No, no és que m'hàgi tornat okupa ni diskapasitada, no, estic parlant-vos en ladino, la llengua dels judeocristians expulsats per obra i desgràcia dels soberanissims i catoliquíssims Isabel y Fernando que tanto montaven i mutaven cada cristo que no vegis... Però ves quin exemple de tossuderia humana, tant a Israel com a Turquia encara hi ha qui s'entesta a saber i parlar aquesta llengua que no era tan sols la seva mentre no van ser expulsats sinó també la del comerç a tot l'orient del Mediterani en aquells temps en que la parlaven inclús els peixos per mor del comerç. Una mica com ara que a qualsevol dels mercats de Turquia, Egipte i qualsevol altre, segueixen utilitzant l'idioma que sigui per a pescar els peixos que han arribat a ells per comprar-se un kilim o una bossa de Vuittoni de pa sucat amb oli (i de pas fer altres activitats sanctes o non sanctes que els viatges propicien).
A Turquia s'està coent una llei de concessió de la nacionalitat als sefardites originaris d'Espanya que ja té llum verda al Congrés de les actuals Espanyes des del mes de desembre passat. Ja el 1924, Primo de Rivera va promulgar un decret segons el qual el sefardís tenien dret a obtenir la nacionalitat espanyola , cosa que va salvar a molts d'ells durant la persecució de la segona Guerra Mundial. Ves per on, em pregunto si no haurem de buscar-nos un avantpassat sefardí (no deu ser pas tan difícil) que ens serveixi per aconseguir un reconeixement que ens neguen per altres vies.
I com bé diu el diari Amaneser d'Istambul: Se kiere muncha praktica, meoyo i ganas para traer al prezente lo ke esta guardado por harosientos anyos.
Prohiekte de salhó per Saifores kuan akonsegeixi aixhò ke tink guardat des de fa tants anyos i poderho celhebrar amb harmonyia i saluth amb tots vosaltres. Us prometo un té, kebabs i delizies turkes.
