dimecres, 13 de desembre de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 471



Resultado de imagen de belenes de navidad

Benvolguts amics del bloc. Demà marxo, uns dies, cap a San Sebastian  a casa d'uns amics que m'han convidat. D'allí ja marxaré directe a Burgos on passaré totes les festes amb companyia de la meva germana i la seva Comunitat Franciscana.  No sé si tindre oportunitat o temps per entrar al bloc, així que us desitjo a vosaltres i la gent que estimeu unes BONES FESTES.

dimarts, 12 de desembre de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



Només em faig una pregunta, de la qual ja en sé la resposta: Hi ha algun dels mitjans i grans Museus del món en el qual totes les peces exposades siguin del país i tinguin tots els documents acreditatius de la propietat de totes les peces, en regla segons les lleis vigents? Recordo, sí, les aferrissades discussions sobre el tema en les reunions de l'International Country of Museums (ICOM) durant el meu temps al Museu de Ceràmica de Barcelona. Tots tenien (teniem?) coses a reivindicar i coses a dissimular...

dilluns, 11 de desembre de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA I L'ENIGMA


Hola amics, bentrobats. Després d'aquestes petites vacances torno renovada, descansada i contenta. Hem fet molta feina i quan calia, la llar de foc era el lloc de trobada i escalfor diversa.
 Un cop tornats a la normalitat parlem de l'enigma del pont. Segurament heu endevinats que es tracta del de Martorell, el paisatge és indiscutible : Montserrat al fons. Potser no cal explicar-ne la llegenda ben coneguda de tots. Demà serà un altre dia..

diumenge, 10 de desembre de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 470


Resultado de imagen de liceu barcelona la incoronazione di poppea
Jean_Chistophe Spinosi
L’INCORONAZIONE DI POPPEA, és una de les millors òperes del primer barroc, del  compositor Monteverdi, escrita un any abans de morir. Enguany el Liceu la representa tot  commemorant  el 450 aniversari del naixement d’aquest músic.
Estrenada a Venècia el 1642, va ser la primera òpera lluny de la temàtica mitològica, vigent fins aleshores i centrada en un tema històric. Va ser aquesta l’última composició de Claudio Monteverdi (1567-1643) que planteja, amb el seu llenguatge propi i característic, un savi equilibri entre elements còmics, dramàtics i seriosos al llarg del pròleg i dels tres actes de l’obra.
Avui l’hem sentida dirigida per Jean-Cristophe Spinosi, music i coreògraf, dirigint la orquestra de l’ Ensemble Matheus.
El llibret de Giovanni Francesco Busenello, membre dels Incogniti, secta de costums immorals i flagell de la moral cristiana de la Sereníssima República veneciana. Es basa en un episodi històric, el refús de l’emperador Neró de la seva esposa Ottavia per casar-se amb Poppea, envejosa cortesana que acabarà sent coronada emperadriu de Roma.
La partitura conté diversos madrigals, cançons pròpies del barroc. Aquesta culmina amb el cèlebre i bellíssim duo d’amor “Pur ti miro, pur ti godo.  O mia vita, o mi tesoro” . Nosaltres, hem tingut la sort de sentir-la cantada per dues veus excepcionals; Sabina Puértolas, aragonesa, en el paper de Poppea i el contratenor corea- canadenc David DQ Lee.
Si teniu una mica de temps, durant aquestes festes, us recomano que escolteu el duo d’amor entre Poppea i Neró, el podeu baixar del You Tube. Segur que us aixecarà l’ànim

Resultado de imagen de sabina puertolas
Sabina Puértolas
Imagen relacionada
David DQ Lee















dimarts, 5 de desembre de 2017

LA TRESCA I EL SEU ENIGMA




 Tancat per
fins dilluns 11 (uau !!!)

De pas l'enigma és saber de quin pont es tracta.

dilluns, 4 de desembre de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA




Carlos Redón és l’autor del XUPET NEGRE que ben segur heu vist dotzenes de cops per moltes parets i espais de la ciutat. Aquet motiu s’ha convertit en la seva marca i ell, en Carlos Redón, un dels clàssics dels grafiters de tot el món, un aspecte de l’art contemporani que no podem obviar. No són els pintors i escultors de segles passats els únics que mereixen ser tinguts en compte; l’art evoluciona com tot allò que és una manifestació del pensament i del sentiment.
 Com podem llegir a Google, Carlos és un autor, que amb el seu treball en companyia d’altres graffiters, han contribuit a posicionar Barcelona entre les ciutats capdavanteres de l’anomenat “Street Art” Europeu. 
Si el voleu veure en acció cliqueu a :

divendres, 1 de desembre de 2017

L'ENIGMA DE LA TRESCA

De fet és cosa de nadons però Barcelona n'està plena, negre sobre qualsevol color. I s'ha fet tan famós que és un signe representatiu de Barcelona, conegut a tot el món (en un determinat aspecte).

dijous, 30 de novembre de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



Parlava l'altre dia de les històries dins d'una història. Això mateix he vist en la pel·lícula d'Isabel Coixet en que la història de la llibreria s'ofega en l'altra, la de la dona emprenedora en una societat retrògrada. Potser el que està equivocat és el títol que ens provoca unes expectatives, per a mi, no acomplertes. Però vaja, cada autor té la prerrogativa de poder crear el que més li plagui i fer-ho de forma personal i intransferible. Si connecta amb els espectadors o no, es un altre tema. La peli està ben feta i segurament agradarà molt a molta gent. Tot s'ha de dir.

