dimecres, 19 de juliol de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 457


Resultado de imagen de josep cabre

Novament gaudim d’una tarda-nit de musical al Pati de la Casa de Convalescència, amb una temperatura agradable.
Segueix el programa en record  del “Cent anys del llegat científic i musical de Felip Pedrell”

El títol del concert; "L’estudi i la transcripció dels Repertoris històrics”. Totes les peces són interpretades per la “Companyia Músical “ que dirigeix Josep Cabré, baríton barceloní,  que abans d’iniciar l’audició , ens explica que va fundar la Companyia Musical,  per a donar a conèixer, repertoris menys habituals del renaixement i barroc del cant pla a la polifonia. Ara, desprès d’una vida dedicada a la música antiga d’arreu d’Europa, la Companyia Musical és el projecte artístic i professional que afronto amb mes il·lusió, car m’ofereix la possibilitat de treballar amb la nova generació d’intèrprets catalans per a la recuperació de la vella i bellíssima música del meu país.

Per tant,  “Companyia Musical”, és el nom que rep la trobada de músics i cantants, d’orígens i experiències diverses sota la direcció artística de Cabré, per compartir la pràctica musical al voltant dels repertoris  del Renaixement i del Barroc.

Resultado de imagen de institut d'estudis catalans carrer del carme 47
Capvespre post concert, una meravella
A l’audició d’ aquesta nit hi ha intervingut cinc cantants,
M. Elena Medina i Cecilia Mazzufero, sopranos,
Ernesto Ruiz, contratenor,
Martí Buil, tenor  i
Tomàs Maxé, baix.
Josep Cabré complementa la tasca de director acompanyant, amb la seva veu totes les cançons.
Cabré acompanya a Ruiz, Buil i Maxé, assaig al pati

Programa amb músiques del Llibre Vermell de Montserrat, Joan Brudieu, Tomás Luis de Victoria, Francisco Guerrero, Mateu Fletxa i d’altres d’Anònims
Un plaer per l’oïda, ja que totes les interpretacions han estat extraordinàries, sobretot les veus masculines que sonen perfectes.
Propera audició dijous 14 de setembre.


LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA


A vegades tinc altres coses a fer i no trobo el moment per fer una entrada de bloc. Per això m'he proposat fer un petit poema cada dia com a "deures d'estiu", així , al final us els enviaré tots alhora, però sapigueu que encara que no publiqui al bloc és per la complicació tècnica d'haver-me de connectar a través del telèfon i els problemes de connexió, però penso sempre en vosaltres, els que sé que em llegiu.

dimarts, 18 de juliol de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA



Aquella cica a la que van sortir unes estranyes protuberàncies ara les ha convertit en una magnificència de diverses capes de fullam. Està preciosa. La Mina, aquest any també ha fet una transformació semblant i és apassionant veure com una nena, lentament i sense pausa es va transformant en la que serà, més o menys, ja per sempre. És tan interessant el buit com el ple, el que té i el que tindrà. La Natura mirall de la vida. 


dimecres, 12 de juliol de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA


Us envio un verset que il·lustra el meu dia, avui.

Matí
A l’hora fresca
quan tot despunta,
moments de pau.
Dormen encara
menys els ocells.
Sona una flauta,
passa un avió
i el gat reclama.
Tot és cançó.
Portes tancades
 a la calor.

dimarts, 11 de juliol de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA

    
Uf,uf, uf...encara soc als primers quinze dies de vacances efectives en les que prima la posada en escena i les novetats d'infraestructura i intendència degudes als canvis de personal que es van presentant. Sembla que ja comencem a estabilitzar la situació i avui, la Meri (com no) m'ha dedicat el temps a repassar i ensenyar-me com ho he de fer per escriure al bloc. Ara que estic acostumada a la fibra òptica i l'Internet sempre connectat, és una llauna haver de començar de nou un nou sistema. Espero que en quant ho hàgim fet uns quants cops ja en sabré).
Els dies passats, a les hores de lleure m'he dedicat en cos i ànima a la lectura de la novel·la autbiogràfica de Karl Ove Knausgard que ens va recomanar el Borja. El vàrem anar a escoltar al CCCB i ens va interessar molt. Són sis volums dels quals n'han sortit cinc, cada un d'unes 700 pàg; una passada. Es poden llegir sense ordre i jo ja he donat compte de la primera i estic a mig de la quarta (les altres les tinc encarregades i aniran caient al llarg de l'estiu). Són apassionants i particularment aquesta quarta en que parla molt dels seus problemes com a escriptor. És un prodigi observant els detalls de tot el que l'envolta, el que pensa, el que fa, el que li passa...Jo, si fos ara, tornaria a escriure la novel·la d'enguany i estic segura que seria molt millor. 
   Us envio una foto del panorama que tinc des de la meva gandula al lluny de "l'ària d'activitats diverses familiars". Aquesta gespa no tallada és una performance del David que fa veure el contrast entre fet i no fet. Un bon símbol per nosaltres que no deixem de "fer coses "constantment.

