He optat per anar-me’n a fer la migdiada al taller blau que és com una boca tancada. Així és que la meva enemiga mosca-musa em busca i em busca endebades.
El que passa és que allí els somnis tenen un color fresc i reposat i m’aixeco embotornada, sense ganes de fer res. M‘han passat tantes coses mentre dormia que he quedat esgotada. Les cames em pesen, els braços no volen aixecar-se i el cap, enterbolit, es resisteix a pensar. Tan sols puc recordar, amb prou feines, les aventures d’un peix volador que feia endreça de la seva habitació i de la qual sortien tota mena d’andròmines sense finalitat concreta. Una mica com a la pallissa de casa o al taller. Imagino que tot allò ho va amuntegant al mig de la gespa com per fer un foc de Sant Joan i que al final hem de cremar-ho perquè sinó no hi cabríem. És una sensació tan vívida que fa que m’aixequi i em posi, de debò, a fer endreça.
Una endreça superficial doncs la futura tapadora d’un dipòsit per les coses de la piscina, que s'acaba d'eixugar de pintura, ocupa gairebé en la seva totalitat l’espai de maniobra al taller.
La mosca, que ja m'ha vist, ha cridat als cosinets i cosinetes i llencen un atac decidit sobre mi. També han vingut unes parentes de lluny que com les autèntiques, són petitones, renegrides i amb molt mala llet. Piquen més que els mosquits i quan trec la pala desapareixen. L’única diferència és que no critiquen, o almenys jo no les entenc.
La veritat, ara sí que no sé què fer amb tot el que he anat amuntegant al mig del jardí. M’ho miro amb cara de peix eixalat. No tinc cotxe i no ho puc dur a la deixalleria.
Comença l’hora de les orenetes i les mosques han fugit. Encara en puc matar una. Ha estat una revenja amb victòria pìrrica.
El que passa és que allí els somnis tenen un color fresc i reposat i m’aixeco embotornada, sense ganes de fer res. M‘han passat tantes coses mentre dormia que he quedat esgotada. Les cames em pesen, els braços no volen aixecar-se i el cap, enterbolit, es resisteix a pensar. Tan sols puc recordar, amb prou feines, les aventures d’un peix volador que feia endreça de la seva habitació i de la qual sortien tota mena d’andròmines sense finalitat concreta. Una mica com a la pallissa de casa o al taller. Imagino que tot allò ho va amuntegant al mig de la gespa com per fer un foc de Sant Joan i que al final hem de cremar-ho perquè sinó no hi cabríem. És una sensació tan vívida que fa que m’aixequi i em posi, de debò, a fer endreça.
Una endreça superficial doncs la futura tapadora d’un dipòsit per les coses de la piscina, que s'acaba d'eixugar de pintura, ocupa gairebé en la seva totalitat l’espai de maniobra al taller.
La mosca, que ja m'ha vist, ha cridat als cosinets i cosinetes i llencen un atac decidit sobre mi. També han vingut unes parentes de lluny que com les autèntiques, són petitones, renegrides i amb molt mala llet. Piquen més que els mosquits i quan trec la pala desapareixen. L’única diferència és que no critiquen, o almenys jo no les entenc.
La veritat, ara sí que no sé què fer amb tot el que he anat amuntegant al mig del jardí. M’ho miro amb cara de peix eixalat. No tinc cotxe i no ho puc dur a la deixalleria.
Comença l’hora de les orenetes i les mosques han fugit. Encara en puc matar una. Ha estat una revenja amb victòria pìrrica.
Que bé en plenes vacances i seguim escrivint i vivint... Som una espècime singular. Visca
ResponEliminaLos sueños se apoderan del escritor y quizá sea esta época la más apropiada para soñar, ya sea haciendo la siesta o durmiendo en una noche calurosa y estrellada. Sigue durmiendo y tendrás más posibilidades de soñar y por tanto de escribir. Te lo dice un soñoliento empedernido en épocas estivales. Rafel.
ResponElimina