LA TRESCA I LA VERDESCA




Hi ha llibres breus i llibres infinits. 
Quina frase més bona i engrescadora. Els breus, si bons (no és excloent), bé sinó fora! I els infinits són aquells que mai s'acaben, els que sempre t'agrada tornar a llegir o almenys fullejar i en treus un entusiasme pel llenguatge, un record emocionat, un gir, una idea. 

Llegir, gaudir, recordar, inspirar-te, evocar, trobar, sentir-te acompanyat, trobar, comprendre, , desxifrar, emocionar, animar, endevinar, penetrar mons, copsar sensacions, sentiments, vides... llegir al sol, a l'ombra fresca, fins que ja no t'hi veus, adonant-te que han passat les hores  sense sentir, fent passar al davant la devoció que la obligació. llegir, llegir convertint-te en  estàtua d'ombra en un balancí que es converteix en camp gravitatori  respectuós pels que t'envolten, llegir sense més ,  exemple de passió,  respecte, educant immutable...llegir. Llibres breus o infinits.

dimecres, 29 de novembre de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA




Qui no ha vist Casablanca? Ara fa 75 anys dels fets que són el seu teló de fons i ahir me la vaig posar i tornar a disfrutar de nou. Quina meravella!!! No és la meva intenció fer-ne la crònica cinematogràfica perquè tot i haver vist molt cinema mai no em veig amb cor. Per a mi el cinema són emocions i sí, és clar, millor que s'expressin en tècnica impecable i per uns actors que ens transmetin aquesta emoció com si realment fossin qui la pateix. I a Casablanca no hi ha dubte que tot això s'acompleix: una trama impecable, uns actors meravellosos, unes situacions, unes emocions que van molt més enllà  de les expectatives.i també uns fets sinó reals al peu de la lletra, basats en la realitat.
Per tant és interessantíssima per molts motius. I la barreja de tots ells és el que la fa meravellosa pels segles dels segles. Si no la teniu, busqueu-la i gaudiu-la. I si no la trobeu... jo sempre estic a punt per tornar-la a tocar. Ai aquella llàgrima, ai aquells ulls, ai aquell lleugerísim tremolor... fantàstca!

dimarts, 28 de novembre de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



Efectivament, és el Museu de l'Emigració. Com tu deixes entreveure, M. Teresa, amb una mena d'humor negre, potser avui no seria la mateixa esperança la que guiaria als que vinguessin, però no es pot negar que, temps era temps, Catalunya va ser no només esperança sinó realitat. Tant de bo s'aconsegueixi de nou, no pels "altres catalans" sinó per tots els hi som ara i també pels que han marxat i són lluny nostre.

dilluns, 27 de novembre de 2017

L'ENIGMA DE LA TRESCA


No sé què vaig fer divendres que no vaig acabar de publicar l'enigma i ho faig avui



Un tren ens hi espera. ple de l'esperança que l'omplia i que tantes vides va solucionar. Un lloc per l'emoció. A Sant Adrià. I és un Museu.

dijous, 23 de novembre de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



DESIG
ansietat, anhel,... sentiment que produeix la voluntat de posseir o gaudir el que es desitja i que si no es produeix provoca frustració i insatisfacció.
Va des del neguit de cobrir les nostres necessitats materials fins als més sofisticats i complexos i és un potentíssim motor de les nostres vides que en realitat es mouen en la seva esfera, amb la conseqüent frustració o plaer.
Però, sempre però, em pregunto si no és més potent l'expectativa, si no és millor l'espera , temps en que tot és possible encara, que no pas un problemàtic acompliment. Sinó com entendre la força d'un desig expressada en la contemplació d'un estel fugaç ?
O tal vegada és allò que la guineu quan no les pot haver, diu que són verdes.

dimecres, 22 de novembre de 2017

LA TRESCA LA VERDESCA



Ahir a classe parlàvem dels mil aspectes del relat i concretament del que hi ha en ell o bé el fa. Si el que s'explica és només una història lineal, per molt ben explicada que estigui això sol no la converteix ni en conte, ni en novel·la. Cal que en ella s'hi amagui una altra de secreta. I és en la resolució del conflicte (positiu o negatiu) que sorgeixi entre les dues on pot convertir-se en literatura. Bé, la cosa és molt més complicada i tampoc no pretenc fer una classe. El que vull dir és (ja està, ja ha sorgit la segona història d'aquesta història d'avui ) és que intentem, al llegir, a l'escriure o en la nostra pròpia vida, veure la història amagada que la valoritza. En la crònica d'una excursió, per exemple hi ha no tan sols l'itinerari sinó l'entesa d'un amics que l'han duta a terme, l'amor al propi país... , en un escrit sobre la situació política s'hi amaga un criteri format per l'educació, un criteri resultant d'un sentiment familiar ... Curt o llarg, segons de què tractem, aquest leit motiv hi ha de ser, com en una partitura, amagant-se i sortint de tant en tant. Llegim entre línies. Potser aquí hi hagi la verdadera historia.

dimarts, 21 de novembre de 2017

L'ENIGMA DE LA LA TRESCA



lA SOLUCIÓ  era: LA CASA VICENS que ja està restaurada i llueix en tot el seu esplendor. Es fan visites acompanyades i cal trucar abans per reservar. Si us interessa, entreu a Internet i poseu casa Vicens; allí posa els dies amb places lliures i les condicions.
El poeta pastisser era, naturalment, Josep-Vicens Foix que com podeu deduir la única concomitància que presenta amb la casa és una coincidència de nom.
Vinga, vinga, a trescar i fer cultureta. que bé s'ho val, malgrat que és una mica careta la visita.