dijous, 5 d’agost de 2010

Més o menys des del balancí

Z Z Z Z Z Z Z Z Z Z Z Z Z Z Z z......

Continuant amb les aventures de la mosca missatgera de les muses, he pensat que deu ser parenta de la que tan fàcilment al matí se’m puja al nas quan llegeixo el diari. Aquests dies no tant, suposo perquè són vacances i ningú està per gaires orgues. Fixeu-vos sinó com el mateix President “nostre” tira pilotes fora i dribla emulant el mateix Maradona en els seus bons moments. L’Alcalde deu ser a la platja amb el Wally perquè no se’l veu enlloc. I el pobre aquell que hauria d’estar a sus zapatos es veu que no en té. Ara, es comprèn perquè diu que ha passat males nits pensant en la crisi. I qui no? Alguns àdhuc passen mals dies!
Estan tan avorrits els diaris que he arribat a trobar més interessants els suplements, que ja és dir.
Crec que seria un bon títol per a una secció dels lletraferits: amb la mosca al nas, que no és ni de bon tros el mateix que tener la mosca en la oreja (xafarders més que xafarders que no saben mirar-se el melic i sempre ens espien).
Però no ens posem transcendents que comencen les Festes Majors i cal treure el bon humor per fer pinya sota els castellers, tirar petards, menjars síndries i coca i potser ballar sardanes i tot, que deu ser una activitat molt constitucional o se’ls ha passat per alt I no l’han prohibir (encara).
Aquest articlet és una mè però els deures són els deures I nulla die sine línea. Amén o tres I fora.