Me'n vaig dos dies i després, quina feinada! No dono l'abast a llegir i llegir els vostres escrits.
Aquesta sortida meva ha estat per canviar les meves pedres seques per les planes amables i verdes de l'Empordà, on , per cert, vaig gaudir les meravelles d'una tramuntana discreta que alleujava la calor. Amics, celebracions i riures van ser la tònica.
Ja torno a ser a casa amb la marabunta. Només que aquella era com una paret que avançava i la meva és en el moment de màxima dispersió, quan totes les formigues van cada una a la seva, invadint-ho tot. Els nens amb el neguit del final de vacances i els pares amb el mal humor que caracteritza saber que només queden dos dies. Tinc el cap com una centrifugadora en el moment que s'atura: una mena de polpa al fons i líquid a sobre. No sé com acabaré ni si mai podré recuperar-me abans de començar el curs. El matí que vaig ser a Barcelona vaig comprar-me un lector de DVD per la meva habitació . És el meu reducte d'evasió.
L'altra nit vaig pescar un reportatge que crec que us agradaria molt. Segurament el tindré dintre d'uns dies. Però per anar fent boca busqueu Roadworth i després imatges. (ho sento no us en puc fer un enllaç directe).
dons m'he quedat amb gana perquè no he pogut veure res.
ResponEliminaÀnims, que són 2 dies i et quedaràs soleta.
Petons
Poc a poc tots tornem a la normalitat. La meva germana ahir va marxar cap a Burgos, ha sigut bonic teni-la al costat, és molt alegre i em xerrat molt. La seva estada sempre va acompanyada d'amics, sopars, mariscades previa visita a la Boqueria i ... Espero el setembre per "centrar-me" en el dia a dia. Reposa tot el que puguis a Saifores i a la tornada ens ensenyeras aquestes novetats que et compres. Jo ni idea de com funcionen.
ResponElimina