DERVIXOS de l’Ordre de Mevlana
Avui va dedicat especialment a la Marisa, que va gaudir en la seva estada a la Capadòcia al veure’ls dansar.
De camí a la ciutat de Konya, demanem a la guia veure les danses dels dervixos, ja que no està programada en el nostra viatge. Ens ofereix dues possibilitats: una veure-les en un hotel representada per actors que imiten els religiosos i l’altra anar al que seria el seu temple a l’hora de la pregària i veure’ls en els seus resos. Optem per la segona, la més real.
Konya és una ciutat de 438.000 habitants, carregada de història, anomenada Iconio en l’època d’Alexandre Magno. Sant Pau i Sant Bernabé van residir en ella. La seva època daurada va ser sota el sultà seljúcida Aletin Keykubat.
L’edifici més notable de la ciutat és el Monestir Mevlâna Tekkesi, que des de la prohibició de l’ordre religiosa sota Atatürk és un museu. El visitem desprès de dinar, al carrer molta calor. A l’entrada un patí amb plantes, paguem un tiketi i iniciem la visita al nostre aire. L’interior és ple de gent, turistes com nosaltres, però moltes famílies musulmanes amb fills petits que estan de vacances.El primer que es veu es la sepultura de Celâleddin i en la sala adjacent els sarcòfags dels seus deixebles, vitrines amb manuscrits i llibres diversos. Un sarcòfag sumptuós sota la cúpula cobert amb un brocat verd daurat, guarda les restes de Mevlâna i el seu pare, tots els musulmans s’hi aturen amb respecte, resen, es mouen van d’un canto a l’altra, tot ho miren i ho toquen si poden, objectes personals, llibres... de sobte m’ agafa un mareig i haig de sortir a fora, potser l’únic moment dolent del viatge, casi 40º graus i en plena digestió. Una remullada a la font, cap, clatell, cara i mans (abans aigua per les ablucions) i una Coca-Cola freda em retornen al món dels vius, torno a dins, per sort el grup no m’ha trobat a faltar i seguim veien els dibuixos de les danses en papers antiquíssims dins de vitrines molt ben cuidades.
Mevllâna el creador del místicisme anomenat sufi, va néixer a l’actual Afganistan, va escriure una obra mística Meznevi on expressa el seu concepte del món fonamentat en l’amor i la tolerància. El ball dels dervixos és un mitja per accedir personalment a Déu.
En un altre escrit espero poder posar-vos fotos de que vaig veure, i entrar en el representa per a ells les giravoltes, els vestits blanc, i les recitacions de l’Alcorà per arribar a la mística, la trobada amb Déu.
Gràcies Ma. Teresa per la dedicatòria especial. Nosaltres varem veure els dervitxes giròvags en un Caravansaray (posada de la Ruta de la Seda). El ritual és força interessant. També vam visitar la tomba de Mevlana, amb els peus coberts amb peücs com els dels hospitals ja que el recinte és sagrat per a ells.Ni quan els dervitxes ni a dins del museu no es podien fer fotos però vaig comprar postals. Quan sortiem del recinte, vam trobar un grup molt nombrós d'homes sols, és clar, que portàven un mort a enterrat al cementiri que hi ha al davant. S'anaven passat els baiard -parihuelas- uns als altres.Ha estat una sort, bé, pel mort no gaire.
ResponEliminaEt segueixo.