En el seu temps tenia una capacitat d’emmagatzemar 100.000 tones d’aigua, suficient per proveir els palaus imperials bizantins i d’altres edificis dels voltants. També va servir per regar els jardins del palau imperial otomà de Topkapi; fins que els otomans van preferir un sistema propi d’aigua corrent enlloc de l’aigua estancada. I la cisterna va quedar oblidada i amb el temps plena de fang, fins que el 1544 P. Gyllius investigador de l’art bizantí, la redescobreix a partir de les explicacions de la gent d’unes cases a prop de Santa Sofia, que tenien en el seu subsòl uns pous amb aigua i a vegades peixos.
L’atracció turística, és buscar dos caps gegants de meduses,que van ser portat sols per utilitzar-los com a base de columnes; son dos exemples meravellosos d’escultura de l’Època Romana.. Cada guia t’explica la seva pròpia llegenda, el cas es que vaig fer el recorregut acompanyada d’una música ambiental suau, amb els peixos sota els peus i la il·lusió de trobar-les. Les fotos ho confirmen positivament.
He entrat a IMATGES GOOGLE i he trobat els caps-columnes de MEDUSA. La de "peles" que m'estalvio amb aquests viatges virtuals!!
ResponEliminaMarisa t'has estalviat moltes "peles", però ni les fotos ni la magnífica descripció que ens ha fet la Mª Teresa es poden comparar amb la sensació de pau i de màgia que trobes passejant entre les precioses columnes. La llum, la música, el soroll d'aigua... Una delícia que s'ha de viure. Si un dia pots, ves-hi, t'ompliràs d'energia positiva.
Elimina