dilluns, 16 d’abril de 2018


Segurament, la manera més segura de descansar és fer prèviament moltes coses. En el Timeout.cat d'aquesta setmana hi ha una secció impagable: 500 coses que has de fer si vols dir que coneixes la teva ciutat. Naturalment no us en puc fer una còpia però la revista segur que la trobareu a molts punts del vostre barri. Aquest número (i correu perquè surt cada setmana) és particularment interessant.

Aquest cap de setmana passat he estat a Mallorca amb la Mina. Ho hem passat molt bé, hem patit la inconcreció horaria dels mitjans de transport i hem comprovat que no cal córrer tant per arribar a lloc i que l'espera també permet gaudir de moments, trobades i descobriments inesperats. I sobretot, he refermat la idea que una sortida a dos estableix uns lligams especials molt interessants perquè el millor de les complicitats és riure plegats i això ho hem fet a bastament.

dimecres, 4 d’abril de 2018

LA TRESCA I LA VERDESCA



Sembla que la primavera amb els seus altibaixos ha arribat definitivament. Hem tingut dies de tota mena, hem treballat molt i també hem rigut i ho hem passat molt bé.
S'han acabat les vacances de Pasqua i ara que ja podria descansar demà me'n vaig a Mallorca amb la Mina en aquell viatge iniciàtic que faig amb els néts quan fan deu anys. Avui tinc feina i no puc dedicar-me al bloc, però sapigueu que us recordo i que a la tornada del viatget us en faré cinc cèntims.

diumenge, 25 de març de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 477


Resultado de imagen de liceu andrea chenier

Unes hores abans d’assistir a la funció del Liceu, m’assabento del problema polític que està en boca de tots. Casualment en  l’argument de l’opera d’avui  hi trobem molts paral·lelismes amb el que està passant. Això fa que no gaudim de l’espectacle amb tranquil·litat. Moltes de les frases que diuen els actors tenen plena vigència.
Al final de l’espectacle aplaudiments pels cantants i el cor. Mentre cau el taló, tot d’una, des del centre del tercer pis una bandera estelada ondeja, fet que aplaudim i coregem amb cants la majoria dels assistents.

Resultado de imagen de andrea chenier

Andrea Chénier és l’òpera més  famosa d’Umberto Giordano (1867-1948). La qualitat i l’instint teatral de la partitura aviat la van convertir en un èxit dins i fora d’Itàlia. El llibret de Luigi Illica s’inspira en l’existència real d’André Chénier (1762-1794),un poeta francès que, tot i haver abraçat en un primer moment la causa de la Revolució Francesa, va acabar sent víctima del Terror i va morir guillotinat.


Resultado de imagen de andrea chenier


Sant Fruitós programa una sortida al Liceu per veure l’òpera Andrea ChénierL’òpera de Giordano, tot i el rerefons revolucionari, concentra l’acció en la història d’amor entre Andrea Chénier i Maddalena de Coigny. La partitura s’emmarca en el context del verisme italià, com a reacció antiverdiana. Té números cèlebres, molt coneguts, com “Improviso”, “Nemico della patria” i “La mamma morta”
Molt acurada la posta en escena, coproducció de la Royal Opera House, Covent Garden de Londres, Centre Nacional d’Arts Escèniques de Beijing i l’Òpera de San Francisco.
A la sortida molta gent a la Rambla.



Em quedo amb un regust agre-dolç. Bons cantants, bona música, vestuari molt cuidat i romàntic, ballet... però la Revolució del Terror francesa... ens ha quedat a dins.

dijous, 22 de març de 2018

LA TRESCA I LA VERDESCA




L'altre dia, a Girona, passejant pel centre, a" les quatre cantonades" em vaig trobar amb aquest terra que assenyala els quatre punts cardinals amb la seva lletra inicial. Al mig unes línies sinuoses com si resseguissin unes esquerdes, tal com es veu en la foto. Em van recordar una antiquíssima tècnica japonesa de reparar la porcellana esquerdada, el kintsugi, amb una pasta d'or que ressegueix i reforça la trencadura. La seva filosofia obeeix al desig de mostrar que les coses tenen una història que no s'ha d'amagar perquè la fa més resistent i més bella. No sé a què obeeixen ni el significat de les de Girona (i si algú ho sap agrairia que m'ho digués) però m'ha fet pensar en el pas ineluctable del temps i el record.

dimecres, 21 de març de 2018

LA TRESCA I LA VERDESCA

PRIMAVERA?





Tinc fred i estic emmandrida., serà el temps? Potser encara no he acabat de sortir de la hivernació animal.
L'entrada de la primavera ocorre en l'instant en que la duració del dia i la nit són iguals: l'equinocci (aequi. igual i noctium-nocturnitat). A partir d'aquell moment la durada del dia creix un minut cada dia, o sigui que la nit retrassa progressivament la seva aparició. 


Amb el canvi d'estació el proper diumenge 25 de març s'avançarà una hora el rellotge. En aquesta primavera hi haurà dues pluges d'estels, el de les Línides, el 22 d'abril i dies al voltant  i la de les Acuàrides, el 6 de maig que serà a les 10h i per tant no la veurem). Dos dies per reflexionar sobre la nostra immensa petitor en mig de l'Univers i l'estorament que produeix el coneixement.

Les llunes plenes seran el 31 de març, el 30 d'abril i el 29 de maig (dia del meu aniversari, que bé!)

