dimecres, 15 de setembre de 2010

Més o menys des del balancí



Record en el temps?


Vaig veure un magnífic reportatge testimonial de totes les operacions que s’han fet al voltant de les despulles del rei Pere II, fill de Jaume I i Violant d’Hongria, enterrat a Santes Creus.
Amb rigor i respecte es va dur a terme una molt complexa operació. Era el primer cop que s’actuava amb una tomba tan antiga, en un enterrament que mai no havia estat manipulat. Per tant la informació que podia donar és molt valuosa.
Com si hi hagués estat present (segurament millor) vaig presenciar com obrien el sarcòfag (la famosa banyera de pòrfir duta de Roma ), com es feia un motlle exacte per respectar la forma que havia adquirit i poder-lo traslladar sense danys, la col·locació en una caixa a mida... i ja als laboratoris de Restauració del Servei de Patrimoni, com se li feien radiografies i escaners; com es treien les robes que el recobrien i s’analitzaven; com es feien els estudis de pol·len, llavors i altres elements que afegien dades al coneixement; com es recobria de nou el cos amb unes robes de lli absolutament estèrils; com es traslladava de nou, es restituïa al sarcòfag i aquest es tornava a tancar.
Ara, el cadàver ja ha fornit tota la informació possible. Tot s’analitza, tot serveix. També s’ha pogut fer la reconstrucció aproximada, però segurament molt fidedigna, de les faccions reials.
Dins del sarcòfag s’han inclòs també uns cilindres–càpsules de record.
Tot molt científic i interessantíssim.
Però jo em pregunto: què han pogut saber de debò del rei? Sabem com era la cara però i el caràcter? Ens hem de refiar del que deien d’ell uns testimonis poc imparcials. M’agradaria saber què l’interessava, com estimava, si això era realment important per ell, si hagués estat conforme amb aquest estudi exhaustiu, si dalt d’un turó amb el seu exèrcit als peus era capaç de distreure’s amb el vol d’una oreneta o si l’encuriosia saber com s’ho fan els cargols per avançar. Què intuïa, què desitjava, era feliç? Com es fa per posar tot això en una càpsula del record? Hi ha record en el temps ? Aquest temps que ara la ciència ens acosta tant, manté també el seu contingut?

2 comentaris:

marisa ha dit...

jo també vaig veure el reportatge tant interessant. Vaig trobar fantàstic el tema de la càpsula informativa com la que enterren quan posen la primera pedra d'un edifici o la que duen els astronautes a l'espai. Quan tots nosaltres ja no hi siguem, qui estudiarà aquestes despulles?

Maria Teresa ha dit...

Em vaig perdre el reportatge, espero el repeteixin.