dissabte, 14 d’agost del 2010

Més o menys des del balancí

René Magritte
EVA I LA NECESSITAT

* Eva. Nu pecat, ventre de blat. Una serp l’embolica, ullal en el seu bes.

* Necesitat és el que fa impossible que una cosa sigui d’una altra manera. Ergo, un barret és un barret.

(I jo afegeixo une rose c’est une rose, une rose, une rose... )

Ambdues frases em deixen bocabadada per la seva exactitud i bellesa de pura música. Són de l’Ulises i en mig de parrafades inintel·ligibles que em desesperen es despenja amb coses així. No el puc deixar.

Les pàraules de la cançó de Gilbert Becaud serveixen avui d’il·lustració poètica.

L'important c'est la rose
Crois moi
Toi pour qui, donnant donnant
J'ai chanté ces quelques lignes
Comme pour te faire un signe en passant
Dis à ton tour maintenant
Que la vie n'a d'importance
Que par une fleur qui danse
Sur le temps...
L'important c'est la rose
L'important c'est la rose
L'important c'est la rose
Crois moi...

2 comentaris:

  1. Segueixo amb l'Ulises, encara no l'hi he trobat el gust, porto 80 planes. Tindrè paciència.

    ResponElimina
  2. i millor encara si veus la vida de color de rosa com la canço de l'Edith Piaf, que és el que us desitjo.

    Quand il me prend dans ses bras
    il me parle tout bas
    je voi la vie en rose.

    ResponElimina