dilluns, 30 d’agost de 2010

Més o menys des del balancí

Dia de canvi de terç. Encara amb els que erem més els que arriben. Total sis grans i sis petits.
Bé, no n'hi ha per tant. Crec que sobreviuré.
Uns fan deures (cadascú en un lloc diferent), uns altres "fan coses" i jo, amb la Blanca, fem el menú (sopa de lletres, rostit de llengua amanida amb frases fetes i gelat de fantasia). No em puc creure la calma que en aquest moment es respira. Aprofitem!

L'estiu està canviant. Ho constato a cada moment. L'atmosfera està com en suspensió, com si tot hagués de continuar així ad infinitum. Res d'aquella convulsió primera quan mai no sabies què passaria a continuació. Llavors tot crepitava i l'aire era espès. Ara s'ha afinat i la brisa sona com una flauta o un arpa. La llum, travessa les fulles com si les volgués planxar. Si bé t'ho mires en cada una d'elles hi ha una frase escrita i el verd és més intens. Els ocells estan calmats; deu ser que els petits ja volen sols. Les orenetes cada dia van més lluny en el seu entrenament però encara cada tarda es fan un banyet a piscina i em pregunten si vull res per Egipte. Ai la nostàlgia!

2 comentaris:

marisa ha dit...

oooohhhh, què tendre i nostàlgic! els ulls se m'han omplert de llàgrimes.
Si, efectivament, els temps canvien però els records queden.

Mª Teresa ha dit...

Cada dia ens recrees amb un tros de poesia, aprofita aquestes lletres tan dolces que surten de Saifores,a Barcelona segur que et canviarà el llenguatge al caminar cada dia per l'asfalt.