dimarts, 10 d’agost de 2010

Més o menys des del balancí



Penèlope d’estiu


Farina blanca, cau sobre els fogons avalantxada d’una balança. Llet, blanccontrapuntada que no n’hi ha prou provarem amb aguanata . Pernil a llesques cotnaranciat. Ben trinxat són serradures aporcades. Mantega, oli del bo, amalgama. I alleugerint, dos ous durs picats. Són frases que no sap dir un castellà. Minuts o segons al tres o al sis, ben cuits i fregar els mil bols i culleres, ganivets i tapadores. Enganxosa barreja.
-Si? És clar que si.
.............
-dilluns?
...............
-no, no, no cal, potser orxata per berenar
............
-si, a la piscina
..............
- no sé deu o dotze, omniaincognitats. Vale, vale.
No està massa estona al sol?, ja és prou gran. No fa calor. I aquell, no vé? Quan estigui tot fred ho posaré a la mànega i ho croquetaré. Potser si. Ja veurem. Me’n vaig. Això no sortirà al diari. Ho posaré al bloc a veure si saben què llegeixo i què he estat fent. Pronto? En voleu?

4 comentaris:

marisa ha dit...

potser són crestes, altrament dit "empanadillas"?

Mª Teresa ha dit...

Bunyols???

marisa ha dit...

amb pernil ranci i ou dur?

Anònim ha dit...

De nuevo esos textos alucinantes que sólo los entiendes tú. Rafael.