Hola a tots: ja som a Barcelona desprès d’uns dies de muntanya alta, on coincidint amb amics hem fet excursions i xerrades de tota mena, sense oblidar una bona taula i unes hores extres de descans. La Vall de Núria a 1964 metres d’alçada és ideal per unir tots aquests gaudis.
Just desfer la maleta m’he llançat a l’ordinador, volia entra al bloc per trobar-vos i aquesta frisança s’ha vist recompensada per les vostres aportacions, la Marisa amb els seus mini relats, el Rafel parlant novament del seu enamorat Vila-Matas i els deliciosos i poètics comentaris de la Mª Dolors, des del balanci, quina feina he tingut per llegir-ho tot i quin goig fer-ho.
Demà us parlaré de Joan Maragall. Va ser a Nuria on Catalunya Radio de la mà d’en Manel Fuentes va inaugurar l’any Maragall, fa poques setmanes.
Cada martí, desprès d’un bon esmorzar hem agafat la telecabina i amunt cap l’alberg del pic de l’àliga. Allí iniciàvem la caminada matutina cap a una de les rutes assenyalades, poca estona això si, que desprès calia tornar i una no està per grans travesses. Les vaques i els cavalls ens han fet companyia. Al fons el Pic d’Eina de 2786m. Nou Fonts de 2861m. Coll d’Eina de 2682 m. I el Puigmal més amagat de 2910. També una breu escapada a Queralbs per veure el poble i l’església romànica del segle X amb uns capitells preciosos, uns dels més antics que es troben a Catalunya, bon formatge i embotits a les botigues.
A la tarda cafè i licor de Núria fet amb alcohol i herbes dels seus paratges, amb tres glaçons que ho feien passar avall amb gust, i lectura, he progressat en l’Ulises, encara que com a regal afegit, enguany no ha plogut cap dia de la nostra estada, cosa rara per la temporada de més calor, i es clar l’Ulises em queia de la mà davant la possibilitat de fer la volta al llac o anar fins el mirador de Sant Gil
Demà anirà de poesia. Contenta de retrobar-vos.
Bentornada un altre cop! Aquest any apareixes i desapareixes com el riu Guadiana.
ResponEliminaUn petó a la Montserrat i per a tu.