dilluns, 2 d’agost de 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 32

Quina alegria retrobar-vos i veure que heu escrit. Comparteixo unes vibracions del viatge.

TURQUIA, el viatge de 13 dies ha donat per molt: veure ciutats, navegar amb barca per l’Egeu vorejant la costa, traspassar el Bòsfor amb ferri dins de l’autocar, per escurçar una llarga carretera, visitar zones arqueològiques ja conegudes i plenes de turistes de tot el món i també d’ altres com Afrodisias i Denizli amb noves troballes de fa sols uns sis anys, i on passejàvem entre arqueòlegs, mestres d’obres, obrers amb pic i pala i més obrers tallant i pulin marbres, a més de grues que anaven aixecant i posant sobre pedestals columnes altíssimes de marbre que unes setmanes abans dormien sota terra.

Experiències culturals, gastronòmiques, de terrenys immensos de conreus de fruita i verdures en la zona Mediterrània, i de cereals en la zona asiàtica. Ramats de cabres i ovelles. Un potencial econòmic de futur. 72 milions de turcs actualment, d’ells 13 sols a Estambul capital, que s’extent quilòmetres i quilometres per les dues bandes de la zona europea. Crida l’atenció a tot arreu on miris, sigui pla o dalt d’una muntanya, paletes construint tota mena habitatges; centenars de cases altes i barris sencers en nova creació, milers per tot el país.

La lliure turca es canvia a 1,80 per 1 euro, la vida més barata que a Barcelona. Hotels amb gran confort i serveis eficients. Bon menjar, res de porc per la prohibició islàmica, així que les salsitxes i botifarres totes eren de pollastre. En els paradors de carretera res d’alcohol, llegiu cervesa, ni parlar de vi.He begut litres de te i aigua a desdir, per assegurar la hidratació.

La Unió europea està finançant actualment carreteres i autovies, és nota molt amb la seguretat vial, i aboca diners per excavacions, ajuda a altres projectes…

La meva sorpresa i la de la majoria dels meus companys, ha sigut sentir les revindicacions que Basäk la nostra Guía, nascuda a Estambul, arqueòloga de 34 anys, llicenciada en geografia, idiomes i demès... no musulmana, cristiana ortodoxa, casada amb un grec d’Atenes, que viu 6 mesos fent de guia de turistes i escoles, i els 6 de l’hivern a Grècia amb el seu home. Ens explica casi amb vehemència, que la gent jove està en contra del govern i que si els fan entrar en la zona euro ho reberen amb ràbia. Que ara per ara el seu govern accepta els diners, però que ells NO VOLEN SER EUROPEUS, que se senten des de la antigor per naixement i per acumulació de cultures, per els segles de sultanats i per la seva convicció més íntima ORIENTALS i que de cap manera acceptaran el que és veuen a venir, entrar a Europa per ser EL TAP DE L’ ISLAM. Basäk ditxi.

1 comentari:

marisa ha dit...

MERABA (hola, en turc) Ma.Teresa!! Demà ens veiem al sopar de'n Marçal. Què bé, oi?