dilluns, 31 de maig del 2010

EL RÉQUIEM DE PEPITO GRILLO

Acabo de leer y ver el regalo que ha recibido mi amiga. Un aparato que esos días ha empezado a ponerse de moda entre los voraces lectores y los amantes de la última tecnología que andan muy ocupados en ser los primeros y tenerlo antes que sus amigos. Ella, mi amiga, pertenece al primer grupo, el de los voraces lectores de libros. Dice, no obstante, que seguirá comprando ejemplares en papel, Veremos si eso es cierto. La tentación electrónica será fuerte y temo por ella. Dice que tiene setecientos libros, metidos milagrosamente, en dicho aparato. Pienso que por rápida que sea leyendo, y lo es, va a necesitar mucho tiempo para leerlos. Y me pregunto ¿Esos setecientos libros son todos ellos de su interés? ¿Son setecientas firmas de primera fila? ¿De aquellas que siempre estamos hablando?
Dicho así, suena a operación de marketing. ¡Horror! ¿La literatura sometida al mercantilismo más exacerbado con una pátina de modernez, de tecnología avanzada? Pienso en esto, porque precisamente, en su último libro “Dublinesca”, Enrique Vila-Matas habla por boca de su personaje, un editor jubilado que se plantea ir a Dublín, para celebrar un réquiem por el fin de era Gutenberg, un réquiem que deberá estar relacionado con el sexto capítulo del “Ulysses” de James Joyce. Un funeral que como dice ese personaje, no solo será un funeral por el mundo derruido de la edición literaria, sino también por el mundo de escritores verdaderos y los lectores con talento, por todo lo que se echa en falta hoy en día. Pepito Grillo dixit. 1 de junio 2010.

PEPITO GRILLO ESTÁ DE CELEBRACIÓN

Sí amigos, me habéis pillado con una mano en el teclado del ordenador y la otra alzando una copa de cava. Lo estoy celebrando porque me siento implicado, no solo por ser un personaje de Walt Disney, sino que también como asiduo lector durante muchos años de las revistas de cine. Este pasado mes de mayo apareció el nº 400 de “Dirigido por” y este mes de junio el nº 2.000 de “Fotogramas”. De “Dirigido por” conservo todos sus ejemplares incluido el nº 0 y sigo manteniéndome fiel a su compra mensual. De “Fotogramas” empecé con algunos números de los años cincuenta y después salté a los años sesenta y seguí asiduamente hasta el dos mil uno. “Fotogramas” fue durante muchos años la única revista de cine que se publicó sin interrupción. Por el camino se quedaron otros intentos como: “Film Ideal”, “Primer Plano”, “Cine Mundo”, un primer “Imágenes” nada que ver con el actual y de todas ellas conservo algún ejemplar. A “Dirigido por” me he mantenido fiel, por ser una revista diferente, que trataba el cine como era debido, con crítica seria, con estudios de los géneros, estudios de diferentes directores o películas clásicas, crítica de bandas sonoras y en la actualidad con comentarios de estudiosos de las mejores películas que van apareciendo en DVD, incluida la serie Filmoteca de FNAC. “Fotogramas” en cambio ha estado siempre más ligado a publicar un poco de todo, noticias de rodajes, chafardeo de las estrellas, que ya no me interesaba tanto. Aún y así siempre resultaba ameno leer las excelentes plumas que tenía en su redacción. Escritores o periodistas que ya eran famosos y otros que lo llegarían a ser con el tiempo: Maruja Torres, Rosa Montero, Vázquez Motalbán, Terenci Moix y mi admirado Enrique Vila-Matas.
Así que dejo aquí mi crónica, como dibujo animado que soy (por una vez dejo de ser lo que pretendo: un Pepito Grillo, piedra en el zapato), para seguir celebrándolo, para que estas dos publicaciones y las demás existentes hoy, como “Cinemanía” o a las que estoy suscrito, “Interfilms”, “Acción” y “AGR”, para que sigan vivas, como mínimo, otros 2.000 números más.
Rafael.

TRESCA I VERDESCA 118


  • Ja és meu!
Dissabte vaig fer 74 tacos ahí és nada i els meus fills em varen regalar el llibre electrònic tan somniat. És, és, és... ja el veureu però és fantàstic. Ara hi tinc ficats sis-cents o set-cents llibres, no sé, una barbaritat. Ara, però els triaré i ordenaré per poder anar omplint. M'he passat el cap de setmana anul·lada, llegint al balancí. És com un llibre de poesia petit i no pesa gens. No solament tinc ja molts llibres sinó que els que compri són força més barats que els de paper (que seguiré comprant és clar) amb la qual cosa el meu pressupost baixarà considerablement.
Friso per ensenyar-vos.-el.
  • Han dimitit cinc presentadores de Al Yazira per les pressions rebudes sobre la seva vestimenta. Ens solidaritzem amb la seva actitud i lamentem que per una causa que ens importa a tots s'hàgin quedat sense feina.
  • El Coliseu romà que està en obres, mostra ara l'hipogeu, o sigui les parts subterrànies amb les masmorres, i altres "espais escènics" molt interessants. Recordo haver-los vist en el viatge de fi de carrera en una visita especial i era escalofriant.. Per cert ja heu visitat els de Tarragona?
  • No trobeu que la moda de mig embarassades d'aquest estiu és un contrasentit quan el que ens demanen és que ens apretem els cinturons?
  • Una reina para todos i todos para una. en un salvament al despistar-se en un acte públic. Home, ho trobo molt solidari (però curt) donat que l'acte va començar amb salts amb paracaigudes.
  • Al Cesar el que és del Cesar... i les obres aragoneses del Museu de Lleida a la diòcesi de Barbastro-Montsó. Ara bé, això comportarà unes despeses considerables que tampoc no sé si és el moment de fer-les.
  • Titular: el Govern explicarà la pujada del IRPF. Ja seria hora que expliquessin alguna cosa ben explicada. Però, pensant-hi bé tot el que per entendre's cal que s'expliqui no serà que per si sol és inexplicable? Simplement m'ho pregunto, eh?
  • Les operacions d'estètica a la baixa. Qué bé. Deixarem de sentir-nos bitxos rars i quan trobem amigues no vistes de fa temps les reconeixerem.
  • El burka no és un problema a Catalunya, diu Benach. És clar, i tampoc la febre groga, ni la teoria de l'alliberament, ni les matances del Huttus i Tutsis ... ni tantes altres coses, però això no excusa que siguin preocupants, opinables i mereixedores de crear un estat d'opinió per evitar que arribin a ser preocupanys.
  • Segons les enqustes, suspens a l'Ajuntament. M'hi sumo.
  • En Xavier Corberó ha instal·lat a Beirut quinze escultures en basalt. No sé si les heu vist però són pedres grosses unes sobre les altres. Ja sé que és una crítica fàcil i potser desafortunada, però m'ha rascat alguna cosa íntima, veure-les fotografies i recordar altres espais de la mateixa ciutat amb ruines de guerra recent, tan semblants. Potser sí que el més important de l'art és la intenció i el que hi ha a dins però... Potser és el revulsiu que falta, no siguem tan primmirats.
  • Avui, demà i demà passat a les 22h. a la Filmo últimes oportuniutats per veure tres films de Mikio Naruse. En Rafel en va fer un gran elogi. Jo no me les perdo.
  • Me'n vaig a acabar el Dràcula que ha estat la lectura d'ahir. Seguiran... set-cents vint i quatre més i després més encara. Ah, Malole també tinc l'Ulises, el "nostre".

diumenge, 30 de maig del 2010

PEPITO GRILLO RECTIFICA

Se coló el gazapo de que Dennis Hopper tenía un cáncer de páncreas cuendo lo que tenía era un cáncer de próstata. Sorry.
PEPITO GRILLO ESTÁ DE LUTO

A los cinéfilos se nos ha muerto el muchacho, el hombre, el personaje, rebelde por antonomasia, siempre rodeado de otros célebres rebeldes del cine americano. Azote de la sociedad americana.
Con esta introducción, y no podía ser otra, me estoy refiriendo a la lamentable noticia de la muerte de Dennis Hopper. Que alguien se muera siempre es triste. A veces, incluso, muy triste. Pero hay circunstancias en la vida, y el cine es como la vida misma que sientes que se mezcla la tristeza con la rabia cuando desaparece un artista como Hopper. Creativo cien por cien: actor, director, fotógrafo, pintor, escritor, lo que se dice un verdadero hombre de las artes. Siempre comprometido y siempre tuvo el acierto de ser la piedra que se mete en el zapato para con sus compatriotas. Crítico con el sistema, auténticamente rebelde como lo fueron los personajes que interpretó en “Easy rider”, “Rebelde sin causa”, “Johnny Guitar”, “Gigante”, “Duelo de titanes”, “El amigo americano”, “Apocalipse Now”, “La ley de la calle” o “Terciopelo azul” que fueron títulos en los que representaba, en buena medida, su propia forma de ser, al igual que haría en las películas que dirigió, algunas de ellas caóticas, pero siempre llenas de creatividad e ideas. Fue mucho más que un Jiminy Cricket (Pepito Grillo para nosotros) para los americanos bien pensantes y acomodados. Lo dicho, la piedra en el zapato, incluso lo fue para él, durante aquella década de su vida en la que descendió al infierno de las drogas y el alcohol. En “Apocalipse Now” daba la sensación de que estaba totalmente colocado, y lo estaba, pero se daba la circunstancia de que en este estado conseguía sus mejores interpretaciones. Personaje problemático, por su rebeldía, contestatario contra el militarismo y duro con el salvaje capitalismo.
Al final de su vida, su rostro nos mostró un inquietante reflejo de la esperanza perdida y a la vez se fue erigiendo en el símbolo de las rebeliones fracasadas. Había en él un rictus de amargura, añadido al deterioro físico al que le sometió su cáncer de páncreas. Descanse en paz que ya se lo merecía. Toda su vida fue un esfuerzo continuo por mantenerse lúcido e incómodo. Y eso le fue agotador. No le resultó nada fácil.
Rafael 30/5/2010

dissabte, 29 de maig del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 17

Vinc del Liceu. Última representació del meu abonament d’enguany.

