Més o menys des del balancí

Dia de canvi de terç. Encara amb els que erem més els que arriben. Total sis grans i sis petits.
Bé, no n'hi ha per tant. Crec que sobreviuré.
Uns fan deures (cadascú en un lloc diferent), uns altres "fan coses" i jo, amb la Blanca, fem el menú (sopa de lletres, rostit de llengua amanida amb frases fetes i gelat de fantasia). No em puc creure la calma que en aquest moment es respira. Aprofitem!

L'estiu està canviant. Ho constato a cada moment. L'atmosfera està com en suspensió, com si tot hagués de continuar així ad infinitum. Res d'aquella convulsió primera quan mai no sabies què passaria a continuació. Llavors tot crepitava i l'aire era espès. Ara s'ha afinat i la brisa sona com una flauta o un arpa. La llum, travessa les fulles com si les volgués planxar. Si bé t'ho mires en cada una d'elles hi ha una frase escrita i el verd és més intens. Els ocells estan calmats; deu ser que els petits ja volen sols. Les orenetes cada dia van més lluny en el seu entrenament però encara cada tarda es fan un banyet a piscina i em pregunten si vull res per Egipte. Ai la nostàlgia!