Quan al polen serà si fa no fa com l'any passat i qui tingui alèrgies que es prepari.


dimarts, 20 de març de 2018

LA TRESCA I LA VERDESCA


Un altre cap de setmana diferent


Aquest cop tot va venir per l'anada a Girona per veure l'exposició de l'Olga Sacharof al Museu d'Art.
I com que això volíem fer-ho dissabte vaig trucar a una amiga que viu a Girona per pujar divendres i quedar-me a casa seva. Aquesta amiga és una de les tres que varem estudiar ceràmica a l'Escola Massana durant tota la carrera que eren set anys, fixeu-vos si varem tenir temps de compartir, riure, aprendre, gaudir etc...i d'això fa gairebé setanta anys, sembla impossible; i seguim amb la mateixa complicitat de sempre encara que no ens veiem tan sovint com voldríem. 
Doncs cap a Girona i arrenquem una conversa que no es va aturar fins que ens varem separar, dissabte a migdia. A banda de la xerrameca a la tarda em va dur a veure la nova biblioteca i de pas, assistir al MOT, el festival de literatura que ha tingut lloc del 15 al 24 de març amb la participació d'una bona colla d'escriptors i actes diversos. Aquella tarda nosaltres assistírem a un diàleg entre Miquel de Palol i Pep Coll, moderats per la periodista Eva Vàzquez. Va ser una conversa molt àgil, divertida i seriosa alhora. I de segon plat la d'Andreí Makine un autor rus convertit a escriptor en llengua francesa per obra de la seva àvia que li parlava en francès i Xavier Pla, professor de literatura contemporània a la Universitat de Girona. Una tarda ben aprofitada i acompanyada per un ruixat que ens va seguir mentre hi anàvem. Abans de sortir, la vista del cel enfosquit des del balcó de la meva amiga era una meravella. I encara a la taula on havíem sopat ens vam adonar que era un quart de tres i calia dormir una mica. No sé, perquè mai no recordo els meus somnis, si vaig seguir somniant la conversa però tot podria ser.
El matí següent, primer un opípar esmorzar macrobiòtic que la meva amiga, amb bones arts, em procurava per convèncer-me de les bonances del sistema. A continuació una passejada per la ciutat sempre agradable i la descoberta d'una pastisseria siriana que em va servir per quedar bé amb els altres amics que m'esperaven a dinar.Tot això, amanit, és clar amb més parla que parla inestroncable.



A continuació vaig canviar de terç. Dinar boníssim i una conversa sobre l'Olga Sacharof  amb els meus amics que, havent-la conegut moltíssim, eren els protagonistes principals de la Taula Rodona sobre ella. Vaig tenir el privilegi, de les primícies de les anècdotes i del gaudi d'una sèrie de coses de primera mà. Al Museu la Taula Rodona ens esperava, amb un públic interessadíssim i atent que la va convertir en un acte cordial i molt interessant. L'exposició, magnífica i la quantitat d'obres presentades mostrava de forma molt completa les diferents èpoques de la pintora, coneguda, sí, però crec que injustament sil·lenciada o no prou lloada, em temo per les patúms artístiques que massa cops han fet i desfet amb uns criteris que no s'ajusten a la veritable crítica d'art sinó per raons de capelleta,
O sigui que aquesta exposició no solament pot acontentar als admiradors de l'Olga sinó descobrir-la a qui no la conegui o no la conegui prou. Val la pena un viatge a Girona per veure-la.


No puc posar gaires fotos perquè a l'expo no en podia fer i a 'internet són poques i no prou representatives. 

dijous, 15 de març de 2018

LA TRESCA I LA VERDESCA


I TERCERA PART DEL DISSABTE

Després del que havíem vist i après amb els porquets i  el robot estàvem exhausts. Sort que els nostres amfitrions, l'amic i el fill que és el que du lo dels porquets ens van preparar un opípar vermut al jardí . Aquell espai, enorme, al Prat de Llobregat és part dels terrenys que havien estat dels avis del nostre amic. La casa pairal, una gran torre ara és part d'un club de tennis i altres terrenys els ocupen instal·lacions de negocis diferents. Però ells tenen un magnífic jardí molt ben cuidat pels alumnes d'una escola ocupacional. Allí, com dic, varem matar el cuc. Però com que no era ben mort decidírem anar a celebrar aquella sessió tan científica  i dinar  (sempre acabem igual, no tenim remei) i es va proposar un restaurant que està molt bé i alguns ja coneixien i tal i tal. És al Garraf. Us el recomano; efectivament està molt bé i el preu assequible. És exactament al peu de l'estació, sobre unes roques que tanquen la badia del Garraf, amb l'aigua que bat als peus i una vista fenomenal. Hi havia gent, molta, però no ens van fer esperar gaire perquè és molt gran, amb dues grans terrasses (feia un dia radiant) i l'interior i la paella era de sí senyor i la resta també. I el que més em va agradar van ser les casetes de la platja. Les coneixeu? Fantàstiques, ja veieu la foto i a més és un miracle que s'hagin conservat i mantingut; ara són perfectes. Jo, que he passat centenars de vegades per la carretera, mai no ho havia vist i em va agradar moltíssim. S'hi pot anar amb cotxe, és clar, però també en tren i ja dic que és a peu d'estació. Un bon fi de festa per aquest dissabte tan savi i d'amistat.
No en va som la colla Maribolla. 


 De wikipèdia: Les primeres casetes de la platja de Garraf, anomenades "botigues" per la gent de la comarca, van ser construïdes cap a la fi dels anys vint, quan els estiuejants van començar a bastir barraques amb canyes i uralita per passar les nits dels caps de setmana. Posteriorment van anar adquirint el seu aspecte de casa i, cap als anys quaranta, es van formalitzar els contractes amb Marina. Fetes de fusta i pintades de verd i blanc, envolten la mitja lluna de la platja atorgant-li una especial i característica fesomia.