LES MAMMÉLLES DE TIRÉSIAS, opera bufa de Francis Poulenc (1899-1963), sobre llibret de Guillaume Apollinaire. Estrenada a París a l’Òpera Comique el 1947.

Thèrèse està fastiguejada de la vida que porta com a dona casada: la casa , els fills i parir cada any. Vol fer coses més importants , s’obre la camisa i dos globus que representen els seus pits surten volant. Es posa una barba postissa i a partir d’aquí és dirà Tirésias, la comèdia és de tripijocs.. El seu home s’ha de vestir de dona, i embolica que fa fort.

D’aquest drama superrealista que Apollinaire va escriure el 1903, Poulenc en fa una vertadera opera bufa de gust marcadament francès amb gran agilitat del text, ric en doble sentits i argots, que es correspon amb una música sensual, bastada en un llenguatge harmònic de gran efecte. Recorda sovint l’opereta vienesa, per l’abundància de polques i valsos, i una instrumentació rica, plena de les influències dels músics més estimats per Poulenc, com Debussy, Stravinsky – especialment en la part coral- (ooohhh, Marisa) i Chabrier, amb referències al verisme, a la música renaixentista, entre altres, en un conjunt atractiu i estimulant.

La soprano Maria Bayo (Tudela 1958, Premi Nacional de Música 2009) ha interpretat dignament el paper de Thèrèsa. El Cor Madrigal (fundat a Barcelona el 1951) s’ha encarregat de la part coral. La direcció d’escena d’Emilio Sagi ha apostat pel color rosa com a divertimento, rosa les llums, rosa el vestits, rosa les cortines...

(En la mitologia grega ja es troba per primera vegada un personatge cec anomenat Tirésias com endevinaire o oracle. En aquesta opereta Thèrèsa, en el segon acte també fa el paper de cartomàntica, per confondre al seu marit i al gendarme).

Ha donat de si el que es pot esperar d’una opéra bouffe, grotesca i divertida, amb personatges immergits en el teatre de l’absurd, fer passar l’estona amb rialles i bona música. Res més.

En la foto que us he posat, Jean Graduo, Reina Auchan i Michel Roux, el 1972 a L’Òpera Comique de París.

Les meves properes vibracions davant d’una òpera les rebereu a partir d’octubre, ja dins la temporada 20010-2011

PEPITO GRILLO

Efectivamente, ayer viernes, nos hicieron sentir a mi y a todos los espectadores, en Pepitos Grillos, al asistir a la representación de los alumnos del Taller 3r de Musical, del Curso de Interpretación y Escenografía de l’Institut del Teatre en la sala de su sede de la Pl. Margarida Xirgu. Fue con la obra “Spring Awakening” (A new musical) partitura de Duncan Sheik y libreto de Steven Sater, juntos por primera vez para la creación de esta pieza. Para mí este compositor era desconocido, después me enteré de que era su primer musical. En cuanto al libreto, su autor le conocí con su gran éxito teatral “Lulú”, en una representación en le Teatre Juventud de l’Hospitalet, y si no recuerdo mal después se representó en el TNC.
“Spring Awakening” (A new musical), se estrenó en un teatro del Off-Broadway ,con gran éxito (estaba programado para un mes y duró cinco y pasó a Broadway, donde consiguió de nuevo el éxito de público y crítica, ganado un Toni).
¿Por qué lo de Pepito Grillo? Los espectadores allí reunidos nos convertimos en críticos de la sociedad puritana y moralista, gracias al texto. La acción se sitúa después de la Primera Guerra Mundial. El despertar de la juventud harta de falsedades y amagos de la realidad. Si los jóvenes sirven para matar y morir en la guerra, exigen que se les diga la verdad de la vida. “El despertar de la primavera” (el título de la obra), el despertar de los sentidos en los adolescentes. Los primeros síntomas de rebeldía, el surgimiento del amor como algo que no se sabe bien de que se trata, y el sentimiento del deseo, tan fuerte como enigmático. Preguntas que están en el ánimo de los jóvenes pero que todos, padres y profesores, rehúyen contestar. Con lo cual los muchachos atraviesan esta etapa tan difícil de la vida. Una de las muchachas quedará embarazada y su madre la obligará a abortar, muriendo en la clandestina intervención, con la evidente desesperación de su compañero, cuando se entera. Otro de los muchachos no logra alcanzar el nivel de sus compañeros de clase, recibiendo contínuos castigos y terminará suicidándose. Dos de los chicos descubrirán que es algo más, el aprecio que se tienen, cayéndoles un gran peso encima, ante esa sociedad. Termina el espectáculo con dos canciones que acusan a la sociedad de falsa: la última BLA, BLA, BLA, BLA, con gestos de las manos imitando la boca que habla, esparce a sus intérpretes entre el público de forma acusativa, terminando la obra con un destello, a modo de fogonazo en el escenario con un gesto de todos hacia el público, con el puño cerrado y dos dedos levantados señal de insulto despreciativo.
Es un musical vivo dinámico con piezas alegres a pesar de su trama, que estuvo muy bien representado por los intérpretes de los 6 alumnos y las 6 alumnas de un colegio imaginario, una profesora que a la vez también era la madre de dos de los chicos y del profesor que también interpretaba el papel de dos de los padres de los chicos. Tres músicos en escena, un pianista, una violinista y un guitarrista con dos guitarras: una eléctrica y otra clásica, que iba combinando. En cuanto la escenografía era de gran nivel, muy simple pero muy efectiva. Todo era de buena factura, un Notable Alto.
También os diré que en la sala que precede al patio de butacas exponen 12 carteles de Teatro Polaco, con los autores (que también destacaron con carteles de cine, a los cuales dediqué un capítulo en mi libro del cartelismo), dignos de ser contemplados, algo que tengo que agradecer a la invitación que nos hicieron nuestros amigos Ramón Oliver y Joana Raja.
Rafael.

divendres, 28 de maig del 2010

TRESCA I VERDESCA 117







Avui no tinc temps d'escriure però us envio unes fotos del nostre fotògraf Rafel, dels "fastos" d'ahir

dijous, 27 de maig del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 15

La música del rus Midest Mussorgski és equiparable en el camp de la literatura a la de Lev Tolstoi. Els dos tenen una manera d’entendre l’art amb les dimensions del paisatge rus, els dos entenien la creació com l’acte suprem de llibertat.

Diumenge al matí a l’Auditori vaig gaudir de l’obra Quadres d’una exposició, que el 1874Mussorgski escriu per a piano, en forma de suite , inspirat per l’exposició pòstuma de deu pintures del seu amic Alexandrovich Hartmann, mort als 39 anys. Va voler dibuixar en música alguns dels quadres exposats, traslladant al pentagrama el traç sobre la tela o els colors que mostraven alguns dels quadres exposats. (Molts anys més tard un altre rus elaboraria des de la pintura una teoria inversa, seria Kandinski)

És una obra mestre del tipus de música romàntica. Posteriorment Maurice Ravel adaptà per orquestra la música inicial sols per piano de Mussorgski, cosa que va fer que fos coneguda abastament fora del seus país. Però no fou fins el 1922 per encàrrec de la Simfònica de Boston.

L’obra juga amb el lirisme i la pantomima, el gest poètic i el còmic, propi del final del s.XIX

En aquests quadres, hi trobem elements molt diversos de temes que no tenen res en comú: el gnom inicial, el Castell amb el trobador, els nens que juguen al jardí, el carro de bous, els pollets que surten de l’ou … i així fins a deu, l’últim és la Gran Porta de Kiev. Un passeig que, en l’orquestra de Ravel, queda assenyalat magistralment en els instruments de vent i en el protagonisme que li dona.

Mussorgski neix a Karevo el 1839 i mort a Sant Petersburg als 42 anys. Va patir problemes amb l’alcohol i crisi nervioses, que li van restar facultats.