diumenge, 9 de juliol de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 456


Resultado de imagen de concerts al claustre IECResultado de imagen de felip Pedrell

Com cada any des de 2012, l’IEC organitza el cicle de concerts Música al claustre, amb que es vol recuperar la tradició musical entre altres activitats de les antigues acadèmies de Barcelona. Enguany, el cicle té com a eix central l’obra del compositor, musicòleg, pedagog i crític Felip Pedrell
Assisteixo amb els amics, al primer concert del cicle, en el marc incomparable de l’ espai barroc de la antiga Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, gaudint d’una  tarda en que  la temperatura és  molt agradable.
El secretari general de l’IEC, Romà Escalas, fa la introducció de l’acte i ens presenta el compositor Felip Pedrell. La seva personalitat polifacètica. El llegat que fa als  seus deixebles i seguidors. L’estudi i la transcripció dels repertoris històrics. La puresa de la música instrumental, remarcant  la dimensió internacional de la seva tasca.
El Títol del concert és:
L’ESTIL I EL LLEGAT ALS SEUS DEIXEBLES; L’ÒPERA, EL LIED I LA CANÇÓ.
El programa consta d’obres de Felip Pedrell, Isaac Albéniz, Matilde Escalas, Enric Granados i Lluïsa Casagemas.
Resultado de imagen de Maria Teresa Garrigosa-Massana
Maria Teresa Garrigosa-Massana ,soprano barcelonina, que el 2013 va rebre el 8è Guardó Felip Pedrell, per la seva dedicació a la recerca, posa avui la  veu al poemari,
De Pedrell sentim: Sospirs, Si pogués un sol instant. Non,non,non noneta i Cançó de l’estrella
Resultado de imagen de musica al claustre IEC

L’acompanya al piano un altre barceloní guardonat amb el primer premi de la 8ª Mostra de Música de Cambra de la Generalitat de Catalunya el 1992. D’acord amb l’època del compositor, el piano és   un Érard de final del segle XIX, cedit pel Museu de la Música de Barcelona.
Desprès de les cançons de Pedrell, segueixen els altres compositors, ben diverses cada un,  Albèniz i Granados passant pel més actuals  Escala i Casagemas.
Al final  la propina, Teresa Garrigosa ha cantar una vegada més la deliciosa cançò Non,non,non nometa, i ens diu que Pedrell, la va compondre recordant la seva mare quan, aquesta, la cantava als seus germans més petits.
Si voleu gaudir d’aquest cicle, queden dos concerts més, els dijous 13 de juliol i14 de setembre.

(Maria Dolors si em llegeixen, dir-te que he pensat molt amb tu. Sé com t’estimes aquest lloc)  


                                           











dijous, 6 de juliol de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 455


                                                           E.V.A

Resultado de imagen de eva teatre romea
T de Teatre presenta al Romea una producció dirigida per Julio Manrique.
S’emmarca dins el Festival del GREC 2017
Interpretada per les actrius Àgata Roca, Rosa Gàmiz, Marta Pérez i Carme Pla, i la jove Carolina Morro; amb els acompanyants masculins  Albert Ribalta i Jordi Rico, ambdós intercalen dos personatges
Esporàdicament es projecten trossos de vídeos d’imatges fosques que complementen l’escena, a càrrec de Francesc Isern.
Amb aquesta aventura molt especial, T de Teatre celebra els 25 anys sobre els escenaris
E.V.A, són les sigles que corresponen a l’Escala Visual Analògica del Dolor. Una comèdia dramàtica on quatre històries creuades de quatre companyes d’escola ens fan reflexions sobre el dolor, la seva poesia i les seves formes. El dolor físic, el crònic, el somàtic, el neuropàtic, el dolor vital, el moral, el quotidià, i el de l’ànima.
Resultado de imagen de teatre romea EVA
Entra en joc un armari tancat, que ens fa molta mandra obrir encara que a dins hi faci un fred insuportable, un japonès ajudarà a la actriu a treura tot el que faci nosa ( actualment un llibre, líder en vendes d’una japonesa tracta aquest tema).
Àgata  Roca canta una cançó que fins llavors no s’havia atrevit a cantar.
Resultado de imagen de teatre romea eva
També hi trobem en els textos molt humor i amor i dolor i teatre. En fi hi trobem vida.
Una obra concebuda amb elles i per a elles. Per a quatre magnífiques dones de teatre, quatre amigues que bufaran les vint-i-cinc espelmes d’un pastís per celebrar que segueixen juntes, en ple segle XXI. I que segueixen endavant.

