dimecres, 11 d’agost de 2010

Més o menys des del balancí

En un temps i un passat

Sortir de Venècia cap pel canal del Brenta és un viatge al passat. Es converteix en un temps fora del temps en que el mateix temps no importa. Per això tot el que es fa pren una altra dimensió.
L’espai, sense relació amb res conegut també penetra en la mena de somni en que et trobes immers des del moment que puges a la barcassa que en unes vuit hores et du uns trenta quilòmetres més enllà, a Pàdova.
Aquest viatge, perquè encara que curt, és un autèntic viatge únic i especial, recorre el canal que voreja les luxoses viles que el Palladi va construir al segle XVI per a la noblesa italiana. De tant en quant la barcassa s’atura i es visita una de les viles: La Malcontenta (una preciositat), vila Foscari, vila Contarini, vila Pissani... Després es torna a pujar a la barca i el viatge continua.
Palladi era un malnom que li va donar el seu mestre en record de Pallas Atenea, la deesa protectora de les Arts i va ser un arquitecte molt reconegut ja en el seu temps. Totes les cases són molt sòbries encara que amb el temps i sobretot al segle XVII moltes es varen reconstruir i guarnir amb pintures i escultures. Actualment moltes d’elles, a banda de visitar-se, són seu d’esdeveniments d’Estat.
Tot això és només una introducció per dir-vos que jo he fet aquest recorregut, dues vegades i en guardo un record inesborrable més que per les cases i les seves fastuositats pel “clima “ que hi vaig respirar. I al que anàvem: a vila Pissani hi ha un laberint fenomenal fet el 1720. Està considerat un dels millors d’Europa i està perfectament conservat. Consta de nou cercles entretallats i al centre, si hi arribes, una columna amb l’estàtua de Minerva la deesa de la raó et rep.

1 comentari:

Mª Teresa ha dit...

M'apunto per anar a Vila Pissani, no conec el recorregut que expliques. Ara tenim l'excusa del laberint.