dilluns, 27 de setembre de 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 52

DINS DE LA PANXA DE LA BALENA

Aquests és el nom del nou curs d’escriptura que ens proposa el Borja. Iniciem amb ganes de fer feina. Ens trobem sis alumnes de l’any passat, més l’Elena.

El Borja ens presenta el curs i ens explica el perquè del títol. Avui fa un paral·lelisme entre dos textos: El de Jonàs i el conte de “La meva Cristina” de Mercè Rodoreda.

Jonàs (La traducció hebrea és colom), és un text de l’Àntic Testament . Pel llenguatge cal situar la redacció d’aquests llibre desprès de l’exili, segurament en el segle V aC. És una narració didàctica, farcida d’elements meravellosos i d’imatges, on també si troba mitologia grega (el gran peix que s’empassa un home) . Jonàs és el profeta desobedient, que el Senyor força a predicar a Nínive, ell no vol fer-ho i s’escapa cap el mar, baixa a Jafa port del Mediterrani per embarcar-se en rumb oposat. (Jafa és avui un barri de Tel Aviv, vaig visitar-lo en el viatge a Israel). La història del gran peix que se’l empassa i on hi viu tres dies i tres nits, és una part de la narració. Al final de la narració Jonàs s’irrita perquè el Senyor es compadeix dels ninivites,. Ell representa l’ Israel tancat en si mateix, enfront de la salvació de Déu sense fronteres.

Mercè Rodoreda ens narra la realitat més crua i la fantasia més lírica de l’home perla. Cristina és el nom de la barca que també s’enfonsa i on el protagonista engolit per una balena hi viu anys. Un dia l’home bateja a la balena amb el mateix nom de la barca Cristina, mentre la balena el va recobrin d’una crosta de perla. Al tornar a terra, viu amb gran dolor l’estigma que el fa igual o diferent dels altres homes.

Al acabar el Borja ens dona uns textos per llegir a casa i distingir entre “el món interior i la mirada cap enfora”

Ja veieu doncs que el curs promet. Cal veure que em traiem nosaltres...

6 comentaris:

marisa ha dit...

Gràcies Mª Teresa per aquest "INTROITO" tan esclaridor. Estic intentant fer l'escaleta del que vull escriure durant tot el curs. A veure si ens en sortim.

Rafel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Rafel ha dit...

Yo estuve dentro de una ballena mucho antes de conocer a Moby Dick. Fui a parar allí de la mano de unos dibujos animados, siguiendo un muñeco de madera que en su cola llevaba atada una gran piedra, para evitar flotar. Le seguía un grillo, y yo naturalmente.
No creo equivocarme si digo que esa experiencia la vivimos muchos chiquillos, en una época que aún teníamos inocencia. Aquellas escenas me demostraron lo que era tener aprecio, cariño, amor, hacia un padre. Ese era el esfuerzo y la lucha que mantenía aquel muñeco, debido a la pluma de Collodi.
En la vida podemos encontrarnos con más de una ballena.
Rafael.

Maria Teresa ha dit...

Gràcies pel teu comentari, dóna ritme al bloc i fa que hi hagi una interrrelació entre el qui escriu i qui el llegeix. A per un nou curs reptador de més ritme.

Maria Dolors Giral ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maria Dolors Giral ha dit...

Aquest tema és molt suggerent. Ens hi haurem de deixar engolir i veure, un cop a dins què hi trobem. Gràcies per les pistes.