divendres, 3 de setembre de 2010

Més o menys des del balancí

(no som nosaltres però podriem ser-ho)

Malgrat els meus esforços això s'acaba. Hi ha senyals inequívocs: la pila de llibres ha baixat de forma alarmant, els vales del diari també i la primera part de l'Ulises fi-ni-ta vol el relleu. Crec que dues setmanes encara les passaré aquí. No em vull perdre el final de l'estiu amb les seves magnificències. Estic a punt pel festival de colors, olors, sorolls i sensacions. Em cal fer-ne rebost per l'hivern, guardar-los per poguer obrir-ne la portella de tant en tant. Memento homo.
A més a més, les meves amigues orenetes encara no sembla que vulguin marxar tampoc.

Ara soc sola amb els nens i sense pares. Uf!
Hem berenat figues i ametlles tendres collides per nosaltres i han aprés el nom de tres estels. No hi ha altra manera d'acostar-nos a la vida natural.Que poc però quant!

1 comentari:

Mª Teresa ha dit...

Allarga tot el que puguis a Saifores, que l'hivern és llarg i fred. Les classes del Borja crec recordar que s'inicien el dijous 23, llavors ja no podràs fer prosa poètica almenys de coses del camp. Fins aviat.