Canvis sobtils

Tot l’estiu les taques de sol han estat com ocells daurats entre les fulles. Ara, per moments, es transformen en pinzellades horitzontals encara amb l’extrem una mica enlairat però tendint a fer-se paral·leles amb el terra. Tampoc la llum no és tan espessa i els troncs dels pins semblen transparents. Un para-sol obert s’està convertint en metàfora.
Soparé a dins o a fora? és un dubte nou. La llum ja no és el meu rellotge i alguna nit em poso un jersei prim.
La vida al camp és ara més real que mai: figues, ametlles, tomàquets tardans, melons i encara, préssecs. Els pixapins han marxat i les mongetes verdes baixen de preu. El peix blau està en el seu millor moment. Demà per dinar em faré asmarris amb guillems i si sabéssiu què són us faria dentetes.