REFUGIS ANTIAERIS, 3ª i última part.
Deixo la historia de la guerra civil pel Rafel que n’és l’especialista. Jo he intentat fer-vos sols unes pinzellades de Gràcia, el meu barri, amb la resenya dels refugis.
El 1936 cal tenir present que encara no s’havia inventat el radar i això donava més impunitat als avions atacants, que es podien presentar, pràcticament per sorpresa, sobre la ciutat i deixar caure la càrrega mortífera que portaven.
A Gràcia la gent és va organitzar per protegir-se , s’han trobat prop d’un centenar de refugis, la majoria de poca capacitat, uns eren construïts amb vocació pública en les places com Diamant, Revolució, Virreina, Raspall, Joanic… i altres dos per l’ajuntament de Barcelona, un a la plaça del Nord i l’altre a la plaça del Sol. Segurament recordareu els noms relacionant-los amb la Festa Major de Gràcia, tota la història queda en el subsòl i a dalt de fa molts anys el 15 d’agost tot és festa.
La majoria de refugis s’han malmès per la construcció de pàrkings i garatges. De tots es conegut que quan es fa un forat segur que es troba un tram de refugi. El projecte inicial era, que si la guerra s’hagués allargat, anar unint tot els túnels d’una plaça a l’altre,o d’un carrer al del costat, fins a trobar una plaça, una vertadera red de protecció per les persones, que portades per la por , l’angoixa o la supervivència deixaven casa seva per entrar al refugi al sentir les sirenes que alertaven de la vinguda dels avions.
La primera fotografia és va fer fa pocs anys a l’obrir el subsòl de la plaça Joanic, dit refugi ha quedat eliminat del tot al construir-se un garatge municipal, i la segona és del carrer Viada amb Bellver al costat del carrer Topazi, que tirava amunt cap a la plaça del Nord, i que també ha desaparegut.
El Taller d’Història de Gracia treballa ara per servar-ne la memòria
Encara no he visitat els refugis però fa temps van fer un reportatge inteesantíssim sobre un home del qual no recordo el nom, que va ser un dels impulsors de la construcció dels de Barcelona i que sembla ser que va ser cridat a Londres, al començament de la 2na. guerra mundial, per a explicar com funcionava aquí. No li van fer gaire cas i la mortaldad va ser tremenda. La Pilar Frutos de la que parles, és la mare d'en Roger Camps, amic d'en Lluís.
ResponElimina