Ara que els nostres lletrafrits Rafel i MªDolors guanyen premis literaris, potser un dia, sortirà algun músic que posi melodía als seus escrits. Ho desitjo de veritat.


dimecres, 26 de maig del 2010

TRESCA I VERDESCA 116


  • Estic molt frustrada perquè havia d'anar al Pantà de Vallvidrera amb els d'Omnium Cultural i no els he trobat al lloc on haviem quedat. Mira, almenys he aprofitat per pujar pel meu compte a Vallvidrera amb el funi i veure el món per aquell forat recordant quan hi anavem a ballar sardanes i després tornavem a peu. Ens va agafar una ceba tremenda que va durar un parell d'anys, cada setmana, em sembla que els divendres. Joventut, tresor diví!
  • Demà a les 19h. lliurament dels premis del Certamen Literari Francesc Cndl 2010. Presentrà l'escriptor david Nel·lo i serà manenitzat per Pangea (?). Suposo que, com l'any passat hi haurà un vermutet. No us sentiu pas obligats a venir. Sóc la primera que sé el que costa deixar la classe. Recordeu-m,però, això sí. Jo alçaré la copa pels meus companys lletraferits.
  • A Manresa, per celebrar el centenari del neixement de Marius Torres hi ha una exposició a Caixa Manresa. Són els seus versos, il·lustrats per Montserrat Gudiol. Podriem organitzar una sortideta, oi? Jo em brindo per la setmana que vé. Qui s'hi apunta?
  • A la Galeria Joan Gaspar, Picasso, obra gràfica. Cap novetat però sempre interessant.

dimarts, 25 de maig del 2010

TRESCA I VERDESCA 115



Avui al matí no he pogut escriure res perquè he acompanyat al Marc que l'operaven d'un dit de la mà bona (l'esquerra). Tot molt bé, gràcies.
Però el cas és que ja és massa tard per fer-vos recomanacions de coses a fer avui, encara que si que puc explicar-vos les que vaig fer divendres.
  • Palau Robert i les fotos de l'Anna Boyer que , com sempre, són molt maques. Aquest cop són persones de tot el món que han treballat fent la T-1. Tot i ser "de feina"les trobo conmovedores. En elles hi ha tantes històries que podrien donar per tota la nostra vida. Recordeu que la varem conèixer perquè volia aprendre a descriure les seves fotos? Crec que no li cal perquè parlen per si mateixes.
  • Al mateix Palau Robert una altra exposició de fotos, aquest cop de Francesc Fàbregas que des de fa molts anys ha anat seguint els músics del moment. Fotos magnífiques de tots des del Rollings a Serrat. Ningú no hi falta i són també història viva del nostre temps.
  • Després a la Fundació Tàpies treballs d'estudi d'Eva Hesse, una escultora americana. Aquestes però són peces petites, gairebé sobres del taller. Com a experimentació bé però no s'acaba de veure la seva importància (que la té).
  • També a la Tàpies, Bracha L.Ettinger i Ria Verhaeghe, molt interessants cada una a la seva manera. Ettinger sap jugar amb les seves vivències personals amb documents manipulats variats. Són molt interessants unes sèries de records fets en fotocòpies treballades i transformades i els quaders de notes. Als "grafistes" de la colla us la recomano especialment. Ria Verhage experimenta amb imatges de les que extreu tot allò que no és visible a primera vista. Superposa, relaciona, enriqueix , fa collages etc. En resum les dues volen transmetre la realitat evident lligada amb la seva pròpia vivència.

  • Finalment vaig anar a conèixer el Museu del Modernisme, al carrer de Balmes 68. En ell hi ha una gran quantitat de mobles, pintures, escultures, vidrieres etc molt bones. Però tot està tan restaurat i repintat, envernissat i polit que dona la impressió que és més nou que quan ho van fer. No hi trec mèrit a la col·lecció però crec que s'ha de deixar esbravar una mica l'olor de "recent envernissat".
  • Amb tot això i un cap de setmana llarg dedicat en companyia a les feines de posada a punt de temporada a Saifores, aquesta nit dormiré plana. Demà, per preparar "el premi" de dijous m'hauré de fer una mascareta i dormir un bon grapat d'hores que diuen que embelleix molt. Almenys que quedi mitjanament bé a les fotos!

L' arpa i les seves vibacions, 15


Avui les vibracions sonen tristes, molt tristes. Fa dies us en volia parlar, però no tenia prou documentació. Un malaurat dia, el dictador Pinochet es va vendre els drets de l’aigua de la Patagònia xilena,a una empresa privada del seu propi país a PERPETUITAT, o sigui for ever.

La Patagònia xilena és la tercera gran reserva d’aigua del planeta, entre aigua líquida, aigua sòlida i també aigua subterrània. Hi ha rius, hi ha glaceres, hi ha neu a les muntanyes…Com és que un lloc que fins fa 100 anys no interessava a ningú , l’estan començant a comprar gent de tot el món??? La resposta: qui té l’aigua té el poder.

El que m’ha indignat en gran manera, és que un mal dia també nosaltres, llegiu Espanya, va comprar a l’empresa privada xilena l’aigua de la Patagònia, llegiu ENDESA. Amb quin dretpodíem quedar-nos for ever l’aigua d’ells? No crec que per bon cor, sinó per altres negocis ara hem venut els drets a la italiana ENEL, ja ens hem tret el pes de sobre…Què volen fer els nous propietaris? Projecten cinc megapreses per a la producción d’electricitat. Però no són per subministrar-la a la Patagònia, sinó per a la industria minera, situada a 2.300 quilòmetres.

Mª Dolors si fas el viatge que tens projectat a la Patagònia, que et recomano no el posposis, veuràs in situ les seves belleses; jo vaig tenir la sort de viatjar per la part d’ Argentina i encara ho recordo molt.

M’he enterat d’aquesta aberració per les declaracions d’un italià Luis Infanti, nascut a Udine el 1954. Un sacerdot bona persona que un dia es enviat a Xile, on descobreix que la jerarquia eclesiàstica és benestant. Aviat aposta pels marginats i la teologia de l’alliberament, (jo la segueixo de molt a prop i l’he estudiada al Seminari), malgrat això el fan bisbe però l’envien lluny de la capital… al Sud. Un cop allí, viu entre els seus habitants i s’implica amb ells per recuperar la seva aigua , el problema és que la Constitució xilena està feta de manera que no es pot modificar i s’ha de recordar que aquest text és dictatorial. L’única possibilitat diu Luis, per alterar aquest marc inamovible és que el poble, tant de bo que pacíficament, exigeixi un canvi. I segueix, jo estaré al seu costat. (Que tinguin més sort que nosaltres demanant l’Estatut).

Luis Infanti, Bisbe d’Aysén (Xile) i defensor del dret universal a l’aigua, ha participat a Barcelona en l’agenda ciutadana “Aigües, rius i pobles”


dilluns, 24 de maig del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 14

Avui és Pasqua Florida, i vull compartir amb vosaltres el record de LES CARAMELLES.

Tenien en el seu origen una temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist. Els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Pasqua. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la noticia, se’ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s’havia acabat.

Una part de les cançons solien contenir textos amb contingut satíric sobre les festes d’actualitat del poble, normalment una sàtira blanca no grollera, també derivaven a acudits polítics o temes diversos. No obstant el Cant més antic de les Caramelles ha estat Els goig del Roser i el segon el de les Botifarres.

El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics, familiars, noietes estimades i d’altra gent per cantar unes cançons. S’hi fan acompanyar per instruments musical diversos. El més lluït es sens dubte la cistella, lligada al capdamunt d’una llarga vara i tota adornada de cintes de colors, que arriba fins al balcó de l’homenatjat el qual, en correspondència , hi deixa un donatiu en diners, o en queviures.

A la plaça del Diamant hi havia fins fa poc el bar Montseny, amb entrada també pel carrer de Verdi. Era el típic bar de taules de marbre, on es reunien la gent per jugar a cartes i beure un got de vi. La part que donava a la plaça era plena de botes, i en aquest espai es reunia un grup del Cors de Clavé per assajar les cançons dos dies a la setmana cap a les vuit del vespre. Des de casa sentíem durant dues hores els nyigo-nyigo dels seus refilets desafinats.

El diumenge de Pasqua Florida, sortien tots mudats per anar a fer el recorregut pel veïnat , a casa l’avia els hi posava ous a la cistella, i al dia següent marxaven a la muntanya a fer una costellada amb tot el que havien arreplegat. Els recordo vestits de vellut negre amb barretina, tot el grup darrera el que duia el penó vermell amb les lletres bordades en or de Cors de Clavé, portant cistelles, botes de vi, i unes graelles grosses penjades a les espatlles per fer la carn a la brasa. No crec que caminant anessin més lluny de Collserola. Al capvespre tornaven tots contents i cansats cantant novament fins al bar, nosaltres sortíem al balcó per aplaudir-los.

Crec recordar que a Súria, Cardona i Sant Julià de Vilatorta entre d’altres pobles, són encara avui festes ben lluïdes i celebrades pels seus habitants. A ciutat han desaparegut malauradament pels costums de la vida moderna.

dissabte, 22 de maig del 2010

Der Rosenkavalier

Nit d’òpera al Liceu. Uns amics em conviden de sobte. Penso amb la Malole: “quina sort de tenir amics” i jo afegeixo “i que t’estimin”.

Richard Strauss, compositor alemany, neix el 1864. Té una gran producció musical. L’opera d’avui El cavaller de la rosa, és de gran bellesa musical, molt llarga, ( 4 hores, amb dos entreactes), però no cansa. L’argument és el típic de l’home vell, el baró Ochs, arruïnat que busca una donzella rica per casar-s’hi.

