diumenge, 23 de gener de 2011

TEATRE

Aquesta tarda, la Ma.Dolors i jo hem anat al teatre Romea a veure Poseu-me les ullers, basada en la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot. Segons el seu director, el gran Pep Tosar no és un espectacle de teatre convencional.
I, efectivament, la posada en escena és realment singular: En un bar del poble (Burjassot) un home espera l'arribada del poeta, al qual vol entrevistar per escriure un llibre sobre ell. Com que Estellés no el coneix, quan aquest arriba acompanyat d'un amic, ell no es presenta però conecta una gravadora. Durant tota l'obra, el mateix Vicent Andrés Estellés va explicant la seva vida, una vida viscuda intensament amb l'amor, el sexe i la mort com a motors de la seva existència. La guerra, la difícil postguerra, la llengüa catalana/valenciana, els poetes i escriptors valencians i castellans que admira, les petites i grans misèries, les represions, tot va fluïnt com un riu cabalós. La dona del bar, l'amic que toca la guitarra i el periodista aprofiten les pauses en que l'home ha d'anar a pixar per culpa de la próstata per a recitar els seus poemes. Darrera una cortina transparent, una ballarina (és realment la néta del poeta) acompanya els versos. I en una pantalla els fills , amics i coneguts de Estellés parlen d'ell. Cops d'humor, sàtires amb les llengües, queixes, enyors, en definitiva: LA VIDA.

L'actor Enric Juezas interpreta Vicent Andrés Estellés. Una dicció molt clara i una gran naturalitat. Els altres tres fan un paper discret.

Aquest és el poema que dóna nom a l'espectacle:

Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d'aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l'hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M'agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: "¿Que qui s'ha mort?"
I que li donen una breu notícia:
"És el fill del forner, que feia versos".
Més cultament, encara: "El nét major
de Nadalet". Poseu-me les ulleres.



2 comentaris:

malole ha dit...

Sembla molt interessant!Fa ganes de veure l'obra.
Per cert, què significa"isqués"? La ignorant.

marisa ha dit...

I jo que ho sento car ahir va ser el darrer dia.
Isquir és como eixir: sortir.