diumenge, 12 d’agost de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 488

                                   
CARTELL DE LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA, 2018



                                                                     Resultado de imagen de cartell festa major de gracia 2018
                                                                                                          

Mònica Toledo, amb el cartell. Foto: Fundació Festa Major                                                                                        
Enguany ha guanyat el primer premi, del 25è Concurs del cartell de la Festa Major de Gràcia 2018, organitzat per la Fundació Festa Major de Gràcia, la il·lustradora i dissenyadora gràfica Mònica Toledo Guzmán, nascuda a Toledo, i veïna de Dosbarrios de Toledo.

Mònica va estudiar Belles Arts a Sevilla, més tard especialització a Madrid i, després de passar un cert temps a Londres, decideix fer un canvi de ciutat per començar a treballar d’íl·lustradora, que és el que realment  li agrada, a Barcelona. On es va sentir de debò acollida va ser al barri de Gràcia, així que hi va arribar tal com ella explica. Ara el premi li sembla un somni.

Per ella, el cartell representa els sentiments que li transmet la festa. Són les persones que hi prenen part i les que, realment, fan que la festa sigui el que és. En el cartell hi apareixen des del correfoc, famílies, avis, cultura popular, etc.,caminant tots en filera, com si formessin un carrer per on hi passen tots.

Els que em coneixeu sabeu que em sento gracienca de soca-rel, el barri on vaig néixer  i on encara resideixo. Els graciencs voldríem que avui, més que mai, la festa sigui de germanor, de convivència i de solidaritat. Encara és viu el record de l’any passat que, en plena celebració  del bicentenari de la nostra Festa Major, l’alegria  va quedar truncada pels atemptats de la Rambla.

Gaudiu-ne amb nosaltres, que tots hi sou convidats.

Resultado de imagen de festa major de gracia 2018


         

dissabte, 28 de juliol de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 487


                                         LA VALL DE NÚRIA

Un any més pugem a Núria, a l’escapada tradicional de cada estiu quan ve la meva germana a Barcelona. Acompanyades de dues amigues agafem el cotxe amb el desig de deixar la calor endarrere i anar cap a la Vall tan estimada.

Deixem enrere Vic, Ripoll, Campdevànol i Queralbs on aparquem el cotxe en una gran àrea. Sortosament, només es pot pujar a Núria amb cremallera.

El temps ens acompanya; sense pluja de dia, i si a la nit que cau una pluja fina que ho deixa tot ben mullat. Encara, queden moltes congestes que ens apressem a fotografiar.

Just a l’arribar ens trobem els parterres plens de la flor emblemàtica de la Vall de Núria, el marcòlic groc, que floreix entre juny i juliol. Donat que els altres anys al anar-hi a l’agost no podíem veure-la, enguany ens fa molta il·lusió trobar-la tan abundantment.

A la secció de llibres de la botiga, en comprem un que parla de la flora i fauna de les muntanyes de Núria i d’aquest entorn. Ens assabentem de curiositats, algunes desconegudes. El marcòlic groc , anomenat també lliri del Pirineu, (lilium pyrenaicus), es troba entre 1500 i 2000 metres, en zones subalpines del Pirineu. Pot arribar al metre d’alçada. Les seves flors que neixen de cap per vall, tenen sis pètals de color groc amb taques brunes i les seves fulles són ovals en grups de cinc al llarg de la tija. Us penjo la foto que no per coneguda, perd bellesa.
Resultado de imagen de marcolic groc nuria

Resultado de imagen de nuria

En quan a les muntanyes, s’anomena l’Olla de Núria l’espai entre set pics: Fontalva, Embut, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus i Fontnegre. El nostre poeta Maragall en diu “la plana més bella” i realment ho és.

Kilian Jornet, ens diuen que fa el recorregut de l’Olla per entrenar-se abans de participar, en altres països, en curses més importants.

Les nostres caminades de cada matí fan riure al costat dels grups d’excursionistes i escaladors que des de l’hotel o del càmping programen cada nit pel dia següent, la seva ruta. Això, a nosaltres, no ens treu el gaudi de mirar amunt i veure l’alçada i bellesa de les muntanyes. Des del pla veiem, al fons, el Pic d’Eina de 2786 m. Noufonts de 2861, Coll d’Eina de 2682 i el Puigmal més amagat de 2910 m.

Al pla, els cavalls i vaques ens fan companyia, pasturen en llibertat tant uns, com les altres. Fa poc que han parit i les vaques, porten al costat els vedells que aprenen a trepar i les eugues els pollins que els segueixen amb les potes, encara maldestres.

