Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Troballes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Troballes. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 de febrer del 2015

Kuando mucho oscurese és para amaneser




No, no és que m'hàgi tornat okupa ni diskapasitada, no, estic parlant-vos en ladino, la llengua dels judeocristians expulsats per obra i desgràcia dels soberanissims i catoliquíssims Isabel y Fernando que tanto montaven i mutaven cada cristo que no vegis... Però ves quin exemple de tossuderia humana, tant a Israel com a Turquia encara hi ha qui s'entesta a saber i parlar aquesta llengua que no era tan sols la seva mentre no van ser expulsats sinó també la del comerç a tot l'orient del Mediterani en aquells temps en que la parlaven inclús els peixos per mor del comerç. Una mica com ara que a qualsevol dels mercats de Turquia, Egipte i qualsevol altre, segueixen utilitzant l'idioma que sigui per a pescar els peixos que han arribat a ells per comprar-se un kilim o una bossa de Vuittoni de pa sucat amb oli (i de pas fer altres activitats sanctes o non sanctes que els viatges propicien). 
A Turquia s'està coent una llei de concessió de la nacionalitat als sefardites originaris d'Espanya que ja té llum verda al Congrés de les actuals Espanyes des del mes de desembre passat. Ja el 1924, Primo de Rivera va promulgar un decret segons el qual el sefardís tenien dret a obtenir la nacionalitat espanyola , cosa que va salvar a molts d'ells durant la persecució de la segona Guerra Mundial. Ves per on, em pregunto si no haurem de buscar-nos un avantpassat sefardí (no deu ser pas tan difícil) que ens serveixi per aconseguir un reconeixement que ens neguen per altres vies. 
I com bé diu el diari Amaneser d'Istambul: Se kiere muncha praktica, meoyo i ganas para traer al prezente lo ke esta guardado por harosientos anyos.


Prohiekte de salhó per Saifores kuan akonsegeixi aixhò ke tink guardat des de fa tants anyos i poderho celhebrar amb harmonyia i saluth amb tots vosaltres. Us prometo un té, kebabs i delizies turkes.



divendres, 15 de març del 2013

1- Nous divendres- LA TRESCA I LA VERDESCA


Com que veig que, fora d'honorables excepcions, no us interessa investigar per descobrir els enigmes que us proposo, començaré una nova secció: LA TROBALLA DELS DIVENDRES, en la que us explicaré alguna cosa que hagi descobert, trobat, après etc. 

Ahir, al pati de l'antic Hospital de la Santa Creu, vaig trobar-me amb uns plafons on s'explicaven coses de l'espai on ara es troba la Biblioteca de Catalunya, entre d'altres. En un d'ells deia que el 1587, aquest hospital va obtenir l'exclusivitat de la representació de les comèdies i altres espectacles que es fessin a Barcelona (o sigui les rendes obtingudes). Poc després va néixer el projecte d'un teatre propi que va ser la Casa de les Comèdies (posteriorment Casa del Teatre o Teatre de la sanitat) i va tenir moments de gran esplendor fins que el 1787 es va cremar. Va ser ràpidament reconstruït pero...
El 1844 Isabel II va donar permís a la Societat del Liceu per a construir el seu propi teatre, més espaiós i sumptuós, destinat a l'Òpera.
El 1915 el Teatre de l'Hospital, o Teatre Principal de la Rambla, va tornar a sofrir un incendi. Es va reedificar però es va vendre i ja no es va utilitzar més. Des de llavors la seva decadència ha estat visible i galopant. Ara, sembla que s'està tornant a remodelar per obrir-lo de nou. Veurem en què acaba.
Tot això explica perquè en un recinte d'aquest antic Hospital de la Santa Creu s'hi fan actualment i periòdica representacions teatrals (Recordeu la magnífica Antígona, de la Clara Segura i el Pep Cruz fent d'Èdip?). És una magnífica forma de relligar amb el vincle que la institució tingué amb el teatre.