PEDRA SOLAR ASTECA

Avui aparco el meu viatge a Istanbul, per un record que m’ha suscitat l’escrit poètic de la Mª Dolors d’ ahir. Les postes de sol, la lluna plena o juganera darrera els núvols, els astres d’estiu i tot el que ens explica m’ha portat al que sempre diem: un escrit porta a un altre escrit.

Febrer de 2007, en el Museu d’Antropologia i Història de la capital de Mèxic, veig la pedra solar del calendari asteca. Posada en un lloc ben visible, tothom si queda encuriosit. Cal desxifrar-la amb l’ajuda del guia.

Es un monòlit basàltic. Té un diàmetre de 3,60 m. i pesa 25 tones. Anomenat també calendari asteca perquè els seus relleus són al·lusius a cultes solars i coneixements astronòmics.

El gravat de la pedra està compost per vuit círcols concèntrics que formen corones. En el círcol exterior que rodeja el tot, dos serpents s’ajunten, cap per avall, esculpint dos rostres representant el dia i la nit. Les serpents, una diürna i l’altra nocturna, representen el cel en els seus diferents aspectes.

L’energia era captada per l’octau moviment. Pels asteques desprenia una força particular: una anèrgia provinent de l’Univers que s’encarnava en l’Espai-Temps per entrar en ressonància amb la terra. Aquesta energia era distribuïda pel sol que és la Font de la Vida. Deixo pels estudiosos les interpretacions ja que d’altres diuen que eren les dades de festes sagrades…

La fotografia no es dins del museu, ja que estava prohibit, esta feta en una altra ciutat, on tenen aquesta replica a l’aire lliure, que es molt ben lograda. La fotografia era obligada. Encara que és un contrallum, he pogut clarejar-la una mica.