Se situa a la Viena del s. XVIII, la del regnat de Maria Teresa, i la protagonista una dama aristocràtica, la Mariscala, envia el seu amant jovenet, a portar una rosa de plata a la jove i bella Sophie com a regal de prometatge amb el baró… La noieta s’enamora del jove, i embolica que fa fort. Finalment casament dels dos, i pam i pipa als demès. És l’òpera més unànimement valorada de R. Strauss i la més representada des de la seva estrena a Dresden el 1911.

La direcció d’escena d’Eric Laufenberg, que situa als anys seixanta, no molesta, ni pertorba la interpretació musical. Hi han duos i trios molt lírics, de melodies de caire mozartià.. De fet Strauss vol retre homenatge a Mozart en aquesta obra. De tots són coneguts els valsos que acompanyan diverses escenes. L’actre darrer té un contingut psicolòlig, casi nostàlgic, amb la renuncia de la Mariscala, que reconeix la seva pròxima vellesa, davant la bellesa i joventut de la noia, barrejat amb moments còmics. S’acaba l’obra amb el tercet que canten la Mariscala, Sophie i Octavian de gran lirisme, ( que et fa aïllar del brogit mundà de la resta dels personatges bufons esperpèntics del baró). Aplaudiments, salutacions i tots contents.

Mentre parlem amb una copa de cava a les mans, gentilesa dels meus amics, en l’entreacte, (efecte de l’alcohol?), se’ns acut una bogeria, Mª Dolors, d’aquelles que tu dius que són sanes, seguir amb Strauss, i anar a conèixer el Palacio de las Artes Reina Sofia de València, on properament representaran Salomé, dirigida per Zubin Mehta, que des del 2005 n’és el director. Rafel la vida de Mehta està explicada en la peli de Terry Sanders Portrait of Zubin Mehta. Decidim anar-hi el dia 15 de Juny. Realment estem ben boges!!!

divendres, 21 de maig del 2010

PANEM ET CIRCENSES IV

Avui, he decidit que l'únic que val la pena destacar de la informació quotidiana és la
CREACIÓ DE LA PRIMERA CÈL·LULA SINTÈTICA. Craig Venter, padre del genoma humano , aconsegueix desenvolupar una bactèria controlada. Aquí si que hauriem de dir OOOHHH!

Les claus són:
  • 1.-Control. L'equip de Venter no ha creat vida del "no res" sinò que ha partit d'un genoma sintètic per tal que les cèl·lules ja existents formessin una nova bactèria artificial a partir de l'ADN que han dissenyat.
  • 2.- Per què?. Dominar "l'escriptura" del codi genètic permet entendre en detall el funcionament de les cèl·lulels vives. Amb aquesta informació es pot tractar de modificar les caracterìstiques de les cèl·lules.
  • 3.- Riscos. Venter ha analitzat les qüestions ètiques i socials que comporta el seu descobriment i ha primat els beneficis que pot aportar, especialment en el camp de la medicina.
  • 4.- Futur. El pròxim pas és crear organismes més complexes que serveixin per a objectius concrets. Per a això cal entendre quina és la funció de cadasqún dels gens d'una cèl·lula.
"NOSALTRES" (és un dir) ja hem clonat el segon vedell. Mmmmuuuu!

BON CAP DE SETMANA.

TRESCA I VERDESCA 114



  • Un Braque, un Picasso, un Léger, un Modigliani i un Matisse, robats del M.A. Modern de París al millor estil cinematogràfic. Es va poder fer per "disfunció parcial" del sistema d'alarma. Si jo us expliqués!...


  • Dimiteix el cap dels serveis d'intel·ligència dels EE.UU. Li suposem que és intel·ligent?
  • Què passarà ara que han detingut el cap militar d'ETA?
  • Sabeu quan ocupa el sumari del cas Pretòria? Doncs deu mil folis (anava a escriure folies) enquadernats en trenta volums. Sense comentaris, per si sol ja n'hi ha prou.
  • Una enquesta Gallup diu que les persones, a partir de 50 anys i fins els 73 (ai que se m'acaben) són més felices que les altres. Recordeu els 20 i els 30 i si m'apureu els 40 com eren?Arribo a la conclusió que deu ser una enquesta parcial.
  • Home, per 30.000 € de pensió de divorci potser hi hauria cua per casar-se amb el Berlusconi. Ens apuntem a la llista?
  • El somni de Frankestein en versió bactèri, és el meu títol favorit d'avui. Ve a tomb de la creació del primer genoma artificial capaç de reproduir-se( per tant, viu)creat per ordinador.Quines coses de la cièncias!
  • Kevin Costner al rescat del Golf de Mèxic. S'embrutarà en la operació. Us l'imagineu com aquell pobre ànac de l'Irak?
  • X Trias ahir va assegurar en una conferència que dintre d'un any serà Alcalde de Barcelona. El que avisa no es traidor.
  • M'encantaria poder anar a Tarragona a veure John Malkovich a The infernal comedy. Heu vist el teatre Metropol , de J. M. Jujol refet? És una preciositat.
  • Ahir vaig veure per TV un reportatge sobre artistes del papero en paper. de més d'una hora de durada. Va començar a la 1'30 i durant una hora vaig estar bavejant i amb els ulls com a taronges al davant del televisor. Oblideu qualsevol idea que tingueu sobre l'origami perquè allò era una passada.
  • Començo a veure diversos anuncis de pelis que vull veure. Ja tocava que duem una temporadeta de sequera
  • Me'n vaig a a veure món, que amb això de les classes, els clubs de lectura, les especialitats i la família estic com un corredor a punt de sentir el tret de sortida. Bon capde i a reveure.

dijous, 20 de maig del 2010

TRESCA I VERDESCA 113



Perquè serà
que escoltar jazz em posa trista
i de tan contenta
veig el que no hi ha
però hi és.
I sento
el que no tinc
i potser vull de nou.
La màgia de la música m'empeny

Perdoneu "l'expansió poètica" fruit de l'entusiasme. Ahir vam assistir a una màgica nit de jazz l' I.E.N.amb Steve Pistorius, Oriol Romaní i Henri Dubois.. Pistorius és un pianista dels EE.UU deixeble de Jelly Roll Morton, la personalitat més sobressortint de les primeres dècades de la història del Jazz. Toca el piano amb un virtuosisme i un sentiment arrabatadors. Tota l'estona va ser un duel amigable amb els altres músics, sobretot amb l'Oriol Romaní que va tocar el clarinet com els àngels, sorprenent al mateix pianista amb la seva categoria i Dubois a la bateria, amb una generositat magnífica. Aquesta és unba característica, al meu entendre, del bon jazz: cadascú és capaç de deixar espai al lluiment dels altres i posar tot el seu esforç en la col·laboració.
Va ser un concert esplèndid. Us vaig trobar a faltar
  • El TC fracassa por sisena vegada i l'Estatut, con esos pelos, s'haurà de votar per blocs. I què, em pregunto un cop més. En quin bloc s'encallaran de nou?
  • Goita el Sarkozy! Si senyor, a la gent se'ls ha de veure la cara que és, segons diuen, l'espill de l'ànima.Per fantasmes estem!
  • Record, al Palau de la Música, dels "fets del Palau" ara fa 50 anys. Si, si 50. Si alguna cosa se us ha oblidat a La Vanguàrdia hi ha un article de Josep Massot amb tots els detalls.
  • El Rei? Divinament. Què li fan a la Planas? Un lifting de ferida incisa?
  • Marius Serra fa avui un exercici de llengua espaterrant. Després que l'altra dia reproduís 260 adjectius possibles pel Barça, avui ho fa amb 260 més aplicables a l'equip guanyador. Olé. Me'ls retallo i guardo pel que pugui ser. Però ara que ho penso són tots de signe positiu i segurament em farien més falta uns altres de negatius per a poder comentar l'actualitat.
  • Ja teniu la túnica preparada? Que no us deixaran anar en pilota picada pel carrer.
  • La despesa, millor dit el dispendi, per la consulta de la Diagonal va sumant cada dia. Ara ja són 3,1 milions d'€
  • Jazz-samba, avui a la llibreria Martínez Perez a les 20'45h. No hi podem anar, que tenim classe.
  • La setmana que ve, Jazz a la Nau Ivanow. Jamm session. a les 20h. També es dijous. Ai quin dilema.

PANEM ET CIRCENSES III

Quosque tandem Catilina abutere patienta nostra?
  • El Barça paga 40 milions d'euros al València pel fitxatge de David Villa. Repartit entre tots els nostres fills els hi toquen 2.857.000 € per cap. ooohhh!
  • Barcelona no tindrà -al menys aquest estiu- un anunci que "capturi l'esència de la Ciutat (sic)" semblant al que l'any passat va promocionar l'illa de Formentera gràcies a l'anunci de la cervesa Damm. oooohhhh!
  • Barcelona rega tots els carrers principals de la ciutat un cop cada 10 dies de mitjana, ja que la neteja de l'asfalt redueix un 6% l'emisió de partícules contaminants. ooohhh!
  • Barcelona té, segons la CUP (Candidaturas d'Unitat Popular (?)) 80.000 pisos buits. I el meu fill de 30 anys encara a casa. oooohhh!
  • Condemnat a 9 anys de presó un passatger de El Prat que duia 3 kg. de cocaína impregnats a l'escaiola de la seva cama i amagats en 2 tamburets i sis llaunes de cervesa. A on eren els tamburets? al maleter, a la cabina? ooohhh!
  • Pujaran els impostos als més ric. Ara? ooohhh!
  • La inefable Rita Barberá diu que rebre regals no és "cohecho". ooohhh!
  • Ara han descobert que el consum fa créixer l'economia. ooohhh! SI, i les mentides el nas.
  • També han descobert que els homes també posen excuses al llit. ooohhh!
  • I la perla: Segons un estudi de la Universitat de Toronto, els nens que menteixen tindràn més èxit perquè: els procesos cerebrals de formular una mentida són un indicador de la inteligència del nen. ooohhh! Ara entenc perquè els nostres polítics han arribat a on han arribat.

dimecres, 19 de maig del 2010

TRESCA I VERDESCA 112




Benvinguda la Marisa amb el seu Panem et circenses. Es veu que això del bloc és també "cosa de dones". Deu ser que ells es pensen que així donen la imatge que estan molt enfeinats.

