Més o menys des del balancí

Temps aturat

Que forts i grans són els sorolls que surten del silenci!

Serà que soc optimista de mena però en mig del brogit i l'enrenou de ser tants, trobo que els moments en que es gaudeix de calma i tranquilitat són molt enriquidors i que el silenci en companyia és un bé preciat. Ara entrem en els dies màgics de temps molt agradable, banys encara possibles, consciència que l'estiu s'acaba i per tant aprofito més la companyia. Veure els nens com avancen dia a dia és un privilegi. A vegades cansat, però satisfactori.
La posta de sol d’avui ha estat plàcida i domèstica. Sense exageracions ni coloraines. L’hora sense ombres s’ha anat allargant fins que no ha quedat més remei que encendre el llum. Sóc al balancí i els sento parlar com si jo no hi fos. Només, de tant en tant, intervinc.

De lluny, el colpeig de raquetes en una pilota i cants de la Cisa que tot el dia fa els seus números de patinatge en sec. L’Àfrica fa el sopar el Xito, que torna del poble, ens fa riure explicant la conversa de passerell que ha tingut amb el Fidel. (l'ocell del començ és un passerell de debò)
La pressa no sabem on és. Per alguns, demà serà l’últim dia de vacances. Pot ser un dia difícil.