dimecres, 20 de desembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA




Les casualitats històriques, molts cops, constitueixen una font de sorpreses. Avui, dia de reflexió abans de les eleccions, resulta que és el dia de l'Escepticisme. No em direu que no és premonitori. Però més enllà de la pròpia reflexió i de les vostres, que ens han de dur a demà , penso que malament si en un dia hem de decidir el que no ens ha acabat de fer el pes en mesos. Bé deixem'ho que ja estem embafats de tanta reflexió i permeteu-me que faci esment d'una dada familiar interessant. Un avantpassat meu per part de mare, Pau Ignasi de Dalmases, a començaments del segle XVIII comprà uns terrenys i es va fer construir el Palau Dalmases del carrer Montcada. Va ser un singular prohom que reuní una important biblioteca  molt freqüentada pels saberuts contemporanis, importants homes de negocis i de la noblesa amb els quals van fundar una Acadèmia a l'estil de la de Plató a Atenes.En van dir L'Acadèmia dels Desconfiats que expressava la qualitat predominant dels fundadors. Com a marca  social van escollir la imatge d'una barca a punt de naufragar en un mar esvalotat i una altra, desarborada o en construcció, a la sorra . La divisa era Tuta quia diffidens, amb la qual volien significar que les seves forces eren limitades en el món difícil que els envoltava. No em direu que tot plegat no té un significat actualíssim!
I per acabar us diré que Pau Dalmases que s'havia manifestat clarament contrari al rei Felip ( 1701) d'infàusta memòria, va ser perseguit i empresonat, però després de la guerra (de Successió) va revifar de nou l'aventura de l'Acadèmia, que encara subsisteix, amb un nou nom : l'Acadèmia de Bones Lletres que va seguir al Palau Dalmases fins fa pocs anys. (si voleu més informació podeu consultar Google Acadèmia dels desconfiats).
Potser, aplicant-me l'escepticisme, ve a tomb aquell refrany castellà que diu : de casta le viene al galgo...

dimarts, 19 de desembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA




 

Avui és un dia bombolla. El Nadal és a la gran pantalla però encara no s'han apagat o encès els llums per començar la festa. Al rebost hi ha tot el que caldrà per preparar els àpats i la nevera espera allò d'últim moment. Avui no és tard ni d'hora. Tot és present però no ha engegat encara. És el dia en que puc preguntar-me com serà aquest Nadal. Una bona part ja la sé: més o menys com sempre però cada any té petits o grans detalls que el fan diferent. Aquesta espera és una part molt bona del Nadal: tot és possible, més enllà de l'impossible. I enguany hi ha un fet que segurament serà decisiu en el sentiment de tots. També l'espero amb un cert desconcert i amb esperança.. aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada, pàtria.
   Creia que us parlaria de neules i torrons i ja veieu... però encara que no no el focalitzem el Nadal s'acosta, la vida pas  pas.

divendres, 15 de desembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



Tornem a estar en un d'aquells grups de dies en que el temps s'acosta i fa nusos difícils d'afluixar. Tot el dia fem coses i sempre en queden encara moltes més per fer. No em vull angoixar; aniré fent de mica en mica i gràcies a la bona organització espero arribar sencera i amb ganes al dia de Nadal i als que seguiran. Compres i feines m'evaporen les hores. Preneu el que pugui anar escrivint però...
Avui tenia ganes de parlar-vos de la mania col·lectiva de dir que tot el que ha anat passant i el que passarà encara "ja t'ho deia". Sembla que visquem en un país de vidents i quatre eixelebrats que ho fan tot malament. Com que no tinc temps us deixo aquí aquest apunt de reflexió perquè hi penseu i que ens ajudi a preveure el que hem de fer el dia 21. SENY!

dimecres, 13 de desembre del 2017

L'arpa i les seves vibracions, 471



Resultado de imagen de belenes de navidad

Benvolguts amics del bloc. Demà marxo, uns dies, cap a San Sebastian  a casa d'uns amics que m'han convidat. D'allí ja marxaré directe a Burgos on passaré totes les festes amb companyia de la meva germana i la seva Comunitat Franciscana.  No sé si tindre oportunitat o temps per entrar al bloc, així que us desitjo a vosaltres i la gent que estimeu unes BONES FESTES.

