Camprodon- El passeig Maristany un dia de sol, fet als anys 20, a imatge del Passeig de Gràcia (i quina diferència!)De disbauxes i maribolles
He estat uns dies sense contribuir al bloc perquè, fora del meu context habitual, no m'hi he pogut posar. Ha estat per una maribolla cel·lebrera de la colla (ens autoanomenem colla maribolla per raons obvies). Sóm els de sempre, els amics d'infància, de joventut, de maduresa i d'ara, els que sempre han estat, aquells dels quals ens ho sabem tot i per tant sempre ens sorprenem. La última ha estat uns nous setanta anys celebrats a Camprodón.
Allí, la tempestassa encara no s'havia esvaït i de les muntanyes penjaven unes esfilagarsses de boira espessa que convertien el paissatge en fantasmal i propens a qualsevol misteriosa experiència que només podia combatre's a cops de riure i maribolla. Sort que l'avinguda d'arbres immensos del costat de la casa hi posaven el contrapunt civilitzat. Malgrat els prats ben mullats, no hi havia moixernons. Encara hi falten uns dies de sol radiant, com el que he retrobat al meu estimat Saifores. Decididament no tinc l'esperit a punt pel foc de la llar ni ganes de tancar-me a casa encara que sigui per llegir. És millor fer-ho al sol o a l'ombra però sentitnt la vida al voltant. Bentrobats.
Allí, la tempestassa encara no s'havia esvaït i de les muntanyes penjaven unes esfilagarsses de boira espessa que convertien el paissatge en fantasmal i propens a qualsevol misteriosa experiència que només podia combatre's a cops de riure i maribolla. Sort que l'avinguda d'arbres immensos del costat de la casa hi posaven el contrapunt civilitzat. Malgrat els prats ben mullats, no hi havia moixernons. Encara hi falten uns dies de sol radiant, com el que he retrobat al meu estimat Saifores. Decididament no tinc l'esperit a punt pel foc de la llar ni ganes de tancar-me a casa encara que sigui per llegir. És millor fer-ho al sol o a l'ombra però sentitnt la vida al voltant. Bentrobats.
Hola!
ResponElimina