  • Al president de la federació rusa d'escacs (poca broma) li perilla el càrrec perquè ha explicat que havia passat diverses hores en companyia d'extraterrestres. Són coses que es fan però no s'han de dir. I sinó que li preguntin a l'Hereu d'on treu les "idees".
  • Expulsen d'Austria un ex guàrdia nazi de camp de concentració. Encara?
  • Allò del seny català: els catalans neguen legitimitat al Constitucional per a jutjar l'Estatut. Total, si ja sabem què en pensen perquè molestar-los.
  • Alhora va augmentant el percentatge de partidaris de la independència. A qui li pot estranyar?
  • Un respir per a Garzón que podrà brandar les seves armes i anar dient oh la, là que'est que c'est ce merder tot mirant la Tour (Eiffel, no la d'argent, no sigueu malpensats).
  • Es la guerra, més medalles. Ara la del Parlament, que feia anys que dormia la son dels justos i ha ressucitat en lloor de les tres bessones i la seva creadora.
  • Barcelona s'oposa al burka però no prohibeix el seu ús al carrer. I això com es menja?
  • Quin alleujament veure la princesa Carolina en biquini. El temps passa per a tothom i els rics també ploren i fan plorar.
  • Avui s'acaba la setmana de la poesia Encara hi ha diversos actes. Ahir no vaig poder fer Tresca i us volia recomanar un Lluís Soler tal com raja, recitant Ausias March.....Salvat Papasseit, Marius Torres etc. Ho sento.
  • Avui vaig amb l'Iu (regal d'aniversari) a una sessió de Jazz al I.E.N. també molt recomanable.
  • A la Fundació Tàpies: Alma Matrix, Bracha L Ettinger , Ria Verhaeghe i una altra d'Eva Hesse. A veure si hi aneu.
  • Al Macba, una versió de El capital, un film d'Alexander Kluge que recupera un projecte d'Eisenstein rodant El capital com l'Ulises de Joyce. A les 18. Gratis.
  • L'Expo Praga, París Barcelona, modernitat fotogràfica de 1918 a 1948.Al MNAC
I amb esto i un biscotxo, fins a demà a les oxo

PANEM ET CIRCENSES II

Avui, més d'hora perquè tinc un dia mogudet. Guardo la "perla" pel final. Paciència.
  • Acusen a Camps de "cohecho impropio" (com es diu en català?). I jo em pregunto - i potser que ens ho respongui la nostra advocada preferida - Es que hi ha cohecho propio?
  • Hereu va assegurar ahir que els Jocs d'Hivern no poden treure-n's temps ni energies. No se com es diu en llatí però en castellà queda clar: A buenas horas mangas verdes.
  • Si no hi ha debat, Barcelona rebutja prohibir el "burka". El PP ho ha propossat, ICV ho considera xenòfob, CIU que a Lleida ha impulsat una moció similar, s'ha abstingut...això si que te explicació en llatí: Totum revolutum.
  • Barcelona ya es la segona ciutat en Congresos (135) tan sols per darrera de Viena. Ja ho veus i ells no tenen platja. Clar que Madrid està en el lloc 13 i això és el realment important. I tampoc no tenen platja.
  • La Guàrdia Civil va intervenir ahir 3.559 falsificacions de les pulseres Power Balance, que es publiciten tot assegurant que ajuden a mantenir l'equilibri corporal. Els que ja l'han comprada deuen anar de corcoll, pobrets.
  • El 70% dels estalviadors afirmen tenir un coneixement financer mitjà o alt. I perquè no destituïm Botín i companyia i promocionen els estalviadors com a presidents de tots els bancs i caixes del país?
  • L'acudit d'avui: Abans l'esport era com una metàfora de la societat i dels negocis. Em sembla que ara és al revés.
  • L'estudi fet per "passatgers espies provistos d'una llibreta per a prendre notes" assegura que el 24% dels taxistes circulen sense portar les tarifes visibles. Més difícil encara és veure la llicència municipal, la matrícula i el carnet del conductor. Compte companys si aneu amb la llibreta, no fos cas que us prenguessin per espies de l'OCU.
  • Un home de 90 anys va ser rescatat de les cordes d'estendre roba d'un tercer pis a on havia quedat penjat pel peus després de relliscar. A on era enfilat l'avi? Algú li va preguntar si és que es volia suïcidar?
  • Les aficions del Sevilla (35.000 persones) i de l'Atlètic de Madrid (44.000) entraràn a Barcelona per llocs diferents i els ubicaràn uns a la Diagonal i els altres a Montjuïc. Per si no ho sabieu avui es juga la final de la Copa del Rey. Tot i que en Juan Carlos encara està aquí, vindrà el principito a donar la copa i ell és atlètic declarat. Després dels cafres que varen cremar contenidors i trencar fanals i cabines de telèfon quan va guanyar el Barça, ara això.
  • Aconsegueixen la primera clonació d'un "toro bravo" a Espanya. Nosaltres, per una ovella no ens hi posem. I aquesta notícia enllaça amb la perla que us havia promés.
  • Serafín Marín, torero de Montcada i Reixac va desfilar diumenge a la Monumental amb barretina en comptes de "montera" i embolicat amb la bandera catalana com a "capote".Ja et dic jo que EL MÓN ESTÀ BEN GIRAT.

dimarts, 18 de maig del 2010

PANEM ET CIRCENSES

Donat el que tenim al voltant, he decidit que aquest sigui el nom de la meva secció que espero vingui a completar de manera més o menys divertida els comentaris erudits de la Ma. Teresa i de la Ma. Dolors. Trec les notícies del diari ADN que llegeixo cada dia al bar. Com veureu, ja començo poc seriosament.
  • Avui, aniversari d'en Moisés Broggi (102 anys). Deixo per la Ma.Teresa la informació pertinent sobre aquesta il·lustre persona.
  • El Barça comença la recollida de firmes per triar un nou president. Que no en teniem prou de referendums?
  • L'economia passa a ser la prioritat per l'alcalde Hereu. Es rebaixarà el sou?
  • La foto d'en Zapatero ajupint-se al costat del president europeu Herman Van Rompuy fa de mal pensar. És l'única vegada que he vist aquest senyor somrient.
  • L'anunci de Movistar en que l'avi i el nen amb caretes de gall saluden la sortida del sol és per idiotes.
  • Algú entén quin és el pacte de l'urani més o menys enriquit entre en Lula i l'Ahmadineyad?
  • L'acudit (?) d'avui: Si queremos preservar la ley debemos hacer vallas más altas, que mantengan alejados a los jueces.
  • Arriba a Cannes Takeshi Kitano, la legenda del cine nipón, diu el diari.
  • Es presenta remasteritzada la pel·lícula El Gatopardo amb la presència d'Alain Delon i Claudia Cardinale. El pas del temps és una "me".
  • Trobo una oferta de matalàs enrollat de 90x190 cm. a 89'66 (ojo al dato!) ideal per a pisos petits.
  • Les dones es porten al tupper a la feina i els homes dinen al bar. D'això puc donar fe ja que ho veig cada dia al bar del costat de casa, amb els nois i noies de l'escola.
  • Per acabar-ho d'adobar l'OMS i el Govern of course han decidit que prenem massa sal. No això ens queda.

dilluns, 17 de maig del 2010

TRESCA I VERDESCA 111


  • M'encanta saber que encara la voluntat popular val més que les elucubracions escaldufades d'un alcalde.
  • Com us deia, una mostra del seny català. O del pragmatisme, com vulgueu.
  • Trobo molt encertat el nom de la secció de la Maria Teresa que sempre sap "donar la nota", afinada. No cal que ens expliqui perquè l'ha triat. S'entén perfectament.
  • Al crear el bloc, es tractava, precisament, que cadascú trobi la seva forma pròpia i parlli del que ell pensa i creu que pot interessar els altres. A veure si us hi poseu d'un cop.
  • Ja us heu comprat De què parlem quan parlem de l'amor? És el recull de Carver sense les esmenes de l'editor. Si més no pot ser interessant comparar.
  • Són molt interessants les trobades al voltant d'un llibre amb el Borja. Amb la seva habitual perspicàcia (i verborrea) ens endinsem en la fi d'un món que s'acaba (l'Europa de finals del s.XIX de la mà d'uns quants autors clarividents que ens ho fan veure.
  • Ja heu anat a veure el Museu del Modernisme Català, recentment inaugurat? Jo hi aniré demà i ja us en faré cinc cèntims.
  • Ja falta menys pel Lobster Day de l'any que ve. Que bé ho varem passar. oi?I la Marisa d'amfitriona, molt en la seva línia, o sigui sense faltar cap detall.

diumenge, 16 de maig del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 12

La Vila de Gràcia on visc, s’ha caracteritzat sempre per la seva vitalitat associativa en tots els camps, en música popular, destacar anys enrere els Cors de Clavé cantant caramelles , i més seriosament gran nombre de corals. “Els Lluïsos de Gràcia” té actualment quatre corals. Ahir una amiga meva , la Mª Rosa, de la Coral “Vent del Nord” em va convidar a una audició de “El Messies”, feia molts mesos que assajaven i estava il·lusionada per cantar-lo. Una obra tant important requereix moltes veus i van agermanar-se amb una altra coral del barri, la “Cor Bach” de la Parròquia veïna de Sant Miquel dels Sants, i una tercera la “Coral Sant Jordi, creada per l’enyorat mestre Oriol Martorell. Els instruments van anar a càrrec de l’Orquestra Ciutat de Sant Boi. El marc una església gracienca, Santa Maria, la dels Jardinets, coneguda per nosaltres com Jesús de Gràcia.