Com experiència bonica m’emporto la impressió que em va fer un capvespre, sentir el silenci total. Em trobava sola passejant al voltant del llac, cap persona, cap gos, cap soroll, l’aire quiet i el cel sense núvols, només el silenci total i absolut.
Resultado de imagen de vall de nuria

Retorno al poeta Joan Maragall
Verge de la Vall de Núria
Voltada de soletats
Que inmòvil en la foscúria
I en vostres vestits daurats,
Ohiu la eterna cantúria
Del vent i les tempestats:
Verge de la Vall de Núria,
A Vos venen les ciutats















dissabte, 21 de juliol de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 486

Resultado de imagen de La favorite liceu barcelona

Assistim a l’última funció del Liceu d´aquesta temporada; Òpera ,La Favorite de Donizetti, obra escrita per encàrrec i amb llibret d’Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe. Estrenada a París en el 1840, narra una historia d’amor ambientada a l’any 1340 en un dels darrers dies de la Reconquesta i que acaba amb la mort de Leonor de Guzmán, la favorita del rei de Castella, Alfons XI, als braços del seu enamorat Fernand. El resultat és una obra equilibrada, a mig camí entre el gust francès, que inclou ballets i del belcanto tardà del mateix Donizetti

Derek Gimpel, el director escènic, situa en una època intemporal aquesta impossible història d’amor.

Òpera cantada en francès per intèrprets de gran vàlua. La mezzo Clémentine Margaine, en el paper de la favorita, Michael Spyres, en el del novici enamorat Fernand, el baríton austríac  Markus Werba en el rol del rei, Miren Urbieta en Inés confident de Leonor, impecable en l’ària que té assignada i, finalment el baix Ante Jerkunica en Balthazar prior del monestir, que va ser el més aplaudit després de la parella protagonista.
Resultado de imagen de La favorite liceu barcelona


La direcció musical de Patrickk Summers, semblava més un concert que una òpera, amb menció especial als instruments de vent i metall, i també els solos de flautes, corn anglès, l´oboè i el clarinet. La música corresponent al ballet és interpretada amb el taló abaixat enmig de les escenes de l’òpera.
Resultado de imagen de La favorite liceu barcelona


El cor dirigit per Conxita Garcia va demostrar gran professionalitat.

Coproducció del  Gran Teatre del Liceu i el Teatro Real de Madrid.

Resultado de imagen de la favorita liceu de barcelona

A la sortida els comentaris habituals i el desig de seguir escoltant bona música operística la propera temporada.




















diumenge, 1 de juliol de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 485

MÚSICA DEL RENAIXEMENT A CATALUNYA

Resultado de imagen de de canendi elegantia

Assisteixo, amb els amics al concert a l’aire lliure en el marc incomparable de l’espai barroc i acústicament privilegiat  de la antiga Casa de Convalescència, seu des de fa molts anys de l’Institut d’Estudis Catalans.Gaudim d’una nit en que la temperatura és molt agradable.
El secretari general de l’IEC, Romà Escalas, fa la introducció de l’acte i ens presenta el programa, que durant els mesos de juny, juliol i novembre,  serà un cicle de concerts titulat ”Música al claustre: cobles i capelles”.
Avui és un conjunt vocal, especialitzat en música del Renaixement, que interpreta un programa centrat en compositors de l’escola catalana. Així, hem pogut sentir peces de Joan Cererols, i  obres poc conegudes de Vila, Alberch o Cabanilles, entre altres.
De Canendi Elegantia, el grup d’avui, està compost de vuit cantants masculins; dos contratenors, tres tenors, dos baixos i Francesc Garrigosa, tenor i director del grup. En la segona part Jordi Ribell al clavicèmbal .
                      
A destacar per la seva bellesa el Magnificat a 4  de Pere Vila, que prové d’un manuscrit de la catedral de Tarassona (1465/1538), i que De Camendi Elegantia ’ha reestrenat enguany després de 500 anys I que ens ofeix en primícia, ja que feia cent anys que no es cantava.
La resta del programa, obres en la seva majoria religioses, Pueri hebraeorum, Ave maria, O vos omnes, que es cantaven en les esglésies i algunes de profanes, tan en llatí com en castellà i la d’El bon jorn , (ensalada renaixentista).La seva temàtica s’inscriu en el cicle de Nadal. A traves d’un fil narratiu, diversos pastors relliguen un seguit de cançons i villancets en català, castellà i occità, rubricats per una salmòdia llatina. Mitjançant la recreació musical d’un estil costumista i pseudo popular , l’autor cercava d’apropar l’evocació del misteri del Naixement als fidels que omplien el temple desprès de la Missa del Gall. A Mateu Fletxa de València li devem aquesta deliciosa peça composta durant el segon terç del segle XVI
Per acabar tres peces de Joan Cererols: Al amor que viene, !Alarma! Toca el amor,  i !Ay, que dolor!.