dimarts, 12 de desembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



Només em faig una pregunta, de la qual ja en sé la resposta: Hi ha algun dels mitjans i grans Museus del món en el qual totes les peces exposades siguin del país i tinguin tots els documents acreditatius de la propietat de totes les peces, en regla segons les lleis vigents? Recordo, sí, les aferrissades discussions sobre el tema en les reunions de l'International Country of Museums (ICOM) durant el meu temps al Museu de Ceràmica de Barcelona. Tots tenien (teniem?) coses a reivindicar i coses a dissimular...

dilluns, 11 de desembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA I L'ENIGMA


Hola amics, bentrobats. Després d'aquestes petites vacances torno renovada, descansada i contenta. Hem fet molta feina i quan calia, la llar de foc era el lloc de trobada i escalfor diversa.
 Un cop tornats a la normalitat parlem de l'enigma del pont. Segurament heu endevinats que es tracta del de Martorell, el paisatge és indiscutible : Montserrat al fons. Potser no cal explicar-ne la llegenda ben coneguda de tots. Demà serà un altre dia..

diumenge, 10 de desembre del 2017

L'arpa i les seves vibracions, 470


Resultado de imagen de liceu barcelona la incoronazione di poppea
Jean_Chistophe Spinosi
L’INCORONAZIONE DI POPPEA, és una de les millors òperes del primer barroc, del  compositor Monteverdi, escrita un any abans de morir. Enguany el Liceu la representa tot  commemorant  el 450 aniversari del naixement d’aquest músic.
Estrenada a Venècia el 1642, va ser la primera òpera lluny de la temàtica mitològica, vigent fins aleshores i centrada en un tema històric. Va ser aquesta l’última composició de Claudio Monteverdi (1567-1643) que planteja, amb el seu llenguatge propi i característic, un savi equilibri entre elements còmics, dramàtics i seriosos al llarg del pròleg i dels tres actes de l’obra.
Avui l’hem sentida dirigida per Jean-Cristophe Spinosi, music i coreògraf, dirigint la orquestra de l’ Ensemble Matheus.
El llibret de Giovanni Francesco Busenello, membre dels Incogniti, secta de costums immorals i flagell de la moral cristiana de la Sereníssima República veneciana. Es basa en un episodi històric, el refús de l’emperador Neró de la seva esposa Ottavia per casar-se amb Poppea, envejosa cortesana que acabarà sent coronada emperadriu de Roma.
La partitura conté diversos madrigals, cançons pròpies del barroc. Aquesta culmina amb el cèlebre i bellíssim duo d’amor “Pur ti miro, pur ti godo.  O mia vita, o mi tesoro” . Nosaltres, hem tingut la sort de sentir-la cantada per dues veus excepcionals; Sabina Puértolas, aragonesa, en el paper de Poppea i el contratenor corea- canadenc David DQ Lee.
Si teniu una mica de temps, durant aquestes festes, us recomano que escolteu el duo d’amor entre Poppea i Neró, el podeu baixar del You Tube. Segur que us aixecarà l’ànim

Resultado de imagen de sabina puertolas
Sabina Puértolas
Imagen relacionada
David DQ Lee















dimarts, 5 de desembre del 2017

LA TRESCA I EL SEU ENIGMA




 Tancat per
fins dilluns 11 (uau !!!)

De pas l'enigma és saber de quin pont es tracta.

dilluns, 4 de desembre del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA




Carlos Redón és l’autor del XUPET NEGRE que ben segur heu vist dotzenes de cops per moltes parets i espais de la ciutat. Aquet motiu s’ha convertit en la seva marca i ell, en Carlos Redón, un dels clàssics dels grafiters de tot el món, un aspecte de l’art contemporani que no podem obviar. No són els pintors i escultors de segles passats els únics que mereixen ser tinguts en compte; l’art evoluciona com tot allò que és una manifestació del pensament i del sentiment.
 Com podem llegir a Google, Carlos és un autor, que amb el seu treball en companyia d’altres graffiters, han contribuit a posicionar Barcelona entre les ciutats capdavanteres de l’anomenat “Street Art” Europeu. 
Si el voleu veure en acció cliqueu a :

divendres, 1 de desembre del 2017

L'ENIGMA DE LA TRESCA

De fet és cosa de nadons però Barcelona n'està plena, negre sobre qualsevol color. I s'ha fet tan famós que és un signe representatiu de Barcelona, conegut a tot el món (en un determinat aspecte).