divendres, 23 de juny de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 454







Imatge noticiaDesprés d’uns dies d’absent de la meva participació al bloc, reprenc la trobada amb vosaltres per a desitjar-vos una bona revetlla i posterior diada de Sant Joan.

A la Plaça del Diamant, on visc, ja està tot preparat  per a celebrar-ho.  Primer, sopar a casa amb la  colla d’amics de tota la vida; després a la plaça amb els veïns i la seva quitxalla a encendre el foc, jocs al seu voltant i, tirar les piules i els coets que tant agraden als més menuts, a més del que ens pugui portar la màgia d'aquesta nit.




dimecres, 21 de juny de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA


ORDRE


Són dies d'acabar coses per poder-me'n anar en ordre a passar l'estiu. Tinc completament acabada la novel·la "L'home que llegia" i, si voleu, està a la vostra disposició en format per tauleta o internet. També la tinc en format llibre però per llegir-la ja va bé (i no costa res) la tauleta. M'ho dieu i la Meri, diligent, us la farà arribar.També la de l'any passat ( Pasta de paper) és completament, completament acabada però com que té molts dibuixos i grafismes no sé si... (li preguntaré a la meva consellera informàtica). I també hem refet tres reculls  de poesies: Amb la lluna jugo a fet, En un mar de plata i Paraules del meu camí (també serà consultada la seva possibilitat de publicació informàtica). Us ho faré saber. Per quedar-me tranquil·la encara em falta el recull de les Nadales i els versets de S. Jordi però degut a canvis d'ordinadors i altres problemes (sobretot la poca disposició meva a "preservar" les meves obres) crec que me'n falten uns quants i he d'intentar trobar-ne algun més. El temps, el gran esbarriador, els deu haver llençat a volar. Ja està bé. És ara que em cal fermar bé les coses perquè em facin coixí. Els reculls del que he escrit des que em va començar la dèria, fa setze anys, ocupen ja un espai respectable. M'agradaria poder mesurar no l'espai sinó la qualitat. Ara que el que tinc més clar són les moltíssimes hores de satisfacció que m'han proporcionat. I que duri!

dimarts, 20 de juny de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



Ja el tenim de nou a l'abast : l'avió del Tibidabo, convenientment restaurat, repintat i a punt perquè hi anem. Em, fa gràcia pensar que un enginy que no vola, ens ha fet volar tantíssimes hores a tots els qui  poca cosa ens cal per desfermar la nostra imaginació.
                                                    Benvingut de nou!
El desembre de 1927 el Rei Alfons XIII va pujar a l'original, un Rorbach Roland amb el qual Iberia va fer el primer viatge entre El Prat i Carabanchel (Barajas no existia encara). L'avió vermell nostre és un model a escala d'aquest.
De petita, somniava que l'avió, un dia es deixaria anar i planejaria per ensenyant-me tots els racons de Barcelona. Una impressió que va fer-se realitat quan vaig fer un vol en helicòpter per sobre la ciutat. Però em va semblar curt. Per això vaig fent, a peu, els descobriments que encara somnio.

dilluns, 19 de juny de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA


a ca l'Ardiaca

al Museu Marés
Acadèmia de Bones lletres.