Soprano, Hortènsia Martínez ,de Burgos, contralt Magda Pujol ,de Terrassa,tenor Albert Folch i el baix Tomàs Maxé de Barcelona. Tots quatre amb una carrera brillantíssima actualment, tots quatre iniciaren estudis a Barcelona, continuant-los posteriorment en altres països.

Ja havia escoltat altres vegades “El Messies” al Palau, a l’Auditori, i a casa en CD, però la d’ahir va ser molt propera, estava asseguda casi al davant de tots ells, l’església té una acústica molt bona. Cada coral i l’orquestra tenien el seu director, però va conduir tots els cantants i l’orquestra el Director Lluís Vila i Casañas. Va resultar una nit màgica, veure tants cantaires amb ganes d’oferir-nos el millor de les seves veus i fer -nos participar de la música de Händel. L’altra sorpresa l’orquestra de Sant Boi, petita en músics però molt ben afinada, formada per sols 10 violins, 3 violes, 2 violoncels, 1 contrabaix, 2 oboès, 1 fagot, 2 trompetes, 1 timbal i 1 orgue continu. Res a veure amb les grans orquestres del món. Ells i els seus instruments van oferir-nos una música perfecte, propera i ben tocada. Dóna goig veure el que tenim de cultura musical a Barcelona i pobles del voltant, conservatoris, acadèmies musicals, classes de veu i d’instruments, que sovint desconeixem. Sempre ens sembla que el de fora és millor.

Del gran mestre de l’època barroca, Georg Friedrich Händel, no us diré res perquè segurament ho sabeu tot. Sols mencionar que va néixer el 1685 a Halle, avui Alemanya i desprès de molts anys es va nacionalitzar anglès. El van enterrar en el panteó d’homes il·lustres de Westminster, el 1759. ( Susi, caldrà aprofitar el viatge a Londres per veure’l, tal com varem fer a Paris amb altres famosos, en la visita al cementiri de Père – Lachaise, recordes les fotos i les caminades?) Händel va escriure de tot, operes, simfonies, concerts,obertures, sonates,oratoris, etc, però sens cap dubte “El Messies” és converteix en l’obra coral per excel·lència de finals del s.XVIII i casi de tot el s. XIX. El cor més famós és sens dubte el “Hallelujah”. Händel va dirigir, ell mateix per Pasqua cada any, fins a la seva mort, aquest oratori.

Tres hores de concert, ( sols 15 minuts de descans a la meitat), ens van tenir a tots pendent de la música. La simfonia de l’inici, Comfort ye My people, ja ens va posar en situación per anar oïnt els recitatius del cantants, les àries, els cors sols o acompanyant. Com es perceptiu al cantar l’Al·leluia: for the Lord God Omnipotent reigneth, tots ens vam posar dempeus ( seguint la tradició del rei Jordi II d’Anglaterra, el qual durant l’estrena londinenca de l’obra, s’aixecà de la cadira i es posà dret en senyal de respecte). Sens dubte per molta gent és el tros més conegut, però en té altres de gran bellesa. Per acabar les tres hores l’apoteòsic “Worthy is the Lam... Digne es l’Anyell.

A la sortida tot foren felicitacions i abraçades de familiars, amics i gent melòmana que havien assistit a l’audició.

La fotografia del gran mestre que us he posat i el s. XVIII, queda lluny de nosaltres, però cada època ens ha deixat cultura, i espero amb les meves vibracions d’ahir, passar-vos uns compassos del pentagrama a tots els que llegiu el Bloc.

dissabte, 15 de maig del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 11

La celebració del 4º Lobster’day, com calia d’esperar va ser divertit i magnífic. L’aperitiu i el dinar que ens va preparar la Marisa ple de detalls. Per començar trobarem un paquet vermell sobre el plat, dins una llibreta de seafood lobster, res millor per apuntar receptes i guardar les fotografies de les manduques, a sobre una miniatura del Moby Dick’s del restaurant de Boston on vam fer el 1º dinar i d’on va sortir l’idea de repetir-ho cada anys. Enganxat al paper vermell el detall de la targeteta, la meva amb una definició de l’amistat de Alberto Moravia. A més recepta inclosa amb la formula per cuinar la llagosta al Thermidor, nom donat en honor a l’obra de teatre de Victorien Sardou. Resultat: el llomanto al Thermidor per xuclar-se els dits , regat amb vi blanc Extrissim Bach i el cava d’Anna Codorniu. Pastis deliciós de Can Foix, pel Rafel sense sucre i cafè Nespreso.

Escrit això , dir-vos que em va fer contenta el comentari del Rafel, de que li agradaven les meves reflexions de l’arpa, no pensava gens que les llegís! Està tan calladet al Bloc; dir-te Rafel, que m’estimularà a escriure millor i a explicar-vos les meves vibracions en les coses del dia a dia; també la Mª Dolors va sumar-s’hi dient que tenia una alegria quan veia lletres meves publicades. Em vaig inflar de satisfacció. Era el moment per explicar-vos perquè vaig triar l’arpa com a instrument per identificar-me, vaig intentar dir-vos- ho dues vegades, però impossible agafar la paraula... temes creuats, tots parlant a l’hora... efecte del vi? de la recepta francesa del llomanto? del cava? Qui lo sa...Bé, en això no som gens originals, es dóna sempre que es parla en grup i més al voltant d’una taula amb vi. Queda pendent per una altra ocasió.Donat els molts temes que vam encetar, polítics, Garzón,religiosos, Fàtima, literaris, de museus, la Diagonal, l’atur, la crisi ,de ...tot, com sempre el temps se´ns va tirar a sobre; bona senyal de que ens ho passàvem bé. Finalment el Joan ens va instruir amb les seves flors i verdures que té plantades a el terrat i amb la contemplació de la vista de Barcelona, des de la terrassa, aquella hora ja sense pluja, varem donat per acabada la nostra celebració. La propera li tocarà a la Susi amb la col·laboració del Rafel . Sols ens cal esperar un any.

Felicitar a la Malole per la seva primera entrada. Segur que tindràs moltes coses per escriure, ho esperem amb il·lusió.

divendres, 14 de maig del 2010

LOBSTER'S DAY

La primera vegada


Hola a tots: La més mandrosa de la colla, gràcies a la col.laboració de l'experta mare de la Meri us saluda i promet tornar-hi. Petons de Malole.

TRESCA I VERDESCA 110



Per molts Robin Hood que ens donin, Errol, no t'oblidem.
  • Angelitos- El President de Mèxic confessa que desconeixien el poder dels narcos.
  • Ahir es va fer una festa de record i comiat al professor Fred Halliday amb menjars, begudes i explicant anècdotes del mateix. Sí senyor, perquè un es mori no cal posar-nos trascendents que ell ja no hi té res a pelar. Una bona llagostada ajuda molt a passar les penes. Avui. nosaltres ens aplicarem "el quento".
  • No només son les pensions, agafeu-vos fort que ara venen el coopagament de la sanitat i l'alça dels medicaments. A partir d'ara ens morirem més i vinga llagostes.
  • En Sergi Lòpez torna a fer Non solum. Si no l'heu vista procureu no perdre-us-la.
  • Garsón, Garsón, te llevamos en el corasón.
  • Què dieu els publicistes de l'anunci de la família gall de Movistar?No el trobeu horrendo?
  • No patiu que les nuclears no ens afecten la salut, segons els experts. És molt pitjor l'efecte dels menjars, el tipus d'aigua, el tabaquisme etc O sigui que si no beus, no menges i no fumes, no calen llagostes pels amics.
  • Ara entenc allò dels nostres dracs perquè el canvi climàtic accelera l'extinció dels llangardaixos (lagartos) de tot el món.
  • Dimiteix la Directora de la Biblioteca Nacional per rebaixes en la seva categoria laboral. A partir d'ara el grau màxim en l'escala del funcionariat serà el de Conserge.He dit.
  • Manuel de Oliveira presenta un nou film al Festival de Cannes als 101 anys i diu que no li fa por morir. Potser lli ha arribat l'hora. No sé si nosaltres durarem tant i sobretot com ell que fa una pel·lícula cada any. Aquest si que es mereix la llagosta.
  • Encara queden molts actes del Festival de Poesia. Consulteu i després allí on diu TOT
  • Ja,je ji,jo, ju. per la votació sobre la Diagonal (i dàli, us direu).
  • Segueix el festival de cinema basc. Avui projecció d'Ander a lEtxea, placeta de Montcada 1-3 a les 20h.
  • Homenatge a Mario Benedetti a la Sala d'actes de la CC.OO. Via Laietana 16 a les 20'30h.



