divendres, 24 de setembre de 2010

No sé pas on sóc


Ha començat el curs
Sabeu què és el trac? És aquella aprensió.angúnia-desig-por-interès-temor-ansietat-angoixa-excitació-recel-raurau- concerniment-expectació etc, que acostumen a tenir els actors abans de sortir a escena. És el que tinc jo després de la primera classe d'ahir. Ganes de llençar-m'hi i temença alhora. Què faré aquest curs? Què en sortirà? Valdrà la pena? Seré capaç? Ai, ai, tinc el TRAC.
És una emoció de basarda però que no em paralitza. Els millors el tenen encara que saben que el venceran. No és que pensi ser dels millors però tampoc em sento el vagó cuer.
Vencerem? Sí, és clar, vencerem. Llencem el nostre particular amunt i crits, i aprofitant les ganes d'escriure i l'entusiasme vital que ens cararcteritza, fem punta al llapis i endevant sense por que també hi ha gomes d'esborrar.
Com que és la Mercè, proposo canviar el trac per la traca que fa més festa.

3 comentaris:

marisa ha dit...

Canviant de tema: la de la foto de la dreta és la Romy Schneider o tu mateixa plena d'eufòria pel que ens cau al damunt?

Maria Dolors Giral ha dit...

Per al·lusions: gràcies salerosa

Maria Teresa ha dit...

Ui!!! quantes gomes d'esborrar, tu creus que calen? A crear que és el que et va i endavant senyora del balancí, trobarem a faltar la teva prosa poètica.