Tresca i verdesca

HISTÒRIES D'ART

A Barcelona l’esgrafiat va ser una tècnica molt emprada en les decoracions de les façanes de les cases, sobretot als segles XVIII i XIX. A començos del XX , i amb els intents de recuperació dels vells i bells oficis també se’n van fer. En trobem a Gràcia, a Sarrià, a Poble Nou etc. Grosso modo consisteix en sobreposar dues capes de recobriment, en ciment de dos tons contrastats. Quan la de sobre és encara tova, es rasca (s’esgrafia) el dibuix i apareixen les ratlles o els espais en el color de sota. Encara en podem veure moltes restes en millor o pitjor estat de conservació. A la Rambla n’hi ha diverses, també al carrer de la Boqueria, al de Banys Nous etc. La millor de totes però, és a l’Avinguda de Vallvidrera molt a prop del baixador, pujant a mà esquerra. És una gran masia senyorial que ara és propietat de la Universitat de Barcelona si no ha canviat de mans, Quan jo estudiava Història de l’Art, hi vaig fer un treball i me n’ha quedat la dèria. Aquesta casa, els meus avis l’havien llogat per a passar l’estiu, a començos del s XX. Quan s’hi traslladaven, havien de fer nit a Gràcia per la seva llunyania. El meu pare recordava que allí va tenir lloc la petició de mà de la seva germana gran, amb els pares del nuvi arribant en cotxe de cavalls i tota l’enderga. El catàleg de les cases esgrafiades de Barcelona és una d’aquelles feines pendents que ja no sé si mai faré perquè pensava que quan em jubilés... però tinc menys temps que mai. Serà perquè no paro d’anar amunt i avall, redescobrint la meva ciutat?