Fins dintre d'una estona amb les pinces pel llamàntol a la mà. Que són tres dies, amics!

dijous, 13 de maig del 2010

TRESCA I VERDESCA 109



Avui no tinc temps . Us envio aquesta flor per si li heu de preguntar alguna cosa. Serà que si? serà que no?

dimecres, 12 de maig del 2010

TRESCA I VERDESCA 108



  • Barak Obama, conversa amb Zapatero per estirar-li les orelles. M'agradaria saber qui pagava la conversa. No vull que sigui Telefònuica , un cop més qui s'embutxaqui els dinerons.
  • Garzón es demana un lloc al Tribunal Penal Internacional. Més fuga de cervells.
  • El pobre Bono, se sent perseguit per la seva condició de socialista i cristià. Bé, al revés, cristiano y socialista. Egque somo muy malo que le lanzamo un montó de indecencia y de insídia.
  • Trànsit vol estalviar i ho farà en tests d'alcoholèmia i gasolina. A beber, a beber y a olvidar...
  • La Pilar Rahola, per un cop pensa com jo: aquesta moda d'escopir, calcada dels futbolistes i cada cop més freqüent és repugnant. Ai Guardiola, només et faltava haver de penjar en els vestidors allò del "se prohibe blasfemar i escupir". No era ben bé així però ja m'enteneu.
  • Una llei per a protegir al menor preten reduir el nombre de joves tutelats. Què passa? No era pel seu bé? Deu ser un problema lèxic o no ho entenc.
  • La taxa de fecunditat ha baixat. Home, si comencen a plantejar's-ho als quaranta, no m'extranya.
  • El Carod Rovira diu que per ser català , no cal ser catòlic. No sé perquè el Toni Soler no el fitxa pel seu equip.
  • Segueix el festival Clàssics al jardí, memorial Ricard Salvat, a la UB. Avui Homes i no- M. de Pedrolo a les 12'30 - Quotidianament delirant - Fac. de Psicología a les 18h i Pero esto què és - per Albiricias a la Fac. de ret a les 21'30h.
  • Art mai vist- (?) Centre Passatge, p. Mercader 13 a les 19h.
  • Un debat amb Gimenez Villarejo, Jordi Porta i Miquel Caminal, sobre "Els desapareguts del franquisme i la causa del jutge Garzón.CC.OO. Via Laietana 16 a les 19'30h.
  • Als Amics de la Unesco( Mallorca 207) : La maldición del escorpión de jade de W. Allen. A les 19h.
  • Las enseñanzas de Sherlock Holmes/Una introducció a l'espiritualitat, a l'Ateneu a les 19'30h.
  • Concert de música tradiciomal sefardí a Caja Madrid Pl. Catalunya 9 a les 19'30h.
  • Cinema basc. Projecció de Itsasoaren Alaba de Josu Martínez a Euskal Etxea, Placeta de Montcada 1-3 a les 20h.
  • Sóc la veu de la consciència: JA HEU VOTAT? Recordeu que per internet es pot fer a:Només cal que cliqueu sobre el subratllat.El que avisa no es traidor.

dimarts, 11 de maig del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 10

Si no fos...
Desprès de comentar la peça musical del Sincrotró – Alba, avui va de Ressonància magnètica, simplificada en les sigles “RM”. És la matèria que estudia els nuclis atòmics al alinear-los a un camp magnètic constant. (ooohhh, Marisa). En medecina s'apliquen radiofreqüències als àtoms que permeten estudiar la informació estructural d’una part del cos.

Això ve a cuento perquè aquest matí m’he sotmès a aquesta màquina, encara que amb el cap a fora, ( no tinc claustrofòbia però sempre és més còmode). Segur que alguna vegada heu passat per la mateixa exploració, penso ara amb els genoll de la Marisa. La meva ha estat una revisió puntual per revisar el genoll esquerre, ja que feia tres anys de l’anterior control.

És una sort tenir a Barcelona tants bons aparells de diagnosi, (sinó que li diguin al rei) aquest és el de l’Hospital Plató, antic lloc meu de treball, recordat amb carinyo, però sense enyorança.

Divendres serà més divertit amb el programa gastronòmic que ens espera.


TRESCA I VERDESCA 107


  • Ahir anada a Girona, al Temps de flors i a més a més amb unes amigues recuperades des de la joventut. Ens ho vam passar molt bé i com sempre, la ciutat aquest dia llueix encara millor. Llàstima que amb la gentada és difícil tenir aquella sensació de descobriment, de que tu ets la primera persona en veure-ho. De tantes pedres al carrer i tantes pujades i baixades et canses molt. Sort que també als peus hi poden sortir flors, com veieu.
  • Espanya intervinguda és un tótol del diari. Em creia que era pel Rei però no, es refereix a l'aval de 750.000 milions (quin vertígen) al deute públic. Tot i no entendre res de la borsa (i per a què?) ja es veu que tot és poc si l'€ dels nostres pecats ha de seguir existint. Vivim en un perpetu Virgencita que me quede como estoy.
  • A l'Hereu li fallen les votacions. Ni ell no va poder votar! per problemes tècnics. És el que dèiem, aquests problemes són els que s'han de tenir en conte abans de proposar una operació com aquesta. Però, a mica que pogueu, voteu,germans, voteu que és el seny català el que està en joc.
  • Atenció al cicle Radicals Lliures, de teatre.
  • Avui és Sant Ponç.
  • Al jardí central de la UB, III Festival Clàssic al jardí. La lliçó- Ionesco a les 12'30h- Això no és vida- Sergi Belbel a les 18h- Comèdia policíaca per la Piscifactoria a les 21'30h. Gratuit.
  • Projecció de Vestida de azul i Silencis amb l'actuació de l'Ocaña. La Virrreina a les 19h.
  • El latido de Àfrica- documental sobre la joventut del Gabón. Llibreria Altaïr a les 19'30
  • Tertúlia amb A. Skarmeta(Chile, C. Rivera(Mèxic), C. Triviño(Colòmbia) i J.P Feimann(Argentina). A la Casa Asia a les 19'30h.
  • I si teniu ganes de cantar aneu a Luz de Gas on podeu fer-ho amb Nacho Vega, Abraham Boba i Fernando Alfaro en uns concerts de batiburrillo.

dilluns, 10 de maig del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 9

Hola amics, a partir d’avui a més de la Tresca i Verdesca, trobareu els comentaris de:

L’arpa i les seves vibracions.

Abans de llegir el comentari d’avui, és necessari que repasseu el nº 106 de la Mª Dolors, quan parla de la nova sinfonía de Joan Guinjoan, (impulsos, estímuls, fusions). Ahir la vaig escoltar a l’Auditori i us haig de dir que com que tothom parlava del soroll, si que hi era però menys del que m’esperava, altres obres d’ell potser sonen més caòtiques. Guinjoan diu que és la seva 3ª sinfonía, cal recordar que és una obra d’encàrrec i per això la titula Sincrotró –Alba, en honor del accelerador de partícules subatòmiques (ooohhh com diu la Marisa!), considerat l’equipament científic més important del sud d’Europa. Per tant és una obra inspirada en la ciència i, com calia de grans dimensions, amb temes complexos i un moviment final Vivo. Unió de la màxima sofisticació científica i poètica musical (ooohhh! novament). Aplaudiments més aviat discrets, salutacions de l’autor i del director d’orquestra Ernest Martínez Izquierdo, barceloní .

Com que els homes som animals de costums, la 2ª part amb música coneguda, escrita als inicis del s.XX per Rakhmàninov, suscità tota una altra reacció. Sentirem el Concert per a piano i orquestra núm.2, d’un encès romanticisme: so de campanes llunyanes, clarinet i les cordes sobre el fons harmònic del piano, que crearen sensacions poètiques, sentimentals i expressives. Magnifica interpretació del pianista rus Nikolai Lugansky, en la seva part solista, actualment unes de les figures més apreciades pel seu virtuosisme. Grans aplaudiments i bravos de la gent. Amablement va fer un bis amb música espanyola i altra vegada més aplaudiments.

Ja veieu reaccions diverses en front de la música de finals del XIX i la del començament del XXI. En tots els camps és difícil entrar en sensacions noves, també en literatura, d’això en sabem una mica. Aquí ho deixo per avui.

diumenge, 9 de maig del 2010

COTLLIURE I MÉS COSES

Dissabte matí de sol, casi un miracle, desprès de la nit de pluja a Barcelona. Eglise Notre Dame des Anges s. XVII, construïda a nivell del mar, a dins barroc del més pur estil. Cel seré i blau, mar plana com un mirall. Un dels encants és el color amb que els seus habitants pinten les seves cases, una delícia per la vista des de l’altre costat de la badia. Potser hi té a veure que és la ciutat bressol del Fauvisme, el de colors purs i traços sintètics, que ens recorden les moltes galeries d’art amb reproduccions d’obres de Matisse i André Derain, que exterioritzen recons de la ciutat. Llàstima no tinc temps d’entrar-hi… un altre dia. Vista panoràmica dela costa: Port-Vendrès, Banuls, Llançà, per una carretera plena de corbes que ens mostren la bellesa de la costa, tot s’ha de dir, amb una mica de cangueli per la circulació en dos sentits, mentre veus el precipici al fons. Meravella pel ulls ara que els tinc tant oberts.

