dimecres, 25 d’agost del 2010

Més o menys al balancí



Ou sont les “pedres seques” d’antan?


El paisatge que m’envolta sempre m’ha agradat molt. És auster i eixut, amb un punt feréstec. Ben diferent de tots els altres paisatges Catalunya, en gran part la seva configuració ve donada per segles treballat i al servei dels homes, amb esforç. És una terra que s’ha hagut de picar i netejar a mà, treure pedres i fer-ne barraques de vinya amb lliris a sobre, aplanar i llaurar, fer bancals i feixes, plantar vinyes. Un paisatge dels que van inspirar la dita que el català de les pedres en fa pa. Pa, si, però sobretot vi. I garrofes, figues i ametlles ja en franc declivi.
He pogut imaginar els romans enraonant i entenent-se amb la gent d’aquí, fent-se d’aquí també. Aquests homes que encara veig en molts dels meus veïns o passejant per la Rambla del Vendrell o en una parada del mercat. Cossos cepats, de tors recte que mai s’ajup i que treballa la terra amb les cames ben dretes, plegat només per la cintura i que imagino perfectament, vestits amb toga en el forum de Taragona o contemplo en els relleus o medalles del Museu.
Camins, terres i persones en les que s’hi veu una civilització. Per això em fa mal passejar, i adonar-me de les destrosses, dels paperots i dels plàstics, dels arbres arrencats, de la riera seca i tapada amb ciment i dels esbarzers abans plens de móres i ara de pols i teranyines.
Avui he sortit a collir papers, i ametlles (després en farem llet per berenar) i en quant el sol llueixi dos dies seguits, aniré a collir móres, almenys per a fer un gelat.

3 comentaris:

  1. ...Cornelia Africana (180 aC. - 110 aC.) esposa del militar i Cònsul Tiberi Semproni Graco i filla del celebèrrim Publi Corneli Escipió l'Africà, ha passat a la història com a Mare dels Gracos, ja que va donar a llum als que arribarien a ser els polítics més importants del segle II aC. Tiberi i Caius.
    Va ser una dona culta i intel·ligent, de la qual l'escriptor Plutarc destaca el seu saber estar i la seva hospitalitat.

    Molts segles després ha tornat al món amb el nom de Ma.Dolors. HE DIT

    ResponElimina
  2. Segur que buscant pel bosc, et sortirà algún romà d'aquella època, amb vestimenta blanca i una corona de llorer al cap. M'agraden molt els teus relats, espero retrobar-nos aviat.

    ResponElimina
  3. A Dubrovnik no hem trobat romans però ens hem trobat San Nicolau que ens ha fet de guia.
    Petons des de Croatia

    ResponElimina