Més o menys

Ara els gats!
És la nova guerra.

Per aquí hi ha uns espècimens mig salvatges (ningú no se’n ocupa) que van bojos buscant alguna cosa que dur-se als morros (amb perdó). No tenen vergonya ni temor de Deu i com quedi alguna petita resta sense guardar a la nevera, ja has begut oli, l’endemà tot està empastifat, la bossa del pa estripada de forma inversemblant, marques de petjades arreu etc. N’hi ha un que ha vist que solem ser a fora i amb tota la barra es fica dins de casa a fer un tomb i judicar quin pa s’hi dona, mai més ben dit. Al vespre, enretirar la cortina i topar-se amb els ulls vermells com brases de l’interfecte és una experiència salvatge.
Ara bé, això ens obliga a tenir especial cura i guardar-ho tot. No hi ha mal que per bé no vingui.
Estic estudiant posar una fusta de mida convenient entre la cuina i la pica i empastifar-la amb cola. A veure si aconsegueixo una escultura i podem vendre-la al veí presumpte propietari. El David no hi és i no sé com fer-ho per electrificar-ho i que quedi estarrufat per l’enrampamenta.
Un altra dia, si em prometeu no denunciar-me a la Protectora, parlarem de gossos- que de tot hi ha a la vinya del Senyor.