la calma, la passivitat que donava la planta, com més quantitat  d’espinacs menjava , més força adquiria enfront de Brutus. Aquesta és la metàfora. Podeu veure el ninot  a l’angle esquerre de la fotografia.

Resultado de imagen de museu marihuana

A la botiga, ens expliquen l’actual prohibició de vendre ells ,cap dels productes d’aquesta planta, fins fa poc si que ho feien. Jo m’havia interessat per saber més sobre l’efecte de la marihuana en la curació del glaucoma, ja que sembla que unes gotes disminueix la pressió ocular. Ara mateix, estic lluitant junt amb el meu oftalmòleg per millorar la meva patologia.

Resultado de imagen de museu marihuana

Ens acontentem comprant uns xupa-xups, fets d’herbes i que,  venen sense reserves.

dilluns, 19 de novembre de 2018

L'arpa i les seves vibracions,497

Resultado de imagen de royal academy of arts london exhibitions
Londres Royal Academy of Arts


         MANET DESDE LA ROYAL ACADEMY OF ARTS


Edouard Manet (1832-1883 París), és un dels pintors difícils de classificar en un únic moviment o estil artístic. Va ser un gran innovador pels temes que escollia i les tècniques emprades en les seves obres.

Resultado de imagen de edouard manet biografia artistica
                    
Va combinar la influència dels grans mestres antics amb temes contemporanis que li van servir per ser considerat com el pintor de la vida moderna, o el pare de l’art francès modern. Valorava als impressionistes, però mai no va voler formar part del seu moviment, tot hi tenir-hi una bona amistat i admiració.
Més enllà de les seves imatges radicals i dels quadres amb nus que provocaren grans escàndols i refús, Manet va ser un gran artista i van ser molts els qui van defensar el seu art.

Resultado de imagen de manet pintor biografia


Imagen relacionada


Va estar molt influenciat per Velázquez, per la capacitat que aquest tenia de plasmar en els seus quadres l’immediatesa, el realisme i la simplicitat. També el va fascinar de Velázquez l’ús del color negre, que emprava amb profusió i que era considerat un color tenebrós, no apte per a pintar.

Resultado de imagen de manet pintor biografia
Almuerzo en el estudio de Manet

L’exposició, és una col·laboració que s’ha gestat durant cinc anys entre la Royal Academy of Arts de Londres i el museu d’Art de Toledo , i que ha donat com a resultat poder reunir més de 50 quadres de l’artista, incloent   retrats de la seva esposa, Suzanne Leenhoff. S’exposen, també retrats de persones cèlebres de l’època com Antonin Prous, Émile Zola i Stéphane Mallarmé, junt amb escenes de la vida quotidiana, amb una visió progressista.


Imagen relacionada


Com a cloenda, la comissaria de l’exposició d’aquesta pel·lícula documental ens fa conèixer la feina que ha comportat el seu muntatge. Al mateix temps que ens ofereix una biografia de Manet i del París del segle XIX.

Durada 91 minuts.

Escrita i dirigida per Phil Grabsky y Ben Harding.

Resultado de imagen de manet pintor biografia
Le dejeuner sur l'Herbe