Aquí em teniu intrusa, casi irreverent, en el despatx santuari de Joan Maragall. Hi vaig entrar de puntetes un matí a primera hora. El nostre gran poeta em va acollir afablement.
El trobareu durant Any Joan Maragall, 2010 – 2011, a la Vall de Núria
Joan Maragall i Gorina, (1860 – 1911), casat amb Clara Noble i pare de tretze fills, un d’ells fou el pare dels nostres polítics de PSC, Pasqual i Ernest.
L’exposició és senzilla i entenedora, diorames amb la seva figura al despatx i una altra a dalt de cavall. Diversos poemes escrits a les parets: La vaca cega, El comte Arnau, l’Elogi de la Paraula i un llarg recull de la seva obra. Llibres, fotografies, i un vídeo que glosa la lletra dels goigs de la Mare de Déu de Núria amb música de fons de Llongueras. Les lletres rètols dels goigs volen desintegrades com plomes etèries sobre el cel blau, les muntanyes, les valls, els rius i tot el paisatge, per unir-se altra vegada com a títol al acabar el poema. Què en dirien els nostres publicistes? És senzillament deliciós. Es visiona en un petit recó asseguts sobre unes caixes de cartró.
No és el cas aquí de fer l’elogi de la seva extensa obra, tots la coneixem amb escreix, sol us copio un tros d’una entrevista que li feu Joan Vergés Barris, en ocasió dels Jocs Florals,i que diu així:
La vida és una cosa molt important i, en tot cas, absolutament plausible. Pensi! És l’única cosa que tenim, l’única cosa que hem tingut i que probablement tindrem. Adoptar davant la vida una posición intel·lectual de menyspreu o de negligència és un error espantós, una pura follia.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada