dissabte, 23 de juny de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 484

               BONA FESTA DEL FOC 
                                          A TOTS ELS BLOCAIRES
                       

Resultado de imagen de revetlla sant joan 2018
                                  
Resultado de imagen de coca de san juan

Imagen relacionada

dissabte, 16 de juny de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 483


Resultado de imagen de OBC requiem de Dvorak

Sense cap  dubte el concert de cloenda de l’OBC va ser un dels més concorreguts i aplaudits.
Per primera vegada es va poder escoltar a l’Auditori EL RÈQUIEM DE DVORÁK, sota la direcció de Kazushi Ono. Una obra magna del Romanticisme que va més enllà del text religiós; una reflexió sobre la vida, la mort, l’ésser humà i l’esperança en que la música esdevé la protagonista. Kazushi Ono explica que quan es va proposar interpretar a Barcelona aquesta obra colossal, es va adonar que l’OBC no l’havia interpretat mai ,i ho va voler resoldre ràpidament amb aquesta versió integra que ens ha presentat. Més de 90 minuts de música simfònica i un excel·lent cor, el rèquiem que , juntament amb els de Mozart, Verdi, Brahms i Fauré, interpretats tots ells per la nostra orquestra en diverses ocasions, completa el conjunt de “rèquiems”.
L’any 1890 Dvoràk era al punt àlgid de la seva carrera i, per satisfer un encàrrec del Festival de Birmingham, va compondre aquesta obra sense escatimar-hi recursos; una obra gegantina que combina fragments suaus  i tendres amb grans explosions dramàtiques.
Tres corals van posar la seva veu, Cor Lleder Càmera, Cor Madrigal i Cor Anton Bruckner, amb un total de cent cinquanta cantaires.
Solistes Marta Mathéu , soprano, Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano, Roger Padullés, tenor i José Antonio López, baríton.
Un conjunt esplèndid. Bon final de temporada


Resultado de imagen de OBC requiem de Dvorak
Kazushi Ono
Resultado de imagen de OBC requiem de Dvorak
Orquestra, cors i solistes







dilluns, 21 de maig de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 482

                                                             
Resultado de imagen de maria by callas: in her own words

Tarda molt agradable de cinema. Surto amb una amiga i decidim anar a veure Maria by Callas. A totes dues ens agrada molt l’òpera i coincidim en el mateix abonament, en les representacions del Liceu.
No espereu trobar res més del que ja sabem de la vida de la diva. És tracta d’un documental d’una hora i cinquanta-tres minuts, les escenes del qual són tretes d’arxius amb col·laboracions de Nadia Stancioff, amiga de sempre de la Callas. Dirigida per Tom Volf.

No és tampoc una biografia tal com podríem pensar, sinó que el
 bel canto, va posant música a relats de la seva infantesa, adolescència i posterior casament amb Giovanni Meneghini. Les converses i fotografies, donen l’oportunitat de veure-la  i escoltar-la en actuacions d’arreu d’Europa i Amèrica, així com l’etapa de silenci de nou anys, al costat d’ Onassis.
Callas, con su primer marido, Giovanbattista Meneghini, y su futuro esposo, Aristóteles Onassis


Amb el seu marit i Onassis
Alliberada de la seva etapa grega, viu a Paris fins el retrobament amb l’Onassis, aquest ja molt malalt.
Ambientada entre 1923 i 1977, any de la seva mort a París, als 53 anys, ens permet recordar personatges prou coneguts. Polítics, escriptors, productors, directors, cineastes i famosos.
Les àries que canta son bellíssimes, algunes, durant les representacions teatrals de Norma, Tosca, Lady Macbeth, o Carmen.
Resultado de imagen de maria by callas


Si us agrada la música d’òpera no deixeu d’ anar a veure el documental. És una joia. M’agradaria acabar amb un Link on poguéssim escoltar-la cantant  Casta Diva de Bellini, però no ho sé fer, no tinc la Meri al meu costat, però si que us ho podeu imaginar posant la lletra a la música:
Resultado de imagen de maria by callas
                       “Casta deessa, que amb teva resplendor de plata,
            il·lumines aquests antics boscos sagrats, torna vers nosaltres
            la teva formosa cara sense núvol ni vel,
            sense vel, sí, sense vel”.






dissabte, 12 de maig de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 481

SANT PANCRAÇ

[Estampa de San Pancracio]

Ahir Sant Ponç i avui Sant Pancraç. Tots hem vist petites figures d'aquest Sant a casa de coneguts i en diverses botigues. Al meu barri de Gràcia, el podeu trobar en un reconet de la bodega, a la fleca , a la farmàcia i, la meva perruquera, el té envoltat de julivert tot l'any. Sol ser una petita figura de guix que representa a un adolescent vestit de romà, túnica verda, mantell vermell. Aixeca el dit índex de la mà dreta, mentre que a la mà esquerra sosté un llibre obert i una palma, símbol del martiri. Al cap una corona daurada de llauna, i va calçat amb sandàlies.
La història dels dos sants és similar. Pancraç, noble pagà originari de Frígia (Àsia Menor) es trobava a Roma on fou batejat. L'emperador Dioclecià volia emportar-se´l a palau, sempre que renunciés a la seva fe, al no cedir el van decapitar. De nit, alguns cristians se'n van endur el cos i el van sepultar a la Via Aurèlia. Segons la tradició era el dia 14 de maig del 305, només tenia 14 anys. Se'l considera advocat dels que busquen feina i el seu nom esdevingué popular a molts indrets de Catalunya i també a Anglaterra.
A casa nostra, la devoció popular ha traduït en "salut i feina" la seva petició. La meva mare m'explicava que li demanaven feina; ella i les seves germanes que eren modistes, fins que un dia algú no els hi va pagar la feina feta, uns vestits de núvia. Des de llavors pregaven així: Sant Pancraç que tinguem feina i que ens la paguin. La manca de treball que comporta la crisi i,  les retallades a tots nivells, propicia que molta gent busqui una intercessió o una via d'esperança i, ompli els altars on es venera la seva imatge amb espelmes i llantions; només cal que aneu al seu altar de la Catedral. Per tant un sant de molta actualitat.

divendres, 11 de maig de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 480

                               Resultado de imagen de fira sant ponç carrer hospital


Un any més Barcelona s'omple de colors i d'olors.
La Fira de Sant Ponç és una de les fires més antigues de les que es fan a la nostra ciutat. El carrer de l'Hospital es converteix amb el millor lloc per comprar mel, fruites confitades i plantes remeieres.
Era costum que, a la primavera, els herbolaris portessin herbes per vendre-les. Les herbes collides en aquesta estació de l’any es creia que tenien més propietats curatives. Fins el segle XVI,, aquesta fira es feia a la primavera però es va cristianitzar i es va començar a celebrar el dia de Sant Ponç, l’11 de maig.
El primer emplaçament de la Fira de Sant Ponç va ser a la plaça de Sant Miquel, després es va fer al carrer de Sant Cugat del Rec, i – finalment – al seu actual emplaçament: el carrerde l' Hospital.
Si decidiu fer una passejada pel carrer de l'Hospital, trobareu molta gent i moltes 
parades plenes de bresca, de mel, fruites confitades, melmelades, mató, iogurt i formatges artesans, herbes medicinals i altres productes també artesanals.
Gaudim, avui, d'una festa ben nostra.

Resultado de imagen de sant ponç carrer hospital 2015

Resultado de imagen de sant ponç carrer hospital 2015


dimecres, 9 de maig de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 479

DELTA DE L'EBRE

Resultado de imagen de delta de ebre

Resultado de imagen de delta de l'ebre


                                  
Aprofitant el pont de l’u de maig, organitzem amb la colla una sortida de quatre dies per terres de l’Ebre, el Priorat i el Matarranya. L’excursió, ha estat un èxit.  Gràcies al bon temps que cada dia ens ha acompanyat, ens ha permès visitar una bona colla d’indrets.
Començo el relat pel final, que consisteix en visitar, amb calma, el Delta. Amb una superfície de 320 km, és un dels hàbits aquàtics més importants del Mediterrani occidental i, la zona humida més gran de Catalunya.
Situades dins el Parc es troben les badies del Fangar i els Alfacs a la desembocadura de l’ Ebre. A l’interior de les dues badies, les aigües són tranquil·les. La profunditat varia des d’un, a vuit metres; el fons està cobert d’extenses praderies d’algues que converteixen aquest ecosistema, tan fèrtil, en l’origen de la seva alta diversitat biològica. Les aigües de la costa, exposades a una gran renovació, són riques en nutrient, i alimenten la gran concentració d’algues planctòniques que són la base de la cadena tròfica de les dues badies. Aquestes condicions, favorables, son l’èxit de conrear els espectaculars musclos, i les fines ostres arrissades i les cloïsses, que donen nom a la zona de marisc més important del Mediterrani espanyol.
La Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre el 1983, que consta de la comarca del Montsià en l’hemidelta dret i del Baix Ebre en l’hemidelta esquerre. De les poblacions que formen part de l’hemidelta dret destaca Amposta que junt amb el Poblenou del Delta, té un major nombre d’habitants. Aquí, també es troba el centre d’interpretació de les llacunes en la Balsa de l’Encanyissada. De l’hemidelta esquerre visitem la població de Deltebre, on es troba la seu del Parc Natural del Delta.
A part de les caminades que fem per la zona, embarquem en un catamarà per fer un creuer fluvial de més d’una hora de durada per la desembocadura de l’Ebre, vorejant les illes de Buda i de Sant Antoni. El guia ens dóna torta classe d’explicacions científiques i pintoresques del que anem veien, tant de la flora i fauna, com de la profunditat de les aigües en diversos trams.Fa sol i molt de vent que ens obliga a deixar la coberta i quedar-nos a l’interior, un xic més protegits mentre fem fotos, com podem, amb la càmera a la mà.Tot comentant el que hem après del Delta sempre canviant, busquem un restaurant per dinar i com no podia ser d’altre manera demanem un primer plat de marisc i un segon d’arròs, ambdues d’aquesta terra.

Resultado de imagen de delta del ebro

dimarts, 24 d’abril de 2018

L'arpa i les seves vibracions,478

                                                                      SANT JORDI 2018

Resultado de imagen de sant jordi barcelona

A la tornada, d'una petita escapada, trobo al meu correu la felicitació pel dia de Sant Jordi del Rafel amb les dues roses, la vermella de sempre i enguany la groga en record pels nostres estimats presos polítics, així també com no podia faltar el vers ja esperat de la Maria Dolors.
Avui va la  meva felicitació, tot desitjant que el proper Sant Jordi el puguem celebrar amb més alegria, més roses i més llibres