La musica que hem escoltat aquesta nit, ens confirma que la permanència dels repertoris han garantit que els termes de cobla i capella mantinguin, encara avui, el significat original com a testimoni de la seva identitat.

Resultado de imagen de de canendi elegantia
De Canendi Elegantia


Resultado de imagen de clavicembal
Clavicèmbal




dissabte, 23 de juny de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 484

               BONA FESTA DEL FOC 
                                          A TOTS ELS BLOCAIRES
                       

Resultado de imagen de revetlla sant joan 2018
                                  
Resultado de imagen de coca de san juan

Imagen relacionada

dissabte, 16 de juny de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 483


Resultado de imagen de OBC requiem de Dvorak

Sense cap  dubte el concert de cloenda de l’OBC va ser un dels més concorreguts i aplaudits.
Per primera vegada es va poder escoltar a l’Auditori EL RÈQUIEM DE DVORÁK, sota la direcció de Kazushi Ono. Una obra magna del Romanticisme que va més enllà del text religiós; una reflexió sobre la vida, la mort, l’ésser humà i l’esperança en que la música esdevé la protagonista. Kazushi Ono explica que quan es va proposar interpretar a Barcelona aquesta obra colossal, es va adonar que l’OBC no l’havia interpretat mai ,i ho va voler resoldre ràpidament amb aquesta versió integra que ens ha presentat. Més de 90 minuts de música simfònica i un excel·lent cor, el rèquiem que , juntament amb els de Mozart, Verdi, Brahms i Fauré, interpretats tots ells per la nostra orquestra en diverses ocasions, completa el conjunt de “rèquiems”.
L’any 1890 Dvoràk era al punt àlgid de la seva carrera i, per satisfer un encàrrec del Festival de Birmingham, va compondre aquesta obra sense escatimar-hi recursos; una obra gegantina que combina fragments suaus  i tendres amb grans explosions dramàtiques.
Tres corals van posar la seva veu, Cor Lleder Càmera, Cor Madrigal i Cor Anton Bruckner, amb un total de cent cinquanta cantaires.
Solistes Marta Mathéu , soprano, Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano, Roger Padullés, tenor i José Antonio López, baríton.
Un conjunt esplèndid. Bon final de temporada


Resultado de imagen de OBC requiem de Dvorak
Kazushi Ono
Resultado de imagen de OBC requiem de Dvorak
Orquestra, cors i solistes







dilluns, 21 de maig de 2018

L'arpa i les seves vibracions, 482

                                                             
Resultado de imagen de maria by callas: in her own words

Tarda molt agradable de cinema. Surto amb una amiga i decidim anar a veure Maria by Callas. A totes dues ens agrada molt l’òpera i coincidim en el mateix abonament, en les representacions del Liceu.
No espereu trobar res més del que ja sabem de la vida de la diva. És tracta d’un documental d’una hora i cinquanta-tres minuts, les escenes del qual són tretes d’arxius amb col·laboracions de Nadia Stancioff, amiga de sempre de la Callas. Dirigida per Tom Volf.

No és tampoc una biografia tal com podríem pensar, sinó que el
 bel canto, va posant música a relats de la seva infantesa, adolescència i posterior casament amb Giovanni Meneghini. Les converses i fotografies, donen l’oportunitat de veure-la  i escoltar-la en actuacions d’arreu d’Europa i Amèrica, així com l’etapa de silenci de nou anys, al costat d’ Onassis.
Callas, con su primer marido, Giovanbattista Meneghini, y su futuro esposo, Aristóteles Onassis


Amb el seu marit i Onassis
Alliberada de la seva etapa grega, viu a Paris fins el retrobament amb l’Onassis, aquest ja molt malalt.
Ambientada entre 1923 i 1977, any de la seva mort a París, als 53 anys, ens permet recordar personatges prou coneguts. Polítics, escriptors, productors, directors, cineastes i famosos.
Les àries que canta son bellíssimes, algunes, durant les representacions teatrals de Norma, Tosca, Lady Macbeth, o Carmen.
Resultado de imagen de maria by callas


Si us agrada la música d’òpera no deixeu d’ anar a veure el documental. És una joia. M’agradaria acabar amb un Link on poguéssim escoltar-la cantant  Casta Diva de Bellini, però no ho sé fer, no tinc la Meri al meu costat, però si que us ho podeu imaginar posant la lletra a la música:
Resultado de imagen de maria by callas
                       “Casta deessa, que amb teva resplendor de plata,
            il·lumines aquests antics boscos sagrats, torna vers nosaltres
            la teva formosa cara sense núvol ni vel,
            sense vel, sí, sense vel”.