dilluns, 10 de gener del 2011

RELATS DE SILENCIS I DESAPARICIONS III

El primer que feia cada matí era revisar que els tancs de gasolina estessin plens; a continuació colocava les cassets i s'asseia a esperar els primers clients.
No s'adonava que les males herbes s'havien obert pas per entremig de les esquerdes de l'asfalt.

5 comentaris:

  1. Fins aquell matí en que un enorme camió-monstre de dotze rodes, amb un soroll eixordidor frenà amb contundència i el conductor, sortint de la cabina li espetà: coño, podrias arreglar un poco la carretera en vez de estar aquí rascándote la panza, compadre!

    ResponElimina
  2. I si consultessis el llibret del bloc? A la pàg 9 trobaràs el que busques

    ResponElimina
  3. Perquè et penses que he demanat ajuda? Estava convençuda que, malalta i tot, no te'n podries estar de renyar-me. Ja veig que estàs millor.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Me pregunto ¿por qué cada mañana? los empleados de las gasolineras saben en todo momento, día a día, cómo está de lleno o de vacío un tanque. Y en otro orden de cosas: fíjate en el tipo de surtidores, son de finales de los 40 y principios de los 50 y en esta época no existían los cassettes, porque supongo que te refieres a los cassettes de música. Pero lo más grave de todo es que esta historia no responde al enunciado de tu serie de relatos:v"De silencios y desapariciones". ¿Dónde están los silencios? y ¿Dónde las desapariciones?

    ResponElimina