Per seguir la tradició de poc no m'agafa un patatús. Quina calor vaig passar! I això que hi vaig anar a la tarda però aquell dia va ser terrible. Sort que, com una guiri, em vaig comprar una ampolla d'aigua i vinga a beure per no deshidratar-me. Però en arribar a casa em vaig mirar els peus i, ai làs, se m'havien tornat "peus de porc" autèntics . Estic arribant al paroxisme final i preparo la fugida de la ciutat per ben aviat. Crec que hauré de tornar algun dia però em sembla que a partir de dijous vinent me'n vaig amb les meves amigues les orenetes i a jeure al balancí. Ja tinc un pila de llibres per llegir i molt i molt paper per escriure. El bloc ja veureu com anirà perquè com que he de connectar el wifi a traves del telèfon, depen de la cobertura que no és gaire bona. 

dijous, 15 de juny de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA




Us recomano que aneu a veure l'exposició de Torné Esquius Poètica quotidiana, al MNAC fins al 7 de juliol. És una delícia. D'una època determinada, és clar, però amb un estil molt personl  cavall del modernisme i el noucentisme ell va ser el pintor e la vida senzilla i es va dedicar sobretot a la il·lustració de llibres infantils, textos literaris i va col·laborar en les revistes del seu temps. A tots els que un dia o altre hem vist algún d'aquests llibres o al Papitu, o Picarol, aquesta exposició ens du directament a la nostra infància i a coses que hem vist mil vegades fent-les nostres. No us la perdeu


dimecres, 14 de juny de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA




Com deia ahir "cada terra fa sa guerra" i ahir a la tarda en varem tenir un bon exemple al Congrés dels Diputats. No sé si vàreu veure cap tros però era molt profitós i instructiu. Per un cop a la vida allí es va fer política i no com altres cops, en un calc del Burgès gentilhome que parlava en prosa sense saber-ho. Espero pel bé de tots que els d'ahir sí que ho sabéssin. Almenys, si pels fets se'ls coneix, ahir se'ls va entendre tot. Només vaig trobar que el Sr Rajoy s'hauria d'haver vestit com el Burgés de Molière (les punyetes sí que les duia) per acordar-se amb el seu discurs rimbombant i ampulós. Va ser tot un exercici d'estil potser adient al dia en que es feien els exàmens de selectivitat. Amb aquesta sessió sí que es podia fer un bon exercici de selecció que no es definirà fins avui sense que s'esperi cap canvi.

dilluns, 12 de juny de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA

QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA



Això és el que aquí s'havia dit sempre, però ara, com que tot canvia, resulta que al Japó han descobert les virtuts dels gats i els han donat entrada als llocs de treball perquè la seva presència relaxa els treballadors. A mi m'agrada molt veure un gat que tenim mig adoptat a Saifores, que ve quan hi som i quan no, caça conills pel seu compte i va gatinant periòdicament  amb major o menor fortuna. Aquesta independència és precisament el que m'agrada. Però per relaxar-me de debò, no ens enganyem, el que em va de primera és el balancí o una gandula, un llibre a la mà i una llibreta a prop i que em cridin a dinar mentre faig la sesta del canonge sense haver entrat a la cuina. Però me'n guardaré prou de comunicar-ho als sindicats japonesos. Encara ho adoptarien i sense royaltis. Ni parlar-ne. Cada terra que faci sa guerra. 

divendres, 9 de juny de 2017

El jardí del Tarot


Niki de Saint Phale , l'escultora francesa, més colorista i trencadora, potser de tot el segle passat va venir un cop a Barcelona i va quedar fascinada amb el Parc Güell. Tan és així que a partir d'aquell moment és quan va trobar el seu veritable camí d'expessió. Tots els que heu estat a París, segur que heu vist les escultures de l'estany de la placeta del costat del Pompidou. Però ara us volia parlar d'un parc sencer que va fer a la Toscana; una mena de Parc Güell singularíssim. Aquestes fotografies només poden donar-vos una idea del que és.









El podeu visitar a Garavicchio, un poblet de la Toscana on la família Agneli li cedí el terreny perquè pogués pogués crear (quan ja estava greument afectada per l'artrosi) el seu Jardí de l'alegria que va nomenar El jardí del Tarot.


Jo recordo perfectament quan l'any 66 va instal·lar a Estocolm la seva primera Nana, una dona de 29 m. convertida en sala d'exposicions a les que s'hi accedia entre les cames. L'escàndol va ser majúscul i es va retirar als tres mesos. Però moltes, moltíssimes més Nanas van anar sorgint i ara es poden veure arreu del món.






M'encantaria tenir-ne una al jardí (Més d'un creuria que era un retrat meu.