La perfecció no és d’aquest món
El temps, els contratemps(quina paraula més explicativa) i el desgast per cansament, van minant les nostres forces i ens deixen exhausts i descontents. Tampoc així podrem arribar a aconseguir la feina ben feta que desitjàvem.
Quina és doncs la solució? Cadascú ha de trobar la seva, tot i saber que mai serà perfecta. O rares vegades. És clar que depèn de la fita proposada. No és el mateix aconseguir que un dinar o un treball vagin bé que reeixir un matrimoni. El grau d’esforç, evidentment, no ha de ser el mateix; tampoc ho és el molló. Però, de fet, el sistema per aconseguir-ho ve a ser el mateix sempre: tenir ben clar què es vol aconseguir i situar la seva importància en una escala de valors reals- estudiar les etapes que creiem que hi ha- pensar punt per punt com s’ha d’avançar (ser realista en els plantejaments)- saber que algunes coses fallaran i estar disposat a acceptar-ho- fer una llista de les tasques a fer, a comprar, etc, en l’ordre en que s’han de dur a terme- aprendre ben bé tots aquests punts- deixar-los de banda i fer el que es pugui.
Que no cundeixi el pànic que amb una mica de serenitat, si al plantejar la feina s’ha vist factible, tot es farà. I si alguna cosa no es fa, o es triga més del compte no passa res, el món seguirà rodant, demà també existeix i cal deixar-li alguna oportunitat, l’amistat, l’èxit i el gaudi no són patrimoni de la neteja, ni tan sols de l’ordre...
Perquè la veritable finalitat en definitiva és viure una mica millor, gaudir més, estar més còmode, assolir una fita sense presses... ser més feliç, la única cosa que realment val la pena. I la frustració mai no és causa de felicitat.
Quina és doncs la solució? Cadascú ha de trobar la seva, tot i saber que mai serà perfecta. O rares vegades. És clar que depèn de la fita proposada. No és el mateix aconseguir que un dinar o un treball vagin bé que reeixir un matrimoni. El grau d’esforç, evidentment, no ha de ser el mateix; tampoc ho és el molló. Però, de fet, el sistema per aconseguir-ho ve a ser el mateix sempre: tenir ben clar què es vol aconseguir i situar la seva importància en una escala de valors reals- estudiar les etapes que creiem que hi ha- pensar punt per punt com s’ha d’avançar (ser realista en els plantejaments)- saber que algunes coses fallaran i estar disposat a acceptar-ho- fer una llista de les tasques a fer, a comprar, etc, en l’ordre en que s’han de dur a terme- aprendre ben bé tots aquests punts- deixar-los de banda i fer el que es pugui.
Que no cundeixi el pànic que amb una mica de serenitat, si al plantejar la feina s’ha vist factible, tot es farà. I si alguna cosa no es fa, o es triga més del compte no passa res, el món seguirà rodant, demà també existeix i cal deixar-li alguna oportunitat, l’amistat, l’èxit i el gaudi no són patrimoni de la neteja, ni tan sols de l’ordre...
Perquè la veritable finalitat en definitiva és viure una mica millor, gaudir més, estar més còmode, assolir una fita sense presses... ser més feliç, la única cosa que realment val la pena. I la frustració mai no és causa de felicitat.
- Scorsese ha començat a rodar una pel·licula: La invenció d'Hug Cabret, que serà un homenatge a Meliés. Jo tinc el llibre i és preciós, amb uns dibuixos una delícia i un text estupendo. No us en puc enviar cap mostra perquè el tinc a Barcelona. Qui el vulgui llegir que es posi a la cua.
et serveix aquesta frase de'n Groucho Marx?
ResponEliminaFill meu, la felicitat està feta de petites coses: Un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna...
Que tinguis un feliç dia!