dimecres, 4 d’agost de 2010

Més o menys des del balancí



Fora tòpics! Fora frases fetes! Fora mandangues!
Quina alegria, ahir, tos reunits en harmonia. Que bo el sopar, que currats i reixits els regals. Que magnífic tot.
Tornava, al vespre, gens sola perquè us duia amb mi.
Gràcies a tots!
I un esquitx de poesia del Gerard Quintana, un trosset de la seva cançó "la cabra boja" o allò d'apliquem-nos el conte :

Sempre es desperta
quan ja tots dormen,
vol viure fora
de tanta norma.

No, no vol canviar no li agrada llepar,
no, no vol canviar...

La gent la mira i parlen
sempre en veu baixa
però ella mai no s'amaga,
no és cap gata maula.

Les capelletes
de ment estreta,
tots la condemnen
però ella els engega.

No, no vol canviar vol anar més enllà.
No, no vol canviar jo no vull ser normal.
No, no vol canviar millor ser un animal.
No, no vol canviar.


2 comentaris:

marisa ha dit...

DONCS, SI SENYORA. MÉS VAL ESTAR COM UNA CABRA QUE SER UN CABRÓN.

Mª Teresa ha dit...

Realment va ser un sopar amb ganxo. Tots plegats i amb alegria, espero repetir les trobades gastonòmiques i literaries amb vosaltres. M'apunto a la cabra boja.