Dinar a Peralada. Desprès del cafè , una fina pluja ens desisteix de caminar pel poble, just quan ens trobem davant del Museu, i cap a dins… com a sol·lució. Ho encertem, recorregut normal per la història, però jo quedo embadalida davant el llibre posat en una vitrina d’honor de la Crònica, de Ramon Muntaner, em fa recordar el període que va des del naixement del rei Jaume I fins a Alfons IV, però el que vui compartir amb vosaltres Lletraferits son unes paraules que se citen en el audiovisual en boca de Ramon Muntaner: He fet portar aquest paper blanquíssim d’Itàlia i la meva ploma rellisca incitant-me a escriure delerosa aquesta Crònica en la única parla tan estimada que podria fer-ho i que vaig aprendre de petit a Peralada, el català. (més o menys… és el que recordo ara a casa). Finalitza el recorregut amb la visita a fora de l’edifici del Claustre romànic de Sant Domènec, molt ben conservat, única peça que queda d'un antic monestir agusíi, curiosament té a dins un arbre gegantí, en canvi el pou està a fora de les columnes que encerclen el claustre.

Si no us he cansat, unes fotografies gegants ens recorden els 4 empordanesos més il·lustres: Ramon Muntaner, Monturiol, Dalí i Pla. Tornada a Barcelona just per veure el Barça – Sevilla, que més es pot demanar, i tot això en plena crisi.

divendres, 7 de maig del 2010

Antonio Machado

Dintre unes hores marxo cap a Cotlliure. Recordo "Juan Manuel Serrat canta Machado": todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre la mar" Us recordaré també a tots vosaltres passejant per la costa de la Catalunya nord.

TRESCA I VERDESCA 106

  • Iuju!!!Veig que tan mateix els ordinadors més potents i ben gestionats tenen fallades grosses. Com em tranquil·litza que a Wall Street també cundeixi el pànic.
  • El Consell d'immigració de Barcelona va dir a l'Ajuntament que no, que no volen votar per la Diagonal. Que ells s'estimarien més que aquests diners es dediquessin a qüestions socials.Toma ya! O tots moros o tots cristians, si senyor.
  • Un altre bisbe irlandés pederasta. Es la guerra, mas madera.
  • No sé perquè en lletres grans això de Montilla no convence a Rajoy (pel recurs de L'Estatut). Recordeu Pepito Grillo:



Cuando estés en líos


por tu bien o por tu mal,

¡dame un silbidito! ¡Dame un silbidito!

Y si no pudieras

dominar la tentación,

¡dame un silbidito!¡Dame un silbidito! etc.






  • El genoma del neandertal revela que es va aparellar amb el sapiens. Però un sol cop. Res no indica que seguissin dàli, dali en horreno i nefando contuberni. Quines coses ens ensenya la ciència, oi?
  • Però per ciència i sobretot barreges, una nova simfonia de Joan Ginjoain basada en el soroll del Sincrotó-Alba . Sons ,sotmesos a impulsos, estímuls, entrecreuament, fusions, contrastos, topades, accents, estiraments, vibracions, tenyits de colors i timbres propis i sotmesos a transparències en un aparent desordre que remet a l'ordre infinit de les esferes celests. Clac (és la meva boca que es tanca).
  • Ara es comença a parlar d'un túnel sota la Diagonal per a usos diversos. No seria prudent esperar fins a conèixer l'estudi que se n'està fent? O és que el percentatge per obres justifica anar canviant de plans cada cinc o deu anys? Algo huele a podrido en Dinamarca...
  • Començo a fer bossa per comprar-me una pamela i un cotxet d'invàlid per si algun dia el necessito. No vull ser menys que la Camil·la Parker que passa revista a les tropes de tal guisa. Ja em veig al jardí de Saifo amb els meus fills i nets a banda i banda. Bavejo de gust.
  • Aquest cap de setmana comença Temps de flors, a Girona. Encara que té els seus més i els seus menys, val la pena. A més a més el millor és el carrer i la vida en ell. Jo no m'ho perdo.

dijous, 6 de maig del 2010

TRESCA I VERDESCA 105

Estimada senyoreta Francis, he tingut un somni: dos homes se saludaven cordialment. Després feien mitja volta i avançaven donant-se l'esquena. A continuació es giraven i...(m'he despertat). Un dels homes tenia les celles en accent circumflex i l'altra duia barba. i és guenyo. Quina és la interpretació d'aquest somni? O no es tractava d'un somni? Li agrairia que me'n digués què puc esperar.-ne Cregui'm que friso per saber-ho. Atentament.MDG.
  • Ben desperta ja, vaig passant planes amb un entusiasme relatiu.1.120 anys de condemna per a cada un dels acusats de la T4 de Barajas, especulacions diverses sobre el meu somni (cada cop em sento més confosa), dos anys de respir per la prohibició dels toros, tractes panolis entre Palestina i Israel a través dels EE.UU, el macrochapapote, el doble de persones depenents del que es pensaven (i què es pensaven?), la paraula plantofada, en els exàmens de català de 6è curs, és una perfecta desconeguda (angelets!), l'os pirinenc necessita més recolzament social (té el meu incondicional, a veure si ni tan sols seran possibles els contes), les obres de la Diagonal es faran després de la crisi (muy largo me lo fiais), ha mort d'accident el dirigent social d'Ourense, "pare del marron glacé"(sensible pèrdua, espero que algun dels seus fills continui la seva trajectòria), avui obre el Saló del Còmic del que plomes més il·lustres haurien de fer-nos- en cinc cèntims), perquè no tenim un Picasso per vendre? ens solucionaria la vida (a tots, inclosos els nostres respectius fills que bé ho necessiten), l'assumpte Blanca d'Anjou m'interessa especialment però em revolta, com sempre, que acabi en repte científic el que era i és un ésser humà (imagineu què creuria si fos creient), com és allò de: qui emb greix comerça els dits se'n unta? no, no per res, o millor dit per allò del cap policial de l'aeroport, com, com? la Pantoja canalitzant diners del maromo? (pero on s'és vist!)... estic exhausta.

  • A la Jaume fuster, un homenatge a Fernando Krahn, a les 19h.
  • Garcia Lorca. Paisajes en Jazz. A càrrec del grup DivaDamns a la llibreria Martínez Pérez- València 246 a les 20'45. 15 €.
  • Ara me'n he d¡anar a buscar una bicicleta per a la Mina que fa tres anys demà. Uf.
  • Potser el més em convé és Aprendre a relaxar-se, una conferència a ... tant és.
  • A La Contra, el doctor Shalomo Breznitz, diu , entre altres coses , que la peresa mental és fatal per les nostres neurones i que és indispensable que cada dia ens regalem quinze minuts absolutament sense res a fer per a nosaltres mateixos. Mantenir la lucidesa és un exercici tan dur com mantenir la línia, diu. Cal fer exercici mental per aconseguir fer una exigent volta al dia en vuitanta móns. Ja ho sabeu.

dimecres, 5 de maig del 2010

Antonio Machado

Dintre unes hores sortiré cap a Cotlliure. Recordo "Juan Manuel Serrat canta a Machado": Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre la mar. Us recordaré tot passejant per la costa de la Catalunya nord. Bon cap de setmana a tots/totes.

dimarts, 4 de maig del 2010

Cap de setmana a Montserrat

He estat 2 dies a l'hostatgeria de Montserrat, per repós de l'ull i de l'ànima. Bon acolliment, bon menjar i molt bon preu. A part de la litúrgia dels monjos que m'agrada molt, he gaudit d'un concert d' orgue per la Montserrat Torrent, (obres de Pachelbel, preludi per a orgue i altres autors). El nou orgue sona molt bé, però encara s'ha de millorar, tot és massa nou. També he passat hores al museu, el meu objectiu era veure novament els quadres de Joaquim Mir. M'agraden els seus cels roses convinats amb blaus, de gran tamany, i un de mes petit del poble de Maspujols amb el seu campanar (hi vaig estar fa uns mesos). Aquest que us poso és el més blau de tots, potser un xic fosc comparat amb la llum dels altres, és la cala encantada, Mallorca, de 1,57 per 2,05, oli sobre tela. També es podent veure dos quadres de la 1ª època de Picasso: el vell pescador, meravellós i un d'un escolanet, que mostren el seu art del dibuix i altres japosteriors cubistes , a destacar les gitanes de Nonell, i tot el repertori de Casas i Rosinyol, a més de Vayredes i altres. L'entrada per jubilats és econòmica i serveix per tots els dies que hi estiguis, aixó et permet entrar i sortir. A l'espai Pere Pruna dibuixos i pintures itinerants, a destacar una exposició de cartells de Tapies, Terrats, Picasso, Miró , i molts d' altres.
Ahir visita a l'oculista, els ulls cicatritzen bé, ara tot és lluminós de lluny, vaig sense ulleres, però de prop caldran uns vidres nous, ya que la lletra petita se m' escapa, fins a la nova visita faig el que puc per llegir. Fins dijous.