JOAN TRIADÚ I la vila de Gràcia.
Fa unes hores ha mort a l’Hospital de Barcelona, el Sr. Juan Triadu i Font als 89a. Els que seguíem de fa temps la seva malaltia, en més d’una ocasió temíem el pitjor, però se’n anava surtin. Avui ens ha deixat. Tenia una certa amistat amb ell, la seva dona, i la seva filla. Un grup d’amigues meves han treballat a l’escola Thau de mestres, secretaries o en diverses tasques; això feia que anés sovint a buscar-les a l’escola i, allí estava sempre en el seu despatx de director , el Sr. Triadú atenent a tothom. Durant molts anys va viure al carrer de Les Carolines, en ple barri de Gràcia i era freqüent fins fa poc trobar-te’l a la llibreria del carrer Astúries, al forn o al quiosc dels diaris.
Sempre l’he admirat com a poeta i pedagog. Conec la seva casa de Cantonigròs, entre les comarques de Vic i Olot on es refugiava per trobar pau i escriure. No us diré res de la seva obra, demà tots els diaris n’aniran plens i ho faran des de totes les besants, a ells els hi toca recordar-nos tot el que ha fet per Catalunya. Fa anys li van concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, vaig ser convidada al Palau de la Música.
Jo contribueixo al seu homenatge amb aquesta senzilla foto, feta per mi, el dia 25 de novembre de 2008 a la Plaça del Diamant, davant del balcó de casa, on amb motiu de posar una placa commemorativa de la Mercè Rodoreda, ( és petita de bronze i està col·locada a la paret que fa cantonada amb la plaça i el carrer Astúries), vaig estar al seu costat. Ja era gran i li costava estar dret, tot i això va aguantar estoicament dempeus, els parlaments dels regidors de l’Ajuntament de Gràcia, per fer ell la cloenda de l’acte amb una excel·lent aportació a l’obra de Mercè Rodoreda i el que representava la Colometa per la plaça.
Demà li direm adéu des del Palau de la Generalitat
La persona que es veu darrera d’ ell és la Montserrat Vilaseca, veïna meva, que sempre ens explica amb orgull quan ens ensenya fotos familiars, que la Rodoreda era la seva padrina, d’ella en sé moltes coses de la seva complicada vida , així com diverses anècdotes.
És la meva vibració d’avui des del reconeixement a un prohom català.
Desgraciadamente desconozco su poesía. En ralidad en la poesía he entrado pocas veces. Salvo Blas de Otero, Papaseit, Machado, etc, los clásicos. Más reciente me cuesta entrar. No es mi estilo. rafael.
ResponEliminaResposta al Rafel: La meva admiració pel Sr. Triadú, no és per la seva poesia que conec poc, sinó per la seva tasca pedagògica, fundador de l'escola Thau, fundador del CIC, per on han passat milers de persones com a estudiants i que ara tenen responsabilitats en tots els ambits culturals, espotius i polítics, però sobretot per el seu amor a la llengua catalana i fidelitat a Catalunya per damunt de tot. Aquesta tarda li direm adéu al saló de Sant Jordi.
ResponEliminaNo sé si saps que vaig treballar tretze anys a l'escola de jardineres del CICF i en TRiadú n'era el director. El recordo aparentment inassequible però molt cordial en el directe curt. Vagi també el meu petit homenatge a un dels grans lluitadors per Catalunya.
ResponEliminaSuposo que l'escola de jardineres és el mateix que dir Sant Gregori??? Li he dit adéu al Saló de Sant Jordi, he saludat a la seva esposa i fills en un ambient seré. No paraven d'arribar corones de flors de totes les entitats. També molts amics tots vellets i arrugadets de la vida social i política, sort que els 7 nets posaven un contrapunt de vida.
ResponElimina