Goteres de felicitat Estaven a punt de dinar i el cel, de cop, s’havia tornat una manta espessa i fosca. Van tenir temps de posar un plàstic al damunt del cobert de canyes per intentar aixoplugar-se de la pluja, i de dinar. Però ja fregant els plats hagueren de fugir perquè l’aigua va començar a caure a galledades.
Van pujar a les golfes per vigilar que cap finestra quedés oberta. Per diversos punts queia l’aigua. Les goteres de sempre, va dir el pare. És clar, ja us ho vaig dir l’altre dia que s’havien d’escombrar les teulades, va dir la mare.
En Quim era al mig de l’habitació i amb posat de no ser al món, escoltava el concert de les gotellades en palanganes i galledes. En Joan havia obert un bagul i llegia tebeos antics assegut a terra. La Marta remenava vestits passats de moda i es treia i posava barrets, sabates i faldilles mentre ballava i piruetejava seguint la seva pròpia música.
Tres hores després, la mare es va aixecar per fer pa amb tomàquet i treure embotits del rebost. El pare aixecà els ulls del llibre i allargà lla mà quan ella va passar pel seu costat.
Ja no plou, va dir la mare. Va obrir la finestra i olorà la nit.
Van pujar a les golfes per vigilar que cap finestra quedés oberta. Per diversos punts queia l’aigua. Les goteres de sempre, va dir el pare. És clar, ja us ho vaig dir l’altre dia que s’havien d’escombrar les teulades, va dir la mare.
En Quim era al mig de l’habitació i amb posat de no ser al món, escoltava el concert de les gotellades en palanganes i galledes. En Joan havia obert un bagul i llegia tebeos antics assegut a terra. La Marta remenava vestits passats de moda i es treia i posava barrets, sabates i faldilles mentre ballava i piruetejava seguint la seva pròpia música.
Tres hores després, la mare es va aixecar per fer pa amb tomàquet i treure embotits del rebost. El pare aixecà els ulls del llibre i allargà lla mà quan ella va passar pel seu costat.
Ja no plou, va dir la mare. Va obrir la finestra i olorà la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada