Ramon Pániker Alemany, nascut a Barcelona de pare hindú i mare catalana, a mort a la seva casa de Tavertet als 91 anys.
Sols he estat una sola vegada al costat de Raimon Panikkar. Em va impressionar la seva figura prima, el seu caminar pausat, un xic cansat, els cabells llargs i blancs i la seva serenitat. Anava vestit amb una túnica blanca i portava un mantell groc ataronjat plegat sobre l’espatlla esquerra. Va ser a Barcelona fa uns anys, crec recordar que era el 2004, al recinte del Fòrum, on jo m’havia matriculat al “Fòrum Universal de les Cultures”. Estava apuntada a una conferencia d’ell, recordo que era a les quatre de la tarda i, vaig anar-hi una bona estona abans per seure. El nostre grup passàvem tot al dia al recinte del Fòrum entre xerrades, tallers i fent coneixença amb gent de d’arreu el món.
La sala que van destinar a Panikkar es va omplir rapidament i la gent va tenir que conformar-se en estar dreta i atapeïda en un espai més aviat petit. No va donar temps a canviar de sala. Jo vaig poguer asseure’m a la fila tres. Però... sempre hi ha un pro, la conferència que creiem seria en català, a última hora i sense avis la va fer en anglès. No cal dir-vos que vaig entendre menys de la meitat, per el meu deficient coneixement de la llengua de Shakespeare. Recordo molta calor, molta gent comprimida i ell seré i casi rialler, exposant el seu tema recurrent, el pluralisme entre religions, la cristiana, la hindú i la budista com a comprensió de l’altre. Va defensar el diàleg en el context plural, un pas imprescindible ens deia ell per la pau.
Uns amics de la colla amb dos nens petits, passen l’estiu a Tavertet i sovint tenien el goig de parlar amb ell com a veí i, explicaven que des de la fundació Vivarium el 1988, rebia a molta gent que buscaven un espai de contemplació i d’estudi.
La TV3 i el diaris ens en donaran moltes glosses aquests dies, sembla que el posterior homenatge a la seva partida serà a Montserrat. Potser el més destacat que ens deixa a part dels seus llibres, més de 80, serà el ser recordat com a pont de llum entre Orient i Occident, alhora que ha sigut mestre de la paraula i del silenci.
Marisa, sorry, he fet una correcció i s'ha borrat el teu comentari.
ResponEliminadoncs jo deia: Tant de bo que amb la vida esbojarrada que portem, aconseguissim anar per món amb pas pausat i seré i amb un somriure als llavis. Hi estem d'acord, oi?
ResponEliminaEscoltar-lo en les entrevistes era un gran plaer per a mi. Només escoltant el que deia m'hi havia prou per saber que estava en un altre nivell.
ResponEliminaEl estiu ha deixa una mica de brilla , s'ha apagat una gran estrella