dimecres, 11 d’agost de 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 36

La cisterna Basílica Yerebatan Sarnici.
No és un laberint amb llums vermelles. És una meravella subterrània , la cisterna basílica, anomenada també ”Palau submergit” d’Istanbul. Construïda durant el reinat de l’Emperador Bizantí Justinià I el 527, sobre una antiga basílica. La cisterna és una obre colossal de forma rectangular de 140m. de llarg per 70m. d’ample. Des del carrer s’hi accedeix baixant 32 esglaons i un cop a dins et trobes una sala de 336 columnes de marbre de 9 metres d’alçada, formant 12 fileres. Per ajudar a aguantar el pes, el sostre està format per un gran conjunt de voltes .Es visita a nivell de l’aigua caminant sobre unes passarel·les de fusta, que permetre als turistes donar un passeig dins de la cisterna. L’edifici viu ara igual que en el passat compartint l’aigua amb peixos, que neden tranquils sota els nostres peus.

En el seu temps tenia una capacitat d’emmagatzemar 100.000 tones d’aigua, suficient per proveir els palaus imperials bizantins i d’altres edificis dels voltants. També va servir per regar els jardins del palau imperial otomà de Topkapi; fins que els otomans van preferir un sistema propi d’aigua corrent enlloc de l’aigua estancada. I la cisterna va quedar oblidada i amb el temps plena de fang, fins que el 1544 P. Gyllius investigador de l’art bizantí, la redescobreix a partir de les explicacions de la gent d’unes cases a prop de Santa Sofia, que tenien en el seu subsòl uns pous amb aigua i a vegades peixos.

L’atracció turística, és buscar dos caps gegants de meduses,que van ser portat sols per utilitzar-los com a base de columnes; son dos exemples meravellosos d’escultura de l’Època Romana.. Cada guia t’explica la seva pròpia llegenda, el cas es que vaig fer el recorregut acompanyada d’una música ambiental suau, amb els peixos sota els peus i la il·lusió de trobar-les. Les fotos ho confirmen positivament.

2 comentaris:

marisa ha dit...

He entrat a IMATGES GOOGLE i he trobat els caps-columnes de MEDUSA. La de "peles" que m'estalvio amb aquests viatges virtuals!!

Anònim ha dit...

Marisa t'has estalviat moltes "peles", però ni les fotos ni la magnífica descripció que ens ha fet la Mª Teresa es poden comparar amb la sensació de pau i de màgia que trobes passejant entre les precioses columnes. La llum, la música, el soroll d'aigua... Una delícia que s'ha de viure. Si un dia pots, ves-hi, t'ompliràs d'energia positiva.